El dia 23 de novembre celebrem la festa del papa Sant Climent de Roma. Per saber alguna cosa d´aquest sant, hem de tindre en compte la situació de l´imperi romà en el temps que ell va viure.
Després de la mort del sanguinari Neró, amb els emperadors Vespasià i Titus, "els més amables dels Cèsars" en expressió de Sant Agustí, l´Església va viure un temps d´una major tolerància. És així com el cristianisme anà creixent i estenent-se al llarg i ample de l´Imperi, i per això mateix, entrant en les diverses capes socials que existien.
La unitat de l´Església, manifestada en el bisbe de Roma, era una realitat. Totes les Esglésies locals mantenien la comunió amb el papa, que amb els seus preveres i diaques, celebrava l´Eucaristia i catequitzava el Poble de Déu.
Amb tot, malgrat la pau aparent, a Corint l´Església vivia un moment conflictiu greu. Corint era un nucli important, tant pel que feia a la seua població, com també pel comerç del Mediterrani. La comunitat cristiana de Corint, fundada per Sant Pau i visitada per Sant Pere, es trobava a finals del segle I en una situació de crisi. Per una part hi havia els jueus convertits al cristianisme, però encara molt lligats a la Llei de Moisès. També hi havia un nucli important de grecs i sobretot aquells que es creien posseïdors exclusius de la veritat i dels carismes de l´Església. En aquests anys finals del segle I, ens trobem ja amb disputes dels carismàtics amb el col·legi dels preveres que dirigia la comunitat, alguns dels quals van ser deposats.
És en aquest context que intervingué l´Església de Roma i el seu bisbe, Climent, aparentment, sense que li ho demanaren, l´Església de Roma, com a signe de comunió i d´unitat, es va vore obligada a intervindre en aquest conflicte, per tal de posar pau i així restablir la unitat i la comunió de la comunitat de Corint. Això es va fer per mitjà d´una Carta "gran i admirable", segons el bisbe Eusebi de Cessarea, i plena de saviesa, en la qual Climent exhortava a viure la caritat fraterna i a l´obediència als caps de la comunitat cristiana.
És veritat que la Carta no porta cap nom sobre l´autor, sinó que és un text de l´Església de Roma adreçat a la de Corint. Ara bé, una tradició molt antiga atribuí aquesta Carta al bisbe de Roma, Climent, tercer successor de Sant Pere després dels papes Lli i Anaclet, segons la llista que ens va deixar Sant Ireneu de Lió.
El nom de Climent va ser un dels més il·lustres i venerats en l´antigor cristiana. És un nom que apareix al Cànon Romà i en els calendaris més antics. Possiblement Climent (de qui se sap poques coses) no provenia del paganisme sinó del judaisme, i segons Orígenes, podria haver segut aquell Climent que Sant Pau cita en la carta als Filipencs com a col·laborador seu: "et demane que les ajudes, elles que han pres part amb mi en la lluita atlètica de l´evangeli, juntament amb Climent i amb els altres col·laboradors meus" (Fl 4:3)
El bisbe Climent de Roma sabia que la seua carta seria llegida en l´assemblea dels cristians, i per això els demanava humilitat per acceptar l´ordre establert pels preveres, allunyar l´arrogància, l´enveja i la supèrbia, que són l´origen de tots els mals, i fer allò que és just i recte, per tal d´assolir al comunió fraterna al si de l´Església. El bisbe Climent demana als cristians a la seua carta, l´obediència als pastors, per aconseguir la pau i la unitat de tots els membres del Cos Místic de Crist.
De la carta de Sant Climent podem deduir la importància de la jurisdicció i de l´autoritat del bisbe de Roma, en relació a trobar una solució als conflictes existents. Cal dir que la carta va ser rebuda amb humilitat i respecte, fins al punt que anys després,segons el testimoni de Dionisi de Corint, aquest text es llegia els diumenges en l´assemblea de pregària.
El bisbe Climent de Roma, que va morir màrtir de la persecució de Trajà, és aquell que va aconseguir la unitat d´una comunitat dividida, des de la seua dolcesa i la seu suavitat de pastor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada