Cada 3 de maig, amb la benedicció dels termes i l´ornamentació de les creus amb flors, celebrem la festa de les Creus de Maig, tan populars a València, a Borriana i a Alboraia, on les comissions falleres s´encarreguen de l´ornamentació de les creus.
Aquesta festa tan bonica també la trobem a l´Alfàs del Pi, Mutxamel, el barri de la Santa Creu d´Alacant i el de Bocairent, La Granja de Rocamora, Paterna, Bigastre, Xàbia, Sagunt, Benidorm o Callosa de Segura entre molts altres pobles. A Benidorm la festa de les Creus de Maig és una de les més antigues de la ciutat, documentada des del 1802.
La popularitat d´aquesta festa l´expressa el cants d´uns Goigs, de 1846, dedicats a la Santa Creu que diuen així: "Puix lo cel, /mogut de amor,/ nos fa la grácia peregrina; /adorém la Creu Divina /del Divino Redemptor".
La festa de la Invenció o Trobament de la Santa Creu, recorda la tradició segons la qual el 326, Santa Elena, la mare de l´emperador Constantí, va trobar la creu de Jesús. L´origen d´aquesta festa en el 3 de maig ve de la Gàl·lia, amb el nom de "De Inventione Sanctae Crucis". Tot i que després del Concili aquesta festa va ser suprimida, encara continua present, en la seua dimensió popular a molts pobles del nostre País, tal i com recordava el poeta Carles Salvador amb aquest poema tan bonic: "Maig florit, mes de roselles entre el blat daurat pel sol. Els clavells són esclatats, sensuals, blancs i vermells. Maig florit, per les flors ets beneït".
Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se´ns descriu l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València van decidir construir creus gòtiques de pedra per assenyalar els límits del terme o a dalt d´una muntanya. Així en trobem moltes, com la Creu del Cardenal a Alzira o la del Bartolo a Benicàssim. Va ser posteriorment, quan aquestes creus s´adornaven amb flors. I és que la Creu de Jesús ha estat sempre venerada i adorada: "Oh Creu santa/ i redemptora/ de Jesús Crucificat,/ la més gran benefactora/ que ha tingut la humanitat;/ amb els vostres raigs hermosos/ tots els pobles llumineu".
La part litúrgica i popular de la festa del Trobament de la Santa Creu consisteix en la benedicció del terme, que es fa amb la Vera Creu, o Lignum Crucis, és a dir, amb un menut fragment de la Creu de Jesús, posada en un reliquiari. I és així com en aquest dia els capellans fan la benedicció del terme, amb una especial invocació a Déu per la protecció dels camps i de les collites, amenaçades sovint pel mal temps i sobretot per les pedregades: "Vas morir per culpa nostra/ en l´alt arbre de la Creu/ i has deixat al món la mostra/ del que sempre ja sereu:/ eternal consol del trist/ i conhort dels desterrats".
Uns altres Goigs dedicats a la Santa Creu, destaquen la presència de Jesús, com a fruit sagrat de la creu: "Sagrat Arbre de la vida,/ quina fruita ens heu donat!/ es la fruita beneïda/ de Jesús Crucificat".
També el 3 de maig té lloc la festa del Crist del Grau, l´anomenat familiarment el "Negret", en record de l´arribada per mar als Poblats Marítims de València, el 1411, de la imatge del Sant Crist.
Que en plena primavera, quan les creus s´omplin de flors, els cristians intentem escampar la bona olor del Crist, mostrant a la nostra societat l´amor i la misericòrdia de Déu. I que les flors que ornamenten les Creus de maig i la devoció dels Poblats Marítims de València al Sant Crist del Grau, siguen signes de la nova primavera de l´Església, tal i com el papa Francesc ens convida a fer realitat.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada