El 6 de novembre, Algemesí celebra la festa de la seua filla més il·lustre,
Josepa Naval Girbés, coneguda popularment com la senyora Pepa.
Nascuda en aquesta ciutat de la Ribera Alta, l´11 de desembre de 1820, Josepa,
que va ser batejada a la parròquia de Sant Jaume d´aquesta vila, era la major
dels 6 fills que tingueren Francesc Naval Carrasco i Josepa Girbés Niclòs. La
menuda heretà dels pares el do de la fe i el desig de fer sempre la voluntat de
Déu. Aprengué a llegir i a escriure i també a brodar i a cosir. El fet de ser
veïna del convent dels dominics d´Algemesí, va fer que Josepa estimara d´una
manera especial la Mare de Déu del Roser.
Als 13 anys es va quedar sense mare, i decidí que la Mare de Déu del Roser
seria a partir d´aquell moment, sa mare. Josepa es va haver de fer càrrec de
les tasques de la llar, pel fet de ser la major dels germans, comprenent que la
disponibilitat i la sol·licitud pels altres és la millor manera d´estimar Déu.
A la parròquia d´Algemesí tingué com a director espiritual mossèn Gaspar
Silvestre, que acompanyà la jove en el seu camí de recerca de Déu durant 28
anys. Dona de profunda religiositat, Josepa anava a missa i combregava cada
dia, feia meditació i oració davant el sagrari.
Com m´ha comentat l´amic Vicent Niclòs, Josepa va sentir la necessitat de
comunicar als altres allò que ella vivia: "viure en la gràcia, estimar
Jesucrist, vestir amb modèstia i complir el deure amb amor i amb alegria".
A punt de fer 18 anys, el 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara, en el novenari
de la Puríssima, amb convicció i esperit seré, Josepa va fer vot de perpètua
virginitat, però sense entrar en un convent, sinó vivint la seua entrega a Déu
a sa casa i al seu poble, com canten aquests Goigs: "Essent de molt tendra
edat/ a Ella et consagrares/ i en les seues mans posares/ ta flor de virginitat./
En eixa font et trovares/ la fortalesa cabdal".
Conduïda per l´Esperit Sant, Josepa va trobar la seua vocació: la seua
consagració a Déu en la vida seglar, una vocació que anys més tard seria
reconeguda per l´Església a través dels Instituts Seculars o les Consagracions
de Verges. El seu cor compassiu mostrava sempre la misericòrdia del Déu que és
Pare i això ho feia visible en la seua sol·licitud pels pobres i pels malalts:
"Sempre amb els desheretats/ la caritat practicares/ i als malalts
confortaves/ predicant conformitat./ Fou el teu consell i ajuda/ medicina
celestial".
La vida de la Sra. Pepa, com era coneguda a Algemesí d´una manera col·loquial,
va consistir en un primer moment en reunions de lectura i de formació
espiritual a sa casa del carrer Berca. Més tard s´oferí a les xiques del poble
a ensenyar-les a brodar gratuïtament, al matí i a la vesprada. Així, sa casa es
convertí en un taller de brodat i de vida cristiana. Després de missa de bon
matí, i de fer la neteja de la casa i el menjar, la Sra. Pepa acollia les
xiques a qui ensenyava a brodar. També explicava algun tema de fe, els
Evangelis o vides de sants. Per això a sa casa es respirava un clima de fe, de
pietat i de virtuts cristianes: "Fent labor, cosint, brodant/ la doctrina
els ensenyaves/ a les jóvens aplegades/ al caliu del teu voltant/ al camí de
Déu portaves/ per la via del treball".
Malalta amb forts dolors de cap, ella ho vivia unida al Crist crucificat.
Va impulsar la Cort de Maria per celebrar el dogma de la Immaculada Concepció i
estengué la devoció a Santa Rosalia i als sants Onofre, Pasqual Bailon, Domènec
de Guzman i Joan de la Creu.
Poquet a poquet, com m´ha recordat l´amic Vicent Niclòs, el poble
d´Algemesí va anar descobrint la santedat de la Sra. Pepa. Dona senzilla i
acollidora, com ha dit mossèn Jesús Corbí, actual rector de la parròquia de
Sant Jaume d´Algemesí, la Sra. Pepa va viure estimant, i "el seu gran amor
a la parròquia i l´apostolat la ven fer treballar desinteressadament en la
formació cristiana de xiques, jóvens i dones, com a precursora de l´Acció
Catòlica. Així es convertí en ferment de l´Evangeli entre els seus
conciutadans".
A l´hort de la Torreta, la Sra. Pepa es retirava amb algunes deixebles a
les quals els encoratjava a viure la fidelitat a la gràcia i la humilitat.
D´entre les xiques que anaven a sa casa, van eixir moltes vocacions a la vida
consagrada, de tal manera que la llar de la Sra. Pepa va ser com un prenoviciat
per a aquelles jóvens que després entrarien als convents.
En l´epidèmia de 1885, amb més de 300 morts a Algemesí, brillà d´una manera
especial la caritat de la Sra. Pepa, atenent els malalts.
Va morir amb fama de santedat el 24 de febrer de 1893 i va ser beatificada pel
papa Joan Pau II el 25 de setembre de 1988. Per això els seus devots li canten:
"Algemesí et proclama/ la seua flor parroquial/ Protegiu-nos des del cel/
Gloriosa Pepa Naval".
El dia de la beatificació de la Sra. Pepa, el papa, que va beatificar també
el mallorquí Fra Juníper Serra, deia: "Són gent de la vostra terra, dels
vostres pobles i parlaven la vostra llengua i foren uns models lluminosos per a
la vostra vida i una glòria per a les vostres comunitats cristianes".
Que la senyora Pepa siga per a tots nosaltres intercessora davant de Déu, i que
les seues pregàries facen que la nostra Església parle la llengua d´aquesta
dona senzilla, la llengua d´Algemesí i del País Valencià. Una llengua
arraconada pels bisbes valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada