Hui fa dos anys el conclave reunit a Roma elegia com a successor del papa Benet XVI, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires. La seua primera imatge ja va captivar la multitud reunida a la plaça de Sant Pere, i també els qui estàvem veient-ho per mitjà de la televisió. Un bisbe només vestit de blanc, amb la seua creu pectoral de sempre i que demanava la pregària del poble fidel en començar el seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma.
A mida que ha passat el temps, un dels millors elogis que ha rebut el papa Francesc, tant per part de cristians com de no cristians, és que se l´entén. Que s´entén allò que diu. Tant si parla dels mercats i de les desigualtats socials, com quan ens exhorta al paper que ha de tindre la dona en l´Església, per tal que siga protagonista i no només convidada.
En aquests dos anys com a bisbe de Roma, el papa, amb un llenguatge clar i directe, ha denunciat les despeses frívoles i els diners gastats pel bisbe alemany Terbartz al palau episcopal, així com els casos de pederàstia, fins al punt de dir que els qui abusen dels menors no tenen cap lloc a l´Església.
El papa Francesc ha eixit en defensa de la natura, ha condemnat el sistema financer mundial degut a que aquesta economia mata i tiranitza els pobres i converteix les persones en béns de consum. Per això el cardenal Ezzati ha qualificat el papa Bergoglio com "un gran profeta que va indicant temps nous". I és que Francesc està treballant per una Església més descentralitzada, amb una Cúria més senzilla, més transparent i funcional, i no com un contrapoder.
Francesc parla més amb els gestos que amb les paraules, com quan acull els xiquets, abraça els malalts i convida a dinar a Santa Marta els pobres i marginats. O quan va anar a Lampedusa, per denunciar, davant el món Occidental, el drama dels immigrants. El papa Francesc, que cada Dijous Sant ha llavat els peus a joves reclusos o malalts, ens ha exhortat a no jutjar els homosexuals i fins i tot ha rebut una persona transsexual espanyola. A més, el papa ha condemnat la guerra i la persecució dels cristians, i ha fet una crida al diàleg entre cristians i musulmans.
La seua sensibilitat pels pobres naix de les Assemblees de Medellín i d´Aparecida, Esglésies de les perifèries. Per això el papa Francesc vol passar d´una Església poderosa i triomfal a una Església senzilla i acollidora, d´una Església moralitzant, a una Església misericordiosa, que siga hospital de campanya per curar les ferides, per encoratjar i infondre esperança als més desvalguts. I és que ja com a arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Bergoglio s´escandalitzava dels capellans que no volien batejar els fills de les mares solteres, i els qualificava d´hipòcrites. I deia: "Hi ha preveres que no bategen els fills de les mares solteres perquè no van ser concebuts en la santedat del matrimoni". I afegia: "No a la hipocresia, no al clericalisme hipòcrita".
El papa vol que passem d´una Església centrada en ella mateixa, a una Església que ix a les perifèries. Per això en el seu temps d´arquebisbe de Buenos Aires, Bergoglio demanava anar "allà on ens necessiten, on hi ha la gent, anar a aquells que no van a acostar-se a estructures i formes caduques". I ens convida a ser valents i a obrir, sense pors, nous camins d´Evangelització.
Als membres de la CLAR el papa els deia: "Potser els arribarà una carta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, dient que han dit això o allò. Però no es preocupen. Expliquen allò que hagen d´explicar, però continuen avant".
El papa, que també ha denunciat el clericalisme i el "carrerisme", el juny de 2013 exhortava els nuncis a ser pastors "pròxims a la gent, amables, pacients, misericordiosos", hòmens "que estimen la pobresa, que no tinguen una psicologia de prínceps, que no siguen envejosos, que no busquen l´episcopat". I és que com ha dit mossèn Joan Planelles del bisbat de Girona, "Francesc vol tornar a l´Evangeli, a una opció teològica pels pobres".
És per tot això que fins i tot Leonardo Boff, sovint crític amb Roma, ha parlat del papa Francesc com un home "humil i proper", que porta una "nova primavera", feta "d´esperança i d´alegria". Boff veu que el papa "no es presenta com un doctor sinó com un pastor, col·locant el món, els pobres, la protecció de la Terra com a qüestions essencials". Per tot això, Francesc ha esdevingut per a l´Església i per al món el papa d´una primavera que tants esperàvem.
Aquest article també ha eixit publicat al DIARIO INFORMACIÓN d'Alacant (http://www.diarioinformacion.com/opinion/2015/03/13/primavera-papa-francesc/1609418.html)
ResponElimina