L´Apòstol Andreu era de Betsaida, però vivia a Cafarnaüm, a la vora del llac de Galilea, on treballava de pescador amb el seu germà Simó. Així ho canten aquests Goigs antics: "De Bethsyda natural,/ essent destre pescadór,/ guanyant un immens tresór/ per la Patria Celestial:/ De animas, que havèu pescat/ lo Cel está molt gosós".
Home amb inquietuds i buscador de la veritat, quan Andreu va sentir que a la vora del Jordà Joan anunciava la vinguda del Regne, se´n va anar a trobar el profeta, anomenat el Baptista, que predicava un nou estil de vida: trencar amb la injustícia i amb l´engany, deixar la maldat i l´afany de riquesa i viure amb el cor obert a Déu. Quan Jesús va passar a prop del Baptista, Joan va dir a dos dels seus deixebles, un dels quals era Andreu: "Mireu l´Anyell de Déu (Jo 1:36)
Andreu, un home que buscava la veritat i el sentit de la vida, quan sentí que Joan assenyalava a Jesús com "l´Anyell de Déu", va deixar al Baptista i amb un altre amic se n´anaren darrere de Jesús. El Mestre, en vore que el seguien els digué. "Què busqueu?". Ells li digueren: "Mestre on vius?" i Jesús els contestà: "Veniu i ho vore-ho". I es quedaren amb Jesús aquell dia.
Aquest diàleg de Jesús amb Andreu, que va canviar la vida del pescador de Betsaida, el va convertir en seguidor, en deixeble de Jesús, el primer dels Apòstols, el primer dels dotze, cridats per Jesús.
Entusiasmat pel profeta de Natzaret i content d´haver trobat el tresor que havia buscat des de sempre, Andreu, ràpidament anà a buscar al seu germà Simó, a qui li va dir: "Hem trobat el Messies". I el va portar a Jesús.
Com a company de Jesús en la predicació del Regne pels camins de Palestina, Andreu és present a l´Evangeli, entre altres passatges, en la multiplicació dels pans i dels peixos (Jo 6:1-15) quan Jesús va a casa de Simó i d´Andreu (Mc 1:29) ) o en diàleg amb el Mestre (Mc 13:3)
Després de la resurrecció de Jesús, Andreu va evangelitzar les terres que rodejaven la Mar Morta i Escítia (al sud de l´actual Rússia) on va crear comunitats cristianes. Després va viure a Patres (Grècia) on va morir màrtir en una creu, que segons la tradició tenia forma de X i que és coneguda com a creu de Sant Andreu: "En una Creu vos clavaren/ com à nostre Redemptor/ y la vida ab gran dolor/ aquells cruels vos llevaren:/ Mostrantvos molt alentát/ en martyri tan atrós".
Al segle IV, les restes de Sant Andreu foren traslladades de Patres a Constantinoble, la capital de l´Imperi Romà d´Orient i el 1208 varen ser portades a Itàlia. Finalment, el 1462, el cap de l´Apòstol va arribar al Vaticà, en un temps en què l´Església d´Orient i la d´Occident ja estaven enemistades, com a conseqüència del Cisma. Afortunadament, el 1964 i en un gest ecumènic molt bonic, el papa Pau VIè restituïa el cap de Sant Andreu a l´Església d´Orient i en l´actualitat es troba a Patres, lloc on va ser martiritzat.
Sant Andreu ens ensenya a reconèixer en Jesús de Natzaret, el Messies, l´Anyell de Déu. I a seguir-lo com a deixebles, per ser fidels a la vocació que el Senyor ens dóna. I també a anunciar-lo, a mostrar-lo al nostre món, amb aquella expressió de l´Apòstol: "Hem trobat el Messies".
Conta la tradició que Sant Andreu es va aparèixer a les tropes del rei Jaume I, la nit abans de la conquesta d´Almoradí, i és per això que aquest sant Apòstol és el patró d´aquesta vila de la Vega Baixa, que li ha dedicat la seua església i que porta la seua creu a l´escut del poble.
Per la seua part, Cabanes, a la Plana Alta, celebra la Fira de Sant Andreu per un privilegi que Germana de Foix, segona esposa del rei Ferran el Catòlic, atorgà a aquesta vila el 1507.
Que aquest Apòstol que també és patró d´Ayora i de l´Alcúdia, amb esglésies dedicades a l´Alcúdia, Miramar, Benimeli i València, entre d´altres llocs, ens ensenye a ser millors deixebles de Jesús: "Apostol de Deu amàt/ Pues nostre Patró sou Vos:/ Siaunos sempre Advocát/ Sant Andreu molt glorios".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada