Hui 12 de novembre celebrem la festa del monjo Sant Teodor Estudita, nascut el 759 en un temps difícil i problemàtic del període medieval bizantí. De família noble i piadosa, gràcies a un familiar seu que era abat del monestir de Sakkudion, a Bitínia, als 22 anys Teodor va ingressar a la vida monàstica. Crític amb el patriarca Terasi, va ser desterrat a Tessalònica el 796.
Amb el seu caràcter fort, es convertí en el capdavanter de la resistència contra els iconoclastes de Lleó V l´Armeni, que s´oposava a l´existència d´imatges sagrades a les esglésies.
Entre el 815 i el 821 Teodor va tornar ser desterrat a diversos llocs de l´Àsia Menor , tot i que al final pogué tornar a Constantinoble, encara que no al seu monestir, sinó al monestir d´Studium, d´ací el seu sobrenom d´Estudita. Sant Teodor va morir l´11 de novembre del 826.
Sant Teodor va ser un dels grans reformadors de la vida monàstica i també un defensor de les imatges sagrades. Per a ell, les icones, santificades amb la benedicció litúrgica i la pregària del poble de Déu, eren un mitjà d´unió a la persona de Crist i amb el Pare del cel.
Sant Teodor i els seus monjos van ser testimonis de valentia en temps de persecució iconoclasta. Va afavorir la reforma de la vida cenobítica al món bizantí. Gràcies a la "Vida de Teodor", sabem que els monjos estudites, seguidors dels seus ensenyaments, eren més de 1000, quan en aquell temps els monestirs acostumaven a tindre entre 30 i 40 monjos. Només al seu monestir n´eren 300.
Sant Teodor tingué una gran influència en la reforma de la vida monàstica. En els seus escrits demanà un retorn als ensenyaments del Pares, sobretot a Sant Basili i a Sant Doroteu de Gaza, pare espiritual del desert de Palestina.
Volia que els monjos foren homes d´obediència i de castedat, i que renunciant a la propietat privada visqueren la pobresa. També demanava als monjos una vida senzilla i sòbria, ja que només des de la sobrietat podem fer una societat més humana i més solidària. També destacava la importància de la lluita interior en l´ascesi del monjo. Un altre tema important era l´amor al treball. Per això Sant Teodor no admetia que amb el pretext de la pregària i de la contemplació, el monjo deixara el treball, que ell considerava com un camí per trobar Déu. Al seu monestir el treball era intel·lectual i també manual, amb monjos cal·lígrafs, pintors, educadors dels jóvens o bibliotecaris.
Sant Teodor va ser un pare espiritual, tant per als seus monjos com també per als laics que anaven a demanar-li consell. El seu Testament espiritual i les seus cartes subratllen el seu caràcter obert i afectuós.
La Regla, codificada al poc de morir Teodor, va ser adaptada (amb alguna modificació) al Mont Athos, quan el 962 Sant Atanasi l´Athonita va fundar la Gran Laura.
La seua espiritualitat pot quedar resumida en l´amor a Déu, visible en les icones, la fidelitat al baptisme i l´esforç per viure en la comunió del Cos del Senyor que és l´Església. Enmig d´una societat com la nostra que exalça el consumisme i el tindre més i més, Sant Teodor Estudita ens ensenya l´amor a l´austeritat de vida i a la senzillesa, tal i com és tradició als monestirs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada