El dia 9 de maig, La Torre de les Maçanes, a la comarca de l´Alacantí, celebra el seu patró, Sant Gregori bisbe d´Òstia. Així com dels altres sants que porten aquest nom, el papa Sant Gregori el Gran, i els bisbes Sant Gregori de Nissa i Sant Gregori Nazianzè tenim diverses dades biogràfiques, de Sant Gregori d´Òstia no sabem res dels seus orígens. Ni on va nàixer, ni quin any, ni tampoc els noms dels seus pares.
La narració de la vida de Sant Gregori d´Òstia, un dels sants més venerats a la Península Ibèrica durant molt segles, prové de dues vies ben diferenciades. La primera és el relat hagiogràfic, obra de diversos autors del segle XVI. I la segona, la llegenda popular, es la que es va formar a partir dels relats anteriorment citats.
Ja sabem que les hagiografies relaten les virtuts i els miracles dels sants, que d´aquesta manera esdevenen models de vida cristiana. Entre els diferents autors que configuraren la llegenda de Sant Gregori d´Òstia, hem de destacar l´abat benedictí Constantí Gaietà, que els 1616 va escriure el relat més complet del patró de La Torre de les Maçanes.
Si no sabem res de la infància de Sant Gregori, sí que se´ns diu que va ser monjo, ja que ingressà a l´Orde de Sant Benet, on degut a la seua santedat arribà a ser abat del monestir romà de Sant Cosme i Sant Damià. Posteriorment, el papa Joan XVIII, el 1004, va consagrar Gregori bisbe d´Òstia i el va crear cardenal, a més d´encarregat de la biblioteca apostòlica.
Durant aquells anys, a La Rioja i a Navarra, a vora del riu Ebre, es va propagar una plaga de llangostins que devoraven totes les collites. Ni la pregària de la gent afectada per aquest mal, ni cap pràctica religiosa no va poder alliberar-los d´aquests insectes. Els veïns d´aquell lloc assolat per la plaga, li ho van fer saber al papa Benet IX, que manà que la gent dejunara durant tres dies, després dels quals, un àngel s´aparegué al papa i a una cardenal, manant-li que enviara el bisbe Gregori d´Òstia a aquella regió castigada pels llangostins. El nostre sant, acompanyat per uns monjos i uns clergues, arribà a Calahorra com a llegat pontifici, i veié el núvol dels insectes que cobria els camps. Gregori, que demanà als habitants del lloc que feren penitència, va fer desaparèixer la plaga. De Calahorra, Gregori arribà a Logronyo, on fou rebut amb veneració pel miracle realitzat.
El qui més tard seria Sant Domènec de la Calçada, era un ermità de Villoria, que portava una vida solitària a Bureba, ja que no havia estat admès ni en el monestir de monjos de Valvanera, ni tampoc a San Millán de la Cogolla. Per inspiració divina, Domènec anà a trobar Sant Gregori, que el va rebre entre els seus deixebles.
Domènec i Gregori arribaren a Bureba, i com que no tenien res per a menjar, ni tampoc els en van donar els veïns del poble, van agarrar algunes fruites del camp d´un militar, que en saber-ho, va enviar un criat seu per prendre´ls els aliments. En aquell moment el militar va emmalaltir, tot i que després de demanar perdó a Sant Gregori, recuperà la salut. Davant del miracle produït, aquell home prometé servir el sant bisbe i visitar el seu sepulcre quan es morira.
Va ser més tard quan Domènec de la Calçada edificà un temple, que Gregori li aconsella fer-lo més gran, ja que serien molts els cristians que anirien allí per venerar el sant bisbe d´Òstia.
Sant Gregori d´Òstia va morir el 9 de maig de 1044. Abans havia manat que enterraren el seu cos allà on un cavall, carregat amb el fèretre, caiguera per tercera vegada i morira. El cavall, amb el cos de Sant Gregori eixí de Logronyo i s´encaminà al Camí Reial de Santiago, i a Los Arcos, el cavall caigué per primera vegada. En aquell lloc es construí l´ermita de Santa Maria. Alçaren el cavall, que començà a caminar de nou, i a Mués caigué per segona vegada, fins que després de fer camí, el cavall va caure per tercera vegada, on morí, a Pigna Alba, i allí enterraren Sant Gregori.
Una altra versió dels fets ens diu que els bisbes de Pamplona i de Nájera, en morir el sant, es van disputar quin dels dos tindria el seu cos. Però va ser el rei de Navarra, García Sánchez III, qui determinà que el cos de Sant Gregori fóra enterrat a Pigna Alba.
Amb el pas del temps la gent s´oblidà del lloc on hi havia el sepulcre de sant Gregori. Va ser segles més tard, concretament el 1250, quan els bisbes de Pamplona i de Baiona, que tornaven de Santiago de Compostel·la, van sentir curiositat per vore on es trobava el sepulcre de Sant Gregori. Sabent que el nostre sant havia mort a Logronyo, passaren Los Arcos i anaren a l´església de Sant Salvador de Pigna Alba, o Penya Blanca, on convocaren el clergat. Després de tres dies de dejuni, demanaren a Déu que els assenyalara on estava el sepulcre de Sant Gregori. I va ser al tercer dia quan van vore baixar del cel un raig lluminós, que marcava el lloc on havia estat enterrat Sant Gregori. Després d´excavar a terra, trobaren el cos del nostre sant.
Sant Gregori d´Òstia, que és el patró de La Torre de les Maçanes, és venerat en aquesta vila amb la tradició del Pa Beneït, un ritual que el Consell va declarar Bé d´Interès Cultural Immaterial, el setembre de 2014. I és cada 9 de maig, en la festa de Sant Gregori, que es repeteix aquest ritual del Pa Beneït, que la Torre de les Maçanes dedica en honor de Sant Gregori, patró d´aquesta vila de l´Alacantí des de 1658.
El ritual medieval d´ofrena dels pans i el seu trasllat processional fins a l´església, on són beneïts i repartits, constitueix el senyal d´identitat d´aquesta vila, en la seua devoció a Sant Gregori. La tradició ens diu que el 1658 hi hagué una plaga de llangostins, com en el cas de Navarra i La Rioja, que assolà les collites de La Torre de les Maçanes. El poble es va aclamar a Sant Gregori i després de ruixar els camps amb l´aigua beneïda (passada pel reliquiari del cap de Sant Gregori que es troba a Sorlada), la plaga desaparegué. El poble, en senyal d´agraïment, va proclamar Sant Gregori d´Òstia patró de la vila, i per això cada any els ciutadans de La Torre de les Maçanes li fan ofrena dels pans de cinc quilos, realitzats artesanalment i adornats amb flors i cintes de teles brodades, que les joves porten a l´església sobre el cap.
Per cert que algú va fer el ridícul en temps passats, quan sense cap criteri va traduir al castellà el nom d´aquesta vila, La Torre de les Maçanes, per "Torre Manzanas". Com van fer també el ridícul en traduir La Pobla del Duc, per "Puebla del Duc", o Castelló de la Plana per "Castellón de la Plana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada