Hui 3 de març, a les 7 de la vesprada i a la basílica de Sant Vicent Ferrer de València, se celebraran unes Vespres Ecumèniques per pregar per la unitat dels cristians. Aquestes Vespres, que presidirà el cardenal Kurt Koch, President del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, començaran a les 7 de la vesprada, i estaran preparades pel Centre Ecumènic Interconfessional de València, el Centre de Documentació Ecumènica "P. Congar" i la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer. A més col·laboren també l´Amistat Ecumènica Internacional, l´Associació Ecumènica de Cristians pel Valencianisme i l´Oratori de Sant Felip Neri de València. I també participaran en les Vespres diversos membres de l´Església Anglicana Tradicional, l´Església Catòlica Llatina, l´Església Espanyola Reformada Episcopal, l´Església Evangèlica Alemanya, l´Església Evangèlica Baptista, Església Evangèlica "Jesús és el Senyor", Església Evangèlica Luterana Espanyola, Església Grecocatòlica Ucraïnesa, Església Orodoxa Romanesa i Església Ortodoxa Russa.
El desig d´unitat entre les Esglésies cristianes, va ser una de les principals finalitats del Vaticà II, per tal de retrobar la unió de les diverses comunitats eclesials, ja que Jesús va voler una sola Església!
Al llarg del temps, la història i la mala traça dels cristians, han fet que l´Església indivisa sofrira nombroses divisions. Per això l´Ecumenisme s´esforça, des de la pregària i el diàleg (i per la força de l´Esperit) a retrobar la plena unió dels cristians, per així, poder compartir una mateixa fe.
El Moviment Ecumènic va començar el 1910, amb el Congrés de Missions d´Edimburg. Però va ser sobretot amb el Vaticà II, que l´ecumenisme va prendre més força.
El Moviment Ecumènic va començar el 1910, amb el Congrés de Missions d´Edimburg. Però va ser sobretot amb el Vaticà II, que l´ecumenisme va prendre més força.
Amb l´Ecumenisme, no es tracta de procurar el retorn a l´Església Catòlica dels germans separats, sinó de retrobar-nos tots units en Crist, en una única comunitat eclesial, encara que amb ritus, tradicions i organitzacions diverses.
Després del Concili, el papa Pau VI va obrir un camí d´esperança en la recerca de la unió dels cristians. De fet, el Secretariat per la unitat no desaparegué, com ho feren altres comissions conciliars, sinó que va ser confirmat com a organisme permanent de la Santa Seu, en el motu proprio de Pau VI, Finis Concilio del 3 de gener de 1966. Posteriorment, aquest estament va passar a anomenar-se Pontifici Consell per a la Promoció de la Unió dels Cristians, per la Constitució Apostòlica Pastor bonus, de Joan Pau II de 28 de juny de 1988.
La trobada de Pau VI amb Atenàgores II a Jerusalem, el 1964, va propiciar l´alçament dels mutus anatemes de 1054. Altres trobades de Pau VI i el Patriarca Atanàgores, el 1967, van ajudar l´ecumenisme. Pel que fa a l´Anglicanisme, el Dr. Fischer, arquebisbe de Canterbury, visità Joan XXIII el 1960, i el 1966, el Dr. Ramsey, successor de Fischer, anà a vore Pau VI, que en un gest de comunió, li imposà el seu propi anell pastoral.
També al si del Consell Mundial de les Esglésies, el 1965, es creà un Grup Mixt de Treball, entre el Consell i l´Església Catòlica, "a fi de determinar els principis que haurien de guiar la col·laboració".
És veritat que encara són moltes les diferències per arribar a la plena unió de les Esglésies cristianes. Però com deia el canonge Espasa, nascut ara fa 100 anys i fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València, "la nostra tasca és convèncer a tots que la unió és possible. I que la unió no vol dir ni inclou la desaparició de cap Església".
Les Vespres per la unió dels cristians que se celebraran hui a la basílica de Sant Vicent Ferrer de València, seran una bona ocasió per pregar perquè l´Església Catòlica, l´Ortodoxa i les de la Reforma, arriben a la plena unió, per tal de complir així la voluntat de Jesús, "Que tots siguen u" (Jo 17:21)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada