"Ja que amb vostra caritat/ ens mostràreu el
camí./ Sigueu el nostre advocat/ ara i sempre, Sant Martí". És amb aquest
esperit i devoció, que els cristians de Quatretonda veneren aquest sant bisbe a
la seua ermita. De gran senzillesa, de planta rectangular i amb una espadanya,
l´ermita d´aquest sant monjo ha estat molts anys abandonada, tot i que
afortunadament, serà restaurada, per tal d´enriquir el patrimoni cultural de la Vall d´Albaida. Hui els
ciutadans de Quatretonda aniran en romeria a aquesta ermita, on després de la
missa es beneiran les coques de Sant Martí. També Villanueva de Viver, a l´Alt
Millars, d´on és patró, ha dedicat una ermita a aquest sant monjo i bisbe, tot
i que la seua festa es fa a l´estiu.
Martí va nàixer a Pannònia, a l´actual Hongria, sobre
el 315. Son pare, que era militar, va ser destinat a Itàlia, on fou educat
Martí i on va descobrir el cristianisme. Soldat com el pare, Martí quan només
era catecumen (s´estava preparant per a ser batejat) va viure l´episodi més
remarcable i més conegut d´aquest sant i que canta els seus Gojos: "En un
temps fóreu soldat/ i amb l´espasa vau ferir,/ però un pobre vau trobar/ amb el
cos enfredolit,/ i amb gest de gran bondat/ vostra capa vau partir". Va
ser en un hivern molt dur i molt fred, quan a la porta d´Amiens va vore un
pobre despullat. Martí, que només portava les armes i anava abrigat amb la capa
de soldat, empunyant l´arma que duia a la cintura partí la capa en dos trossos,
en donà la meitat al pobre i es cobrí com va poder amb la resta. La nit
següent, en somni, veié Crist vestit amb la meitat de la capa que havia donat
al pobre.
Martí va ser batejat la Pasqua del 354 i dos anys
després deixà l´exèrcit. Va fundar el monestir de Ligugé, on va viure deu anys
com a monjo. Però el 371 va ser elegit bisbe de Tours. No volent deixar la vida
monàstica (malgrat el seu servei episcopal) construí una cel·la de fusta en
l´exterior de la catedral. Com que tenia molts deixebles, fundà el monestir de
Marmoutier, que era en realitat un grup d´ermites, amb un estil de vida pobra i
on es compartien tots els bens. Martí considerava als monjos com a successors
del màrtirs i això ho havien de demostrar amb una vida caracteritzada per la
paciència i la humilitat, com a camí per seguir a Jesús. Martí, que com tots
els monjos entenia el cristianisme com un combat, destacava molt el tema de la
lluita contra el Maligne. La seua espiritualitat, exigent i activa, era
bàsicament pastoral. Va ser un Pare carismàtic i com a bisbe de la seua
Església, es preocupà per restablir la pau, en mig dels conflictes i
desavinences del seu clergat.
Actualment, els monjos, com Sant Martí, vivim la
nostra vocació del seguiment del Crist, com un camí basat en la humilitat, el
treball, la pregària i la fraternitat d´una vida comuna. De fet, cada monestir
intenta reproduir l´ambient que caracteritzava les primitives comunitats
cristianes, ara en ple segle XXI. Per això volem que la vida monàstica mostre a
la nostra societat els valors de la comunió fraterna, de l´esperança i de
l´alegria. Atents i sol·lícits a les necessitats dels més pobres, tal com va
fer Sant Martí amb la seua capa, els monjos compartim les alegries i les
tristeses, les angoixes i les esperances del nostre món.
Cada 11 de novembre l´Església celebra amb devoció la
festa d´aquest sant bisbe. Que per als ciutadans de Quatretonda i per als de
Villanueva de Viver, d´on és patró, i també per a tots els qui porten el nom
d´aquest sant monjo (Martí o Martina) es faça realitat allò que canten els seus
Gojos: "Beneïu els nostres camps,/ i les pregàries oïu/ dels pobres i dels
malalts,/ sigueu far de pelegrí,/ deslliureu-nos de tot mal/ i doneu llum a
nostra nit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada