De Santa Cecília sabem poques coses, tot i que ja al segle V fou construïda una basílica a Roma, dedicada a aquesta santa. El culte a Santa Cecília s´estengué molt, degut a l´exemple del martiri i de la virginitat d´aquesta cristiana, com canten aquests Goigs: "Fóreu Cecília, romana/ filla de pares gentils,/ més us féreu cristiana/ en anyades puerils/ rebent aquell Sagrament/ que al dimoni tant espanta".
Les diverses Passions dels màrtirs, enaltien el valor i les virtuts dels qui morien per Crist, amb l´objectiu d´edificar els pelegrins que visitaven els seus sepulcres. La Passió de Santa Cecília recull que, ja als segles IV i V, hi havia una celebració on es recordava aquesta màrtir, segons consta al Martirologi Jeronimià: "Sou lliri d´harmonia/ i en Vós Déu s´ha complagut./ Inviteu-nos cada dia,/ al compàs de la virtut".
Segons la Passió, Cecília, una jove cristiana de la noblesa romana que havia fet vot de virginitat, va ser donada en matrimoni, contra la seua voluntat, a Valerià, un jove romà, no cristià. Cecília exposà a Valerià la seua virginitat i que un àngel la protegia. Valerià volgué vore l´àngel, però Cecília li digué que per vore´l s´havia de fer cristià. En ser batejat, Valerià va vore l´àngel al costat de Cecília: "A l´espòs clar confessàreu/ el vot de virginitat,/ i aquell Àngel li mostràreu/ que teníeu al costat./ Ell veient-lo ocularment/ a l´intent vostre es decanta".
Però per la seua fe, Valerià va ser condemnat a mort. Mentrestant, Cecília convertí sa casa en un lloc de culte, fins que va ser descoberta i condemnada a mort: "El prefecte, amb insistència/ vol que als déus l´encens cremeu./ Si el despit és violència,/ el coratge és vostre feu./ Resistiu l´apostasia;/ els botxins no us han retut". El seu cos va ser enterrat a les catacumbes de Sant Calixte. La popularitat d´aquesta Passió, escrita entre tres i quatre segles després de la mort de Cecília, va ser molt gran.
Al segle XIX, quan es van fer excavacions arqueològiques a les catacumbes de Sant Calixte, es trobaren capelles funeràries, datades entre els segles II i III (el temps que va viure aquesta santa) amb pintures murals que representaven Santa Cecília.
Cal saber que les esglésies conservaven el nom de la família propietària de la casa on es reunia la comunitat cristiana. Per això, l´església de Santa Cecília, a Roma, seria la casa d´aquesta màrtir, on la comunitat s´aplegava en la pregària.
Podria ser que la primera festa de la màrtir fóra el 22 de novembre i ja a l´inici del segle VI tenim, com a mínim, cinc formularis de misses de Santa Cecília.
Per les invasions que hi havia a Roma, el papa Pasqual I traslladà les relíquies de Santa Cecília, des de les catacumbes a dins de la ciutat, edificant a més, la basílica del Trastévere, que confià als monjos benedictins: "La corona del martiri/ té cadències d´un teclat/ on el ritme és el deliri/ de sofrences per l´Amat./ Quan el glavi us abatia,/ a Vós acut".
El seu patronatge sobre els músics ve del text de la Passió, quan en el casament de Cecília i Valerià, s´explica que "mentre sonava la música dels instruments, Cecília, en el seu cor, cantava al seu únic Senyor". Una mala còpia o una incorrecta traducció, va traure les paraules, "en el seu cor", quedant com si fóra Cecília la que cantava i tocava l´instrument. Per això bandes de música, orquestres, músics i conservatoris la tenen com a patrona: "Oh, Cecília romana,/ que ens convides a cantar,/ quan la veu se´ns agermana/ tot el món sembla més clar./ per l´amor que et duia al Pare,/ que ha fet boscos, sol i neu./ Feu-nos ser una nota clara/ en la música de Déu".
Tant la ciutat de València com Quart de Poblet, han dedicat una església a aquesta jove màrtir cristiana, fidel a Crist fins a la mort, patrona de la música: "De la música sagrada/ amb fervor i amor pregon,/ sou Patrona venerada/ pels fidels de tot el món./ Protegiu benignament/ al qui els vostres Goigs us canta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada