Set diumenges abans de la festa de Sant Josep, l´església dedica aquests set dies a la pregària al sant patriarca, l´home just i bo de Natzaret. Enguany va ser l´1 de febrer quan començaren els Set Diumenges, durant els quals es mediten els set dolors i els set goigs de Sant Josep.
El primer dolor recorda el sofriment de Sant Josep quan estigué temptat d´abandonar Maria, pel fet que va vore que ella estava embarassada i ell no sabia res d´aquell embaràs. Però el dolor es va tornar en goig quan, per l´àngel, li fou revelat el misteri de l´Encarnació. Amb aquest primer dolor i goig, l´Església demana a Sant Josep que console "la nostra ànima amb l´alegria d´una bona vida i d´una santa mort".
El primer dolor recorda el sofriment de Sant Josep quan estigué temptat d´abandonar Maria, pel fet que va vore que ella estava embarassada i ell no sabia res d´aquell embaràs. Però el dolor es va tornar en goig quan, per l´àngel, li fou revelat el misteri de l´Encarnació. Amb aquest primer dolor i goig, l´Església demana a Sant Josep que console "la nostra ànima amb l´alegria d´una bona vida i d´una santa mort".
El segon dolor és quan Josep va vore nàixer Jesús en la pobresa d´aquell estable. Però el goig va ser immens en sentir els àngels, i vore la glòria d´aquella nit resplendent. Per això en aquest dolor i goig, se li demana a Sant Josep que ens faça "la gràcia de que, acabat el viatge d´aquesta vida present, passem a oir les alabances angèliques i a gaudir les resplendors de la glòria celestial".
El tercer dolor recorda la sang de Jesús en ser circumcidat, que "va travessar el cor de Sant Josep". I el goig va ser sentir el nom de Jesús, un goig que revifà el cor de Josep, "omplint-lo d´alegria". Per aquest dolor i goig, demanem a Sant Josep que "nets de tot vici en aquesta vida, expirem amb el Nom Santíssim de Jesús en el cor i en la boca".
El quart dolor que es contempla és la profecia de Simeó sobre Jesús i el goig, les paraules de l´ancià Simeó en anunciar que, per Jesús, vindrà la salvació dels hòmens. Per això en aquest dolor i goig demanem "que siguem comptats entre aquells qui han de ressuscitar gloriosament".
El cinquè dolor és la fugida de la Sagrada Família a Egipte, i el goig, el fet que Sant Josep va tindre amb ell el mateix Déu, i el vore caure els ídols egipcis. D´ací que l´Església demane que "caiga del nostre cor tota mena d´ídol", perquè dedicats "al servei de Jesús i de Maria, per ells solament puguem viure i feliçment morir".
El cinquè dolor és la fugida de la Sagrada Família a Egipte, i el goig, el fet que Sant Josep va tindre amb ell el mateix Déu, i el vore caure els ídols egipcis. D´ací que l´Església demane que "caiga del nostre cor tota mena d´ídol", perquè dedicats "al servei de Jesús i de Maria, per ells solament puguem viure i feliçment morir".
El sisè dolor és el perill que va suposar el rei Arquelau, una vegada mort Herodes, per a l´Infant Jesús. I el goig, el viure amb alegria a Natzaret. Per aquest dolor i goig demanem que "lliure el nostre cor de temors pertorbadors, puguem aconseguir la pau de consciència".
Finalment el setè dolor va ser quan Josep va perdre Jesús durant tres dies en la peregrinació que la Sagrada Família va fer al Temple de Jerusalem. I el goig, el fet de retrobar l´Infant que tenia 12 anys, al Temple. Per això li demanem a Sant Josep "que no perdem mai Jesús per culpa mortal, i si el perdérem, buscar-lo tant i amb tan intens dolor que el tornem a trobar propici, particularment en la nostra mort".
Finalment el setè dolor va ser quan Josep va perdre Jesús durant tres dies en la peregrinació que la Sagrada Família va fer al Temple de Jerusalem. I el goig, el fet de retrobar l´Infant que tenia 12 anys, al Temple. Per això li demanem a Sant Josep "que no perdem mai Jesús per culpa mortal, i si el perdérem, buscar-lo tant i amb tan intens dolor que el tornem a trobar propici, particularment en la nostra mort".
Els Goigs, com ha dit Domènec Valls, són "una autèntica obra poètica i una pregària adreçada a Déu, a la Mare de Déu i als sants", que es dediquen als altars venerats pel poble. I tota la poesia religiosa popular, ens ajuda a cantar les meravelles de Déu. una prova d´això és aquest bonic poema de mossèn Jacint Verdaguer: "Amb la florida vara/ Josep va caminant;/ bé n´és més florideta/ la que li va al davant;/ per veure´n la Poncella/ los cels s´abaixaran./ Quan són a l´Establia/ Josep està cansat:/ Dormiu ací a la vora,/ que bé que haveu vetlat./ Lo somni que somia/ que el bon Jesús és nat;/ al despertar del somni/ se´ls veu allí al costat;/ quan veu que juga amb àngels/ també s´hi és posat".
Que Sant Josep, que venerem en els Set Diumenges abans de la seua festa, ens siga intercessor en la nostra vida i en la nostra mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada