Hui 12 de maig fa 100 anys del naixement de Louis Schutz, conegut més tard com el Germà Roger de Taizé, fundador d´aquesta comunitat ecumènica.
Fill d´un pastor protestant, Louis Schutz, va nàixer a la vila suïssa de Provence. Entre 1937 i 1940 va estudiar Teologia protestant a la Universitat de Lausana. Però allò que va marcar la seua vida va ser l´anada a Taizé i la formació de la comunitat ecumènica. Des de feia temps, Louis tenia el projecte de fundar una fraternitat on es vivira la reconciliació entre els cristians, i "on la bondat del cor fóra viscuda concretament", per així fer que "l´amor estiguera en el cor de tot".
El 20 d´agost de 1940, en plena guerra mundial, i després de la derrota de l´exèrcit francès i l´ocupació d´una part de França per l´exèrcit alemany, Louis Schutz s´establí en la xicoteta vila de Taizé, a la Borgonya, per tal d´ajudar les víctimes de la guerra. Cal tindre en compte que Taizé estava molt a prop de la línia que dividia la França de Vichy, de la França ocupada per Hitler.
El 1942 Louis Schutz hagué de retornar a Suïssa per por a la Gestapo, ja que havia amagat a sa casa diversos opositors, sobretot jueus, que fugien de la barbàrie nazi. Va ser el 1944 quan Louis tornà a Taizé amb tres companys més, per iniciar una comunitat ecumènica que acollira cristians de diferents confessions cristianes, des de catòlics a ortodoxos, passant per luterans o calvinistes. El dia de Pasqua de 1949, el G. Roger amb els seus primers companys es van comprometre a portar una vida en comú, celibat i en la senzillesa.
Durant l´hivern 1952-1953, el G. Roger va escriure la Regla de Taizé, que exposa "allò que és essencial per a viure en comú".
A partir dels anys 50, el G. Roger envià alguns germans de la comunitat a compartir la vida en llocs especialment castigats per la misèria i així fer-se presents enmig del sofriment de la gent. Per això hi ha xicotetes comunitats de germans, inserides en els barris més pobres d´Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud i del Nord, on els monjos de Taizé comparteixen les condicions de vida d´aquells amb els quals conviuen, alhora que esdevenen signe de l´amor de Déu al costat dels més pobres: els presos, els xiquets que viuen al carrer, els pobres,els moribunds i tots aquells que tenen el cor ple de ferides.
A partir de finals dels anys 50, els jóvens que peregrinaven a Taizé van anar augmentant i en l´actualitat són milers i milers els xics i xiques que s´acosten a aquesta comunitat per tal de compartir uns dies amb els monjos. De fet, totes les setmanes de l´any Taizé acull els jóvens en unes trobades fraternes, on els pelegrins, majoritàriament jóvens, passen uns dies compartint la pregària, aprofundint la fe o buscant el sentit de les seues vides. Per això hui, la comunitat de Taizé, formada per un centenar de germans, s´ha convertit en un signe concret de reconciliació entre els cristians, dividits encara, i entre pobles enfrontats. El llibre del G. Roger, "Déu només pot estimar", el fundador de Taizé descriu el seu camí ecumènic, bassat en l´amor i en el perdó.
Taizé, com a comunitat ecumènica, ha acollit entre els milers de pelegrins que van allí cada any, el papa Joan Pau II, arquebisbes anglicans, metropolites ortodoxos i pastors luterans.
Taizé transmet als jóvens el missatge de la pau i de la reconciliació per mitjà de les anomenades, "Peregrinacions de la confiança a través de la terra", que són els encontres europeus que tenen lloc cada final d´any en un país d´Europa durant 5 dies i que enguany se celebrarà a València del 28 de desembre a l´1 de gener.
Taizé i el G. Roger ens parlen de fraternitat i de comunió, de pau i de reconciliació. Taizé ha estat des dels seus orígens una primavera de l´Església, tal i com desitjava el G. Roger, quan deia: "Quan l´Església escolta, cura, es reconcilia, ella arriba a ser allò que és, en allò de més lluminós: reflex de l´amor".
El G. Roger que va morir assassinat el 16 d´agost de 2005, va rebre, entre d´altres, els premis Carlemany, Unesco de l´educació per la Pau o el Robert Schuman. Entre els llibre del G. Roger sobreïxen els següents: Dinàmica del provisional (1965), La violència dels pacífics (1968), Que la teua festa no s´acabe (1971), Lluita i contemplació (1972), Les fonts de Taizé (1980), Floriran els teus deserts (1982), Passió d´una espera (1985) o El seu amor és un foc (1988).
Que el record del G. Roger, en el centenari del seu naixement, ens porte a treballar per la reconciliació al si de les Esglésies cristianes i per la pau al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada