III Etapa Conciliar (SAÓ, octubre 2014)

El 14 de setembre de 1964, ara ha fet 50 anys, s’inaugurà la III Etapa del Concili Vaticà II. Les sessions corresponents a aquesta etapa, que van durar fins el 21 de novembre, van començar amb una Eucaristia d’obertura concelebrada, i un discurs del papa Pau VI.

Durant els dos mesos que durà aquesta etapa conciliar, hi van haver 48 Congregacions Generals, 618 discursos i 147 votacions. Aquesta va ser una sessió molt fecunda, degut a la quantitat de debats i de discussions sobre l’Eclesiologia i la Mare de Déu, l’ofici pastoral dels bisbes, la llibertat religiosa, els jueus i les religions no cristianes, la revelació, l’apostolat dels laics, els capellans, les Esglésies Orientals, l’Església i el món modern, les missions, els religiosos, els seminaris, l’educació cristiana i els sagraments.

La clausura d’aquesta III Etapa Conciliar va tindre lloc el 21 de novembre, festa de la Presentació de Maria al temple, amb el vot final i la promulgació de la Constitució sobre l’Església (Lumen Gentium), els decrets sobre l’ecumenisme (Unitatis redintregatio) i les Esglésies Orientals (Orientalium ecclesiarum) i la proclamació per part del papa Pau VI, de Maria com a “Mare de l’Església”.

De les quatre grans Constitucions del Vaticà II, la Lumen Gentium va ser aprovada en aquesta sessió conciliar, amb una gran majoria. Del total de 2156 bisbes que van participar en aquesta votació, hi hagueren 2151 vots afirmatius i 5 negatius. Pel que fa al Decret sobre les Esglésies Orientals, 2110 pares conciliars votaren a favor i només 39 ho feren en contra. I finalment, en relació al Decret sobre l’Ecumenisme, aquest va ser aprovat amb 2137 vots a favorables i 11 vots desfavorables.

D’una particular importància va ser la Constitució sobre l’Església, Lumen Gentium, un text amb 8 capítols, on s’estudià el misteri de l’Església, “sagrament d’unitat del gènere humà”, i “ramat, camp i vinya del Senyor, edifici i temple de Déu” i Poble de Déu, “poble reial i sacerdotal”, on es remarcà “el sacerdoci comú dels fidels”. També s’estudià la “Constitució jeràrquica de l’Església” i en particular l’episcopat, els laics, “aquells fidels que consagrats a Crist amb el baptisme, constitueixen el Poble de Déu”, la “universal vocació a la santedat en l’Església”, els religiosos, que “consagren la seua vida en bé de tota l’Església”, “l’índole escatològica de l’Església peregrina i la seua unió amb l’Església celestial” i finalment “la Mare de Déu en el misteri de Crist i de l’Església”.     

Segons el dominic valencià, P. Vicente Botella, gràcies a la Lumen Gentium, es va passar d’una Església amb una “forta uniformització”, en la que dominava un únic model (occidental, llatí i romà) a una Església d’unitat “oberta” i de “comunió diferenciada”, més col·legial i més universal.