El 8 de març celebrem la festa de Sant Joan de Déu, Joan Ciudad, fundador de
l´Orde Hospitalari, present a la nostra terra des de fa molt de temps.
Concretament, el 2013 s´acompliren 100 anys de la inauguració l´antic hospital
a la Malva-rosa, a València.
Hui, en ple segle XXI, els Germans de Sant Joan de Déu continuen l´obra apostòlica
de Joan Ciudad, un portuguès que va ser pastor, soldat, venedor de llibres i
viatger pels camins d´Europa, fins que a Granada, va descobrir la missió que
Déu li confiava: atendre els malalts.
Joan Ciudad va nàixer el 1495. Amb 8 anys fugí de casa amb un capellà, que l´abandonà a Oropesa, a prop de Toledo, on va ser acollit per un honrat llaurador. Amb ganes d´aventures, als 28 anys s´enrolà en la milícia, als 35 anys s´uní als qui feien la guerra contra el turc Solimà el Magnífic i després s´allistà en una expedició a Tunísia, en contra dels pirates. Finalment va ser venedor de llibres de cavalleries i de vides de sants, en una llibreria a Granada. Ací va tindre lloc la seua conversió: el 20 de gener de 1539. En sentir la predicació de Sant Joan d´Avila a l´ermita dels Màrtirs, Joan Ciudad eixí com trastornat, cridant: "Misericòrdia, Déu meu, misericòrdia!". Com que donà tot el que tenia i trobant-se al carrer sense res, uns veïns el portaren a la sala dels dements de l´hospital, on descobrí la crueltat amb que tractaven als malalts. Per això Joan Ciudad decidí crear un hospital, basat en l´estimació i en normes higièniques i sanitàries.
Joan Ciudad va nàixer el 1495. Amb 8 anys fugí de casa amb un capellà, que l´abandonà a Oropesa, a prop de Toledo, on va ser acollit per un honrat llaurador. Amb ganes d´aventures, als 28 anys s´enrolà en la milícia, als 35 anys s´uní als qui feien la guerra contra el turc Solimà el Magnífic i després s´allistà en una expedició a Tunísia, en contra dels pirates. Finalment va ser venedor de llibres de cavalleries i de vides de sants, en una llibreria a Granada. Ací va tindre lloc la seua conversió: el 20 de gener de 1539. En sentir la predicació de Sant Joan d´Avila a l´ermita dels Màrtirs, Joan Ciudad eixí com trastornat, cridant: "Misericòrdia, Déu meu, misericòrdia!". Com que donà tot el que tenia i trobant-se al carrer sense res, uns veïns el portaren a la sala dels dements de l´hospital, on descobrí la crueltat amb que tractaven als malalts. Per això Joan Ciudad decidí crear un hospital, basat en l´estimació i en normes higièniques i sanitàries.
El 1539 va ser acollit per la família Venegas, on Joan començà a portar
malalts i pobres i més tard llogà una vivenda, on, ple de sol·licitud, feia
d´infermer, cuiner i altres faenes. Com diuen uns Goigs a Sant Joan de Déu:
"Cureu mals infecciosos/ els invàlids acolliu/ doneu pa als miseriosos/
qui no té roba el vestiu/ Aquest do que el Senyor vos feu/ generós heu escampat".
És per això que Sant Joan de Déu és el patró de les infermeres i dels
infermers.
Sebastià Ramírez, president de la Reial Cancelleria de Granada, admirat per
la gran obra de caritat de Joan, el "batejà" com a Joan de Déu, ja
que "és més de Déu que dels hòmens". Amb el temps, altres hòmens van
voler viure l´esperit de caritat de Joan de Déu: "L´infermer, amable,
actiu/ el mateix que el practicant/ l´Obra vostra i amb fe, viu/ van amb ordre
executant./ El malalt és l´amor seu/ i amb dolcesa es veu tractat".
El 3 de juliol de 1549 es produí un incendi a l´hospital i Joan, ple de sol·licitud, sense pensar-ho dues vegades, entrà enmig de les flames per salvar els malalts. I per això mateix, Sant Joan de Déu també és el patró dels bombers.
El 3 de juliol de 1549 es produí un incendi a l´hospital i Joan, ple de sol·licitud, sense pensar-ho dues vegades, entrà enmig de les flames per salvar els malalts. I per això mateix, Sant Joan de Déu també és el patró dels bombers.
Finalment, el 8 de març de 1550 va ser trobat mort. Una gran multitud
assistí al funeral del "sant de Granada", un home que des de l´amor,
imprimí humanitat en el món de la sanitat. Per això el papa Pius XI, el va
declarar patró dels infermers.
Hòmens com els germans Pascual Piles, Joan Manel Quilabert o Josep Farrés,
continuen hui el carisma de Sant Joan de Déu. Com han seguit també la
generositat de Sant Joan de Déu, i fins a la mort, els Germans Miguel Pajares i
Manuel García, que van donar la seua vida per atendre els malalts d´Ebola. Per
això el G. Pascual Piles, nascut a Benifaió deia, referint-se a aquests Germans
missioners: "Tenim grans figures en ells per la generositat en el
lliurament de la seua vida. L´han donat fins a la mort". I per això Miguel
Ángel Varomo, president de la Fundació Joan Ciudad, en la presentació del
llibre per a xiquets, "Missió en Riu Ebola", ha qualificat els GG.
Miguel Pajares i Manuel García com a "sants no oficials", ja que han
arribat a la plenitud de l´amor, que és donar la vida pels amics, com ens
demana Jesús.
A València, el 2012 celebràrem els 125 anys de l´arribada de l´Orde
Hospitalari dels Germans de Sant Joan de Déu, que sol·lícits pels desvalguts,
des dels Serveis Socials, en l´alberg que porten els Germans, continuen
mostrant-nos el carisma de Joan Ciudad: "En la nostra vida breu/ consolem
el dissortat!/ Fem com Sant Joan de Déu./ Practiquem la caritat".
Que l´exemple de generositat i de servei dels Germans de Sant Joan de Déu a
favor dels malalts i dels més pobres, ens encoratge a tots a fer realitat un
món més just, més fratern i més solidari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada