Hui 5 de novembre commemorem el VI centenari de l´inici del Concili de Constança, que va tindre per objectiu acabar amb el Cisma d´Occident. El Concili, convocat el 30 d´octubre de 1413 per l´emperador germànic Segismó i el papa Joan XXIII, va tindre lloc del 5 de novembre de 1414 al 22 d´abril de 1418, i se celebrà a Constança, una ciutat alemanya molt a prop de la frontera amb Suïssa.
El Concili, el que feia 16 del total de 21 que han tingut lloc, va ser un dels més importants de la història de l´Església, i amb ell es va posar fi, després de vora 40 anys de discussions, al Cisma d´Occident. I és que tres persones, Joan XXIII, Gregori XII i Benet XIII, pretenien ser l´autèntic papa.
Anteriorment, el Concili de Pisa, el 1409 havia deposat els papes Gregori XII i Benet XIII i havia elegit com a papa, Alexandre V, que morí al poc temps, que va ser substituït per Joan XXIII. Ara, els participants en el Concili de Constança, bisbes i doctors en teologia i en dret canònic, demanaven l´abdicació dels tres papes. Per això, després que va renunciar Gregori XII, els altres dos, Benet XIII i Joan XXIII van ser deposats pel Concili, que elegí com a únic papa, Martí V. D´aquesta manera, l´Església va recobrar la unitat visible.
Durant 45 sessions, el Concili estudià la unitat i la reforma de l´Església d´Occident i la defensa de la fe, davant de les doctrines i proposicions de John Wycliffe i Jan Hus.
El papa Benet XIII, l´aragonès Pere de Luna, no va acceptar la seua destitució i deixà Avinyó, per instal·lar-se, amb la seua cort, a Peníscola.. Per això aquesta vila del Baix Maestrat és, amb Avinyó i Roma, una ciutat pontifícia, ja que Pere de Luna (amb la Cúria) va residir a Peníscola fins a la seua mort. I és que Pere de Luna, a la mort del papa Climent VII, va ser elegit pels cardenals partidaris d´ell.
Benet XIII, que estimava Montserrat, duplicà els esforços per decantar el nostre monestir a la seva obediència, ja que Montserrat, amb el prior Vicenç de Ribes, es trobava adherit a la causa dels papes de Roma. Fins i tot després del pas oficial de l´Església Catalana i de la Corona d´Aragó (amb el rei Martí l´Humà) a l´obediència d´Avinyó, Montserrat continuà mantenint fidelitat a Roma.
Amb la mort del prior Vicenç de Ribes (1408) quedà eliminat l´obstacle perquè Montserrat entrés en l´òrbita de Benet XIII, canviant l´obediència a Roma per la d´Avinyó. Així, una vegada Montserrat va passar a la fidelitat a Pere de Luna, el papa omplí de privilegis el nostre monestir i li concedí la independència respecte a Ripoll. El 10 de març de 1049, Benet XIII nomenava Marc de Vilalba primer abat de Montserrat i l´endemà, expedia la butlla que transformava l´antic priorat en abadia independent.
Cal recordar que quan el 28 d´octubre de 1958 va ser elegit papa, el cardenal Roncalli prengué el nom de Joan XXIII i no Joan XXIV, per fer vore que el Joan XXIII del Concili de Constança era un antipapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada