Jo 5, 17-30
Ja en la recta final de la Quaresma , en el nostre camí cap a la Pasqua , germanes i germans,
l’evangelista Joan ens presenta avui el tema de la fe i de la vida eterna: “Els qui escolten el que jo dic i creuen en
aquell que m’ha enviat tenen la vida eterna” (Jo 5:24) Aquesta frase evangèlica
ens porta, d’alguna manera, el ressò de l’epíleg del capítol 20 del quart
Evangeli, quan l’evangelista ens “dóna
testimoniatge d’aquestes coses”, escrites per enfortir la fe dels deixebles:
“Hi ha, encara, moltes altres coses que
féu Jesús, que si s’escrivien una per una, ni el mateix món no podria contenir
els llibres que s’escriurien” (Jo 20:25)
I és que en l’obra de l’evangelista Joan, el tema de la fe, és ben
present al llarg de tot el seu Evangeli. Així, en el capítol 4, Jesús es revela
a la Samaritana
com l’aigua viva, tot fent néixer en ella el desig de Déu i la fe dels seus
veïns: “Molts dels samaritans d’aquell
poble van creure en ell per la
paraula de la dona”. I en el capítol 9, el cec de naixement reconeix Jesús
com a Messies: “¿Tu creus en el Fill de
l’home?...Hi crec, Senyor”.
Amb tot, i més que fixar-nos en les definicions o els discursos, ens
pot anar bé de veure aquells models de fe (com diu la Carta als Hebreus) que ens
acompanyen en el camí de la vida. D’aquí aprendrem que el veritable creient no
es recolza en els seus èxits, ja que se sap feble, sinó que es refia totalment
de Déu, “que consola el seu poble i es compadeix dels afligits” (Is
49:13).
Com ha dit el papa Francesc, la fe, “que il·lumina l’existència de l’home, ajudant-lo a distingir entre el
bé i el mal”, és sempre una resposta confiada en el Senyor. Una actitud
d’adhesió a Jesús, que “com a
Ressuscitat, és testimoni de confiança, digne de fe, a través del qual Déu
actua en la història”.
Com a deixebles del Senyor, i tal i com ens ha recordat el papa, a
l’Església hem de “facilitar la fe en
lloc de controlar-la”. Perquè la fe és sempre un acte de llibertat. Una
actitud de confiança, mai de pressió o d’obligació.
Germanes i germans, l’Eucaristia que ara celebrem és el cimal de la fe,
tal com dirà després de la consagració del pa i del vi, el prevere que
presideix la nostra celebració: “Proclameu
el misteri de la fe”.
Apropem-nos a l’àpat de la fraternitat amb senzillesa i confiança.
Apropem-nos a l’àpat de l’altar amb aquella actitud que mossèn Jacint Verdaguer
descrivia en un dels seus poemes més bonics: “Sortiré a cercar-vos com cerva ferida, que cerca la font, la font
d’aigua viva”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada