El ratolí, la gallina, el porc i la vaca (LEVANTE-EMV, 04/03/2015)

Conten que un dia, un ratolí descobrí a l´estable l´ama de la casa posant una ratera a l´estable. El ratolí, alarmat, avisà la gallina, el porc i la vaca que vivien amb ell, sobre el perill d´aquella "arma" mortífera. Però la gallina li digué que per a ella, aquell artefacte no era cap perill. El mateix li digué el porc, i també la vaca, que afirmà que una ratera no li podia fer cap mal a ella. El ratolí, dessolat i ple de por, s´amagà al seu cau.

Una nit se sentí el soroll de la ratera que havia atrapat una serp verinosa. L´ama de la casa, a les fosques, s´acostà a la ratera, i creient que era un ratolí, tocà l´animal, sentint al moment la mossegada de la serp mig ferida. El marit portà la dona a l´hospital, i després d´atendre-la com cal, com que ella estava molt dèbil, els metges li recomanaren que el millor que podia fer per la seva muller era un bon caldo. L´home en arribar a casa matà la gallina i feu un caldo suculent per alimentar la seua dona. Com que la malaltia s´allargava, vingueren uns familiars d´aquella dona que vivien fora del poble, per vore-la. Com que es van quedar uns dies a casa, el marit matà el porc per alimentar els seus parents. Finalment la dona va morir, i el dia de l´enterrament l´home matà la vaca, ja que volia fer un bon dinar als qui havien vingut a sa casa a donar-li el condol per la mort de la seva muller. El ratolí mentrestant, des del seu amagatall, va vore com morien, primer la gallina, després el porc i finalment la vaca.
No és això el que ens ha passat amb el virus de l´Ebola? Des del 20 d´agost de 1976 que va ser detectat el primer cas al nord del Zaire, cap país "civilitzat" ha fet res per trobar una solució a aquesta malaltia. Àfrica queda molt lluny! És només un continent espoliat i empobrit pels països europeus que van colonitzar aquesta terra. I és també un continent que es visita només per fer turisme. Però llevat d´això, Àfrica queda molt lluny. A ningú no l´importa el que passe després de l´estret de Gibraltar.

Només quan el virus ha arribat al Primer Món, s´ha disparat l´alarma. I ara tot són protocols, presses, hospitals i vacunes. Abans: la despreocupació i l´abandonament. Només els missioners, religiosos i religioses que han estat sempre al costat dels més pobres, dels desvalguts, dels més abandonats, són els únics que han estat (i encara continuen) treballant a favor d´aquesta gent. Per això em va semblar poc oportú que algú possara en qüestió la repatriació dels missioners infectats per l´Ebola. Aquests que no han considerat encertada aquesta mesura, ¿deixarien els seus fills, infectats a l´Àfrica en un safari, o demanarien que els portaren a Europa?

Els homes, les dones, i els xiquets que a l´Àfrica han anat morint d´Ebola des del 1976, no eren persones? No mereixien l´atenció sanitària que ara estan tenint els infectats d´Ebola a Europa i els EEUU? Els malalts africans només rebien la indiferència i l´oblit d´un món que ha maltractat aquest continent durant segles, amb l´esclavitud i l´espoli dels seus recursos naturals, empobrint-lo amb una actitud despòtica.

Quan el ratolí va vore la ratera, només ell es va prendre seriosament el perill que comportava aquell artefacte. La gallina, el porc i la vaca, amb una actitud insolidària i egoista, es van desentendre d´un arma mortal, que, aparentment no els podia fer cap mal, però que finalment va acabar amb ells. Per insolidaritat. Per falta de responsabilitat.

Si l´Ebola no haguera arribat a Europa i als EEUU, els malalts africans infectats d´aquest virus continuarien morint en l´anonimat. De la mateixa manera com han estat morint des del 1976, sense que ningú sabera què era l´Ebola, ni es preocupara per aquesta gent. Ignorats i oblidats pel Primer Món. Un Primer Món que com Caín, es desentén del seus germans.