Del llatí Catharina, aquesta santa verge i màrtir va nàixer a Alexandria, ciutat fundada per Alexandre Magne, i capital del país, centre de cultures, comerç i de religions.
Entre els savis més importants del temps, hi havia Aristòbul i Filó, representants de la filosofia grecojudàica.
Alexandria era una ciutat rica, d´una gran bellesa i far del Mediterrani. L´any 30 abans de Crist, Egipte va passar a formar part de l´imperi romà. Segons la tradició, va ser l´evangelista Sant Marc qui va portar el cristianisme a Alexandria, una terra que comptà amb grans cristians, com Orígenes, que harmonitzà la fe amb la filosofia clàssica, donant a la doctrina de l´Església una base sòlida. També el bisbe Atanasi d´Alexandria va tindre un paper molt important en la lluita contra l´heretgia arriana. Atanasi va ser l´autor de la Vida d´Antoni, el primer dels monjos conegut.
La biografia de Santa Caterina, que va nàixer sobre el 283, ve d´una llegenda oriental, que arribà a Occident el segle IX, recollida per Jaume de Varazze en la "Llegenda Dorada", del XIII. Els Goigs a ella dedicada canten la seua donació a Déu: "Pochs anys despues que nasquereu/ res del Mont ja nous plagué/ moltas perfeccions tinguéreu/ obrades amb ferma Fé".
Caterina, de família noble i culta, influenciada per les idees de Plató, es dedicà a la filosofia i a les arts liberals i assistí a l´escola dels catecúmens. Els ensenyaments del bisbe Pere el Patriarca captivà la jove, que quedà enamorada del sermó de la muntanya i les paràboles de Jesús ompliren de goig el seu cor. Batejada, Caterina renuncià a la frivolitat i a la fastuositat del la societat i consagrà la seua virginitat a Déu.
Són diverses les virtuts que els Goigs fan notar en Santa Caterina: "La perfecció primera/ fonch una gran caritát,/ cuant ab Fé ferma, y cencera/ donàreu la voluntat:/ Prenentvos per Esposa/ Jesu-Crist Nostre Senyor".
L´Imperi romà acusà els cristians d´atemptar contra la unitat del poder i els exigí l´entrega dels llibres sagrats i els negà drets civils, començant la persecució contra els deixebles de Jesús. Caterina confortava els germans en la fe i defensava en públic i en privat el cristianisme. Era temps de persecució, amb els martiris de Santa Agnès i del papa Marcel·lí, del diaca Sant Vicent i de Santa Eulàlia de Mèrida.
La crueltat de Maximini Daia, governador de Síria i d´Egipte, portava els cristians al martiri, per mitjà dels turments del foc o de les feres.
Caterina, en la disputa amb 50 savis pagans, amb els versos d´Homer, les paraules de Plató i dels profetes, va desfer els arguments dels adversaris imperials, molts dels quals es van convertir a la fe. La jove davant el jutge, defensà amb valentia la unitat i la trinitat de Déu i va ser condemnada al martiri de quatre rodes dentades de molí que no la van matar, sinó que matà els botxins. Finalment va ser decapitada i el seu cos va ser traslladat pels àngels al monestir que porta el seu nom, al peu del Sinaí: "La sisena fonch firmesa/ devant lo Emperador,/ plena d´amor perfeta/ manyspreanli son error./ De ahont ab ira sobrada/ vos degollà ab rigor".
Alexandre VI, el nostre papa valencià, la va fer pintar als apartaments Borja i és possible que pel papa xativí, la seua devoció arribara a la nostra terra. A l´edat mitjana va ser declarada patrona de la Universitat de París.
Santa Caterina és patrona de Jarafuel i troben una ermita dedicada a aquesta màrtir a Aras de los Olmos. També les ciutats d´ Alzira, Vilamarxant i València, han dedicat una església a aquesta santa verge i màrtir. Per això li cantem: "Puix al Cel teniu posada/ Esposa del Redémptor,/ Catharina Verge Santa,/ socorreunos ab amor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada