Enmig de la tardor, quan els arbres van canviant el color verd de les fulles pel groc i per l´ocre, i quan les hores de claror s´acurten cada dia més, el mes de novembre comença amb la festa de Tots els Sants. És l´1 de novembre, quan celebrem amb goig la memòria d´aquells hòmens i dones que ja han arribat a la visió plena de Déu. Hòmens i dones anònims, que no han estan canonitzats i que no es troben als altars, però que ja considerem feliços i benaurats pel fet d´haver estat acollits al Regne de la vida, un Regne de justícia, d´amor i de pau.
Ja a les catacumbes de Roma trobem el primer culte als Apòstols i als màrtirs dels primers segles del cristianisme. Eren els qui havien rebut la corona del martiri, pel fet que havien donat la vida en defensa de la fe en Jesucrist. Així, eren recordats, a més dels Apòstols, els màrtirs i diaques Esteve i Llorenç, els bisbes Ignasi d´Antioquia i Policarp o les verges Llúcia, Agnès o Cecília. Tots ells eren exemples de vida, models de fe i testimonis de Jesús. Però eren també intercessors dels qui encara vivien.
Amb el record dels màrtirs va nàixer el culte martirial, en la memòria del dia de la mort del sant. Com recull el Líber Pontificalis, en aquell dia se celebrava l´Eucaristia sobre el sepulcre del màrtir i també una vigília nocturna de pregària.
Va ser al segle IV, quan a l´Església d´Orient aparegué una litúrgia col·lectiva consagrada a tots els màrtirs. Pels sant i diaca Efrem, i pel bisbe sant Atanasi sabem que aquesta festa se celebrava el 13 de maig. I Sant Joan Crisòstom assignà per a l´Església d´Antioquia la data de l´octava de Pentecostès.
Aquesta litúrgia martirial de l´Orient passà a l´Església d´Occident amb el papa Bonifaci IV (608-615) fins al punt que el temple pagà anomenat Panteó (dedicat a Júpiter) va ser convertit en temple de Santa Maria i de Tots el Màrtirs, en memòria de la Mare de Déu i de tots aquells que havien donat la vida per Jesucrist. Va ser aquest el primer temple pagà consagrat al culte cristià.
Aviat hi hagué el desig de celebrar en un sol dia la festa, no només dels màrtirs, sinó també dels altres sants: confessors, verges i monjos. I va ser el papa Gregori III (731-741) qui convocà un Concili l´1 de novembre per condemnar els iconoclastes, erigint un oratori a Sant Pere del Vaticà en memòria i per al culte de tots els sants. Un segle després, el papa Gregori IV (827-844) fixà la data ja definitiva de l´1 de novembre com a dia de la celebració de Tots els Sants, a petició de l´emperador Lluís el Piadós i dels bisbes de la Gàl·lia.
Són diverses les tradicions relacionades amb la festa de Tots Sants com la fira de Cocentaina, atorgada a la vila pel rei Pere el Cerimoniós i amb més de sis segles de vida. Per la seua part, mossèn Joan Puig de Catí, recollia en el seu "Vocabulari" el costum de celebrar "dos misses que es diuen eixe dia tots els capellans i solen oir tots els fidels", en aquesta "festa consagrada ala memòria i veneració de tots els sants, el dia primer de novembre".
Que la glòria i la felicitat a la qual ja han arribat tants germans nostres, ens encoratge a ser fidels a les benaurances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada