dilluns, 23 de març del 2015

23 de març: Sant Josep Oriol (LEVANTE-EMV, 23/03/2015)

 El 23 de març celebrem la festa de Sant Josep Oriol i Bogunyà, nascut a Barcelona el 23 de novembre de 1650, i batejat a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les de la ciutat comtal.

Josep va ser fill del velluter Joan Oriol i de Gertrudis Bogunyà, l´únic fill del matrimoni que no va morir de menut. La família era molt pobra, situació que es va agreujar en morir el pare, quan Josep tenia només un any. Gertrudis, la mare, es va casar en segones núpcies amb el sabater Domènec Pujolar, un home que vivia al carrer del Joc de la Pilota, de Barcelona, i que ja tenia fills d´un matrimoni anterior. Domènec va estimar Josep com si fóra son pare, amb tot el seu afecte. Josep va aprendre a llegir i a escriure a la parròquia de Santa Maria del Mar, i quan tenia 12 anys començà a estudiar als Estudis Generals de la Rambla.
Però la sort estava en contra de la família de Josep, ja que el seu padrastre aviat també va morir, amb la qual cosa la mare i els germans del xiquet caigueren de nou en una pobresa extrema. Va ser Gertrudis qui, per alleujar la situació econòmica, deixà Josep en mans del menestral Antoni Bruguera i la seua dona, Caterina. El jove, que de menut havia estat escolà de la parròquia de Santa Maria del Mar, va començar la carrera eclesiàstica, estudiant humanitats, filosofia, moral, llengua hebrea i teologia. Bon estudiant, la seua vida era austera. Així va aconseguir el doctorat en teologia per la Universitat de Barcelona.
Va ser el bisbe de Girona qui proporcionà a Josep un benifet, és a dir una pensió per poder viure, i el 1676 va ser ordenat prevere. Josep acostumava a celebrar l´Eucaristia a l´Oratori de Sant Felip Neri, i una família rica va encomanar-li a Josep que fóra el preceptor dels seus fills. Malgrat l´ambient de luxe on es va moure per raó del seu treball, Josep mai va caure en la cobdícia ni en l´avarícia, allunyant-se d´aquests vicis tan detestables i tan freqüents en alguns polítics valencians i no valencians. En la seua austeritat de vida, Josep vivia a pa i aigua i per això els ciutadans de Barcelona, que ja en vida el veneraven com a sant, l´anomenaven el "Doctor Pa i Aigua".
Josep va fer un pelegrinatge a Roma, i en tornar a Barcelona, el 1687 passà a ser beneficiat de la parròquia de Santa Maria del Pi de la ciutat comtal, on va exercir el seu ministeri presbiteral durant 14 anys. Des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia de benefici, els pobres ja l´esperaven a la porta de Santa Maria del Pi, on Josep ho repartia pràcticament tot. Per això Sant Josep Oriol fou un prevere molt pròxim als pobres i als malalts, als quals atenia amb tota sol·licitud, com també als presos. I és que en un temps on la sanitat només la podien pagar els rics, Josep es donava del tot als malalts i els atenia amb tota sol·licitud. També era fidel a la pregària de la parròquia del Pi i com a confessor.
El 2 d´abril de 1698 Josep va emprendre el camí de missions i començà un pelegrinatge a la Santa Seu, acompanyat de l´obrer Bonaventura Ballescà. Aquest, que tenia gana, en arribar a l´hostal menjà tot el que volgué, pensant-se que Josep pagaria l´àpat. Però el nostre sant, que no portava mai diners perquè sempre repartia tot el que tenia, prengué un rave, el tallà a rodanxes, que es van convertir en les monedes necessàries per pagar el menjar. Va ser en aquest camí de Josep cap a Roma, que se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que havia de tornar a Barcelona, on faria un gran bé a la gent.
Josep va morir el 23 de març de 1702 a la ciutat comtal, mentre escoltava l´Stabat Mater, com canten aquests Goigs antics: "A l´entrar en agonia/ un consol heu demanat:/ que aprop vostre chorejat/ fos el Stabat de Maria;/ del Palau l´Escolania/ vos fa dir: ¡Quina dolçor!".
A la seua mort, de seguida el poble va venerar Josep Oriol com a sant, ja que la gent recordava la bondat, l´austeritat i la penitència del "Doctor Pa i Aigua": "Des del Cel on pujàreu/ a regnar per sempre més,/ no oblideu, com heu promès,/ els qui ací en el món deixàreu;/ com en vida ens regalàreu/ aboqueu ara el tresor".
Sant Josep Oriol va ser canonitzat pel papa Pius X el 1909 i per això se l´aclama així: "Puix per nostre bé, el Senyor,/ d´honra i glòria vos corona,/ Miracler de Barcelona,/ aconseguiu-nos fe i amor".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT