Davant el problema de la pobresa, el Secretari de Càritas proposava una renda mínima per a les, entre 500000 i 600000 llars que no tenen cap ingrés. Finalment el Sr. Mora parlava de l’ensenyament i de la sanitat, àmbits que han patit un deteriorament els últims anys (malgrat l’optimisme dels Srs. Rajoy i Montoro), així com el tema de la immigració, on segons el Secretari de Càritas, podem vore la indignitat a la qual hem arribat.
En la celebració de l’1 de maig, Dia del Treball, a més d’aquestes valentes reflexions del Secretari de Càritas, també vull recordar el document, “La tirania dels mercats davant la vida del món obrer”, que l’any passat presentà la Joventut Obrera Cristiana i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica.
El document de la JOC i de la GOAC, molt poc divulgat pels mitjans de comunicació, feia memòria dels “treballadors que han sofert i continuen sofrint condicions precàries i insegures de treball”, que “els ha portat a perdre la salut i fins i tot la vida”. Aquest text (tan actual) també recordava els “treballadors explotats per la usura dels empresaris o de grups multinacionals o financers que especulen i no dubten en posar com a centre de l’activitat econòmica, el benefici i els diners. Així, la persona i les seues famílies és mercaderia que es compra a canvi d’un salari cada dia més baix”.
Aquest escrit també feia memòria dels qui en el passat han estat “un exemple de resistència i de lluita”, que ha permès “que el col·lectiu obrer i la societat avancen cap a un món de justícia, igualtat i pau”.
El text de la JOC i de la GOAC denunciava el sofriment del món obrer, degut a les desigualtats “cada vegada més grans, entre països i dins mateix de cada país”. Els obrers cristians criticaven el fet que el treball, “al servei del capital, està deixant de ser un element essencial per a que les persones i les famílies puguen viure amb dignitat”.
El document recordava a més, que “a Espanya hi ha una gran tassa d’atur del 26%”, i del 56% en els jóvens, ara fa un any. A més, aquells que troben treball ho fan en unes condicions precàries i inestables, “amb jornals que no permeten eixir de la pobresa”.
La JOC i la GOAC denunciaven l’atac “planificat i dirigit a redistribuir la riquesa, des de la majoria humil obrera i treballadora, cap a un grup dominant, aplicant la despietada ideologia neoliberal, en un món amb fronteres per a les persones, però no per als diners”.
També es denunciava la fractura social que hi ha a l’Estat espanyol entre els més pobres i els més rics, una fractura “que s’ha eixamplat un 45%”, per la qual cosa hi ha “un 82,6% més d’exclusió severa que en 2007”! Per això, davant la situació d’insolidaritat estructural en relació al món obrer, la JOC i la GOAC observaven “que les condicions de vida que ofereix la nostra societat no són decents, perquè humilien gran quantitat de persones que aboquen a l’atur o a al treball precari i mal remunerat”.
El text de la GOAC i de la JOC acabava fent una crida a “repensar l’economia i la política des del caràcter humanitzador que té el treball”, a “treballar per garantir una renda bàsica per a que totes les persones puguen viure amb dignitat” i a “lluitar per la defensa dels drets socials”.
Davant d’aquest document dels treballadors cristians, tan actual hui com fa un any, ¿per què els Governs de l’Estat i el de la Generalitat no afavoreixen les polítiques socials i econòmiques que proposava la JOC i la GOAC? ¿I per què el poder polític i econòmic continuen defensant una economia suïcida, que com ha dit el papa Francesc, “mata”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada