El 15 de novembre l´Església celebra la festa de Sant Albert el Gran, dominic i bisbe, famós per la seua saviesa, com canten els Goigs que li han estat dedicats: "Salomó del vostre segle,/ fou mestratge el vostre pas/ i tinguéreu per deixeble/ a l´angèlic Sant Tomàs./ Masses d´oients apilona/ el saber que aneu vessant".
Albert, que pertanyia a l família noble dels Ingollstad, va nàixer a Baviera el 1206. Amb el desig d´estudiar Lleis, els seus pares el van enviar a Bolonya i després estigué a Venècia, per acabar els estudis a Pàdua. Va ser providencial que el 1223 Albert coneguera Jordà de Saxònia, successor de Sant Domènec de Guzman en l´Orde dels Predicadors, ja que quedà entusiasmat per la seua predicació. Això féu que el 1224 decidira entrar als dominics, malgrat l´oposició de la seua família. El 1228 va ser enviat com a professor, primer a Colònia i després a Friburg, Ratisbona i a la Sorbona de París, on va tindre com a alumne Sant Tomàs d´Aquino.
El 1248 tornà a Colònia per tal de dirigir l´Estudi General de l´Orde dels Predicadors en aquesta ciutat. I durant els anys 1254 a 1257 va ser Provincial de l´Orde a Teutònia. A Roma, el 1256, juntament amb Sant Bonaventura, Sant Albert va defendre els drets dels Ordes Mendicants a ensenyar a les universitats. Posteriorment, el 1260, el papa Alexandre IV el va nomenar bisbe, i malgrat la seua oposició fou ordenat nou pastor de Ratisbona. De 1261 a 1263 va ser nomenat Predicador de la Creuada i Professor de la Cúria Pontifícia.
Sant Albert Magne o el Gran es va caracteritzar per la seua intel·ligència i equilibri en solucionar problemes o dificultats. Com ha dit el P. Emilio Sauras, una frare dominic que va viure i ensenyar a València des de l´any 1939 al 1978, "La vida de Sant Albert no va ser només la d´un mestre i un escriptor; va ser també la d´un governant, ja que es va distingir pel fet de ser un àrbitre, com a pacificador i reformador".
Home de docència i d´investigació, Sant Albert va exercir la seua saviesa a les càtedres d´Estrasburg i de Lió, entre d´altres. va participar també al Concili de Lió. Morí el 15 de novembre de 1280.
El fet que siga anomenat Magne o Gran, és degut a la grandesa del seu esperit. Home obert a la universalitat, Sant Albert va ser un gran escriptor i un professor incansable. Com ha estat destacat pels mateixos frares dominics, Sant Albert va ser com a naturalista, "un home observador de vocació analítica. Amb tot, sempre analitzà, orientà, estudià i investigà en funció de la Predicació". I és així com utilitzà la botànica, la biologia, l´arqueologia o la filosofia i la teologia per aquesta finalitat.
Com han dit els dominics, Sant Albert el Gran va ser "un científic, sí, però per damunt de tot va ser un teòleg i un home de pregària ininterrompuda, ja que passava moltes nits sense dormir, dedicat a la pregària".
Sant Albert el Gran, com recorda Gabriel Bibiloni, és el patró dels científics i de les ciències, pels seus títols de "Doctor Universalis" i "Doctor Expertus", i contemporani de grans personatges com Ramon Llull, Tomàs d´Aquino o Alfons el Savi. I és que aquest sant dominic va ser una autoritat en geografia, astronomia, física, metafísica, matemàtiques, biologia, filosofia, medicina i teologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada