Carles, nom que vol dir "home prudent", fill del comte i aristòcrata milanès Giberto Borromeo, va nàixer el 2 d´octubre de 1538. Estudià Humanitats a Milà i Lleis a Pavia, on es doctorà en Dret Civil i Canònic. Va ser creat cardenal als 21 anys (sense ser ordenat prevere) pel fet de ser nebot del papa Pius VI, que seguint els costums despòtics del moment col·locà els seus parents en càrrecs de confiança. Carles va ser nomenat administrador diocesà de Milà, tot i que vivia a Roma, pel fet que era la mà dreta del papa.
La mort de Frederic, germà de Carles, va provocar la seua conversió, apartant-se dels luxes i de la frivolitat de la Cúria. Va ser ordenat prevere i consagrat bisbe.
A partir d´aquell moment va viure una vida espiritual fonda, d´acord amb el ministeri rebut. Va reduir les persones que vivien al palau, fomentà els dejunis, la pregària i la vida ascètica. Fins i tot aconseguí que el papa reduira l´excés de luxe: "Tots els béns de vostra hisenda/ or, argent, el propi llit,/ tot amb joia és negligit,/ dat als pobres en prebenda".
Carles va ajudar a reemprendre el Concili de Trento, que portava 10 anys interromput. El 18 de gener de 1562 es van tornar a reunir els pares conciliars, per continuar el concili iniciat el 13 de desembre de 1545 i acabar la tercera etapa d´aquesta assemblea, que tingué lloc el 4 de desembre de 1563. El concili promogué la reforma dels costums, tant dels capellans, com dels fidels, la missió dels bisbes i l´Eucaristia.
Després del concili Carles es traslladà a Milà com a arquebisbe, on posà en pràctica els documents conciliars. Si abans els bisbes eren senyors feudals o prínceps envoltats de luxe, Carles va ser un autèntic pastor pròxim als pobres, que es preocupava de la salut corporal i espiritual del seu poble. Va ser l´iniciador de la Reforma Catòlica, presentà la necessitat de les visites pastorals i l´exigència d´una vida santa per als rectors, que havien de tindre una sol·licitud extrema pels pobres i pels malalts. També promogué els concilis provincials, els sínodes diocesans i la formació dels laics.
Preocupat pels futurs capellans, Carles afavorí la creació de seminaris, per assegurar la formació intel·lectual i pastoral dels candidats al presbiterat. L´arquebisbe Carles va tindre també una sol·licitud extrema pels afectats per la pesta, que assolà Milà el 1576. Ell mateix visitava i atenia els malalts. De retorn d´un viatge, en arribar a Milà el 2 de novembre de 1584, ja malalt, la seua salut es va agreujar. Morí la nit del 3 al 4 de novembre d´aquell any. Va ser canonitzat l´1 de novembre de 1610 pel papa Pau V.
Sant Carles, que va ser amic de Sant Francesc de Borja i de Sant Felip Neri, és un exemple per als pastors de l´Església, sobretot per als bisbes. Per això, el 1962, el papa Joan XXIII presentà Sant Carles com a "model i llum resplendent dels bisbes", exhortant als pastors de l´Església a seguir els ensenyaments de Borromeo, "aquesta gran figura de sant, que encarna en la història una de les expressions més altes del geni i de la tasca pastorals".
Que Sant Carles, que té dedicades esglésies a Mislata, Ontinyent i Albal, ens ajude a ser testimonis i missatgers del Regne.
Que Sant Carles, que és el patró de la banca, ens ajude a fer possible unes finances amb rostre humà, unes finances que estiguen per recolzar els qui més ho necessiten. I que aquells que tenen el poder econòmic no s´aprofiten de la seua situació per enriquir-se d´una manera immoral, ni acaben per destruir el sistema financer, per l´ambició desmesurada, com ha passat al País Valencià: "Puix que vostres precs mantenen/ singular impetració/ els bancaris que us veneren/ protegiu, ínclit patró".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada