Això recomanava Sant Pau als cristians d’Efes (4:3). I l’Apòstol encara afegia: “Cap amic de fer diners, que és una manera d’idolatria, no tindrà part en l’herència de Crist i de Déu” (4:5). L’Apòstol seguia les recomanacions de Jesús als seus deixebles quan els deia: “Guardeu-vos de tota ambició de riqueses” (Lc 12:15).
I és que a l’arrel del cristianisme hi ha la fraternitat i la solidaritat, no l’avarícia ni l’ambició per aconseguir riqueses d’una manera fraudulenta, amb enganys, amb mentides i amb trampes.
Ja la primitiva comunitat de Jerusalem es caracteritzava per tindre-ho tot en comú. Així, “venien les propietats i els béns, i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascun” (Ac 2:45)
I malgrat això, des de sempre, però ara amb més intensitat, hi ha hagut per part d’alguns, un desig incontrolat de posseir més i més. Els casos Gürtel, Púnica, Cooperació, Emarsa, Brugal, Pujol, Fabra, Bárcenas, ERO d’Andalusia, Innova, Nóos, Palau de la Música, Bankia.....demostren l’ambició per acaparar riqueses, per amagar diners, per tindre més i més, sense importar-los la manera d’aconseguir els seus objectius. I això, encara és més greu en gent de missa i de processons!! En gent que s’ha aprofitat fins i tot de la visita del papa a València!
I és que a l’arrel del cristianisme hi ha la fraternitat i la solidaritat, no l’avarícia ni l’ambició per aconseguir riqueses d’una manera fraudulenta, amb enganys, amb mentides i amb trampes.
Ja la primitiva comunitat de Jerusalem es caracteritzava per tindre-ho tot en comú. Així, “venien les propietats i els béns, i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascun” (Ac 2:45)
I malgrat això, des de sempre, però ara amb més intensitat, hi ha hagut per part d’alguns, un desig incontrolat de posseir més i més. Els casos Gürtel, Púnica, Cooperació, Emarsa, Brugal, Pujol, Fabra, Bárcenas, ERO d’Andalusia, Innova, Nóos, Palau de la Música, Bankia.....demostren l’ambició per acaparar riqueses, per amagar diners, per tindre més i més, sense importar-los la manera d’aconseguir els seus objectius. I això, encara és més greu en gent de missa i de processons!! En gent que s’ha aprofitat fins i tot de la visita del papa a València!
Davant aquest clima d’immoralitat i de pecat contra els qui sofreixen més durament la crisi i contra tots els qui passen necessitats, el passat 28 d’octubre, en l’Encontre Mundial de Moviments Populars, el papa Francesc deia: “Cap família sense vivenda! Cap llaurador sense terra! Cap treballador sense els seus drets!”.
Malgrat que els sectors més conservadors, tant de l’Església com de la política i del les finances, ja han acusat el papa de comunista per la seua defensa valenta dels pobres, Francesc, sense importar-li aquests retrets, deia en aquest Encontre: “Solidaritat és pensar en termes de comunitat, de prioritat de vida de tots per damunt de l’apropiació dels béns per part d’alguns. És lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, és enfrontar els destructors efectes de l’imperi dels diners”. El papa, en aquest Encontre al qual va assistir el president Evo Morales, va denunciar també la desforestació, l’acaparament de terres, l’especulació financera, els qui moren de fam, “perquè les finances condicionen el preu dels aliments”, i també els negocis immobiliaris que es fan abusant de la gent més pobra i la vulnerabilitat de les famílies que no tenen una llar.
Amb valentia profètica, el papa es dirigia als participants de l’Encontre així: “Vostès tenen els peus en el fang i les mans en la carn. Tenen olor a barri, a poble, a lluita. Vostès no treballen amb idees, treballen amb realitats. Potser el seu crit incomoda, perquè segurament es té por al canvi”. I el papa insistia: “Terra, sostre i treball són drets sagrats”. En el seu discurs, el papa Francesc també defensava “la reforma agrària”, pel fet que “a més d’una necessitat política, és una obligació moral”.
I és que la Paraula de Déu mai no ha aprovat el frau i l’amor als diners. Així el Salm 48 denuncia “els qui es creuen segurs de la seua gran riquesa” (48:7). I el Salm 61 s’escandalitza dels qui “sols pensen com podran enganyar” (61:5), dels qui “es refien dels diners mal adquirits” i dels qui viuen amb “béns robats” (61:11). I per això el Salm 11 condemna aquells que tot el que diuen “és mentida”, els hòmens de “llavis aduladors” i de “cor fals” (Ps 11:4). I encara el Ps 13 denuncia els “corromputs” (Ps 13:1)
La corrupció que estem patint és deguda, com ha dit el papa Francesc, al fet que hem posat al centre del sistema econòmic “el diner, i no l’home”. I cal, per retrobar l’honestedat i l’honradesa en la vida política (i en general en la societat) tornar a posar al centre, els homes i les seves necessitats! Sobretot aquells que són més vulnerables i que per això mateix més pateixen. Per falta de terra, de dignitat o de llar. Així, i només així, passarem del consum a la comunió i a la solidaritat, per lluitar contra la idolatria del posseir!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada