L´Església celebra hui 10 de novembre la festa del papa Sant Lleó el Gran, que va nàixer a finals del segle IV a la regió de la Toscana. Amb una formació que el predisposava a l´oratòria, va ser un home conciliador i dialogant. Ordenat diaca el 430, va ser elegit papa el 19 d´agost del 440, quan es trobava a les Gàl·lies. Va rebre la consagració episcopal el 29 de setembre d´aquell mateix any. El seu caràcter serè i optimista, queda reflectit en les seues obres: cartes, sermons i textos litúrgics: "Vint anys cenyí la tiara/ vostres temples vigilants,/ quan revifaren encara/ la vella Roma, els pagans./ Més vós la deixeu admesa/ al gran atri del perdó./ Doneu-nos la fortalesa,/ oh gloriós Sant Lleó".
L´acció més rellevant del papa Lleó com a cap de l´Església catòlica, fou la impugnació del monofisisme, heretgia formulada per Diòscor, patriarca d´Alexandria i Eutiques, arximandrita de Constantinoble. Sant Lleó va defensar la doctrina de l´Església en afirmar que en la persona del Fill de Déu hi ha la naturalesa divina, procedent del Pare i la humana, nascuda de la Verge Maria.
Com a bisbe de Roma construí la basílica circular de Sant Esteve i enriquí amb mosaics les basíliques de Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs. La seua sol·licitud pels pobres es reflecteix en les seues cartes i en els sermons.
Quan Àtila, rei dels huns, l´any 451 havia ocupat una bona part del nord d´Itàlia, i de camí a Roma, Sant Lleó, amb propostes de pau, anà a trobar-lo a Pàdua per evitar que continuara envaint la Península i el saqueig de Roma, cosa que aconseguí. Morí el 10 de novembre del 461.
L´arxiu de la seua correspondència comprèn 123 cartes, escrites entre els anys 442 i 460.
Segons el P. Jordi Pinell, monjo de Montserrat i estudiós de l´obra de Sant Lleó, "és en els sermons on el seu pensament queda patent d´una manera més directa, tant en la fase de recerca o de discussió com en la contemplació de les veritats de la fe".
Eslida, a la Plana Baixa, al centre de la Serra d´Espadà, té per patró a Sant Lleó el Gran, model de fidelitat en la fe i de seguiment de l´Evangeli, la festa del qual celebra el segon diumenge de Pasqua.
El cas de l´elecció de Sant Lleó com a patró d´Eslida és ben curiós. Segons em conta Josep Vicent Manzana, bon amic d´aquesta vila de la Plana Baixa, els Goigs del sant ens parlen d´una tradició, transmesa oralment, segons la qual en el moment de triar un patró, els cristians d´Eslida van escriure en tres paperetes el nom de tres sants, cap d´ells Sant Lleó. I tot i això, sense estar entre els candidats, va eixir per tres voltes Sant Lleó. Davant d´això, el poble d´Eslida el va escollir per patró: "Hacer por suerte elección,/ de Tutelar quiso Eslida,/ y por vía milagrosa,/ tres veces por exatracción;/ tuvo esta villa el honor,/ de tenerte por Patrón".
El poble canta amb devoció els Goig i la Salve a Sant Lleó. A més, el dia del sant, el mossèn, després del sermó beneeix les "coquetes de Sant Lleó", uns panellets, segons em conta l´amic Josep Vicent, de pasta de "panquemao". Aquestes coquetes tenen el seu origen en les que, sota la intercessió de Sant Lleó, es varen pastar, coure, beneir i repartir entre els malalts, quan el poble es va vore assetjat per una epidèmia de febres.
Que Sant Lleó, papa i doctor de l´Església, ajude als cristians d´Eslida a viure amb profunditat la fe i a ser testimonis de l´Evangeli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada