Cada 18 de març, l´Església celebra la festa del sant bisbe Ciril de Jerusalem, nascut sobre el 314 a aquesta ciutat de Palestina. Ciril va viure en una de les èpoques més difícils de la història de l´Església, degut a les controvèrsies teològiques i a les heretgies relacionades amb la divinitat de Jesús. Ciril, que era suau de temperament, i avorria les disputes, preferia instruir i catequitzar, més que polemitzar. Per això la seua figura és la d´un bisbe pacificador.
Mentre que alguns pensen que en la seua joventut, Ciril va viure una vida santa, encara que no és va retirar al desert, altres són de l´opinió que va viure a un monestir, consagrat a la ciència i a l´estudi de la Bíblia.
Als 30 anys va ser ordenat prevere per Sant Màxim de Jerusalem i el 348 ja era bisbe. Per la seua valenta defensa de la doctrina apostòlica ocupà la seu de Jerusalem, a la mort del bisbe Sant Màxim. Així consta en la carta que els Pares del primer Concili de Constantinoble van enviar el 381, al papa Sant Damas.
Durant la Quaresma del 348, a la basílica de la Resurrecció, Ciril predicà als cristians de Jerusalem les seues famoses "Catequesis", 18 d´elles adreçades als catecúmens. Ho feu en aquesta basílica de la Resurrecció, construïda per l´emperador Constantí al lloc del sepulcre de Jesús. En aquesta predicació, Ciril parlava del pecat, la penitència, el baptisme i el Credo.
També són importants les anomenades "Catequesis Mistagògiques", que Ciril predicà als neòfits o cristians que havien estat acabats de batejar. Són aquestes unes obres mestres, i per això Ciril ha estat qualificat com el príncep dels catequistes. Ciril recomanava, per anar a combregar amb la mà (com es feia normalment en aquell temps) la disposició per a rebre l´Eucaristia. Així, els cristians havien de fer "de l´esquerra com un tron on es recolze la mà dreta, que ha de rebre el rei".
Després de 10 anys pacífics com a bisbe de Jerusalem, un conflicte jurisdiccional de Ciril amb el Metropolita de Cesarea, Acaci, acabà en una polèmica doctrinal. Ciril veia en Acaci un bisbe arrià, és a dir, un bisbe que negava la divinitat de Jesús, mentre que Acaci veia en Ciril, un defensor del Concili de Nicea. El Sínode de 357 deposà Ciril que hagué de deixar la seu de Jerusalem i anar-se´n a l´exili. El 359 Ciril tornà a Jerusalem, recobrant la seu episcopal. Però a l´any següent Ciril inicià un segon desterrament, fins que el 362 tornà a Jerusalem. I com que no hi ha dos sense tres, degut a una nova disputa, Ciril deixà per tercera vegada Jerusalem, on tornà el 378.
Sant Ciril de Jerusalem va ser sempre un pastor fidel a l´Església de Roma i el seu ensenyament era d´una rectitud incensurable. Ciril de Jerusalem va ser més un catequista que ensenyava, que un teòleg. Per això les seues catequesis són exposicions senzilles i populars de la fe cristiana.
Poc abans de morir, Ciril assistí al Concili de Constantinoble que definí com autèntics els ensenyaments del bisbe Ciril de Jerusalem. Va morir el 386 i el 1882 va ser nomenat doctor de l´Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada