El dia 3 de novembre l´Església fa memòria de Sant Martí de Porres, un home mulat que va nàixer a Lima el 9 de desembre de 1579. Va ser fill de Joan de Porres, cavaller espanyol de l´Orde de Calatrava i d´Anna Velàzquez, una dona negra, lliure, de Panamà.
Quan Joan de Porres se n´anà a Guayaquil, a l´Equador com a comissionat del Virrei Don Garcia Hurtado de Mendoza, reclamà els seus fills que passaren a viure amb ell. El 1590, quan de Porres va ser nomenat Governador de Panamà, els seus fills, Martí i Joana retornaren amb sa mare.un any més tard Martí entrà com a aprenent a un barberia i també d´assistent d´un dentista. Encara jove i ja s´estenia per Lima la fama de santedat de Martí.
Martí va conèixer fra Joan de Lorenzana, un famós dominic, gran teòleg i home de virtuts que li va proposar al jove que ingressara al convent de la Mare de Déu del Roser de Lima. Com que en aquell moment la legislació prohibia que un home no blanc entrara a la vida religiosa,Martí entrà com a Donat. Això no va ser cap obstacle perquè el jove es donara a Déu amb totes les seues forces, per mitjà d´una vida d´humilitat, de servei, d´obediència i d´amor sense límits. L´anhel de Martí era passar desapercebut i ser l´últim de tots, per així seguir Jesús pobre, humil i obedient. És per això que li van assignar la neteja del convent i amb la granera i la creu va arribar al cim de la perfecció. Servia i atenia tothom, i malgrat la seua bondat, va rebre la incomprensió i fins l´insult d´alguns, només pel fet de ser mulat.
Després de dos anys al convent, el P. Provincial i el Consell Conventual van decidir que fra Martí fóra germà cooperador. D´aquesta manera el 2 de juny de 1603, el jove es va consagrar a Déu per mitjà de la professió religiosa. El P. Ferran Aragonès deia de Martí que "s´exercitava en la caritat dia i nit, curant malalts, fent almoina, estimant i curant amb amor". Martí estava convençut, seguint el manament de l´amor que ens deixà Jesús, que "No hi ha res millor que poder ajudar els pobres". Amb un amor universal portà a la finca on vivia la seua germana, que havia aconseguit una pona posició econòmica, malalts i pobres.
Amb fama de santedat el seu superior li va prohibir que fera res d´extraordinari sense el seu consentiment. Per això un dia, quan Martí tornava al convent, un obrer va caure del lloc on treballava. Aclamant-se aquell home al sant, Martí va córrer a demanar permís al seu superior per salvar aquell home.
Martí de Porres, humil i obedient va morir el 3 de novembre de 1639 i de seguida va ser un sant estimat per tot el poble, savis i senzills, rics i pobres, malalts i sans. Va ser el papa Joan XXIII, que tenia damunt de la taula del seu despatx una imatge de Sant Martí de Porres, va canonitzar aquest humil dominic el 6 de maig de 1962. El papa Roncalli l´anomenava "Martí de la caritat".
A Borriana, al barri València, on hi ha el convent de les monges dominiques, se celebra d´una manera especial la festa de Sant Martí de Porres, anomenat allí afectuosament, el Beatet, ja que aquesta celebració va començar a celebrar-se a la capital de la Plana Baixa, quan Martí de Porres era Beat i encara no havia estat canonitzat.
Sant Martí de Porres, mestre d´humilitat i de senzillesa, anomenat col·loquialment fra Granera, és patró dels barbers, dels qui es dediquen a la neteja pública, dels infermers i farmacèutics, degut a la seua dedicació als malalts i als serveis més humils que va fer al seu convent.
Que Sant Martí de Porres, amb la seua granera, expulse de la política tots els polítics corruptes, que, amb la seua corrupció i deshonestedat no fan sinó embrutar la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada