Nou dies abans que comence la Setmana Santa, milers de persones participen a Benicarló en la processó de pujada del Crist de la Mar. En silenci, al ritme dels tambors, els ciutadans de Benicarló acompanyen la imatge del Sant Crist, col·locat en una barca, des de la parròquia de Sant Pere Apòstol (coneguda com a capella del Crist de la Mar) fins al temple de Sant Bartomeu.
La processó del Sant Crist de la Mar commemora l´arribada a Benicarló de la Santa Imatge, en 1650. Però la història començà dos anys abans, quan el 1648, l´italià Cèsar Cataldo estava a la presó a Tunis. Al lloc on Cataldo estava tancat hi havia una imatge del Sant Crist, a qui aquell bon home demanava la llibertat, prometent-li que si quedava lliure, passaria la resta de la seua vida ajudant als malalts afectats de pesta. Una nit, mentre dormia, Cataldo sentí una veu que li digué que a la platja trobaria una barqueta per poder fugir del captiveri. Cataldo, en pujar a la barqueta, trobà la imatge del Sant Crist que hi havia al lloc on havia estat tancat. I així arribà a una nau que el va recollir. Després de dies de travessia i quan estaven a l´alçada de Benicarló, sense cap explicació racional, la nau quedà immòbil. Per això els tripulants decidiren desembarcar en Benicarló, on es trobaren l´alcalde i el rector que els explicaren l´epidèmia de pesta que assotava la vila. Cèsar Cataldo, recordant que la imatge del Crist s´havia quedat a la nau, va anar a per ella. I en arribar el Sant Crist al port de Benicarló, la pesta començà a desaparèixer miraculosament.
Així va nàixer la primera processó, que ara, cada any es repeteix com a mostra de gratitud al Sant Crist, que va acabar amb l´epidèmia de la pesta a Benicarló.
Des de la seua arribada a Benicarló, el Crist de la Mar va ser venerat a l´ermita de Santa Maria del Mar, fins que el 1921 s´acordà construir una nova capella. El 8 de desembre de 1922 va ser beneïda la primera pedra de la capella, que s´acabà de construir el maig de 1924. La capella (amb una nau central amb capelles laterals) és d´estil historicista, d´arquitectura pseudoromànica i amb elements bizantins i altres mudèjars. El sostre és de volta de canó i a l´absis hi ha unes pintures de Joan Massagué, que il·lustren diversos passatges de la vida de Cèsar Cataldo.
Durant la guerra de 1936, la capella va sofrir molts desperfectes i la imatge del Crist de la Mar, tot i que va ser amagada, va ser destruïda. El 1940 es decidí fer una nova imatge del Sant Crist, que arribà per mar a Benicarló, el 7 de març d´aquell mateix any.
Durant la guerra de 1936, la capella va sofrir molts desperfectes i la imatge del Crist de la Mar, tot i que va ser amagada, va ser destruïda. El 1940 es decidí fer una nova imatge del Sant Crist, que arribà per mar a Benicarló, el 7 de març d´aquell mateix any.
Per als cristians, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, "la creu esdevé el centre de la humanitat, ja que Crist ens allibera, ens salva, ens acull des de la seua condició de crucificat". Per això, "a qui vol vore Jesús, li hem de mostrar el seu amor sense límits, manifestat en el do total dalt de la creu".
El Sant Crist de la Mar ens mostra la salvació que ve de Déu, ja que la seua creu, com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, "ens revela que l´amor redimeix de la crueltat i de la mentida". Per això la creu és el lloc on el Senyor ens mostra fins a quin punt ens estima, com diu Sant Joan Crisòstom: "La Creu prengué damunt seu el pecat, va ser expiació i reconciliació, obrí les portes del cel, retornà a l´amistat els qui eren enemics".
Solidari del sofriment dels hòmens i de les dones, hui el Crist assumeix totes les creus del nostre món, per salvar, per consolar, per donar esperança a tants i tants crucificats: els qui no tenen treball, els malalts, els ancians, les famílies que viuen en la marginació i tots els qui sofreixen. Per això la creu és arbre de vida i de consol. I de la mateixa manera que Jesús va ser crucificat i va ressuscitar, també, amb l´ajuda i la generositat de tots, hem de fer possible que els crucificats del nostre món també ressusciten, per així ser testimonis de la veritat i de la vida.
Solidari del sofriment dels hòmens i de les dones, hui el Crist assumeix totes les creus del nostre món, per salvar, per consolar, per donar esperança a tants i tants crucificats: els qui no tenen treball, els malalts, els ancians, les famílies que viuen en la marginació i tots els qui sofreixen. Per això la creu és arbre de vida i de consol. I de la mateixa manera que Jesús va ser crucificat i va ressuscitar, també, amb l´ajuda i la generositat de tots, hem de fer possible que els crucificats del nostre món també ressusciten, per així ser testimonis de la veritat i de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada