dissabte, 23 de maig del 2015

22 de maig: Santa Joaquima de Vedruna (LEVANTE-EMV, 22/05/2015)

El dia 22 de maig és la festa de Santa Joaquima de Vedruna, fundadora de la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat, les anomenades familiarment, Germanes Vedrunes.
Joaquima va nàixer a Barcelona el 16 d´abril de 1783 al si d´una família cristiana i era la cinquena entre set germans.
Des de ben joveneta el seu desig fou consagrar-se a Déu per sempre. És per això que a l´edat de 12 anys, trucà al convent de l´Encarnació de les carmelites calçades, però la Priora li aconsellà que esperara ja que era massa jove.
Filla del temps i obedient als pares, al març de 1799, va contraure matrimoni amb Teodor de Mas, a l´Església del Pi de Barcelona. Tingueren 9 fills, dos dels quals van morir. Al març de 1816, una tuberculosi galopant s´emportà Teodor, deixant Joaquima viuda i amb i amb set fills.
El 1826 Joaquima, a Vic va respondre a la crida que la va impulsar a "reunir germanes per abraçar les necessitats dels pobles, en l´educació cristiana de la joventut i el servei dels malalts", especialment d´aquells sectors de la societat els quals el sistema imperant oferia menys oportunitats. La seva iniciativa posà en marxa la institució de les Germanes Carmelites de la Caritat, una nova família religiosa cridada a ser llavor generadora de futur.
Pioneres a Catalunya d´una tasca educativa popular al servei de la promoció i formació de la dona del poble, les filles espirituals de Joaquima de Vedruna van ser mestres de generacions de joves, especialment del món rural -socialment predominant aleshores- i llevat de futur per al seu temps.
El seu anhel d´expandir-se s´anà fent realitat, ja que des de la seva geografia i des del seu temps, l´impuls i la intuïció pedagògica de Joaquima van ser portats més enllà de la seva Catalunya natal a altres regions i pobles d´Espanya i també, sobretot en el segle XX, més enllà d´aquesta xicoteta frontera, a d´altres països i continents.
Òbviament, en l´actualitat les Germanes Vedruna experimenten la manca de vocacions, però en tot, el carisma de Santa Joaquima es troba expandit en 23 països.
Joaquima de Vedruna morí el 28 d´agost de 1854. Va ser el 19 de maig de 1940 quan va ser beatificada pel papa Pius XII i el 12 d´abril de 1959, diumenge del Bon Pastor, el Papa Joan XXIII la va canonitzar.
Joaquima de Vedruna va viure apassionada per Déu i pel seu Regne. Va fer de la seua vida un camí de confiança en Déu, basat en l´alegria, el servei i la gratuïtat, i també la sensibilitat i l´esperit d´acollida.
La vida de pregària va ser una constant dels orígens fundacionals. I és que la mirada contemplativa de la realitat, col·locà Joaquima i les seves companyes en una relació responsable amb la vida. Des de l´escolta atenta al vent de l´Esperit que ens parla al cor i en els esdeveniments de cada dia, Joaquima va buscar sempre fer la voluntat del Pare en una fidelitat quotidiana de respostes compromeses.
Joaquima va saber fer front a les innombrables dificultats que en totes les etapes de la seva vida hagué de superar. I és que va ser una dona dinàmica, constant i decidida, en actitud permanent d´escolta activa i de discerniment, que no va escatimar cap esforç per a fer en tot moment allò que Déu li demanava. Joaquima va ser també una dona emprenedora, lluitadora, humana, oberta a Déu i als signes del temps que li tocà viure.
Santa Joaquima era una dona d´Església, i per això volgué que les seues filles se situaren en l´Església com a dones d´esperit fort, amb conviccions, d´esperit humil, en actitud de gratuïtat i amb esperit diligent, per tal de treballar amb amor i competència
Arrelada en Déu, Joaquima va beure a la font de la Paraula i va conrear el discerniment com estil de vida, per així remeiar les necessitats de tots els pobles, fer del tot, per tot i en tot la voluntat de Déu.
Segons la Germana Vedruna, Maria Trullosl, experiència educativa de Santa Joaquima i les seues intuïcions pedagògiques, han marcat uns trets d´identitat i unes actituds viscudes i compartides per moltes germanes i seglars, que han generat al llarg del temps l´autoconsciència d´un estil propi. La pedagogia que emprengué Santa Joaquima, estava basada en l´amor que s´expressa en la relació senzilla i pròxima, que creu en la persona, que motiva, a partir de tot allò que hi ha de positiu i que fa que cada persona esdevinga protagonista del seu propi creixement.
Tant de bo, totes les persones que venerem aquesta gran santa, siguem capaces de practicar el que ella en diferents cartes recomanava una i una altra vegada:
"Tinguem l´esperit en Déu, que tot ho pot, i emprendrem el que vulga. Confiança, que amb Jesús i tenint Jesús, tot sobra."
"Avivem la fe, tinguem confiança i practiquem la caritat, i aconseguirem la benedicció de la santíssima Trinitat"
"Sols l´amor de Déu sempre el trobarem, tota la resta passa; així, anem a buscar el que sempre dura: amor i més amor"
"Estigueu contents i alegres per tot, ja que l´alegria és la principal virtut"
"Sigues sempre i en tot, el més dolç i suau que pugues"
"Aconseguiràs més per l´amor que per la força"
"Sóc feliç si vos veig alegres, perquè m´agrada estar amb persones que tot ho prenen amb joia i optimisme"-
Al nostre País, les Carmelites Vedrunes es troben en la tasca educativa a València, Castelló de la Plana, Alcoi, Gandia, Villena, Vinalesa i Dénia .
La Germana Vedruna Maria Trullols m´ha enviat aquest acròstic de Santa Joaquima, que expressa la grandesa d´aquesta santa.
Jesucrist esdevingué per a tu el punt constant de referència.
Obstinada en estimar, posares l´accent en les coses positives.
Amatent a les necessitats dels altres et donares del tot i per sempre.
Quan les dificultats es feren presents en la teua vida, lluitares sense defallir.
Unires l´acció amb la contemplació, segura que la persona és una unitat.
Intentares fomentar l´autoestima i propiciares unes bones relacions fraternes.
Mantingueres la llàntia de la pregària sempre encesa, pouant de la Paraula de Déu.
Acollires amb il·lusió la vida i acceptares les persones pel que eren no i pel que feien.
Donares el millor de tu mateixa a Déu i als altres.
Estimares amb sinceritat i escoltares amb atenció tot allò que Déu i els altres esperaven de tu.
Visqueres la fraternitat universal i valorares tot allò de positiu que hi havia en tu i en els altres veient cada moment com una oportunitat per a créixer.
Escoltares Déu en la pregària, en la vida i en els altres.
Déu et fascinà i tu, fascinada per ELL, et deixares modelar com l´argila en mans del terrissaire.
Respongueres amb generositat, a tot allò que se´t demanava i restares oberta als signes del temps que et tocà viure.
Unires els cors i elevares els esperits per tal que es fera sempre la voluntat del PARE
No estalviares mitjans per a fomentar la senzillesa, la confiança, la disponibilitat, la sensibilitat, el coratge, l´amor i sobretot l´alegria, principal virtut per a tu.
Admirares amb amor i et meravellares de l´obra de Déu en la natura i en cada persona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT