El Santoral, al llarg de l´any, ens presenta aquells hòmens i dones, els sants i les santes, que han estat fidels al baptisme que van rebre de menuts o bé de majors. I és que és per mitjà del baptisme que comencem a formar part de l´Església, com Aitana, una xiqueta amb uns ulls blaus preciosos, filla d´uns bons amics, Javier i Margarita, que vaig batejar hui fa 6 anys.
El baptisme d´un infant sempre és un motiu de festa i d´alegria, tant per als seus pares, que durant 9 mesos han estat esperant aquest regal del cel, com també per als seus familiars i la comunitat cristiana, que, amb la incorporació d´una nova batejada, veu créixer la família dels fills de Déu.
El sagrament del baptisme d´Aitana el vam celebrar a l´ermita de Santa Bàrbara de Borriana, un edifici majestuós i senzill alhora, important en quant a la seua grandària, i molt estimat per la gent que viu a les alqueries que l´envolten.
L´ermita de Santa Bàrbara, envoltada d´horts de tarongers, va començar a construir-se l´any 1886, encara que les obres no es van acabar tal i com s´havien previst, degut (com sol passar sempre) a les dificultats econòmiques. Així, només es va edificar el presbiteri i la sagristia i quatre capelles laterals, dues a cada banda. La particularitat d´aquesta ermita inacabada, és que té els fonaments i part dels murs de quatre capelles més, fora del temple, amb la façana que tanca l´ermita i que separa les quatre capelles interiors de les quatre exteriors. Segons els investigadors J. E. Gumbau i Hèctor Carda, autors del magnífic llibre "El Camí de les Ermites de Borriana", l´ermita de Santa Bàrbara té un estil típic dels "clàssics historicismes de finals del segle XIX i inicis del XX"
Pel baptisme, anomenat sagrament de la iniciació cristiana, Aitana va començar a formar part de l´Església, pel fet que naixia a la nova vida dels fills de Déu. El ritual del baptisme, amb una participació molt destacada dels pares i dels padrins, conté una gran riquesa de símbols i d´imatges, que fan més entenedora la celebració: la unció amb l´oli dels catecúmens i la del sant crisma (pel qual el nou batejat queda consagrat a Déu) la flama del ciri com a signe de la fe (per això el baptisme s´anomena també il·luminació) la caputxeta blanca (com a símbol de la vida nova del neòfit) i l´aigua, per la qual l´infant o l´adult batejat queda incorporat a Crist, i comença a formar part de la comunitat cristiana com a membre de l´Església. De la mateixa manera que les sèquies que envolten Santa Bàrbara porten l´aigua que vivifica els horts, també el baptisme porta l´aigua que dóna nova vida als batejats. I el baptisme comunica també l´Esperit Sant. Com diu Sant Basili en el seu llibre sobre l´Esperit Sant, "El baptisme té una finalitat doble: la destrucció del cos del pecat i la vida en l´Esperit, que té per fruit la santificació". I és que "l´Esperit ens infon una força vital i renova les nostres ànimes, fent-les passar de la mort a la vida original. Això és el que significa renàixer de l´aigua i de l´Esperit". I Sant Basili continua així: "Per mitjà de l´Esperit Sant som de nou admesos al paradís, per ell podem pujar al regne del cel, per ell obtenim l´adopció filial, per ell podem anomenar Déu confiadament amb el nom de Pare, per ell tenim el dret de ser anomenats fills de la llum, per ell obtenim la plenitud de tota benedicció".
Cal dir que l´ermita de Santa Bàrbara, que acollí el baptisme d´Aitana en ple temps pasqual, situada a uns quatre quilòmetres de Borriana, sobreïx bellament entre els camps de tarongers degut a les seues grans dimensions. Santa Bàrbara, que estava des de finals de la guerra civil en un estat molt precari, va ser restaurada fa huit anys gràcies a l´entusiasme de mossèn Antonio Losas, que va contagiar la seua il·lusió als habitants de les Alqueries de Santa Bàrbara i a l´Ajuntament de la ciutat. Així després de la restauració, l´ermita ha recuperat el seu esplendor d´abans, i constitueix un motiu d´orgull per a tots els "alcrieros", per aquesta joia del segle XIX, patrimoni cultural de la Plana Baixa .
Cal dir que l´ermita de Santa Bàrbara, que acollí el baptisme d´Aitana en ple temps pasqual, situada a uns quatre quilòmetres de Borriana, sobreïx bellament entre els camps de tarongers degut a les seues grans dimensions. Santa Bàrbara, que estava des de finals de la guerra civil en un estat molt precari, va ser restaurada fa huit anys gràcies a l´entusiasme de mossèn Antonio Losas, que va contagiar la seua il·lusió als habitants de les Alqueries de Santa Bàrbara i a l´Ajuntament de la ciutat. Així després de la restauració, l´ermita ha recuperat el seu esplendor d´abans, i constitueix un motiu d´orgull per a tots els "alcrieros", per aquesta joia del segle XIX, patrimoni cultural de la Plana Baixa .
Gràcies a l´esforç i a la tenacitat de mossèn Antonio, dels veïns de les Alqueries i de l´Ajuntament borrianenc (disposat sempre a recuperar els edificis emblemàtics de Borriana) l´ermita de Santa Bàrbara és ara un temple digne per acollir els batejos, com el d´Aitana, i els casaments, a més de congregar setmanalment els seus habitants per a la missa dominical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada