Sant Dídac, que el dia 13 de novembre celebrem, va ser un frare franciscà
llec, conegut com d´Alcalà, pel fet que va morir en aquesta ciutat, tot i que
va nàixer a San Nicolás del Puerto, un poble de la província de Sevilla. Normalment els sants són identificats pel lloc del seu naixement, com Assís
i Sant Francesc, Àvila i Santa Teresa, Xavier i Sant Francesc, Lima i Santa
Rosa, Mogrovejo i Sant Toribi, Siena i Santa Caterina, Damasc i Sant Joan
Damascè, o Sevilla i Sant Isidor. També són coneguts pel lloc d´on van ser
bisbes, com el cas de Sant Gregori de Nissa, que va nàixer a Cesarea de
Capadòcia però va ser bisbe de Nissa, Roma i Sant Climent pel fet de ser bisbe
d´aquesta ciutat, Jerusalem i Sant Ciril, o Canterbury i Sant Agustí. Finalment
altres sants són coneguts pel monestir al qual van pertànyer, com Sant Teodor
Estudita, del monestir d´Stududium, Isaac del monestir d´Stel·la, Sant Odiló de
Cluny o Sant Benet d´Aniana.
En el cas de Sant Dídac d´ Alcalà, són diversos, sobretot entre els seus
paisans, els qui reivindiquen que aquest sant porte el nom del poble on va
nàixer, i així siga conegut com Sant Dídac de San Nicolàs, i no amb l´afegit
del poble on va morir.
Sabem molt poques coses dels seus primers anys de la seua vida. L´advocat
Francisco Peña, promotor a Roma de la causa de canonització de Sant Dídac, així
ho admetia. I també Cristóbal Moreno, traductor al segle XVI, del llatí al
castellà, del text de Peña, també ho reconeixia.
Un capellà va ser el qui acompanyà espiritualment el jove Dídac, en el seu
desig de consagrar-se a Déu. De San Nicolás del Puerto, Dídac se n´anà a
Còrdova on vestí l´hàbit de Sant Francesc, i des d´aquesta ciutat andalusa
Dídac va començar un itinerari missioner passant per Sevilla, Canàries, Roma,
Castella, França i Itàlia. A l´illa de Fuerteventura va ser designat Guardià
del convent franciscà, cap el 1449. Amb el seu apostolat, ple de miracles, va
ser conegut per la seua caritat extrema.
A Canàries, Sant Dídac va defendre els nadius de les illes, davant la
rapacitat dels conqueridors espanyols, cosa que li va portar molts problemes.
Sobre el 1450, Dídac es desplaçà a Roma per guanyar el gran jubileu convocat
pel papa Nicolau V i alhora, assistir a la canonització del franciscà Sant
Bernardí de Siena. Durant la seua estada a la ciutat eterna, i degut a una
epidèmia de pesta, Dídac va cuidar admirablement, tant els frares contagiats de
pesta, com també els pobres i els malalts de la ciutat.
De retorn a Espanya, Dídac, després d´un temps al convent de Sevilla i al
castellà de Salceda, arribà a Alcalà d´Henares, al convent de Santa Maria de
Jesús, on va viure els seus últims anys de la seua vida amb una actitud
d´obediència i de senzillesa en tots els serveis que li eren encomanats, i amb
una sol·licitud plena de caritat heroica. El convent de Santa Maria de Jesús va
ser fundat per l´arquebisbe de Toledo, Alfons Carrillo, que volia frares que
destacaren per la seua santedat i per la seua saviesa. Dídac va ser el
llaurador de l´hort del convent i després el porter, on sobreeixí per la seua
paciència i afabilitat i també per una prudència i caritat admirables amb tots
aquells que entraven en contacte amb ell. Sant Dídac era un frare amb un gran
esperit de pregària i de saviesa. Va ser en la ciutat complutense on Dídac va
morir el 13 de novembre de 1463 i on va ser venerat per reis i per prínceps,
per rics i per pobres, i per la gent senzilla que visitaven el seu sepulcre,
degut a la fama de santedat que tenia.
Aquest sant, pobre i humil, va ser escollit per Déu per tal que en la seua
senzillesa, es revelara d´una manera més clara la glòria de Déu, a través dels
miracles i prodigis que feia aquest frare franciscà.
Sant Dídac d´Alcalà o de San Nicolás del Puerto, que va ser canonitzat el 2
de juliol de 1588 pel papa franciscà Sixt V, és el patró de Tuejar i també se
celebra a Rafelcofer. També és patró de Cuesta del Rato, una aldea de
Castielfabib, al Racó d´Ademús. I encara trobem una ermita en runes a Xàtiva
dedicada a aquest franciscà.
Santa Teresa de Jesús el recordava com a exemple de servei, ja que Sant
Dídac va ser un frare llec caracteritzat per la seua sol·licitud extrema, la
seua obediència i la seua caritat heròica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada