Mare de Déu dels Desemparats (VILAWEB/ONTINYENT, 10/05/2015)

La festa de la Mare de Déu dels Desemparats que celebrem hui, em porta el record del 7 de març de l’any passat, quan en finalitzar la concentració de protesta contra el govern d’Alberto Fabra, un grup de familiars de malalts dependents es va tancar a la basílica de la Mare de Déu. Va ser l’aleshores arquebisbe de València, Carlos Osoro, qui atengué aquestes persones, comprometent-se a portar les reclamacions dels familiars dels malalts dependents al govern del sr. Fabra.

Els familiars d’aquests malalts es van tancar a la basílica fa un any, perquè deien que eren catòlics i demanaven la protecció de l’Església davant l’actitud immoral del govern valencià, que deixa desemparats els més desvalguts de la societat.

Per això em va semblar indecent que els governants valencians, des del President Fabra al President de les Corts, passant per la batlessa de València, foren a la primera fila el 6 de març de l’any passat, quan a la basílica es va mostrar la restauració de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. Estaven mirant la imatge de la Mare de Déu que empara aquells a qui els governants valencians deixen desemparats. Per a misses i processons, en primera fila, però després ofeguen els malats amb les retallades i amb el copagament.

El president del País Valencià i els seus consellers (sobretot la Consellera de Benestar Social) passant per la batlessa de València i pel qui era President de les Corts, haurien de sentir les paraules del papa Francesc, quan a l’exhortació 'El Goig de l’Evangeli', ens demana que tinguem una cura especial pels 'més fràgils de la terra' (209).

Però és ben cert que els governants del País Valencià deixen desemparats les persones més dèbils de la nostra societat. Per això no fan cap cas de les paraules del papa, que ben bé poden aplicar-se a les famílies dels malalts dependents valencians. Aquestes paraules podia haver-les escrites el papa Francesc pensant en els governants valencians: 'Els molesta que es parle d’ètica, molesta que es parle de solidaritat, molesta que es parle de la dignitat dels més dèbils, molesta que es parle d’un Déu que exigeix un compromís per la justícia' (203).

Van a processons i a misses, però amb la seua política mesquina i indecent ofeguen els malalts dependents, a més de no recordar (o sí) que fra Gilabert Jofré, en el seu sermó el 1409 encoratjà els valencians a construir un centre per acollir els malalts mentals: 'Seria sancta cosa e obra molt sancta, que en la ciutat de València fos feta una habitació o hospital en la que semblants folls e innocents estiguessen, en tal manera que anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany ni els ne fos fet'.

Anys després, concretament el 1413, va ser mossèn Joan de Rodella qui urgí a dotar l’hospital de mitjans materials per assistir aquests malalts. Així va nàixer la Confraria que havia de cuidar els malalts i que proposà de fer una imatge de Santa Maria, tal i com narra el professor Manuel Sanchis Guarner en la seua obra 'La ciutat de València'. La imatge de la Mare de Déu emparava a l’hora de la mort els desemparats de la ciutat, tots els ajusticiats, ja que anava 'sobre los cossos, amb un brot de llir e una creu de fust.

La devoció a la Mare de Déu dels Desemparats no consisteix a anar a processons, sinó que ens exigeix, abans que res, l’atenció i la sol·licitud per les persones més fràgils de la societat. Per això els nostres governants haurien de recordar les paraules de l’Eclesiàstic: 'No rebutges qui et demana perquè ho necessita' (Ecli 4:4).

I l’actual arquebisbe de València, amb els altres bisbes valencians haurien de denunciar públicament la política de balafiament de la Generalitat Valenciana, que deixa desemparades les persones que més necessitat tenen d’ajuda i de protecció. Els bisbes valencians haurien de denunciar també la política de Fórmula 1, de la Copa Amèrica, de màsters de golf, de la Ciudad de las Lenguas, que ha deixat els calaixos del Palau de la Generalitat ben buits, i ara no hi ha diners per a aquells que realment ho necessiten.

La Mare de Déu dels Desemparats, hui (igual que en temps del P. Jofré) urgeix la nostra societat, i d’una manera especial el govern Valencià, a emparar tots aquells qui viuen amb dificultats per trobar-se en situació de precarietat. Perquè com ha dit Caritas de València, 'és en les polítiques socials on es veu la preocupació dels governs en el benestar dels ciutadans'.

Els governants del País Valencià haurien de recordar hui, dia de la Mare de Déu, que l’origen de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i de la seua Confraria, era emparar els dements i acompanyar els ajusticiats. I és que la patrona de València és la Mare de Déu dels Desemparats. No és la Mare de Déu dels opressors. La patrona de València és la Mare de Déu dels oprimits, dels qui no tenen ningú, dels desvalguts, dels malalts dependents i dels immigrants, dels qui no tenen un plat a taula i dels qui no compten per a res. És la Mare de Déu que enderroca els poderosos del soli i exalça els humils.

Per això hui, a la missa d’Infants i la processó de la Mare de Déu, l’arquebisbe de València no hauria d’admetre els nostres polítics, mentre continuen desemparant els preferits de Déu: els malalts, els pobres i els aturats i els immigrants