El dit del President Rajoy (LEVANTE-EMV, 11/03/2015)

Molt a prop ja de les eleccions municipals a tot l´Estat i de les autonòmiques al País Valencià, pràcticament tots els partits aposten per la regeneració política i la democratització de les estructures de partit, sobretot pel que fa a la participació en la confecció de les llistes electorals.
Per això em sorprèn que el partit que governa el País Valencià i també l´Estat espanyol, continue aplicant vells esquemes pel que fa la participació i la confecció de les llistes dels qui es presentaran a les eleccions.

Durant els anys de la dictadura, Franco nomenava els alcaldes de les ciutats més importants, com també els governadors civils. És evident que no hi havia cap estructura democràtica, ni en els sindicats anomenats "verticals", ni en les Corts franquistes. Era el dit de Franco qui posava i llevava els càrrecs.

Ara, i no faig cap paral·lelisme amb el franquisme, el dit del Sr. Rajoy també és qui decideix qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat del País Valencià, sense que els militants d´aquest partit puguen dir res. Ni a favor del Sr. Fabra, ni tampoc en contra. O que el dit del Sr. Rajoy siga el qui pose les candidates a l´alcaldia de Madrid (i de València) i a la presidència d´aquella comunitat autònoma.
Quan els màxims dirigents de PP valencià declaren que aquest partit sí que defèn "lo nuestro", caldria recordar-los que la defensa de "lo nuestro", comença per poder decidir, com a mínim, les persones que poden defendre "lo nuestro", i que aquestes persones no ens vinguen imposades pel mandarí de torn, instal·lat a Madrid. Com va passar fa tres anys amb la dimissió del Sr. Camps (que ell algun dia hauria d´explicar) i la successió en la persona del Sr. Alberto Fabra. Els militants valencians del PP no són prou responsables per elegir ells, i només ells, els candidats a la Presidència de la Generalitat o els candidats a alcaldes? Ha de vindre "beneït" des de Madrid? O des del Cap i Casal en el cas dels alcaldes valencians. Ahir mateix el President Fabra deia: "repetirán los alcaldes que se hayan esforzado". Això no ho haurien de decidir els militants de cada poble?

Quan Sant Benet a la seua Regla (un text del segle VI) parla de l´abat del monestir, a més d´exhortar-lo a ensenyar "més aviat amb fets que no amb paraules" (RB 2:12) determina també la manera com ha de ser escollit: "que siga constituït aquell que tota la comunitat s´haja elegit de comú acord" (RB 64:1). Sí que és veritat que Sant Benet, en algunes circumstàncies, també accepta que l´elegit siga aquell que una part més xicoteta de la comunitat, però amb més bon criteri, haja escollit. Però ja al segle VI, Sant Benet creia en la responsabilitat i en la maduresa (i també en la llibertat) dels qui han d´escollir l´abat. Per això Sant Benet volia que els monjos es responsabilitzaren en la tasca de la comunitat, i d´una manera adulta i lliure (no imposada) elegiren entre tots, l´abat. Sí que és veritat que a l´Església també hem de millorar en quant al nomenament dels bisbes.

Per altra part, Sant Benet destaca que a l´abat, "més li pertoca servir que manar" (RB 64:8), un consell que haurien d´escoltar i de seguir els nostres governants, que sembla que siguen elegits, no per a servir, sinó per a manar.
També és veritat que el dit del President Rajoy no és massa diferent dels dits dels Srs. Aznar o Rodríguez Zapatero, ja que aquest últim va posar de candidat a la Generalitat de Catalunya el Sr. José Montilla, pel fet que no volia que repetira el President Maragall.
Pense que els partits, per tal que guanyen en credibilitat i en democràcia interna, (i no siguen el "cortijo" de l´amo) haurien d´acabar amb els dits que posen o trauen candidats, sense comptar amb la decisió dels militants d´aquestes formacions.