dissabte, 23 de maig del 2015

22 de maig: Santa Quitèria (Levante-EMV, 22/05/2015)

Santa Quitèria va ser una jove, verge i màrtir del segle II, que, segons la tradició va morir decapitada sobre l´any 130, el 22 de maig, dia que celebrem la seua festa.
A Baiona vivien els esposos pagans, Càlsia i Luci Cateli, que era el governador romà de la regió. Càlsia va tindre nou filles en un sol part. Degut a aquest fet extraordinari, Càlsia va tindre por que el seu marit l´acusara d´infidelitat i per això, en absència de Cateli, Càlsia manà que les nou xiquetes foren llançades al riu de la Ramallosa. L´encarregada de l´assassinat múltiple es va compadir de les xiquetes i les portà a un poble al costat de Baiona, on les menudes van ser batejades i cuidades per famílies cristianes. Els noms de les nou filles de Càlsia eren: Quitèria, Librada, Victòria, Marina, Germana, Eufèmia, Marciana, Genivera i Basília.
En iniciar-se una persecució contra els deixebles de Jesús, les nou jóvens van ser detingudes i portades davant el governador Luci Cateli, son pare, que les va amenaçar amb el suplici si no apostataven de la fe. El governador advertí una estranya semblança de les jóvens amb la seua dona i després d´investigar l´origen de les nou germanes, va reconèixer que eren filles seues. Davant d´aquest fet, Cateli, que tenia el cor dividit entre l´amor de pare i l´autoritat de jutge, els demanà que oferiren sacrificis als déus per tal d´alliberar-les de la mort. Però les jóvens van escapar i concretament, Quitèria va viure un temps en una muntanya, dedicada a la pregària. Però en una visió va vore que havia de tornar a sa casa, com així ho va fer. Son pare, en tindre-la allí, la volgué casar amb el jove Germà, un noble ric, però ella no ho acceptà, ja que s´havia consagrat a Déu, i va escapar a les muntanyes a prop de Toledo: "Quitèria, hermosa Quitèria,/ un Rei te n´ha demanada./ No pot ser mon pare, no;/ que la llei m´ho té vedada./ No puc ser muller d´un Rei/ si de Déu sóc desposada", com canten els Goigs que Tírig ha dedicat a Santa Quitèria.
Un dia Quitèria s´amagà dins del tronc d´un arbre, advertint a un pastor que si algú la buscava, no li diguera on era. Germà es presentà i preguntà al pastor si havia vist Quitèria. Ell digué que no, però amb el dit assenyalà l´arbre on estava amagada Quitèria, que fou decapitada. Els gossos del pastor, rabiosos, feriren el delator que havia descobert l´amagatall de Quitèria, i per això aquesta santa és protectora contra la ràbia.
Santa Quitèria és patrona de Calles, Almassora, Tírig, Toràs i la Torre d´en Domènec. Algunes d´aquestes viles també li han dedicat la seua església, com és el cas de Toràs i la Torre d´En Domènec. I encara trobem diverses ermites dedicades a Santa Quitèria, com a Calles i a Almassora, i a Puebla de San Miguel, Arañuel i Albalat dels Sorells, fan festa a aqueta màrtir.
Que Santa Quitèria ens deslliure d´aquells polítics que tenen paraules plenes de ràbia i actituds covards, com canten els devots de Tirig: "Gloriosa Santa Quitèria,/ vulgau-nos afavorir;/ guardeu-nos del mal de ràbia/ que és mal de molt sofrir".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT