Hui dia 19 de març celebrem la festa de Sant Josep, l´home fidel i senzill, bo i prudent, i del qual als Evangelis no trobem ni una sola paraula en boca de l´espòs de Maria.
La vida de Sant Josep es caracteritzà pel seu silenci i per la seua fidelitat. Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, davant l´Encarnació del Fill de Déu, Sant Josep "tenia consciència de trobar-se davant un misteri inefable, que s´escapava a la seua comprensió".
Però va ser per Sant Josep que es compliren les Escriptures en referència al Messies. Per això Sant Mateu ens parla de la genealogia del Messies (Mt 1:11-16) que va ser descendent del rei David gràcies a Sant Josep. Així ho anuncià el profeta Jeremies: "Vénen dies que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David" (Jer 23:5) I és així com ho canten també uns Goigs, "en alabansa del Gloriós Patriarca Sant Joseph, Espòs de la Verge Maria": "De antichs Reys grans Monarcas/ del Cel foreu alegit,/ de la casa de David/ sou la flor dels patriarcas;/ tal marcé y tal favor/ de Justicia seus davía."
Per Josep, Jesús nasqué allà on indicaven els profetes que havia de nàixer el Messies: "I tu Betlem, terra de Judà, no eres la més menuda entre les famílies de Judà, perquè de tu eixirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble" (Mt 1:5)
A Sant Josep el trobem només als Evangelis de Sant Mateu i de Sant Lluc, en relació a la infantesa de Jesús (Mt 1-2 i Lc 1-2) i sempre en silenci, com contemplant el misteri del Déu fet home.
Més prolixa és Sor Isabel de Villena, quan, amb un llenguatge naïf, descriu en els capítols 91 i 92 de la seua Vita Christi, els passatges de la vida quotidiana de la Sagrada Família: com la Mare de Déu "crida lo seu Spos Joseph que hoys lo seu Fill, qui ja havia començat a parlar", o com "la Senyora e Joseph treballaven de ses mans per guanyar la vida". O quan al capítol 104, "lo Senyor conforta lo gloriós Joseph, stant propinch a la mort", o el 105, que descriu "com la Senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu Spos Joseph".
Després dels Evangelis de la infància a Sant Mateu i a Sant Lluc, ja no trobem cap més referència a Sant Josep, sinó és en un to despectiu, quan els fariseus intenten desqualificar Jesús, en referència a la seua ascendència: "D´on li vénen aquesta saviesa i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster?" (Mt 13:54)
Els valencians, bons devots de Sant Josep, li hem dedicat una bona quantitat d´ermites: Xàtiva, Quatretonda, Alpuente, Albaida, Ayora, Ontinyent, Alginet, o Torrebaja.
Com canten uns Goigs a Sant Josep: "En lo Cel molt gloriós/ estáu dels Angels honrat/ ab la Esposa al costat,/ y Jesús mirant als dos;/ tots confessan ab llahor/ que sou Sant de gran valía/ Joseph Espós de Maria/ y amparo del Redemptor".
En un article deliciós a la revista Sicània, de juny de 1959, l´escriptor Jordi Valor i Serra descrivia la festa de Sant Josep a Benissa. Valor destacava "la dolçor inefable dels més sants costums de la nostra terra", i d´entre tots ells, defenia "la diada del patriarca Sant Josep a la vila de Benissa". A prop del 19 de març, malgrat "la neu a l´ombra de Bèrnia o de la més llunyana Serrella, la tebior primaverenca comença a envair l´àmbit dels lluminosos carrers benissencs". D´aquesta vila de la Marna Alta, Jordi Valor descrivia "la magnífica església parroquial de la Puríssima Xiqueta", i "la pietosa tradició dels Set Diumenges de Sant Josep".
En la festa de Sant Josep, després de la missa, la gent feia un solemne esmorzar, "generalment de bunyols amb cafè". I després, com escrivia Jordi Valor, "ve lo millor. Les visites als Peps i Pepes que són a muntó en la vila". Per això els amics "formen colles de sis o set per banda i au, a casa de Pep de Tal; i després a tal Pepeta, i a la senyora Pepa; i a Pepiqueta de Tal; i a Mari Pepa". I vinga entrar i eixir de les cases i dolços i més dolços: "pastisset per ací, bunyolet per allà, que si polvoró, que si sospirs de monja, que si mantecat cassolà, que si rotllet d´ou".
Amb el pap ple, com escrivia Jordi Valor en aquell article, "qui nina després"!! Per això "la dona o la mare de cadascú es queixen de que tan bon putxero siga rebutjat per l´espòs o fill, ignorant que vénen atapeïts de pastes i copetes, farcides de bunyols o pastissos". I és que com escrivia Jordi Valor, "el dia de Sant Josep a l´esmentada vila de Benissa, té la importància vital d´ésser el dia del Sant del trenta per cent, i crec que em quede curt, del seu cens de població". De fet, els dos únics amics de Benissa que coneixia jo, es deien Josep: el bon amic Josep Enric Sala, que va viure a l´Alcúdia i el bon professor meu de francès, Josep Iborra.
Jordi Valor definia el dia de Sant Josep, "com lo més gran de l´any a Benissa, després del de la Patrona, la Puríssima Xiqueta". I per això acabava el seu article de 1959, demanant a Déu que "vullga molts anys conservar en aquesta vila la santa tradició de la festa josefina, curumull i corona de les nodrides Comunions dels Set Diumenges de Sant Josep".
Cinquanta-sis anys després d´aquest article de Jordi Valor, segurament que els costums a Benissa ja hauran canviat. No sé si hi haurà encara el "trenta per cent" de la vila que porte el nom de Pep, Josep, Pepa o Pepica. O predominaran els Jonathan, Ivan, Leyla o Aran. En qualsevol cas, a tots els ciutadans de Benissa i de tot el País Valencià, els desitge una bona festa de Sant Josep, amb "bunyols, polvorons i sospirs de monja"!
Que l´home bo i fidel que fou Sant Josep, siga per a tots els valencians model de rectitud i d´honestedat. I ell que, com ha dit el P. Abat Josep Mª, "li fou confiada la persona de Jesús i els inicis del pla de salvació de la humanitat, que començava amb l´encarnació del Fill de Déu", siga la protecció dels Joseps, Pepes, Pepiques i Josefines.
La vida de Sant Josep es caracteritzà pel seu silenci i per la seua fidelitat. Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, davant l´Encarnació del Fill de Déu, Sant Josep "tenia consciència de trobar-se davant un misteri inefable, que s´escapava a la seua comprensió".
Però va ser per Sant Josep que es compliren les Escriptures en referència al Messies. Per això Sant Mateu ens parla de la genealogia del Messies (Mt 1:11-16) que va ser descendent del rei David gràcies a Sant Josep. Així ho anuncià el profeta Jeremies: "Vénen dies que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David" (Jer 23:5) I és així com ho canten també uns Goigs, "en alabansa del Gloriós Patriarca Sant Joseph, Espòs de la Verge Maria": "De antichs Reys grans Monarcas/ del Cel foreu alegit,/ de la casa de David/ sou la flor dels patriarcas;/ tal marcé y tal favor/ de Justicia seus davía."
Per Josep, Jesús nasqué allà on indicaven els profetes que havia de nàixer el Messies: "I tu Betlem, terra de Judà, no eres la més menuda entre les famílies de Judà, perquè de tu eixirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble" (Mt 1:5)
A Sant Josep el trobem només als Evangelis de Sant Mateu i de Sant Lluc, en relació a la infantesa de Jesús (Mt 1-2 i Lc 1-2) i sempre en silenci, com contemplant el misteri del Déu fet home.
Més prolixa és Sor Isabel de Villena, quan, amb un llenguatge naïf, descriu en els capítols 91 i 92 de la seua Vita Christi, els passatges de la vida quotidiana de la Sagrada Família: com la Mare de Déu "crida lo seu Spos Joseph que hoys lo seu Fill, qui ja havia començat a parlar", o com "la Senyora e Joseph treballaven de ses mans per guanyar la vida". O quan al capítol 104, "lo Senyor conforta lo gloriós Joseph, stant propinch a la mort", o el 105, que descriu "com la Senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu Spos Joseph".
Després dels Evangelis de la infància a Sant Mateu i a Sant Lluc, ja no trobem cap més referència a Sant Josep, sinó és en un to despectiu, quan els fariseus intenten desqualificar Jesús, en referència a la seua ascendència: "D´on li vénen aquesta saviesa i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster?" (Mt 13:54)
Els valencians, bons devots de Sant Josep, li hem dedicat una bona quantitat d´ermites: Xàtiva, Quatretonda, Alpuente, Albaida, Ayora, Ontinyent, Alginet, o Torrebaja.
Com canten uns Goigs a Sant Josep: "En lo Cel molt gloriós/ estáu dels Angels honrat/ ab la Esposa al costat,/ y Jesús mirant als dos;/ tots confessan ab llahor/ que sou Sant de gran valía/ Joseph Espós de Maria/ y amparo del Redemptor".
En un article deliciós a la revista Sicània, de juny de 1959, l´escriptor Jordi Valor i Serra descrivia la festa de Sant Josep a Benissa. Valor destacava "la dolçor inefable dels més sants costums de la nostra terra", i d´entre tots ells, defenia "la diada del patriarca Sant Josep a la vila de Benissa". A prop del 19 de març, malgrat "la neu a l´ombra de Bèrnia o de la més llunyana Serrella, la tebior primaverenca comença a envair l´àmbit dels lluminosos carrers benissencs". D´aquesta vila de la Marna Alta, Jordi Valor descrivia "la magnífica església parroquial de la Puríssima Xiqueta", i "la pietosa tradició dels Set Diumenges de Sant Josep".
En la festa de Sant Josep, després de la missa, la gent feia un solemne esmorzar, "generalment de bunyols amb cafè". I després, com escrivia Jordi Valor, "ve lo millor. Les visites als Peps i Pepes que són a muntó en la vila". Per això els amics "formen colles de sis o set per banda i au, a casa de Pep de Tal; i després a tal Pepeta, i a la senyora Pepa; i a Pepiqueta de Tal; i a Mari Pepa". I vinga entrar i eixir de les cases i dolços i més dolços: "pastisset per ací, bunyolet per allà, que si polvoró, que si sospirs de monja, que si mantecat cassolà, que si rotllet d´ou".
Amb el pap ple, com escrivia Jordi Valor en aquell article, "qui nina després"!! Per això "la dona o la mare de cadascú es queixen de que tan bon putxero siga rebutjat per l´espòs o fill, ignorant que vénen atapeïts de pastes i copetes, farcides de bunyols o pastissos". I és que com escrivia Jordi Valor, "el dia de Sant Josep a l´esmentada vila de Benissa, té la importància vital d´ésser el dia del Sant del trenta per cent, i crec que em quede curt, del seu cens de població". De fet, els dos únics amics de Benissa que coneixia jo, es deien Josep: el bon amic Josep Enric Sala, que va viure a l´Alcúdia i el bon professor meu de francès, Josep Iborra.
Jordi Valor definia el dia de Sant Josep, "com lo més gran de l´any a Benissa, després del de la Patrona, la Puríssima Xiqueta". I per això acabava el seu article de 1959, demanant a Déu que "vullga molts anys conservar en aquesta vila la santa tradició de la festa josefina, curumull i corona de les nodrides Comunions dels Set Diumenges de Sant Josep".
Cinquanta-sis anys després d´aquest article de Jordi Valor, segurament que els costums a Benissa ja hauran canviat. No sé si hi haurà encara el "trenta per cent" de la vila que porte el nom de Pep, Josep, Pepa o Pepica. O predominaran els Jonathan, Ivan, Leyla o Aran. En qualsevol cas, a tots els ciutadans de Benissa i de tot el País Valencià, els desitge una bona festa de Sant Josep, amb "bunyols, polvorons i sospirs de monja"!
Que l´home bo i fidel que fou Sant Josep, siga per a tots els valencians model de rectitud i d´honestedat. I ell que, com ha dit el P. Abat Josep Mª, "li fou confiada la persona de Jesús i els inicis del pla de salvació de la humanitat, que començava amb l´encarnació del Fill de Déu", siga la protecció dels Joseps, Pepes, Pepiques i Josefines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada