L'Església no pot ser neutral (LEVANTE-EMV, 02/03/2015)

En la situació actual de crisi econòmica i amb la corrupció política que existeix, l´Església, ha d´actuar sempre d´una manera apartidista, però no neutral, per tal d´estar sempre al costat dels pobres i dels marginats i alhora, profèticament, denunciar la injustícia i l´opressió dels poderosos.
Dic això per la resposta del qui va ser arquebisbe de València, Carlos Osoro, en la Tribuna Europa, quan li van preguntar el 28 de maig de l´any passat sobre la condemna de 8 anys a l´exconseller Rafael Blasco. L´arquebisbe Osoro afirmà que "La Iglesia no entra a juzgar". Amb el qui era President de les Corts Valencianes i d´altres dirigents populars a l´auditori, l´exarquebisbe de València no va voler molestar el PP. I és que molt sovint (massa sovint!) s´ha vist la connivència de la jerarquia valenciana amb el partit del Sr. Fabra i del Sr. Rajoy. Una connivència que, afortunadament, no es dóna a tota l´Església.

El cardenal Tarancon afirmava amb un gran realisme: "Una Església aliada amb els poderosos, amb els rics, amb els opressors, no mantindria una actitud radicalment evangèlica, no seguiria el camí de Jesús".

Pel contrari, i davant l´abdicació del rei i la voluntat dels ciutadans de poder decidir entre monarquia i república, l´arquebisbe espanyol de Toledo, Braulio Rodríguez, amonestava els qui qüestionen el model d´Estat monàrquic, perquè això seria "descoser lo que hemos cosido durante tanto tiempo"!

L´Església no pot ser neutral, i amb valentia ha de denunciar tants i tants despropòsits, injustícies i violacions dels Drets Humans, com ho va fer l´arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio (l´actua papa Francesc) que a propòsit de la nova pobresa convidava a indignar-se, pel fet que "que el pa i el treball no arriben a tots". I encara, Jorge Mario Bergoglio deia també: "Des de fa uns quants anys, l´Argentina viu una situació de pecat, perquè no es fa càrrec de la gent que no té pa ni treball". El Govern Valencià es fa càrrec de la gent que "no té pa ni treball"?

Per la seua part, el bisbe de Donòstia, José Ignacio Munilla, denunciava els "governs que han gastat uns diners que no tenien, endeutant les administracions i comprometent el futur de les noves generacions". Per això el bisbe Munilla tornava a denunciar aquells "bancs que han sustentat els seus escandalosos beneficis sobre una economia irreal i fictícia, amb sous immorals, blindats per consells d´administració". El bisbe Munilla també s´escandalitzava del "xantatge especulador dels qui han fet fortuna, aprofitant-se de la crisi econòmica". I el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, denunciava una economia que funciona "com un interminable canibalisme d´egoismes i d´interessos", amb "l´especulació dels mercats financers" i les seues "repercussions sobre les famílies i les classes socials més dèbils".

Hui i sempre, l´Església, amb valentia, ha d´estar al costat dels indefensos i dels més dèbils, per defendre els seus drets i la seua dignitat, ja que els cristians hem d´ajudar "els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor" (Ps 71) L´Església no pot viure amb por, ni tampoc ha d´adular els opressors. Al contrari, ha de denunciar l´abús de poder d´aquells que xafen els pobres.

El cardenal Tarancon deia també: "L´Església ha de conrear les exigències de l´amor i de la justícia, encara que això siga incòmode"! Però dissortadament, els bisbes valencians, a diferència de Tarancon i de Bergoglio, continuen demanant una "neutralitat" que només afavoreix els interessos dels poderosos.

I és que, com ha dit Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau, "Cal protestar, perquè la neutralitat només ajuda els opressors, no les víctimes". Per això el papa Francesc, amb valentia, deia el 5 de juliol de l´any passat: "Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades y oprimides". I l´Església Valenciana també ha d´estar al costat dels més pobres i dels més vulnerables de la nostra societat.