L´endemà de Tots Sants l´Església fa la commemoració de tots els difunts, en una celebració marcada per l´esperança de la resurrecció. De fet, la mort és vista pels cristians com el trobament amb el Senyor Ressuscitat. I és que si tenim en compte que els hòmens no es moren (en sentit passiu) sinó que moren, és a dir, entreguen la seua ànima al Creador, és perquè amb la mort ens trobem amb Jesús. Per això el qui mor no mor mai sol: mor amb Crist. D´ací que la celebració de la litúrgia dels difunts estiga impregnada d´esperança. El mateix ritual de l´enterrament té una forta connotació baptismal i pasqual, amb la presència del ciri pasqual, signe del Senyor Ressuscitat, l´aspersió de l´aigua beneïda, que ens recorda el baptisme i la pregària de tota la comunitat.
Són diversos els passatges de l´Antic Testament que prefiguren el pas de la mort a la visió de Déu: Noè alliberat de les aigües del diluvi, Moisès, alliberat del Faraó, Isaac de ser sacrificat, David de Goliat, Daniel dels lleons o els tres jóvens del foc.
Sant Agustí al capítol 9 del llibre de les Confessions ja parla de la mort, en fer referència a la de sa mare, Santa Mònica, quan la comunitat oferia un sacrifici en memòria de la difunta. També a l´Eucaristia, i des del segle III, la memòria dels difunts és present en totes les litúrgies.
Pel que fa a les 3 misses que se celebraven aquest dia, van nàixer precisament als dominics de València, pel fet que els frares no podien atendre les demandes de misses per al 2 de novembre, i començaren a dir-ne 2 o 3 cadascú. Amb el temps aquesta pràctica s´estengué a Espanya i Portugal.
Com recordava mossèn Joan Puig de Catí, al seu "Vocabulari", "la devoció a les ànimes manifestada ab les pregàries per elles és tan antiga com el poble cristià". Ja a Catí trobem, com a fruit de la devoció als difunts, que "l´any 1503 Joan Bellmunt féu la capella de les Ànimes de la parròquia". Mossèn Puig també assenyalava "el rosari de difunts", que es cantava"pel poble".
L´amic Joan Carles Martí Casanova, d´Elx, em comentava que també segueix les tradicions dels seus avantpassats, i per això "no deixaré de posar aquesta nit un parell d´animetes al finestra del meu balcó". Em contava que sa mare les feia ben senzilles: "dins d´un platet d´oli d´oliva i un ble de coto fluix". L´endemà "ens alçava a tots, a les sis del matí". Com em deia Joan Carles Martí, "Ma mare va nàixer Oriola el 1926 i això ho va aprendre de sa mare i aquella, de la seua, i ara em toca a mi". I em deia també: "Per a mi les animetes són les flames que lliguen el temps passat, present i futur".
Com recull "El calendari dels brillants" d´enguany, editat a Benissa per J.J. Cardona, "la nit de tots sants cal resar els tres rosaris pels difunts de casa". I el dia de les ànimes s´anirà a les tres misses. També ens recorda que del 2 al 10 de novembre hi ha la novena de les ànimes a Gata i el novenari de les ànimes als Corrales d´Utiel, amb el cant de les ànimes.
Que el 2 de novembre siguem capaços de recordar i agrair amb afecte, aquells que ens han acompanyat al llarg de la vida i que ja han deixat aquest món.
L´endemà de Tots Sants l´Església fa la commemoració de tots els difunts, en una celebració marcada per l´esperança de la resurrecció. De fet, la mort és vista pels cristians com el trobament amb el Senyor Ressuscitat. I és que si tenim en compte que els hòmens no es moren (en sentit passiu) sinó que moren, és a dir, entreguen la seua ànima al Creador, és perquè amb la mort ens trobem amb Jesús. Per això el qui mor no mor mai sol: mor amb Crist. D´ací que la celebració de la litúrgia dels difunts estiga impregnada d´esperança. El mateix ritual de l´enterrament té una forta connotació baptismal i pasqual, amb la presència del ciri pasqual, signe del Senyor Ressuscitat, l´aspersió de l´aigua beneïda, que ens recorda el baptisme i la pregària de tota la comunitat.
Són diversos els passatges de l´Antic Testament que prefiguren el pas de la mort a la visió de Déu: Noè alliberat de les aigües del diluvi, Moisès, alliberat del Faraó, Isaac de ser sacrificat, David de Goliat, Daniel dels lleons o els tres jóvens del foc.
Sant Agustí al capítol 9 del llibre de les Confessions ja parla de la mort, en fer referència a la de sa mare, Santa Mònica, quan la comunitat oferia un sacrifici en memòria de la difunta. També a l´Eucaristia, i des del segle III, la memòria dels difunts és present en totes les litúrgies.
Pel que fa a les 3 misses que se celebraven aquest dia, van nàixer precisament als dominics de València, pel fet que els frares no podien atendre les demandes de misses per al 2 de novembre, i començaren a dir-ne 2 o 3 cadascú. Amb el temps aquesta pràctica s´estengué a Espanya i Portugal.
Com recordava mossèn Joan Puig de Catí, al seu "Vocabulari", "la devoció a les ànimes manifestada ab les pregàries per elles és tan antiga com el poble cristià". Ja a Catí trobem, com a fruit de la devoció als difunts, que "l´any 1503 Joan Bellmunt féu la capella de les Ànimes de la parròquia". Mossèn Puig també assenyalava "el rosari de difunts", que es cantava"pel poble".
L´amic Joan Carles Martí Casanova, d´Elx, em comentava que també segueix les tradicions dels seus avantpassats, i per això "no deixaré de posar aquesta nit un parell d´animetes al finestra del meu balcó". Em contava que sa mare les feia ben senzilles: "dins d´un platet d´oli d´oliva i un ble de coto fluix". L´endemà "ens alçava a tots, a les sis del matí". Com em deia Joan Carles Martí, "Ma mare va nàixer Oriola el 1926 i això ho va aprendre de sa mare i aquella, de la seua, i ara em toca a mi". I em deia també: "Per a mi les animetes són les flames que lliguen el temps passat, present i futur".
Com recull "El calendari dels brillants" d´enguany, editat a Benissa per J.J. Cardona, "la nit de tots sants cal resar els tres rosaris pels difunts de casa". I el dia de les ànimes s´anirà a les tres misses. També ens recorda que del 2 al 10 de novembre hi ha la novena de les ànimes a Gata i el novenari de les ànimes als Corrales d´Utiel, amb el cant de les ànimes.
Que el 2 de novembre siguem capaços de recordar i agrair amb afecte, aquells que ens han acompanyat al llarg de la vida i que ja han deixat aquest món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada