El dia 28 de març commemorem els 500 anys del naixement a Àvila, de Teresa
d´Ahumada, la qui amb el temps seria la gran mística i reformadora del Carmel.
Teresa va nàixer al si d´una família nombrosa, ja que tenia 9 germans i 3
germanes. Ja des de la seua infància, Teresa descobrí dues coses importants: en
primer lloc, que tot allò que pertany a aquest món, passa, i en segon, que Déu
és per sempre.
Si en la seua adolescència la lectura de llibres profans l´havien portat a
les distraccions de la vida mundana, el seu pas com a alumna de les monges
agustines de Santa Maria de Gràcia, a Àvila, on ingressà el 1531, i la lectura
de llibres espirituals, l´encaminaren a una vida de pregària. Teresa hagué
d´abandonar Santa Maria de Gràcia un any després del seu ingrés per una
malaltia.
El 1535, quan Teresa tenia 20 anys, entrà al convent de les carmelites de
l´Enacarnació, a Àvila mateix. Però 3 anys després, el 1538, hagué d´abandonar
la comunitat degut a una misteriosa i greu malaltia, que la tingué en coma 4
dies.
Durant la Quaresma de 1554, quan Teresa tenia 39 anys, la contemplació d´un
Sant Crist nafrat marcà una abans i un després en la seua vida, ja que aquest
fet produí la conversió de la monja. Va ser llegint les "Confessions"
de Sant Agustí i davant la imatge d´un Sant Crist, que Teresa es va convertir.
Ho contava ella mateixa en el "Llibre de la Vida": "En entrar a
l´oratori vaig vore una imatge. Era de Crist nafrat i tan devota que, en
mirar-la, em vaig torbar tota de vore-la així. Tan gran va ser el meu sentiment
d´haver estat tan malagraïda a aquelles ferides que el cor se´m feia trossos.
Vaig llançar-me a prop seu amb moltes llàgrimes, i li vaig suplicar que
m´enfortira d´una vegada per sempre per no ofendre´l".
Va ser a partir d´aquesta data que Teresa canvià de vida, ajudada també per
bons consellers, com Sant Francesc de Borja, amb qui Teresa es va trobar el
1557. Francesc de Borja aprovà la reforma del Carmel que la santa portava en
ment, i així el 24 d´agost de 1562 va tindre lloc la primera de les fundacions
femenines de la reforma: el convent de Sant Josep, a Àvila.
El 1566 escriví el seu llibre "Camí de perfecció", que ella
destinà a les 12 novícies del Carmel de Sant Josep d´Àvila, la primera de les comunitats
que fundà. Teresa proposava a les monges un intens programa de vida
contemplativa al servei de l´Església. El 1567 Teresa es va trobar amb el
General de l´Orde, Fra Joan Baptista Rubeo, que l´autoritzà a fundar altres
convents per a monges com el de Sant Josep, i també per a frares. Així fundà a
Medina del Campo (1567), Malagon i Valladolid (1568), i aquest mateix any a
Duruelo fundà la primera comunitat de frares de la reforma carmelitana.
L´activitat de Santa Teresa continuà el 1569 amb les fundacions dels convents
de monges a Toledo i a Pastrana, i en aquesta última ciutat, també fundà un
convent de frares. Després van vindre les fundacions a Salamanca (1570), Alba
de Tormes (1571), Segovia (1574), Beas de Segura i Sevilla (1575), Caravaca (1576)
i Villanueva de la Jara i Palència (1580). De fet, els últims vint anys de la
vida de Santa Teresa van ser els de major activitat com a reformadora i
fundadora, i per això són els vint anys més actius i fecunds des de punt de
vista espiritual i eclesial.
L´obra mística més famosa de Santa Teresa és el "Castell
interior", anomenat també, "Les Morades", de 1577, i que és una
relectura del seu propi camí espiritual. La seua activitat com a reformadora
del Carmel quedà plasmada en el "Llibre de les Fundacions", escrit
entre 1573 i 1582, on Teresa ens narra la vida d´aquelles monges que anaven a
reformar l´Orde. Una altra obra molt important de Santa Teresa és el llibre de
la seua vida.
Santa Teresa va morir a Alba de Tormes el 4 d´octubre de 1582 i va ser beatificada
pel papa Pau V el 1614, i canonitzada per Gregori XV el 1622. Finalment va ser
proclamada Doctora de l´Església pel papa Pau VI el 29 de setembre de 1970.
Cinc segles després del seu naixement, a tots ens queda el ressò del
missatge de Santa Teresa de Jesús, sobretot amb les seus obres i també amb el
testimoniatge de les monges carmelites descalces que segueixen el seu carisma i
els seus passos, als convents de les Alqueries, Villar, Altea, Godelleta,
Puçol, Elx i Serra, com també dels frares carmelites de Borriana, València i el
Desert de les Palmes, que són per al nostre temps mestres de pregària.
Com va dir el passat dia 22 l´arquebisbe de València Antonio Cañizares,
"el gran repte de l´Església del segle XXI és donar a conèixer
Jesucrist". I en aquesta tasca tan apassionant, la santa d´Àvila "és
guia segura que ens encamina a Jesucrist".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada