El dia 20 de novembre, l´Església celebra la festa del martiri de la beata
Àngels Lloret i les seues companyes, unes màrtirs que pertanyien a l´Institut
de les Germanes de la Doctrina Cristiana, i que amb la seua mort l´any 1936,
van donar testimoni de la fe i de generositat en Jesucrist.
Les Germanes de la Doctrina Cristiana van ser fundades per la Mare Micaela
Grau, nascuda a Sant Martí de Provençals el 25 de maig de 1832. Aquesta
congregació religiosa té per carisma l´ensenyament de la doctrina cristiana i
l´evangelització de la societat. La primera comunitat es va fundar a Molins de
Rei el 26 de novembre de 1880. La mort martirial de la Mare Àngels Lloret i de
les altres 16 germanes, moltes d´elles valencianes, va ser un testimoni de fe i
de confiança en Déu.
Consagrades a l´ensenyament, malgrat les circumstàncies adverses del juliol
del 1936, aquestes 17 dones van ser fidels a Jesucrist fins a la mort. Quan el
19 de juliol hagueren d´abandonar la Casa General, algunes de les germanes que
no havien pogut anar-se´n amb algun familiar, es van refugiar formant una única
comunitat al número 7 del carrer Mestre Chapí de València, d´on van ser tretes
per matar-les.
La Mare Àngels Lloret Martí havia nascut a la Vila Joiosa, i sempre
exhortava les germanes a ser dolces en la paraula, amables i de bones formes.
Totes elles eren ben conscients dels perills que corrien, però la seua
confiança en Déu i la seua pregària les mantenia en vetla, com les verges de
l´Evangeli que esperen l´espòs. El 20 de juliol de 1936, un microbús se les va
emportar de la casa del carrer Mestre Chapí de València on s´havien refugiat.
Van eixir de casa pregant i perdonant. Com ha dit la germana Amparo Ros Llopis,
Superiora General de la Doctrina Cristiana, "la llavor de la fe, de
l´esperança i de l´amor que havien estat sembrades en elles al baptisme, ara
donava un fruit esplendorós en aquestes 17 màrtirs".
Aquestes 17 màrtirs són: Àngels Lloret, de caràcter recte i d´un cor gran,
havia nascut el 16 de gener de 1875 a la Vila Joiosa. En el moment de la seua
detenció era la superiora general de les Germanes de la Doctrina Cristiana. Va
intentar salvar totes les religioses que va poder. Mª del Sofratge Orts Baldó
havia nascut a Altea el 9 de febrer de 1888, i era una de les més jóvens del
grup. Va ser superiora del col·legi de la Sagrada Família de València. Ella
deia: "Les joies dels enamorats de la terra són l´or; les dels enamorats
del cel són de sang". Mª Montserrat Llimona Planas era de Molins de Rei.
Va nàixer el 2 de novembre de 1861 i havia estat la secretària de la fundadora.
Teresa Duart Roig era de Benifaió i havia nascut el 20 de maig de 1876. Havia
estat mestra de novícies. Isabel Ferrer Sabrià era de Vilanova i la Geltrú. Mª
Assumpció Mangoché Homs havia nascut a Ulldecona, dona senzilla i de caràcter
callat. Mª de la Concepció Martí Lacal era de Carlet i havia nascut el 9 de
novembre de 1861. Havia estat mestra a Sollana, on era molt estimada. Mª Gràcia
de Sant Antoni havia nascut en un hospital de València l´1 de juny de 1869 i
estigué de mestra a Torís. Mª del Sagrat Cor Gómez Vives, de València, nascuda
el 6 de febrer de 1881. Mª del Socors Jiménez Baldoví de Sant Martí de
Provençals, formava part de la comunitat de Mislata. Mª dels Dolors Suris
Brusola, de Barcelona, nascuda el 17 de gener de 1899 i mestra a Ondara.
Ignàsia Pascual Pallardó, mestra a Sollana. Mª del Roser Calpe Ibáñez de Sueca,
nascuda el 25 de novembre de 1855.
Mª de la Pau López Garcia, de Torís, nascuda el 12 d´agost de 1885. Marcel·la
Navarro, nascuda a La Roda, era novícia. Mª del Calvari Romero Clariana, de
Carlet, que va nàixer l´11 d´abril de 1871. Havia format part de les comunitats
de Sant Vicenç dels Horts, Tavernes de la Valldigna, Guadassuar i Carlet. Empar
Rosar Balasch, de Mislata, nascuda el 15 d´octubre de 1873, havia estat
superiora de les comunitats de Tavernes de la Valldigna i de Carlet.
Aquestes 17 màrtirs de Crist, que van donar la seua vida pel Regne, van ser
beatificades pel papa Joan Pau II l´1 d´octubre de 1995. En l´actualitat les
Germanes de la Doctrina Cristiana, on jo vaig anar a escola de menut, a
l´Alcúdia, tenen comunitats a Mislata, València, Benidorm, Xirivella, la Pobla
de Vallbona, Tavernes de la Valldigna i Carlet. El record d´aquestes màrtirs en
el dia de la seua festa, ens encoratja per una part, a ser fidels a la fe
rebuda al baptisme i per l´altra, a agrair a Déu el testimoniatge d´aquestes
dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada