Quan ja portem dues setmanes del camí quaresmal, un any més la Quaresma obri en nosaltres un itinerari de conversió i de pau. Una pau que és un sentiment i un desig que tots portem al cor i que només podem aconseguir per mitjà del perdó. Per això la Quaresma ha de ser un temps per esborrar ressentiments i odis, per refer l´esperança i per començar de nou.
A finals del 2012 em van sorprendre les paraules de la Sra. Sonia Castedo, anterior alcaldessa d´Alacant, quan es dirigia al portantveu d´Esquerra Unida a l´Ajuntament, en aquests termes: "No le deseo una úlcera, pero sí que tenga que passar por lo mismo que he pasado yo durante 4 años. Se lo deseo a usted y a toda su familia". I uns dies després encara afegia: "Hoy recibo piedras, pero mañana seré yo quien las tirará".
El ressentiment, com deia el filòsof Francesc Torralba, "és una emoció tòxica, summament perjudicial, que quan rossega l´ànima ennegreix la vida de la persona que el pateix i totes les seues activitats". I només el perdó és capaç de curar el ressentiment! Tot i que el perdó sempre és difícil! Però és l´únic camí per aconseguir la pau! De fet, la Unió Europea no hauria existit mai sense la reconciliació entre França i Alemanya després de la II Guerra Mundial. Així ho van entendre el 1970 el canceller Williy Brant, de l´Alemanya Federal i el primer ministre de l´Alemanya Oriental, Willi Stoph.
També Yitzhak Rabin, el 1993 es va trobar amb Iassir Arafat, de Palestina, per parlar de reconciliació i de pau. I encara, un any abans, a Davos, Nelson Mandela es trobava amb Frederik De Klerk, president de Sud-Àfrica, per iniciar un nou camí que, fonamentat en el perdó, superara l´apartheid. Per això, quan Mandela va arribar al poder a Sud-Àfrica, en compte de la imposició i la venjança, va optar per la reconciliació.
Un altre cas significatiu va tindre lloc quan la reina d´Anglaterra saludava Martin McGuinness, excomandant de l´IRA, amb un gest necessari i útil, que facilitarà el procés de reconciliació entre la Gran Bretanya i Irlanda, després de tres dècades de conflictes i de lluita.
Un altre cas significatiu va tindre lloc quan la reina d´Anglaterra saludava Martin McGuinness, excomandant de l´IRA, amb un gest necessari i útil, que facilitarà el procés de reconciliació entre la Gran Bretanya i Irlanda, després de tres dècades de conflictes i de lluita.
El perdó és sempre un do lliure. Un acte de voluntat que permet curar la memòria de la ferida i que ajuda a superar el dolor. També fa temps, Pernardo Barrena es trobava amb Rosa Lluch, filla del polític Ernest Lluch, assassinat per ETA el novembre de 2000. En aquest trobament, el dirigent de l´esquerra abertzale lamentava el dany causat a les víctimes. I deia: "Tragèdies com les seues, no s´han de tornar a repetir mai més". I Arnaldo Otegui uns dies després, afirmava: "Tenim pendent el diàleg amb les víctimes que seria altament satisfactori". I Rosa Lluch declarava també: "Parlar, parlar i parlar. És el moment de les paraules".
Perquè, si no donem una oportunitat al diàleg i al perdó per tal d´aconseguir la pau, quina és l´arternativa? El ressentiment infinit? La insaciable rancúnia? Només el perdó, com explica Kim Puhc, obri camins de pau. Kim era aquella xiqueta vietnamita cremada pel napalm en la guerra del Viet-Nam, el 1972. Dos dels seus cosins de 6 mesos i de 3 anys van morir cremats. En una entrevista, Kim Puch deia: "Jo sofria i odiava. Però llegir les paraules de Jesús m´han canviat la vida". I afegia encara: "quan em fan mal les ferides, rese. I quan més estime i més perdone, més pau trobe".
La Quaresma ens convida a la reconciliació. I el perdó de veritat és el que perdona allò que és imperdonable, és a dir, els actes que violen els Drets Humans. I ja ho sabem: perdonar així no és fàcil!! Però per altra part, només el perdó esborra el ressentiment i afavoreix que agressors i víctimes, aprenguen a mirar-se d´una altra manera. Amb uns ulls diferents!! Només amb el perdó és possible una convivència entre els qui han posat les bombes i els qui han rebut la metralla. Tot i que aquest procés necessita temps i molta generositat!! Perquè no és amb la llei del Talió que s´aconsegueix la pau, sinó amb el manament de l´amor i del perdó, que ens ha deixat Jesús.
Per això no crec que les declaracions de qui va ser l´alcaldessa d´Alacant siguen les que afavoreixen el diàleg. Les pedres mai no han estat un llenguatge de pau, sinó de guerra!
Tant de bo la Quaresma ens ensenye a perdonar i a perdonar-nos, per tal d´obrir nous camins de pau, que facen possible una nova humanitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada