Aquest és el títol de l´opuscle escrit el 1924 per Lluís Revest i Corzo, arxiver i cronista de Castelló de la Plana. Publicat per la Societat Castellonenca de Cultura, aquest text recull els documents dels acords i de les propostes que, de maig de 1374 a l´agost de 1384, es van fer en relació al culte a la Mare de Déu del Lledó. Així per exemple hi ha una nota del 30 de maig de 1382, en la qual "lo consell acorda que N´Arnau Sala fos manobre de la obra de Madona Sancta Maria de la vila de Castelló".
Cada any, en començar el mes de maig, el meu record es trasllada a la ciutat de Castelló, per la festa, el primer diumenge d´aquest mes, de la Mare de Déu del Lledó, la mare de Jesús i de l´Església, la "plena de gràcia" (Lc 1:28) i la profetessa del Magníficat que ens precedeix en el camí de la fe.
El cardenal Tarancon, que va ser arquebisbe de Madrid i president de la CEE, en la seua visita a la basílica del Lledó el 10 d´agost de 1977, escrivia: "Lledó és el centre espiritual de Castelló. La Mare de Déu centra la devoció i l´amor de tots els cristians castellonencs. Demane a la Mare de Déu del Lledó, que protegisca sempre els fills de Castelló i consolide la seua fe i el seu patriotisme. Amb la meua benedicció afectuosa. Enrique cardenal Tarancon".
Des de que el 1366 Perot de Granyana, llaurant el camp, trobà aquella imatge entranyable i menuda de Santa Maria al peu d´un lledoner, la ciutat de Castelló ha vist en la Mare de Déu, la dona forta que va al davant de la família humana, salvada pel seu Fill Jesús. És així com la patrona de Castelló de la Plana, "l´hort tancat on creixia la Flor del Déu humanat", com canten els Goigs, se sent solidària del seu poble, que l´aclama com a mare i intercessora.
Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, "Maria amb la seua santedat de vida i amb la seua fidelitat a la Bona Nova evangèlica predicada pel seu fill, és l´honor del poble cristià, perquè ningú com ella s´ha identificat tant amb Jesucrist i s´ha donat tant íntegrament a Déu". Per tot això, són molts els pobles i viles, com Castelló de la Plana, que li han dedicat santuaris, capelles, ermites i altars i que indiquen, com diu el P. Josep Mª Soler, "la seua presència espiritual en la geografia cristiana". Ho veiem al Lledó i també a Alzira amb la Mare de Déu del Lluch, a Peníscola, amb la Mare de Déu de l´Ermitana, a Agres, amb la Mare de Déu d´Agres a Cullera i la Mare de Déu del Castell, a Morella amb la Vallivana, a Utiel i el Remei, a Catí amb la Mare de Déu de l´Avellà, al Puig, amb la Mare de Déu del Puig, a Sorita amb la Balma, a Benaguasil i la Mare de Déu de Montiel, o a Vinaròs amb la Mare de Déu da la Misericòrdia.
Des de la basílica del Lledó, on és venerada pels castellonencs, Maria és la primera entre els pobres i els humils que constituïren la resta d´Israel, i per això representa la icona més perfecta de les actituds fonamentals dels cristians: la fe, la disponibilitat, l´esperança compartida amb els qui sofreixen, l´agraïment davant l´amor infinit que és sempre fidel. Maria, que és l´aurora de la nostra salvació i la tota santa, ens és, com ha dit el P. Josep Mª Soler, "germana per la fe i mare, a causa de la sol·licitud per tots els deixebles de Jesús".
M´agrada recordar la relació de Montserrat amb la Mare de Déu del Lledó per mitjà d´un monjo, el P. Ireneu Segarra, que va compondre la música de la Salve Lledonera, sobre un text del poeta Bernat Artola: "Salve Verge del Lledó/ de l´amor nostra Senyora,/ patrona i emparadora/ llum del vostre Castelló./ Plens de filial devoció/ vos preguem, Santa Maria,/ nostre consol i alegria,/ nostra constant confiança,/ no ens negueu mai l´esperança/ de la glòria, oh Verge Pia!".
Com deia el teòleg Max Thurian, "Maria és signe de la gràcia i de l´amor de Déu", i per això els deixebles de Jesús experimentem el do de la seua maternitat divina. Amb l´exemple de la seua santedat, la Mare de Déu del Lledó ens ensenya a ser fidels a l´esperit de les Benaurances i a mantindre´ns en l´actitud de lloança del Magníficat, el càntic de Maria i de l´Església.
La festa de la Mare de Déu del Lledó ens ompli d´esperança i ens ajuda a fer del moment present, una ocasió per a viure una fe més gran i una caritat més fervent. I també per a ser sol·lícits amb les necessitats dels qui més sofreixen.
En la festa de la patrona de Castelló, és el moment d´invocar-la, com canten els Goigs de la Mare de Déu del Lledó, "Protegiu els nostres camps,/ beneïu la nostra terra,/ aparteu d´ací la guerra,/ la fam, la pesta i els llamps;/ tot treball honrat i bo,/ troba en Vós sa protectora./ Del poble de Castelló,/ sigau llum i auxiliadora./ De l´amor nostre, Senyora!/ Mare de Déu del Lledó".
Cada any els lledoners que hi ha pujant a Montserrat, en començar a brotar em recorden la proximitat de la festa de la patrona de Castelló de la Plana, "l´honor del nostre poble" (Jt 15:9), "patrona i emparadora/ llum del vostre Castelló".
Que Santa Maria, la mare de Jesús i mare de l´Església, en la seua advocació del Lledó, siga per a tots els castellonencs llum i guia en el camí de la fe. I que ella que va ser fidel al pla de Déu, ens ajude en la nostra vida mentre la invoquem amb els Goigs: "Beneïu nostra alegria,/ consoleu nostra tristor,/ i sempre del vostre amor,/ ompliu-nos, Verge Maria!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada