Santa Isabel d´Hongria, anomenada també
de Turíngia, i nascuda el 1207, era germana de la reina Violant d´Hongria, i
per tant, cunyada del nostre bon rei Jaume I. És el 17 de novembre quan
l´Església celebra aquesta reina dels pobres, anomenada així per la seua
sol·licitud pels més marginats.
El
pare d´Isabel i de Violant era Andreu II, un home ric i poderós, casat amb la
comtessa Gertrudis d´Andechs-Merània. La menuda Isabel passà només els seus
primers 4 anys de la seua vida a Hongria, ja que, seguint els costums d´aquell
temps, va ser promesa a Ludovic, príncep de Turíngia, i fill d´Hermann, a
l´actual Alemanya central.
Isabel
una vegada instal·lada al seu nou país, a la fortalesa de Wartburg, acompanyada
de les seues donzelles, i mentre es preparava per al matrimoni amb Ludovic, va
estudiar francès, llatí, literatura i també aprengué a brodar. Per la seua
part, el seu promès Ludovic aprenia l´ofici de cavaller.
Tot
i que el compromís matrimonial (com es feia en aquell temps) s´havia pactat per
motius polítics, entre els dos jóvens va nàixer un amor sincer, animat per la
fe i pel desig dels dos de fer la voluntat de Déu.
En
morir el pare de Ludovic, el jove va començar a regnar sobre Turíngia. Per la
seua part, i degut a la pietat d´Isabel, va ser criticada per la cort, ja que
la seua manera de comportar-se no era gens fastuosa. Fins i tot en el seu
casament amb Ludovic, part dels diners del casament van anar als pobres.
Segons
testimonis de l´època, Isabel va ser un exemple de virtut per a tots aquells
que ostenten un càrrec públic. I és que la seua autoritat la vivia com un
servei a la justícia i a l caritat, sempre en recerca del bé comú. Quan als
nostres dies veiem tants polítics corruptes, la vida de Santa Isabel d´Hongria
és una crida a l´honestedat i a la rectitud en l´exercici del poder. Isabel,
que tenia una extrema sol·licitud pels pobres, practicava les obres de
misericòrdia, donant menjar i beure als pobres, vestint els despullats, cuidant
els malalts i enterrant els morts. Deixant el seu castell, i acompanyada per
les seues donzelles, Isabel portava aliments i roba a tots els qui vivien en la
pobresa. La seua gran generositat va produir el miracle de les roses, quan un
dia, portant uns pans, el seu marit (altres versions diuen que era el seu
cunyat, preocupat perquè ho donava tot) li va preguntar què portava. Ella
respongué que flors i obrint el davantal, Ludovic veié, efectivament flors, ja
que els pans s´havien convertit en roses.
Isabel també va ajudar el seu marit en la virtut i en les qualitats humanes, ja
que era una bona esposa, que l´aconsellava prudent i sàviament.
La jove parella trobà recolzament espiritual en els frares franciscans que, el
1222 arribaren a Turíngia. En conèixer Isabel la conversió i el camí de pobresa
i d´humilitat que havia escollit Sant Francesc d´Assís, encara va ser més
sol·lícita en el seu seguiment de Jesús, pobre i crucificat, present i vivent
en els pobres.
La
prova més dura de Santa Isabel d´Hongria va ser la mort del seu marit, el 1227,
en la creuada que organitzà l´emperador Frederic II. Però no acabaren ací les
proves, ja que el seu cunyat va usurpar el tron de Turíngia, acusant Isabel de
ser una dona incompetent per a governar. La jove víuda, amb els seus 3 fills,
que va ser expulsada del castell de Wartburg, va treballar on podia i encara
trobava temps per cuidar els malalts. Isabel va suportar tot aquest temps en la
paciència i la fe, fins que una renda promoguda pels seus partidaris va fer que
es refugiara al castell de Marburg. Isabel va construir un hospital per a
pobres i malalts, on ella mateix es cuidava dels acollits, i on passà els 3
últims anys de la seua vida. El novembre de 1231, Isabel es va vore afectada
per una gran febra, que la portà a la mort la nit del 17 d´aquell mateix mes.
Va ser tal la fama de santedat d´Isabel d´Hongria, que només 4 anys després de
la seua mort, el papa Gregori IX la va canonitza.
Els
nostres governants s´haurien de fixar en la manera de governar de Santa Isabel
d´Hongria, que mirava primer pels pobres i pels desvalguts que per ella
mateixa. Sempre lluny de la corrupció, dels diners fàcils, de les trampes i de
l´avarícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada