17 de maig: Sant Pasqual (LEVANTE-EMV, 17/05/2015)

El 17 de maig és Sant Pasqual, patró de Vila-real i de Genovés i també de la diòcesi de Sogorb-Castelló.

Nascut a Torrehermosa el 16 de maig de 1540, a prop del monestir de Santa Maria de Huerta, a Sant Pasqual li van posar aquest nom, perquè en aquell temps, s´anomenaven així els xiquets que naixien per la Pasqua de Pentecostès.

Des de jove no va tindre una vida fàcil, ja que en compte d´anar a l´escola, Pasqual, de caràcter afable i discret, hagué de fer de pastor d´ovelles. Va aprendre les lletres gràcies al devocionari de sa mare, i així, memoritzant l´abecedari, aprengué a llegir correctament. Als 24 anys, home ple de dolcesa i de benignitat, Pasqual ingressà al convent d´Orito, a l´Orde dels Franciscans reformats per Sant Pere d´Alcàntara.

Pasqual, humil i senzill, igual aparellava sandàlies, com cavava l´hort o atenia la porteria. Els oficis més humils eren els predilectes de Sant Pasqual. Una característica d´aquest frare sant, era que, home portat per la joia de l´esperit, mentre treballava, sempre cantava. Pasqual va ser un franciscà alegre, de pregària intensa, que passava llargues hores davant del sagrari. Redactà una sèrie d´escrits que ell anomenà, "Cartipàs" i que anys més tard s´edità amb el nom d´Opuscles de fra Pasqual.

Sant Pasqual va viure als convents d´Orito, Villena, València, Xerés de la Frontera, Almansa, París i Jumilla. Els seus dos últims destins van ser Xàtiva i Vila-real, on cada dia que passava, creixia en l´amor fratern.

Va ser a Vila-real on fent de porter, la seua disponibilitat el portava a estar sempre atent a la gent que s´acostava al convent. Encara hui són molts els qui s´acosten amb devoció al "pou de Sant Pasqual".

Fra Pasqual va morir plàcidament als 52 anys, després de 28 de vida religiosa, el 17 de maig de 1592, festa de Pentecostès, el mateix dia litúrgic que va nàixer. Va ser el papa Benet XV qui, el 14 de novembre de 1917 el va declarar patró de Vila-real, i Joan XXIII, el 12 de maig de 1960 el va proclamar patró de la nova diòcesi de Sogorb-Castelló.

Quan he visitat la seua basílica a Vila-real, sempre he constat la senzillesa de Sant Pasqual en la seua vida austera de pregària, de lloança a Déu i de servei als altres, actituds que el van portar a descobrir el tresor de l´amor de Déu. Vila-real té la sort de tindre per patró Sant Pasqual, un home de Déu que encara hui ens parla de la gratuïtat d´un amor que dóna plenitud i esperança a la humanitat.

Fa uns mesos, un bon amic em va regalar el llibre, "Més enllà del nostre poble", de mossèn Manuel Martín i Nebot, rector de la Pobla Tornesa, una obra sobre els dos patrons de Vila-real: la Mare de Déu de Gràcia i Sant Pasqual. Però el llibre té una particularitat: mossèn Manuel Martín recull la devoció que hi ha als dos patrons, fora de Vila-real.

En el cas concret de Sant Pasqual, mossèn Manuel Martín ha visitat diversos pobles relacionats amb aquest sant franciscà alcantarí: de Torrehermosa i Alconchel a Orito, Genovés i Xàtiva i de Crevillent, a Jumilla, Elx, Almansa i València, on mossèn Manuel Martín ha recollit diverses tradicions relacionades amb Sant Pasqual.

Molt encertadament, mossèn Manuel Martín en parlar de Sant Pasqual i de la devoció al nostre sant, i a partir d´una de les accepcions que té la paraula "patró", ens exhorta a "tallar la nostra vida segons Sant Pasqual", per tal de ser "persones senzilles i humils, obertes i acollidores, persones amb els ulls oberts per veure aquells que passen necessitat i compartir amb ells el que u és, i té".

En el llibre, mossèn Manuel Martín, després d´entrevistar el rector de Torrehermosa on va nàixer Sant Pasqual el 16 de maig de 1540, ens descriu a Orito, el lloc on va viure el nostre sant, quan als 18 anys va arribar de Torrehermosa.

També Genovés, del qual és patró Sant Pasqual, celebra les festes en honor d´aquest frare franciscà alcantarí. Genovés conserva encara la Font de Sant Pasqual, on segons la tradició reposava el sant, en el camí que feia per recaptar almoines pels pobles del voltant.
A Xàtiva, Sant Pasqual va viure 11 anys retirat al convent de Sant Onofre Vell, "per fer penitència i pregària". I encara se´l recorda, tant a la capital de la Costera, com també a l´Ènova i a Genovés, per la seua caritat, com a frare recaptador d´almoines.

El llibre, recull també el record i la devoció d´aquest sant a les ciutats d´Almansa, Jumilla i València, que li ha dedicat la parròquia del carrer Dr. Moliner i a Elx, on el sant va vestir l´hàbit franciscà, l´1 de febrer de 1954.

Aquest llibre, que recomane vivament, recull diversos documents, com alguns Goigs a Sant Pasqual, la Salvecilla que canten a la localitat saragossana d´Ibdes o els diversos portadors vila-realencs de Sant Pasqual.

Pel que fa a Vila-real, la presència de Sant Pasqual és ben viva i per això, cada 17 de maig la ciutat mostra la seua devoció per l´humil pastor i frare, enamorat de l´Eucaristia, exemple i model de senzillesa, d´honestedat i d´amor.

Com diu en la presentació del llibre Juanjo Clemente, el llibre "aporta i reuneix les experiències, les tradicions de les poblacions que troben en els nostres patrons la seua fe, el seu afecte, la seua devoció", així com també "les vivències d´aquelles persones que fan possible que la festivitat es mantinga".

Que aquest llibre tan interessant de mossèn Manuel Martín, ens ajude a conèixer més la devoció al sant patró de Vila-real i de Genovés.