El dia 11 de maig celebrem la festa dels Sants abats de Cluny: Odó, Maiol, Odiló, Hug i Pere el Venerable. L´Església ens proposa hui recordar i agrair a Déu, la vida i l´obra d´aquets monjos que, plens de l´Esperit Sant, van fer del monestir de Cluny una llar de cultura i d´espiritualitat i una escola del servei del Senyor. Per mitjà de la pregària, la litúrgia i el treball, els Sants Abats de Cluny van construir una fraternitat formada per hòmens que van viure a la recerca de Déu. Odó, Maiol, Odiló, Hug i Pere el Venerable, foren uns monjos que excel·liren en santedat i en capacitat organitzativa, i per això van fer del monestir de Cluny, un centre de reforma monàstica. Aquests cinc abats van afavorir a Cluny els valors centrats en l´Evangeli i en la dimensió poètica i artística de la vida.
L´Abadia de Cluny va ser fundada el 910 gràcies al duc Guillem d´Aquitània. Cluny va passar a dependre directament de la Santa Seu, quedant exempt així de caure en mans del poder feudal i de l´episcopal. Va ser el 932, quan el papa Joan XI, per un privilegi, declarava Cluny monestir independent, per la qual cosa quedava sotmès únicament a la Seu Apostòlica. La fundació es portà a terme amb l´arribada de monjos procedents de les abadies de Gigny i de Baume.
Les dependències de l´abadia van ser beneïdes per l´abat Sant Odó, el primer d´aquests cinc grans abats de Cluny, que va exercir el seu servei abacial des de l´any 926 al 942, i que procedia de l´abadia de Sant Guerau d´Orhac. Posteriorment els edificis abacials, impulsats per un altre dels grans abats, Sant Maiol, es van ampliar. Sant Maiol, que va ser abat de Cluny des del 954 al 994, va fer resplendir aquesta abadia en rectitud, propiciant una reforma espiritual important.
A Maiol el va succeir Sant Odiló, que va ser abat del 994 al 1049. Un segle més tard, Hug de Semur, que va ser abat del 1049 al 1109, va impulsar una segona ampliació de l´abadia, amb una nova església, que durant segles va ser la de més grans dimensions del món cristià, amb 187 metres de llarga.
L´últim dels cinc abats més notables de Cluny va ser Pere el Venerable, una gran figura destacada de l´Església, que assistí a diversos concilis i ajudà a evitar, recolzant al papa Innocenci II, un cisma.
Aquest cinc grans abats van fer de Cluny un centre de reforma i de vida monàstica, ja que expandiren els valors espirituals cluniacencs a d´altres monestirs, originant una congregació anomenada cluniacenca, que arribaria a tindre 2000 monestirs. En els temps més esplendorosos, Cluny, que era el centre de la congregació, arribà a tindre entre 400 i 700 monjos. A finals del segle XI, l´Orde comptava amb 850 monestirs a França, 109 a Alemanya, 52 a Itàlia, 43 a la Gran Bretanya i 23 a la Península Ibèrica, amb un total de més de 10000 monjos. L´objectiu de la reforma cluniacenca va ser tornar a l´esperit i a la lletra de la Regla de Sant Benet.
L´abadia de Cluny va tindre monjos fins el 1791. El 1798 es van vendre diverses parts del monestir i la resta van ser destruïda.
Tant al segle X, com al XXI, als monestirs (a Cluny o a Montserrat) els monjos trobem en Crist la llum que il·lumina les nostres foscors i l´alegria en el camí de la fe. I també l´amor gratuït dels uns als altres. Un amor sense fronteres, sense barreres, sense límits! Un amor com Jesús ens demana que tinguem: "El meu manament és que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat" (Jo 1512).
Tant al segle X, com al XXI, als monestirs (a Cluny o a Montserrat) els monjos trobem en Crist la llum que il·lumina les nostres foscors i l´alegria en el camí de la fe. I també l´amor gratuït dels uns als altres. Un amor sense fronteres, sense barreres, sense límits! Un amor com Jesús ens demana que tinguem: "El meu manament és que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat" (Jo 1512).
Jesús ens exhorta, no a estimar de qualsevol manera, sinó tal i com ell ens estima. També Sant Benet ens presenta l´amor fratern com a fonament de la vida monàstica, quan en els instruments de les bones obres ens demana, "no abandonar la caritat" (RB 4,26) L´abat Cassià Just escrivia: "No hi ha res tan bonic, com una comunitat en què les persones comencen a tindre´s confiança i a estimar-se. Per això el monaquisme ens és font de vida, ja que sempre que acollim els altres, siguin qui siguin, som acollits per Déu". És per mitjà de l´amor fratern i del servei mutu, que els monestirs (ahir i hui) esdevenen manifestació de la bondat i de la misericòrdia de Déu. I és també amb el silenci (en un món tan ple de soroll!) que aprenem a descobrir Déu present en la nostra vida.
En un món caracteritzat per les preses i pels nervis, el silenci ens acosta a Déu, als altres i a un mateix. Perquè el silenci no és mutisme ni absència de soroll, sinó aquella actitud que ens mostra allò que hi ha al nostre interior i que ens ajuda a descobrir Déu en els altres.
És així com els monjos (ahir i hui) en el silenci, la pregària i el servei, en l´acolliment dels hostes i en el treball, fem del monestir una família, una escola de comunió fraterna, com ho va ser la comunitat de Cluny. Una comunitat on l´amor ha de ser el centre de les nostres relacions i de la nostra vida. Perquè és sobretot vivint l´amor ferventíssim, que ens porta a fer camí en "la dolcesa de l´amor" (Pròleg 49), que farem del nostre món un espai més humà i més solidari, sobretot ara, en aquests moments de dificultats.
És així com els monjos (ahir i hui) en el silenci, la pregària i el servei, en l´acolliment dels hostes i en el treball, fem del monestir una família, una escola de comunió fraterna, com ho va ser la comunitat de Cluny. Una comunitat on l´amor ha de ser el centre de les nostres relacions i de la nostra vida. Perquè és sobretot vivint l´amor ferventíssim, que ens porta a fer camí en "la dolcesa de l´amor" (Pròleg 49), que farem del nostre món un espai més humà i més solidari, sobretot ara, en aquests moments de dificultats.
Que la pregària dels sants abats de Cluny, Odó, Maiol, Hug, Odiló i Pere el Venerable, ens encoratgen a ser fidels a la vocació rebuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada