El 7 de març celebrem la festa de les santes Perpètua i Felicitat. el noms de les quals, com a testimonis de Crist, figuren des d´antic al Cànon Romà o Pregària Eucarística I de la missa.
Ja el calendari filocalià de Roma, del temps del papa Sant Damas, ens assenyala la celebració de la festa d´aquestes dues màrtirs el 7 de març. Però amb el temps es va perdre la festa de Santa Perpètua i Santa Felicitat, fins que a principis del segle XX la va restaurar el papa Sant Pius X, coincidint amb les excavacions que es van fer a prop de Tunísia, a la vella Cartago. En aquestes excavacions van aparèixer les restes d´una basílica paleocristiana, amb un epitafi d´aquestes cèlebres màrtirs.
Les Actes del martiri de Perpètua i Felicitat consten de tres parts, dues autobiogràfiques i una narrativa, i és un document que impressiona per la valentia d´aquelles dues dones i per la fortalesa de la fe i també pel seu realisme. Així ho canten els Goigs: "Per adornar lo jardí/ de l´Església del Senyor,/ amb flors de més gran valor/ que aromàtic gessamí/ en Turba de Mauritània/ dos belles flors han brotat".
La primera part de les Actes és de caràcter biogràfic, escrita per Santa Perpètua. La segona part es deu al diaca Sàtur i la resta (el preàmbul i l´epíleg) correspon al qui va harmonitzar l´escrit, possiblement Tertul·lià.
El 202, Luci Septimi Sever, emperador romà del 193 al 211, publicà un edicte contra els cristians, que portà a la detenció de Perpètua i Felicitat, mares jóvens, juntament amb altres cristians. Perpètua era una dona de la noblesa, que tenia un fill menut i Felicitat, que, quan va ser detinguda estava embarassada, pertanyia a una classe humil. Amb elles hi havia també el diaca Sàtur, que les havia acompanyat en el procés del catecumenat, i altres cristians que també van ser martiritzats.
Ja a la presó, Perpètua va tindre una visió en la que comprengué que estava cridada al martiri. Amb els altres cristians detinguts, Perpètua va ser condemnada a mort, com també Felicitat, després que va tindre el fill, que va donar a la seua germana perquè el cuidara: "Per sa fe en trista presó/ Felicitat fou tancada/ sent de huit mesos prenyada;/ ella fou lo ric botó/ que el jardiner de la glòria/ havia pel cel triat".
Va ser a l´amfiteatre, on els màrtirs van donar testimoni de la fe en Jesús, en ser atacats per les dents de les feres, mentre que Perpètua i Felicitat van ser atacades per una vaca. Malferits, van ser rematats posteriorment: "Condemnades a la mort/ foren al fi pels pagans/ i junt amb altres cristians/ gosaren tan feliç sort/ les feres les destrossaren".
Aquesta és la passió dels "fortíssims i benaurats màrtirs", que amb la seua mort van ajudar a construir l´Església.
Sant Agustí, amb els seus sermons dedicats a les Santes Perpètua i Felicitat, en mostra la importància que tingué en l´Església el martiri de les dues mares jóvens, com a testimonis de la fe en Crist.
Sant Agustí, amb els seus sermons dedicats a les Santes Perpètua i Felicitat, en mostra la importància que tingué en l´Església el martiri de les dues mares jóvens, com a testimonis de la fe en Crist.
En un món on no es dóna cap importància al compromís i a la fidelitat, les Santes Perpètua i Felicitat ens recorden els màrtirs del nostre temps a Síria, a Iraq, a Nigèria o a Egipte. Hòmens i dones que, com als primers segles del cristianisme, s´ho juguen tot per Jesucrist, sense por a perdre la vida. I és que els màrtirs d´ahir i de sempre saben que només donant la vida, la recuperem. Com va fer Jesús, com van fer les Santes Perpètua i Felicitat. Com fan també els màrtirs de hui, en ple segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada