dilluns, 23 de març del 2015

"El xic de les taronges" (LEVANTE-EMV, 22/03/2015)

Fa dues setmanes, en passar per davant de l´estació de Sants de Barcelona, vaig vore una furgoneta de Carcaixent que anunciava la venda de taronges d´aquesta manera: "El Xic de les taronges. Te les portem del camp a casa". L´amo d´aquest negoci l´ha enfocat com una nova forma de comercialitzar aquesta fruita, sense intermediaris, i per tant, d´una manera més directa.
En ple barri de Sants de Barcelona, l´amo del "Xic de les taronges" no li va caldre fer cap traducció del "valencià" al "català", per tal de tindre èxit en la venda de les taronges. El llaurador de Carcaixent, ni tan sols no li va caldre traduir "xic" per "noi", per fer-se entendre. I és que la paraula "xic", no només és utilitzada a la Ribera o a la Vall d´Albaida, sinó també al Tarragonès. O no recordem una de les colles castelleres més famoses a Catalunya, com és la dels Xiquets de Valls?
Els qui des dels anys 70 (recolzats pel partit que actualment governa el País Valencià) s´han obstinat en negar la unitat de la nostra llengua, amb l´únic l´objectiu d´enfrontar i dividir els valencians, haurien de conèixer (i utilitzar) el valencià. D´aquesta manera s´adonarien del ridícul que fan, en voler negar una veritat científica admesa per totes les Universitats del món. I també, d´aquesta manera, utilitzant el valencià, s´esfumarien les manies secessionistes que ataquen la unitat de la nostra llengua. L´amo del "Xic de les taronges" així ho va entendre en utilitzar el valencià a la seua furgoneta, davant l´estació de Sants de Barcelona. Sense manies, ni traduccions inútils, ni fòbies anticatalanistes!
Per què s´intenta enfrontar i oposar el valencià al català? La raó és més que evident: es tracta de destruir la nostra llengua i de convertir-la en una mena de patois d´anar per casa, com va quedar ben patent en el discurs de l´alcaldessa de València i el seu "caloret". O en les vegades (poques) que el President Fabra utilitza la nostra llengua, sense cap interès per parlar-la correctament. És això, la marginació del valencià, el que pretén el partit que governa el País Valencià. I és per això que aquest partit tracta l´AVL amb el menyspreu al que ens té acostumat. Un menyspreu que cap formació política del món no fet mai a una entitat acadèmica. Com ha escrit recentment l´amic Vicent Sanchis en l´article "La fredor dels botxins", "el Partit Popular al llarg de dues dècades a la Generalitat i vint-i-quatre anys a l´Ajuntament de València, ha intentat destruir la llengua". i és que com ha dit Vicent Sanchis, "El "valencià" del PP és un recurs per reivindicar en aparença un fals valencianisme. És una morralla local sense futur". I una manera d´enfrontar els valencians, utilitzant les vísceres en compte de la raó!
I no és també això, enfrontar i dividir els valencians, el que es pretén amb les dificultats que posa el Govern de Madrid pel que fa al Corredor Mediterrani? Com és possible que les taronges, per arribar a Europa des del País Valencià, hagen de passar per Madrid? I com és possible que el trajecte València-Madrid (amb una distància en quilòmetres més gran) es faça en menys temps que el viatge València-Barcelona? Com és possible que en més de 15 anys, l´euromed València-Barcelona no haja reduït gens el temps del seu trajecte. Si el 1998 viatjar de València a Barcelona costava tres hores, el 2015 costa 180 minuts.

L´amo del "Xic de les taronges" sí que o té clar. I sense traduccions ni cap mena de falsos subterfugis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Emili Marín: un homenot del País Valencià (01/04/2024)

La nit de Pasqua, l’amic Emili Marín ens ha deixat per passar a la casa del Pare. Després d’una llarga i fecunda vida al servei de l’Evangel...

MONTSERRAT