El dia 8 de novembre celebrem la festa de la Beata Sor Isabel de la Trinitat , nascuda Dijon
el 18 de juliol de 1880. Va vindre al món amb problemes, per la qual cosa ningú
esperava que aconseguira viure. Però contra tot pronòstic, la xiqueta
sobrevisqué. De caràcter fort, tenia un cor afectuós i fidel, arrelat en una
profunda religiositat.
Als 14 anys sentí la necessitat de donar-se del tot a
Déu, trobant en la bellesa de la natura, durant les vacances als Pirineus o al
Jura, com una mirada i una paraula de Déu. L´oposició de sa mare, ja viuda, va
fer que esperara un temps a entrar al Carmel, i començà a ser una contemplativa
enmig del món. Finalment el 2 d´agost de 1901, Isabel Catez deixà la casa i
ingressà al convent de les Carmelites Descalces de Dijon, on prengué el nom
d´Isabel de la Trinitat.
La comunitat del Carmel de Dijon vivia l´ideal de
Santa Teresa per mitjà de la pregària i la senzillesa de vida, en gran part
gràcies a la priora, la mare Germana, dona de fe, molt atenta a cada monja, a
les quals ensenyà els valors fonamentals del carisma teresià. Per això Isabel
escrivia: "No trobe paraules per expressar la meua felicitat".
Durant el noviciat, Isabel experimentà la foscor i
l´aridesa espiritual, degut al nou ambient, les persones amb qui convivia, tan
diferents les unes de les altres i als nous costums. Isabel també patia per sa
mare, desolada per l´entrada de la seua filla al Carmel. Però quan l´11 de
gener de 1903 féu la professió religiosa, Isabel se sentí envaïda per la gràcia
de Déu.
De paciència inalterable, com ho asseguraven les
monges que van con viure amb ella, Isabel es dedicà als treballs més senzills.
La clausura es tornà lluminosa i les foscors que havia experimentat es van
transfigurar en goig i en pau, degut en bona part a la seua gran fe. Ella
escrivia: "Per a una carmelita, la seua ocupació al convent és
estimar". I afegia: "Donem-nos a l´Amor i fem la voluntat de
Déu".
Assídua a la pregària amb el Nou Testament, i d´una
manera particular a les cartes de Sant Pau, la lectura de les obres de Sant
Joan de la Creu
l´ajudaren en el seu camí d´unió amb Déu. Isabel de la Trinitat descobrí que la
seua vocació en l´Església era ser per a Déu, lloança de glòria.
Durant la Quaresma
de 1905 Isabel se sentí molt cansada i per això li van traure algunes tasques
en el treball del convent. Com que no millorava, va ser traslladada a
l´infermeria de la comunitat. Sor Isabel va intuir alguna malaltia greu, com
així va ser. Tenia la malaltia d´Addison, amb forts maldecaps i debilitat
extrema. Els seus escrits d´aquest temps van ser un cant a la Creu de Crist i al sentit
redemptor del sacrifici humà. L´agost de 1906 va escriure "El cel en la
fe", una obra on exhortava a la unió amb Déu.
Sor Isabel de la Trinitat va morir el 9 de novembre d´aquell
mateix any. Les seues últimes paraules van ser: "Vaig a la Llum , a l´Amor, a la Vida ". Amb una gran fe,
Isabel va iniciar el camí cap al trobament amb el Déu Trinitat que ella tant
havia estimat. Va ser beatificada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de
1984.
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada