tag:blogger.com,1999:blog-9407077503063973312024-03-13T07:54:08.353-07:00"La veritat vos farà lliures" Jo 8:32MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.comBlogger1900125tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-15710214344919434222024-02-25T08:31:00.000-08:002024-02-25T08:31:30.668-08:00P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)<p> <span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; font-weight: bolder;">Oriol M. Diví</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">, monjo de Montserrat, que va néixer a Esplugues de Llobregat el 12 de febrer de 1924, avui fa 100 anys.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Pere (nom de baptisme) Diví, va estudiar al Seminari de Barcelona i va ser ordenat prevere d’aquest bisbat el 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional, exercint el seu ministeri presbiteral a Parets de Vallès i a Sant Just Desvern i a les parròquies de Sant Pacià i Sant Ramon de Penyafort de la ciutat de Barcelona.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Va entrar a Montserrat el 1956 i va fer la professió com a monjo l’any següent. Amb un esperit de disponibilitat i de servei, a la nostra comunitat va ser<span style="box-sizing: border-box;"> </span>professor i subprefecte de l’Escolania, secretari segon de l’Abat <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Gabriel M. Brasó</span>, hostatger, col·laborador de la sagristia i al despatx de la basílica.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">El 1969 va ser enviat, juntament amb altres monjos, a l’Institut Ecumènic de Tantur, una fundació que el papa <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Pau VI</span> havia promogut, i on el papa Montini volia una presència monàstica que fos lloc de pregària i de diàleg amb les altres Esglésies cristianes a la terra de Jesús. A Tantur, el P. Oriol va ser el responsable de la secció de revistes de la biblioteca del centre i més, celebrava la missa i acompanyava espiritualment les Benedictines del monestir de l’Emmanuel, a Betlem, de ritu oriental, bizantí, quan no tenien un altre sacerdot. El P. Oriol celebrava l’Eucaristia en francès, no en àrab o grec, però amb el seu estil recollit ho va saber fer molt bé.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">De retorn a Montserrat, el 1979, va tenir cura de la col·lecció de gravats de la nostra biblioteca i va ser professor de llatí dels monjos en etapa de formació. A més, el 1985 va ser nomenat soci del mestre de novicis.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy7NhOldr8W3L1BMYhz06k6BfkvpUIR0GFklvNDTuBf4FLpngKMkNnOWRTAXO2aGF4Df9BVNnatjQqUXcAM3mYchRxJgN0gTDHzvf05hUWsgnLa5DKCiKybYteZuj0Kq7UNsrhrC1uy1rOXcimPeOApYVG9WFSRi56FEx1qH_HQ8HLjjP0KufUTVNjkws/s960/blog-bausset-oriol-divi.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy7NhOldr8W3L1BMYhz06k6BfkvpUIR0GFklvNDTuBf4FLpngKMkNnOWRTAXO2aGF4Df9BVNnatjQqUXcAM3mYchRxJgN0gTDHzvf05hUWsgnLa5DKCiKybYteZuj0Kq7UNsrhrC1uy1rOXcimPeOApYVG9WFSRi56FEx1qH_HQ8HLjjP0KufUTVNjkws/w640-h360/blog-bausset-oriol-divi.png" width="640" /></a></div><br /><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Home de pregària sincera i profunda, el P. Oriol va acompanyar pastoralment, amb delicadesa i respecte, moltes persones que agraïen la seva paraula i els seus consells. El seu mestratge espiritual, amarat de la pregària de Jesús, va ser molt fecund, tant en laics com en preveres i en monjos, als quals el P. Oriol acompanyava amb sol·licitud fraterna i estimació, tot fent realitat en la seva vida el consell que el papa Pau VI donà a l’abat <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Cassià Just</span>: “<em style="box-sizing: border-box;">Rebeu </em>(o acolliu) <em style="box-sizing: border-box;">tothom</em>”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Va tenir també una activitat important de traducció de llibres d’espiritualitat. Es pot subratllar la seva traducció dels escrits del monjo ortodox sant Silvà (o Silouan) del Mont Athos, que ha tingut una gran influència<span style="box-sizing: border-box;">.</span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">El P. Oriol a més d’un bon monjo va ser també un excel·lent gravador. Els seus nombrosos exlibris, reconeguts i valorats internacionalment, mostren el treball silenciós i fecund d’aquest monjo que, amb senzillesa i alegria, era un mirall de la bondat i de la tendresa de Déu.</span></p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-83768083069091464852024-02-25T08:01:00.000-08:002024-02-25T08:01:02.041-08:00Jornada Mundial del Malalt (Castelló Notícies, 11/02/2024)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVRKDiNTkiV2F2e5iUEaQLgb6FCBIFbJYsUaxpQiCOLcbsNbLGEhol7KRoAPR2NCQ_VellTkdgiOBLLJIfVJ0QkcMBBulhQCrHX8MZahSPT8tXy87juirUvYp3NxNYBGf_jn4zmB-ruGWCy1hXCjbCGkWu8gSd2v2eHHUY1u6FD0n4tC18z6g2OgHp1i8/s660/Els-herois-de-la-sanitat.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="660" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVRKDiNTkiV2F2e5iUEaQLgb6FCBIFbJYsUaxpQiCOLcbsNbLGEhol7KRoAPR2NCQ_VellTkdgiOBLLJIfVJ0QkcMBBulhQCrHX8MZahSPT8tXy87juirUvYp3NxNYBGf_jn4zmB-ruGWCy1hXCjbCGkWu8gSd2v2eHHUY1u6FD0n4tC18z6g2OgHp1i8/w640-h360/Els-herois-de-la-sanitat.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Hui 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lorda, el papa Francesc ens convida a celebrar la XXXII Jornada Mundial del Malalt.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En el seu <a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2024/02/Jornada-malalt.pdf" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank"><strong style="box-sizing: border-box;">missatge</strong></a> d’enguany, que té per lema: “<em style="box-sizing: border-box;">No és bo que l’home estiga sol (Gn 2:18)</em>”, el papa Francesc ens recorda que “<em style="box-sizing: border-box;">Déu és amor</em>” i que per això mateix “<em style="box-sizing: border-box;">creà l’ésser humà per a la comunió, inscrivint en ell la dimensió relacional</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com remarca el papa en el seu missatge, “<em style="box-sizing: border-box;">hem estat creats per estar junts, no sols</em>”. Per això la malaltia ens pot fer viure “<em style="box-sizing: border-box;">l’experiència de l’abandonament i de la soledat</em>”, que, com és natural, “<em style="box-sizing: border-box;">ens espanta</em>”, pel fet que “<em style="box-sizing: border-box;">és dolorosa i fins i tot, inhumana</em>”. I aquesta situació encara s’agreuja més “<em style="box-sizing: border-box;">en temps de fragilitat i inseguretat, degut a l’aparició d’alguna malaltia greu</em>”. Així ho vam viure durant la pandèmia de la Covid-19, quan “<em style="box-sizing: border-box;">els malalts no podien rebre visites</em>” i “<em style="box-sizing: border-box;">els infermers, els metges i el personal de suport</em>” estaven “<em style="box-sizing: border-box;">sobrecarregats de treball i tancats en sales d’aïllament</em>”. Encara era més greu la situació, com ens diu el papa Francesc, en aquells que “<em style="box-sizing: border-box;">afrontaven sols l’hora de la mort, assistits només pel personal sanitari</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa també recorda “<em style="box-sizing: border-box;">el sofriment i la soledat</em>” dels qui moren a la guerra, “<em style="box-sizing: border-box;">la més terrible de les malalties socials</em>”. I encara, el dolor que suporten els ancians, degut a la soledat i, sovint, a l’abandonament, com a “<em style="box-sizing: border-box;">conseqüència de la cultura de l’individualisme</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">És reconfortant, com ens recorda el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">escoltar la paraula bíblica: No és bo que l’home estiga sol</em>”. I és que “<em style="box-sizing: border-box;">l’aïllament ens fa perdre el sentit de l’existència, ens roba l’alegria de l’amor i ens fa experimentar una opressiva sensació de soledat</em>”. Per això “<em style="box-sizing: border-box;">el que més necessitem en la malaltia, és una proximitat plena de compassió</em>”, és a dir, de patir amb el qui pateix “<em style="box-sizing: border-box;">i de tendresa</em>”. I és que “<em style="box-sizing: border-box;">tindre cura del malalt significa cuidar les seues relacions, totes les seues relacions: amb Déu, amb els altres i amb si mateix</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa, que ens recorda la sol·licitud del bon samarità (que va tindre cura d’aquell home malferit), remarca en el seu missatge un fet cabdal: “<em style="box-sizing: border-box;">Hem estat fets per a l’amor i estem cridats a fer nostra la mirada compassiva de Jesús</em>”. Per això el papa ens encoratja a “<em style="box-sizing: border-box;">cuidar els qui sofreixen i els qui es troben sols</em>”, ja que “<em style="box-sizing: border-box;">els malalts estan en el cor de l’Església</em>” i per això mateix “<em style="box-sizing: border-box;">han d’estar també al centre de la nostra atenció humana i de la nostra sol·licitud pastoral</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En aquesta XXXII Jornada Mundial del Malalt, en la festa de la Mare de Déu de Lorda, la nostra fraternitat s’ha de manifestar en la proximitat, la tendresa i l’afecte envers tots els qui sofreixen.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens ha recordat que “<em style="box-sizing: border-box;">no és el mateix incurable que incuidable</em>”. D’ací que, com ens diu el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">tots els malalts tenen dret a l’acompanyament mèdic, a l’acompanyament psicològic, a l’acompanyament espiritual i a l’acompanyament humà</em>”. Per això quan als malalts terminals “<em style="box-sizing: border-box;">els agafem la mà, entenem que estan en sintonia</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">És veritat que “<em style="box-sizing: border-box;">no sempre s’aconsegueix la curació</em>” d’un malalt, “<em style="box-sizing: border-box;">però sempre el podem cuidar, el podem acariciar</em>”. El papa ens diu que les cures pal·liatives “<em style="box-sizing: border-box;">garanteixen al pacient, no només l’atenció mèdica, sinó també un acompanyament humà i proper</em>”. Per això “<em style="box-sizing: border-box;">les famílies i els malalts terminals, han de tindre sempre un acompanyament mèdic i humà</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En aquesta Jornada Mundial del Malalt (i també cada dia), cal que mostrem el nostre afecte i la sol·licitud a tots els qui pateixen física o psíquicament, perquè no es troben sols i puguen sentir-se recolzats i animats en els moments difícils d’una malaltia.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-28166034251750084042024-02-25T07:55:00.000-08:002024-02-25T07:55:56.423-08:00L’Ajuntament de València no te vergonya? I el Consell? (Castelló Notícies, 17/02/2024)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvgZw6VC9Ehs8s0LGtylQyoEA_eCczGpCsM8BaXA6Q8V_tf_lR1TJOhd1fnurZUWx7Wpc_KRR5zsspn6HyTKnbWcvz4JAkkpHQHfhVzsYk94cEF5mgoueDClrawUEU7NIxyNN2ymrU0V7kOa2kuFlEMOMedELeu6LAkCIVVL-BHy7jtFH6qtzTeaii3f0/s1200/Persones-que-malviuen-sota-els-ponts-de-Valencia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvgZw6VC9Ehs8s0LGtylQyoEA_eCczGpCsM8BaXA6Q8V_tf_lR1TJOhd1fnurZUWx7Wpc_KRR5zsspn6HyTKnbWcvz4JAkkpHQHfhVzsYk94cEF5mgoueDClrawUEU7NIxyNN2ymrU0V7kOa2kuFlEMOMedELeu6LAkCIVVL-BHy7jtFH6qtzTeaii3f0/w640-h360/Persones-que-malviuen-sota-els-ponts-de-Valencia.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">És la pregunta que em faig, veient l’actuació dels responsables que van ordenar a la Policia Municipal de València que desmantellara (en plenes festes de Nadal), la distribució de menjar per a famílies necessitades que malviuen a la capital del País Valencià, amb el ridícul argument de “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">no tindre permís</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">” (Levante, 26 de desembre de 2023). I és que el govern municipal de València (PP i VOX), en la seua indecent exigència, demanava un permís als “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Amigos de la Calle</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, perquè repartien aliments als qui no tenen res. I això en plenes festes de Nadal, quan l’alcaldessa de la ciutat i els regidors del PP i de VOX soparien i dinarien ostentosament, cantant nadales al voltant del pessebre, mentre menyspreaven els més pobres, exigint, a més, un permís vergonyós a l’associació “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Amigos de la Calle</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, que es preocupen dels més necessitats. Per això l’alcaldessa de València, la senyora Mª José Català i el regidor responsable de la Policia Municipal, haurien de donar la cara davant d’aquesta mesura, del tot indecent, envers la gent que passa fam i demanar perdó (cosa que no han fet), per aquesta actitud prepotent, despòtica i del tot immoral.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que davant el problema de la fam, no s’hi val tot, com és demanar un ridícul permís per a poder donar aliments als qui tenen fam. En la seua hipocresia, l’alcaldessa de València i l’equip de govern de l’Ajuntament, segur que hui també demanarien un permís a Jesús perquè poguera saciar la fam de la multitud que el seguia.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">És del tot indecent i infame, que la Policia Municipal de València (quin regidor va donar aquesta ordre vergonyant i immora?), es presentara a la zona on es donaven els aliments, obligant a traure les taules que havien posat els “<em style="box-sizing: border-box;">Amigos de la Calle</em>” per repartir bosses amb menjar, encara que va permetre (quina generositat tan gran!), que acabaren de repartir-ho des de la furgoneta.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">L’associació “<em style="box-sizing: border-box;">Amigos de la Calle</em>” porta 16 anys repartint menjar i mai no havia tingut cap problema amb els anteriors consistoris. Però en unes dates tan familiars (mentre que l’alcaldessa de València cantaria la nadala, “Santa Nit, plàcida nit”), la Policia Municipal de València obligava a acabar amb el repartiment de menjar per a 70 famílies necessitades. Els agents (obeint una ordre vergonyosa), reclamaren els permisos a l’entitat i ordenaren que s’acabara el repartiment dels aliments, amb l’absurd argument d’“<em style="box-sizing: border-box;">obstruir la via pública</em>”. Aquesta associació va ensenyar a la Policia Municipal el permís (fa falta un permís per donar menjar als qui tenen fam?), de l’anterior consistori (Compromís i PSOE), que reconeixia la tasca social d’aquesta entitat. Però la Policia Municipal la va rebutjar, en considerar que no era vàlida.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal recordar que “<em style="box-sizing: border-box;">Amigos de la Calle</em>” és una entitat que reparteix menjar a persones necessitades.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Curiosament, el senyor Nacho Grande (exdirector de Càritas de València), actual Secretari Autonòmic de Família i Serveis Socials, no ha obert la boca per denunciar el despotisme del seu partit, el PP i de VOX, envers les persones més vulnerables de la societat valenciana. I és que aquests senyors viuen confortablement, mengen i dormen bé i per això no se’n recorden dels pobres, mentre hi ha gent que passa fam. I no només no solucionen aquest problema, sinó que en creen de nous, exigint permisos a la gent que, desinteressadament, alimenta els famolencs.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El senyor Roberto Pradas, vicepresident d’“<em style="box-sizing: border-box;">Amigos de la Calle</em>”, va trobar “<em style="box-sizing: border-box;">injustificable</em>” aquesta mesura vergonyosa de l’Ajuntament de València, ja que “<em style="box-sizing: border-box;">no estem impedint la circulació, ni molestant ningú</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquesta acció immoral de l’Ajuntament de València (que fins el moment present no ha donat cap explicació ni tampoc no ha demanat perdó), no és la primera que ha tingut lloc recentment. Fa un mes llarg, “<em style="box-sizing: border-box;">diversos agents prohibiren que es repartirà menjar al riu Túria, per part d’una altra entitat, “Ayuda a una familia”, que donava aliments a 650 persones que viuen al carrer</em>” (Levante, 15 de desembre de 2023).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"></p><figure aria-describedby="caption-attachment-108143" class="wp-caption alignnone" id="attachment_108143" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 15px; margin: 0px 5px; max-width: 100%; text-align: center; width: 1200px;"><a class="td-modal-image" href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2024/02/Persones-que-malviuen-sota-els-ponts-de-Valencia.jpg" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;"></a></figure><p></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">Quan aquest Nadal, el papa Francesc felicitava els 4000 pobres que soparen davant del Congres, a Buenos Aires (Religión Digital, 26 de desembre de 2023), quan la Comunitat de Sant Egidi reuní en Nadal les persones més necessitades, tot compartint junts el dinar o quan el P. Ángel va organitzar el sopar de la Nit de Nadal per a 100 persones que viuen al carrer, al Teatre Real de Madrid (Religión Digital, 24 de desembre de 2023), l’Ajuntament de València posava pals a les rodes (exigint un absurd permís) a aquells que alimenten els qui tenen fam. Quan el papa, cada any, ens convoca a celebrar la Jornada Mundial dels Pobres, l’Ajuntament de València demana permisos absurds per poder alimentar les famílies necessitades.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els responsables (l’alcaldessa de València i el regidor de la Policia Municipal), d’aquest insult contra els Drets Humans, són els mateixos que ocupen els primers bancs en la missa del dia de la Mare de Déu dels Desemparats (o més recentment el dia de Sant Vicent màrtir), mentre deixen desemparats els qui passen fam. Els responsables d’aquesta mesura, són els mateixos que assisteixen, amb les seues medalles i bandes municipals, a la processó del Corpus a la ciutat de València, volent honrar el Cos de Crist a la custòdia, mentre maltracten el Cos de Crist present en els pobres.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La vergonya de demanar un permís per donar menjar a qui té fam, em recorda quan els escribes i els fariseus s’escandalitzaven de Jesús perquè havia curat un malalt en dissabte. L’alcaldessa i el regidor responsable de prohibir que aquestes associacions donen menjar als pobres, són els nous escribes i fariseus que ocupen un càrrec (que no mereixen), a l’Ajuntament de València.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els polítics estan per a resoldre els problemes dels ciutadans. No per crear-ne de nous, ni tampoc per a impedir que els qui fan el treball que hauria de fer l’Ajuntament de València per acabar amb la pobresa, es vegen obstaculitzats amb estúpids permisos, per poder alleujar la fam de la gent que passa necessitat.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com m’agradaria que l’arquebisbe de València denunciara la prepotència i el despotisme de l’Ajuntament de la capital del País Valencià envers els pobres. I especialment de l’actitud de l’alcaldessa i del regidor responsable de la Policia Municipal. No voldria que el seu silenci fóra semblant al de l’arquebisbe Cañizares, que callava davant les mesures antievangèliques del PP i de VOX, uns partits que obliden els pobres i les associacions que donen de menjar als qui passen fam.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal que recordem que el primer acte de tots els regidors del PP a l’Ajuntament de València, al capdavant del qual hi ha la senyora Mª José Català, el mateix 17 de juny (en ser elegida alcaldessa de la ciutat), va ser anar a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. El rector de la basílica, Melchor Seguí, que rebé els regidors del PP i l’alcaldessa, va dir que “<em style="box-sizing: border-box;">la Mare de Déu dels Desemparats intercedirà per vostè, perquè encerte en el govern, en la justícia i en l’equitat, sobretot en l’atenció als més dèbils i vulnerables</em>” (esDiario.es 17 de juny de 2023). Ja es pot veure quina és la sol·licitud de l’alcaldessa i dels regidors del PP amb els “<em style="box-sizing: border-box;">més dèbils i vulnerables</em>”! Les seues obres, amb mesures contra la justícia i contra l’atenció als més pobres, ha estat l’actuació d’aquest partit, que demanava el 17 de juny la protecció de la patrona de València.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal que recordem també, que l’alcaldessa del Cap i Casal del País Valencià, mostrant la seua devoció a la Mare de Déu (però oblidant-se dels pobres), va posar a la Sala Noble de l’Ajuntament la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, que l’anterior govern (Compromís i PSOE) havia posat en un altre lloc (no tan emblemàtic) de la Casa Consistorial. I per això el PP deia que Joan Ribó, alcalde de València durant 8 anys, havia menyspreat la religió catòlica.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Però la cosa no acaba ací, ja que en acabar el Nadal, l’equip de govern de l’Ajuntament del Cap i Casal del País Valencià (PP i VOX), en una nova mesura del tot immoral i indecent, que els hauria d’avergonyir, va decidir, per fer fora els immigrants que passen la nit sota els ponts del riu Túria, construir uns estanys en aquests llocs, per tal d’impedir que els més vulnerables de la societat puguen dormir allí. Ho denunciava, amb valentia, la periodista Isabel Olmos en el seu article, “<em style="box-sizing: border-box;">Patos por inmigrantes en los puentes de València</em>” (Levante, 17 de gener de 2024). Aquesta periodista deia: “<em style="box-sizing: border-box;">Tractar </em><em style="box-sizing: border-box;">los seres humanos como si fueran un desecho, nunca ha sido, ni es, una opción tolerable</em>”. Ni tampoc evangèlica! Els 300 immigrants que pernocten a sota dels ponts del riu, a València, i que cobren menys de dos euros a l’hora per anar a collir taronja, són els desemparats que la Mare de Déu empara i que l’alcaldessa desallotja de l’únic lloc on poden passar la nit.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El regidor responsable de la Policia Municipal, i sobretot l’alcaldessa de València, Mª José Català, tan devota que es mostrava de la Mare de Déu dels Desemparats, deixen desemparats els pobres que passen fam i que no tenen un altre lloc per dormir que sota els ponts del Túria. Una autèntica vergonya per als qui governen la capital del País Valencià. I és que l’Ajuntament de València no només no es preocupa per evitar la fam dels qui no tenen res, sinó que posa pals a les rodes a aquells que reparteixen aliments a la gent necessitada.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">L’alcaldessa i els regidors del PP de València, en compte d’anar a venerar la Mare de Déu dels Desemparats o a la missa de la festa de Sant Vicent Ferrer, haurien de venerar i demanar la protecció de Sant Mateu, un corrupte, cobrador d’impostos, abans de ser cridat per Jesús (Mt 9:9-13).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">L’alcaldessa de València i els regidors del PP i de VOX, haurien d’escoltar les paraules de Jesús: “<em style="box-sizing: border-box;">Vaig tindre fam i no em donàreu de menjar</em>” (Mt 25). Però a més de no solucionar el problema de la fam i de l’habitatge, posen dificultats als qui donen menjar als famolencs. I és que ni fan, ni deixen fer.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Por això, en la pròxima festa de la Mare de Déu dels Desemparats i del Corpus, l’arquebisbe de València hauria de prohibir que aquests hipòcrites, que posen dificultats als qui fan el bé, participaren en la Missa d’Infants i en aquestes dues processons. Perquè els qui menyspreen els pobres, menyspreen el Cos de Crist, que són tots aquells que passen fam i que l’Ajuntament de València deixa desemparats.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per arrodonir el menyspreu de l’ajuntament de València als pobres, tenim, a més, l’analfabetisme i la incultura del Consell de la Generalitat del País Valencià, que de la mà de VOX, menysprea la nostra cultures, negant-se (en un autoodi digne de ser psicoanalitzat), a proclamar el 2024, Any Estellés.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per altra banda, és digne de ser tractat en psiquiatria la “coherència” del PP, que a la Diputació d’Alacant i a la de València, aquest partit ha votat a favor de l’Any Estellés, mentre que aquesta mateixa formació, el PP, a les Corts Valencianes, ha votat en contra, una actitud digna de ser psicoanalitzada.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-90988444876789116752024-02-25T07:51:00.000-08:002024-02-25T07:51:07.925-08:00El cas Añoveros (Castelló Notícies, 23/02/2024)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">L’anomenat “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">cas Añoveros”</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> </span><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">va tindre lloc el 24 de febrer de 1974, hui fa 50 anys, quan a totes les parròquies del bisbat de Bilbao es llegí l’homilia escrita per Antonio Añoveros, on aquest bisbe defensava el dret dels bascos a preservar la seua identitat.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Durant 35 anys, amb la victòria de Franco el 1939, l’Església i el Règim franquista s’havien recolzat mútuament, fent nàixer l’anomenat nacionalcatolicisme. La jerarquia catòlica després de la Guerra civil, qualificada pels bisbes com a “<em style="box-sizing: border-box;">cruzada</em>”, s’havia posat al costat dels qui s’havien alçat violentament contra la República. Però a partir del Concili Vaticà II (1962-1965) amb l’<em style="box-sizing: border-box;">aggiornamento </em>promogut pels papes Joan XXIII i Pau VI, l’Església espanyola va començar a separar-se del govern de Franco. El “<em style="box-sizing: border-box;">cas Añoveros”</em> va ser un dels exemples que millor va il·lustrar el trencament de l’Església i el Règim franquista.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Antonio Añoveros va nàixer a Pamplona el 13 de juny de 1909. Ordenat prevere el 1933, en el seus temps de capellà tingué una especial preocupació pels més necessitats. El 1952 fou nomenat bisbe auxiliar de Màlaga i el 1954, de Cadis, on escrigué diverses pastorals sobre la desigualtat social. La seua proximitat amb els més desafavorits de la societat, el portà a rebutjar una subvenció per a restaurar la catedral de Cadis, perquè Añoveros considerava que una ciutat que tenia tantes necessitats de vivendes socials, no podia dedicar tants diners a la reforma de la catedral.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El 1971 va ser nomenat bisbe de Bilbao, una diòcesi amb una notable politització, amb capellans que signaven documents contra la dictadura, o amb milers d’alumnes en les ikastoles dependents de l’Església.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El diumenge 24 de febrer de 1974, a totes les parròquies del bisbat de Bilbao es llegí l’homilia, “<em style="box-sizing: border-box;">El cristianisme, missatge de salvació per als pobles”</em>, redactada per Añoveros, i on demanava el reconeixement de les particularitats nacionals d’Euskadi. En aquest text, el bisbe Añoveros deia: “<em style="box-sizing: border-box;">El poble basc, igual que els altres pobles de l’Estat espanyol, té dret a conservar la seua pròpia identitat, cultivant i desenvolupant el seu patrimoni espiritual, dins d’una organització sociopolítica que puga reconèixer la seua justa llibertat”.</em> S’ha de tindre en compte que la dictadura franquista havia perseguit d’una manera total les reivindicacions nacionals dels pobles, prohibint les llengües basca, catalana i gallega. El bisbe Añoveros deia encara: “<em style="box-sizing: border-box;">L’Estat ha d’estar al servei de les persones i dels pobles i ha de respectar sincerament el pluralisme social i cultural. En les actuals circumstàncies, el poble basc té seriosos obstacles per a aquests drets. L’ús de la llengua basca, tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació, està sotmesa a notòries restriccions”.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Tot i que amb el discurs del “<em style="box-sizing: border-box;">Espiritu del 12 de febrero</em>” (del mateix 1974), del president Arias Navarro, el govern franquista volia donar una imatge d’obertura, el Règim va respondre a l’homilia d’Añoveros ordenant el seu arrest domiciliari i la seua posterior expulsió de l’estat, argumentant que el bisbe havia atacat la unitat nacional, consagrada per les “<em style="box-sizing: border-box;">Leyes Fundamentales del Estado”</em>. Així, el 27 de febrer, tres dies després de la lectura de l’homilia, el cap superior de la policia de Bilbao arrestava al seu domicili el bisbe Añoveros. Per la seua part, a l’aeroport de Sondika hi havia un avió preparat per expulsar d’Espanya el bisbe de Bilbao.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Añoveros es va negar a abandonar la seua diòcesi, al·legant que només ho faria per una ordre directa del papa Pau VI, cosa que sabia que no es produiria, o bé si el govern utilitzava la força. Va ser el cardenal Tarancon, com a president de la Conferència Episcopal Espanyola, qui va defensar al bisbe Añoveros, amenaçant amb l’excomunió fulminant tots aquells que participaren en l’expulsió de l’estat del bisbe de Bilbao. De fet, una expulsió forçada del bisbe hauria violat el Concordat de 1953. Per això, anys més tard, el mateix Tarancon va declarar que ell va portar a la butxaca la nota d’excomunió, en aplicació del Cànon 2334 del Concordat, contra aquells que actuaren contra el bisbe Añoveros.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La crisi, la més greu entre l’Església i el Règim franquista es va solucionar, després de 14 dies de negociacions, per una intervenció directa de Franco que, de cap de les maneres, no volia trencar les relacions amb el Vaticà, cosa que Arias Navarro va arribar a sospesar.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Som molts els cristians valencians que esperem de dos dels bisbes del País Valencià, Sergi Gordo i Enric Benavent (perquè dels bisbes de Sogorb-Castelló i d’Oriola-Alacant no n’esperem res de res), que promoguen i recolzen la nostra llengua en tots i cadascuns dels actes de l’Església. Som molts els qui esperem dels nostres bisbes que, a exemple dels mossens Llorenç Gimeno, Josep Mª Ruix, Vicent Micó, Pere Riutort, Vicent Faus, Honori Pascual, Jesús Corbí, Jordi Cerdà, Manuel Martín, Joan Llidó, August Monzon, Julio Ciges, Jesús Belda, Emili Marín, Alexandre Alapont, José Enrique Sala, Vicent Sorribes, Josep Antoni Comes, Vicent Cardona, Vicent Sarrió…… també ells, apliquen les directrius del Vaticà II, pel que fa a l’ús de les llengües vernacles.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Ja l’any 1965, en finalitzar el Vaticà II, s’organitzà una campanya, on més de 20.000 valencians (Vicent Ventura, Joaquim Maldonado, Raimon, Martí Domínguez, Manuel Broseta, Francesc Burguera, Josep Lluís Bausset, Manuel Sanchis Guarner, Matilde Salvador, Andreu Alfaro, Enric Valor, Josep Iborra, Robert Moròder, l’Ateneu Mercantil de València, el Centre Excursionista de Castelló, els Carmelites d’Onda o els Franciscans de Cocentaina) demanaven, seguint les directrius del Concili, <em style="box-sizing: border-box;">“l’ús de la nostra llengua als actes religiosos, a la catequesi i a la predicació”.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Desgraciadament els valencians després del Concili vam passar del llatí al castellà, com si aquesta fos la llengua de Nules, Benimarfull, Xàtiva, l’Alcúdia, Borriana, Piles, Altea, Morella, Elx, Gandia o Vila-real. I hui en dia, després de més de 60 anys de l’inici del Vaticà II, els cristians valencians encara esperem poder adreçar-nos a Déu en la llengua en la que Sant Vicent Ferrer va escriure els seus sermons, en la llengua que Francesc Eiximenis escrigué el <em style="box-sizing: border-box;">Llibre dels</em> <em style="box-sizing: border-box;">Àngels</em>, sor Isabel de Villena escrigué la <em style="box-sizing: border-box;">Vita</em><em style="box-sizing: border-box;"> Christi</em>, Ausiàs March composà el seu <em style="box-sizing: border-box;">Càntic espiritual</em>, o Roís de Corella escrigué <em style="box-sizing: border-box;">Lo Cartoixà</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Quan durant el Concili hi hagué la controvèrsia entre el llatí o la llengua vernacla, els partidaris de fer la litúrgia en la llengua del poble, argumentaven que una Església viva, no podia tindre una llengua morta. És curiós per altra part, que els nostres rectors facen la missa en castellà, però a l’hora de fer els avisos (sobretot si demanen diners als fidels), ho fan en valencià. Això em recorda aquella anècdota d’un cristià dels EEUU que deia: “<em style="box-sizing: border-box;">No hi ha una llengua tan bonica com el llatí, però el que jo entenc és l’anglès. I a l’Església, mai no em demanen diners en llatí!</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Quan el 2009 va prendre possessió de la seu de Lleida el bisbe valencià Joan Piris, digué en l’homilia: “<em style="box-sizing: border-box;">L’Església no pot ser propietat de ningú i ha d’estar suficientment oberta per a que tots tinguen en ella el seu lloc”.</em> Ja seria hora que els cristians valencians, que volem adreçar-nos a Déu en la nostra llengua, també tinguérem un lloc a l’Església. De fet, els cristians del País Valencià només demanem allò que és normal a tots els països i a totes les Esglésies del món! De la mateixa manera que a Valladolid, Burgos o Salamanca tenen la missa, la litúrgia i la catequesi en la seua llengua, els valencians volem això mateix: Tindre la missa, la litúrgia i la catequesi en la nostra llengua. Res més que això .</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz3BTsv_qFrSxze1XsCvtOSZtKv8F4pOk3ZSgC_jltk3cD5VSD5tfWJY2uqkaqjlw01RvkaazGmRHLhsA6tB-C7DZmcQ90Ix6hyphenhyphenTRLOGXWZOuvAeZnQHn0_2KVfrYY4nMfwU4WZAQGpM9MhLpUuHPSup9KXDj9-d4uNiXMAb7L8wUbVUbp3ZJOlhuIOww/s448/Catedral-de-Bilbao.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="336" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz3BTsv_qFrSxze1XsCvtOSZtKv8F4pOk3ZSgC_jltk3cD5VSD5tfWJY2uqkaqjlw01RvkaazGmRHLhsA6tB-C7DZmcQ90Ix6hyphenhyphenTRLOGXWZOuvAeZnQHn0_2KVfrYY4nMfwU4WZAQGpM9MhLpUuHPSup9KXDj9-d4uNiXMAb7L8wUbVUbp3ZJOlhuIOww/w480-h640/Catedral-de-Bilbao.jpg" width="480" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><em style="box-sizing: border-box;"></em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En el cinquantè aniversari de l’homilia del bisbe Añoveros, val la pena recordar la seua defensa, valenta i decidida, de la llengua i de la cultura d’Euskadi. També els cristians valencians voldríem que els nostres pastors, (tal i com van fer els enyorats bisbes de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Gol i Josep Mª Cases), feren el mateix que va fer el bisbe Añoveros i defensaren la llengua, la cultura i la identitat del País Valencià. I ara més que mai, ja que el govern de la Generalitat del País Valencià (PP i VOX) i nombrosos ajuntaments del PP i VOX, estan atacant la nostra llengua, amb l’intent de destruir-la i de fer-la desaparèixer de la nostra societat.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-56131943178462683232024-02-10T10:13:00.000-08:002024-02-10T10:13:29.489-08:00“Cartilla y breu instrucció de la doctrina Christiana” (Catalunya Religió, 01/02/2024)<p> <span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">Normalment, i com a record de la primera comunió d’un xiquet o també del casament d’una parella, se sol entregar alguna andròmina que després no sabem on posar-la. Però cada vegada més, els pares de l’infant que pren la primera comunió o la parella que es casa, opten per obsequiar els amics i els familiars que conviden a l’esdeveniment, amb un facsímil d’un llibre interessant i moltes vegades difícil de trobar. És això el que fa uns anys van fer els bons amics</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; font-weight: bolder;">Rafael Roca</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">i</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; font-weight: bolder;">Josefina Culleré</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">, com a record de la primera comunió del seu fill</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; font-weight: bolder;">Miquel</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmn5ZvwuzsGTxkJRCY2SJZYDjUKPKtQKl9Pi5cmnsG8j6e9lW70ICG_lE7tJUdxXShXz2DbKziPXSHb4PXPdhCB9Dp67IY4fCa0VFD2rRkL3GotM-3nljZTGcZdGCBOI0JaD4OPA2L8jXQxn3usRM2znh76XsLZqd42ZoC3F2QFa5BoxjdB2MHxNz5yNw/s960/blog-bausset-llibre-comunio.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmn5ZvwuzsGTxkJRCY2SJZYDjUKPKtQKl9Pi5cmnsG8j6e9lW70ICG_lE7tJUdxXShXz2DbKziPXSHb4PXPdhCB9Dp67IY4fCa0VFD2rRkL3GotM-3nljZTGcZdGCBOI0JaD4OPA2L8jXQxn3usRM2znh76XsLZqd42ZoC3F2QFa5BoxjdB2MHxNz5yNw/w640-h360/blog-bausset-llibre-comunio.png" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box;">El record que em van enviar va ser un preciós exemplar de la “Cartilla i breu instrucció de la doctrina Christiana”, que es va escriure “per manament del Illustríssim Reverendíssim senyor Don <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Francisco</span> de Navarra per la divina gràcia arquebisbe que fonch de València” de 1556 a 1563, i que va ser imprès en 1571, “per manament de l'Il·lustríssim Reverendíssim senyor Don <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Joan de Ribera</span> Patriarca d'Antioquia, arquebisbe de València”. </span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box;">El facsímil de la “Cartilla” es va reimprimir el 1897, amb l’aprovació “del Emmo. y Revdmo. Sr. Dr. D. Ciriaco Sancha y Hervás, Cardenal Arzobispo de esta Diócesis”, a la “Imprenta de F. Domenech” de València.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box;">En la introducció de J. E. Serrano i Morales, adreçada al “Sr. D. <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Federico Domenech</span> <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">y Cervera</span>”, trobem la justificació d’aquesta reimpressió de 1897, quan Serrano Morales escriu: “La multitud de familias que, tanto en esta provincia como en las vecinas de Alicante y Castellón, conservan todavía la costumbre de hablar únicamente en valenciano, enseñan, sin embargo, a sus hijos á rezar en castellano”. Serrano Morales, amb molt bon criteri, davant l’absurditat d’haver d’obligar a resar en castellà els valencianoparlants, recorda “los disparates” que naixen de “recitar como papagayos, en lengua extraña” les pregàries, ja que “a penas entienden, las oraciones que deben ser expresión de las más firmes y arraigadas creencias y de los sentimientos más puros y elevados del alma”. <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Serrano Morales</span> afegia encara, que aquesta reimpressió de la “Cartilla”, és un estímul “para que estudiasen el Catecismo cristiano todos aquellos que tuviesen mayor facilidad para aprenderlo en la lengua vernácula que en cualquier otra”. Serrano Morales, finalment, remarcava l’actitud exemplar del cardenal-arquebisbe de València, Ciriaco Sancha, que “no solo se ha dignado aprobar la reimpresión, sino que ha llevado su bondad al extremo de autorizarte para estampar su escudo en la portada moderna, y de concedernos á tí y á mí su paternal bendición”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box;">La “Cartilla”, que presenta el “Sumari breu del qual ha de saber i obrar qualsevol Chrsitia”, inclou “Los articles pertanyents a la divinitat del nostre redemptor Iesu Christ”, i els “pertanyents a la humanitat”, els manaments “de nostre senyor” i els de “la sancta mare Esglesia”, així com “Les obres de misericordia”, la llista de “Los peccats mortals” i les “Virtuts contràries als pecats”, els “sagraments” i les pregàries del “Pare nostre”, “Ave Maria”, la Salve Regina, el Credo, el Jo pecador, les Virtuts Teologals i les Cardinals, els Dons de l’Esperit Sant, “Los sentiments de l'home”, “Les potències de l'ànima”, “Los enemichs del anima” i finalment les “Gracies apres de taula”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box;">Imprès el 1571 per manament de l’arquebisbe Joan de Ribera, aquesta reimpressió (beneïda pel cardenal Sancha) de la “Cartilla i breu instrucció de la doctrina Christiana”, que amb tan bon encert em van regalar els amics Rafael i Josefina com a record de la primera comunió del seu fill Miquel, és un bon exemple de l’actitud amb la qual haurien d’actuar els bisbes valencians. Desgraciadament, en compte d’imitar allò que va fer el cardenal Sancha, els bisbes del País Valencià (a excepció els bisbes Sergi i Enrique), continuen menyspreant la nostra llengua, sense enviar a la CEE o a Roma, la traducció al valencià del Missal Romà per tal que pugui ser aprovat.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span style="box-sizing: border-box;">A veure si els bisbes del País Valencià aprenen del Cardenal Sancha, de l’arquebisbe Francisco de Navarra i fins i tot de l’arquebisbe Sant <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Joan de Ribera</span>, que van afavorir aquest catecisme en valencià.</span></p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-77487630769783491212024-02-10T09:47:00.000-08:002024-02-10T09:47:27.435-08:00La Vida Consagrada (Castelló Notícies, 02/02/2024)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Cada 2 de febrer l’Església ens convida a celebrar la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Per això hui, en aquesta festa de la Presentació del Senyor, els bisbes de la Comissió Episcopal de la Vida Consagrada, ens recorden en el seu missatge, “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">el do que suposa per a l’Església i per al món</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">” el testimoniatge dels religiosos i de les religioses, “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">en la seua riquesa de tipus i carismes, inspirats per l’Esperit Sant</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3S3QMNePLFydHrLTGuVSWl5o3oPE2DfvcSV-bn6uKmdSbHQSKh9WAIdZ-C5dLParbJKNv14tKiTOWVohO5cQtDnJvLaR1GlqK2rpXt2ykgj7qP1DEP5X4e4nH0bdBiOPpzdkaghxFAd8qzK7pxiC_ZL6oDK4RzSnmzAuDzmurAqBudyNYiME6e042Qho/s800/Les-Carmelites-Descalces-de-Pucol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3S3QMNePLFydHrLTGuVSWl5o3oPE2DfvcSV-bn6uKmdSbHQSKh9WAIdZ-C5dLParbJKNv14tKiTOWVohO5cQtDnJvLaR1GlqK2rpXt2ykgj7qP1DEP5X4e4nH0bdBiOPpzdkaghxFAd8qzK7pxiC_ZL6oDK4RzSnmzAuDzmurAqBudyNYiME6e042Qho/w640-h426/Les-Carmelites-Descalces-de-Pucol.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">El lema d’aquesta XXVIII Jornada de la Vida Consagrada, és del salm 39: “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Ací em teniu, Déu meu; vull fer la vostra voluntat</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”. Per això amb aquest salm, els religiosos i les religioses, els monjos i les monges i els membres dels Instituts Seculars, amb agraïment, ens n’admirem del fet que Déu haja pensat en nosaltres i ens haja escollit i enviat, per anunciar amb goig la salvació i per fer conèixer la lleialtat de l’amor de Déu a tots el pobles (Ps 39: 6,10-11).</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En la nostra vida de consagrats, com diuen els bisbes, hem de “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">continuar, per mitjà dels vots de castedat, pobresa i obediència, l’oblació de Jesucrist fins a la mort en creu</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”. I és que també hui, l’Església “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">necessita la profecia de la Vida Consagrada, amb el compromís profètic</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">” per fer realitat “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">una Església sinodal en missió</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNUbs2oIwdtpB2LG4fX8Cwepy0i6ElsvO5o7zYLQvue2MO_C9SUKqWhxOgA4KRpR2gQ09Oywas33EnAIhmhtG_pSeotRxarBRbxfjCNd0P56i2DvHw0r9Ndnw8hkKf06_iOSP6Wje5WHYaTgHPWvv39wPG-whNb7JvkT3CzKlByKDUPWkkE170dSXkV_s/s800/Las-cistercienses-de-Gratia-Dei-de-Benaguasil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNUbs2oIwdtpB2LG4fX8Cwepy0i6ElsvO5o7zYLQvue2MO_C9SUKqWhxOgA4KRpR2gQ09Oywas33EnAIhmhtG_pSeotRxarBRbxfjCNd0P56i2DvHw0r9Ndnw8hkKf06_iOSP6Wje5WHYaTgHPWvv39wPG-whNb7JvkT3CzKlByKDUPWkkE170dSXkV_s/w640-h480/Las-cistercienses-de-Gratia-Dei-de-Benaguasil.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p></p><figure aria-describedby="caption-attachment-107239" class="wp-caption alignnone" id="attachment_107239" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; display: inline-block; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0px 5px; max-width: 100%; orphans: 2; text-align: center; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; width: 800px; word-spacing: 0px;"><a class="td-modal-image" href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2024/02/Les-Clarisses-de-Canals.png" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration: none;"></a></figure><p></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">Cal recordar que els qui seguim el Crist en la Vida Consagrada (com també tots els qui han estat batejats en el nom de la Santa Trinitat), hem rebut “<em style="box-sizing: border-box;">l’amor i la crida del Senyor</em>”, per tal de ser testimonis d’esperança, de fraternitat i de joia.</p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">En el seu missatge, els bisbes d’aquesta Comissió ens recorden un fet dolorós, present enmig de els nostres congregacions, i és que, malgrat la nostra consagració, “<em style="box-sizing: border-box;">s’ha donat entre nosaltres faltes greus, per les quals no ens en cansarem de demanar perdó, reiterant alhora la nostra voluntat de reparar íntegrament, aquell que ha estat ferit</em>”.</p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">En el seu missatge amb motiu de la XXVIII Jornada de la Vida Consagrada, els bisbes ens conviden a contemplar “<em style="box-sizing: border-box;">la fortalesa de la Mare de Déu del fiat</em>”, ja que “<em style="box-sizing: border-box;">Maria de Natzaret, com el seu Fill, ens ajuden a comprendre i a viure, com a persones consagrades, la plena disponibilitat per fer la voluntat de Déu</em>”.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ZNJKhtGw6hiac9huPtwHAFU-IhivIJ6yJDPvhMR2rehUMucNomqkTFEXmgeO1y2axlo75CsYP74qqmtMSFz4DsZ_Q5rEiI7lGznSIki5-a5Jbha_ganVCKrqoeZw_wkIB2FJ9ArMC5fa1O3Ie6n8BFeUv4JzoiR2tocBRw2y2dRZIY8EJ3kUHvXatCk/s800/El-P.-Francesc-Mulet-escolapi-presidint-lEucaristia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ZNJKhtGw6hiac9huPtwHAFU-IhivIJ6yJDPvhMR2rehUMucNomqkTFEXmgeO1y2axlo75CsYP74qqmtMSFz4DsZ_Q5rEiI7lGznSIki5-a5Jbha_ganVCKrqoeZw_wkIB2FJ9ArMC5fa1O3Ie6n8BFeUv4JzoiR2tocBRw2y2dRZIY8EJ3kUHvXatCk/w640-h480/El-P.-Francesc-Mulet-escolapi-presidint-lEucaristia.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><br /></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">Així ho intenten fer, malgrat les pròpies debilitats, les Carmelites Descalces de les Alqueries, Serra i Puçol, les Obreres de la Creu de València, Montcada i Castalla, les Carmelites Vedruna d’Alacant i Vinalesa, les Cartoixanes de Benifassà i els Cartoixans de Porta Coeli, les Agustines de Sant Mateu, els Dominics del Pouet de Sant Vicent de València, les Germanes de la Doctrina Cristiana de Benidorm, les Clarisses de Gandia i Vila-real, les Caputxines de València, els Salesians de Borriana, les religioses de Iesu Communio de Godella, les Germanetes dels Ancians Desemparats de Xixona i Castelló, les religioses de Jesús Maria de València i Oriola, les religioses de la Consolació de Borriana i l’Alcora, les cistercenques de Benaguasil, els Escolapis de Gandia, els Carmelites Descalços de Benicàssim o les Dominiques de Paterna.</p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">Tots els qui en aquesta Jornada de la Vida Consagrada renovem la nostra opció per seguir Jesús i per servir el nostre món, volem acostar-nos als qui sofreixen per tal de fer nostre el seu dolor, embenar i amorosir les ferides de tots els qui pateixen i portar-los la llum i el consol de Crist.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-77546983249742104622024-01-25T09:16:00.000-08:002024-01-25T09:16:41.471-08:00Saó arriba al número 500 (Catalunya Religió, 25/01/2024)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzXX35EcQwjZO8DxLRTD1suGn95Dxf6VSxcEjRuOOjMyz9vGvCMbV0pbbyh2Bzyeq0oY8Z__nNT8csqF6bTHboxGBcMoostGSpPLjpsJrPq1gPtBdz8hdP3uUcdMzZ-LUTQdNbRt_ejDkkg8mWr8bV2L-fBV1m9hMlnj0j5fccJPRngSrhNmh6EcbjvE4/s960/1unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzXX35EcQwjZO8DxLRTD1suGn95Dxf6VSxcEjRuOOjMyz9vGvCMbV0pbbyh2Bzyeq0oY8Z__nNT8csqF6bTHboxGBcMoostGSpPLjpsJrPq1gPtBdz8hdP3uUcdMzZ-LUTQdNbRt_ejDkkg8mWr8bV2L-fBV1m9hMlnj0j5fccJPRngSrhNmh6EcbjvE4/w640-h360/1unnamed.jpg" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">El pròxim mes de març, la revista valenciana Saó arribarà als 500 números, en un moment difícil, de censura i de prohibicions, per part de governs municipals PP-VOX. Com en ple franquisme. Serà, com he dit abans, el pròxim mes de març, quan aquesta revista, tan entranyable i tan necessària, arribarà al número 500. Una xifra rodona i un miracle, més que evident, davant la persecució que sofreix aquesta publicació (i d’altres revistes en la nostra llengua), per part de l’actual inquisició que persegueix el valencià.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Aquesta publicació va nàixer en 1976, a partir d’un grup de capellans i de laics cristians compromesos amb la cultura i la llengua del País Valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Com diu <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Vicent Cremades</span> al seu llibre “L’Església en la Transició”, “el marc històric que va fer possible el seu naixement, estava caracteritzat per un moment en què políticament, socialment, culturalment i eclesiàsticament el poble valencià estava lliurant una forta batalla a favor de la defensa de les seues senyes d’identitat”. També era un temps on hi havia un cert desencantament, després de l’entusiasme i l’esperança que havien sorgit del Concili Vaticà II, amb aquella obertura d’horitzons que va obrir el papa Joan XXIII i que va continuar el papa Pau VI.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">El primer director de Saó va ser <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Josep Antoni Comes</span>, que abans havia dirigit la revista “Iglesia Viva” i que impulsà aquesta publicació nascuda a la ciutat de València, com una “nova resposta als plantejaments pastorals de l’Església”, com ens recorda Vicent Cremades en l’obra mencionada anteriorment.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Saó venia a apostar per una nova manera de fer periodisme i també amb una nova manera de vore l’Església. Com diu Vicent Cremades: “Davant de l’única veritat, de l’única ideologia oficial, amb la seua moral i amb els seus valors socials, és a dir, enfront del pensament únic, la publicació d’una nova revista era una eina tan necessària com imprescindible per a la llibertat de pensament i de consciència”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Era evident que Saó naixia com “una forma de analitzar la situació i de donar una nova perspectiva” a les ombres que anaven cobrint els nous horitzons, sobretot amb l’elecció del papa <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Joan Pau II</span>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Saó, que va tindre com a model empresarial en el seu naixement la fórmula jurídica de Comunitat de Béns, en 1997 va passar a societat limitada, amb 17 socis, i amb el periodista i capellà (i gran amic) <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Emili Marín</span>, com a segon director de la revista. Marín es va esforçar per tal que Saó es fera present en aquelles qüestions relacionades amb la fe i la societat valenciana, pel que feia referència als aspectes socials, culturals o polítics “i també, de manera especial, amb la llengua del nostre poble”, una llengua marginada constantment per la jerarquia valenciana (i no cal dir, pel PP i VOX), tant pel que fa a la litúrgia, com als estudis a la Facultat de Teologia de València i als Seminaris de les diòcesis del País Valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Amb el tercer director de Saó, l’amic <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Vicent Cardona</span>, també prevere, como Comes i Marín, la revista es va obrir a nous horitzons, ja que començà a publicar diverses col·leccions de llibres i de material didàctic per a catequesi, en la nostra llengua.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Degana de la premsa en valencià, Saó, amb una periodicitat mensual, és una revista de inspiració cristiana, eclesial però no eclesiàstica, que intenta reflectir la problemàtica social, religiosa i cultural del País Valencià, per mitjà de grups vinculats a l’Església, i compromesos amb la defensa de la llibertat i els drets humans. Per això mateix, Saó no ha comptat mai amb la “benedicció” de la jerarquia valenciana, i encara hui és vista (a excepció de l’arquebisbe Enrique, de València), amb una certa suspicàcia, degut a la seua independència i a la seua aposta per la llengua i la cultura dels valencians, cosa que no fan els capellans i els bisbes de Sogorb-Castelló i d’Oriola-Alacant.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">La revista Saó, des de la seua fundació ha comptat amb els millors pensadors i intel·lectuals del moment, como <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Joan Fuster</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Manuel Sanchis Guarner</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Vicent Ventura</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Vicenç Rosselló Verger</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Rafael Lluís Ninyoles</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Manuel Girona</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Ramir Reig</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Vicent Franch i Ferrer</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Lluís Aguiló Lúcia</span> o <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Joan Francesc Mira</span> entre d’altres.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">En la actualitat i des de el 2010, la revista la dirigeix per primera vegada en la seua història, un laic, l’amic <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Vicent Boscà</span>, que ha donat una nova embranzida a Saó, per, entre d’altres coses, esquivar els problemes econòmics d’una publicació que no rep cap mena de suport, ni econòmic ni moral, dels bisbes valencians (a excepció de l’arquebisbe Enrique), ni tampoc de la Generalitat del País Valencià, que en temps del PP (i ara amb el PP i VOX), va retirar de la revista la seua propaganda institucional. Malgrat tot, Saó s’ha convertit en brúixola per tal d’orientar i fer avançar la nostra Església. I també per construir una Església més pròxima als problemes de la gent, una Església més senzilla, i més compromesa amb la construcció d’una societat més humana, més solidaria i més justa, com ens ho demana el papa Francesc. </p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Saó, com ens recorda Vicent Cremades, ha “tingut sempre una actitud global. No només funcionava com un mitjà d’informació, sinó que també exercia como un mitjà de formació”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Cada exemplar de Saó (i esperem amb goig el número 500 que eixirà el pròxim mes de març), és un miracle, degut a les dificultats que ha d’afrontar aquesta publicació, com és la persecució que rep aquest mitjà per part del PP i de VOX. Per això l’actual director de Saó, Vicent Boscà, ha afirmat que la cancel·lació de les subscripcions a Saó per part d’alguns ajuntaments, és una “decisió sectària i d’odi cap a la llengua”, una llengua que, com reconeix l’Estatut d’Autonomia, és la “pròpia” del País Valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">De tota manera, amb el número 500 d’aquesta revista, Saó continuarà, n’estic segur, el seu camí admirable, mentre esperem (si no ací, al cel), que aparega el número 1000.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Crec que l’arquebisbe <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Enrique Benavent</span> (que n’estic segur que està subscrit a Saó), hauria d’aconsellar als capellans valencians a subscriure’s a aquesta revista (<a href="mailto:info@revistasao.cat" rel="nofollow" style="box-sizing: border-box; color: #b2222d; text-decoration-line: none;">info@revistasao.cat</a>). Perquè: ¿Saó arriba als Seminaris valencians i a la Facultat de Teologia? Quantes parròquies estan subscrites a Saó? Però també crec que, amb valentia, l’arquebisbe Enrique hauria de denunciar la persecució que pateix Saó, per part d’aquells ajuntaments que estan cancel·lant la subscripció a aquesta revista.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Però també els cristians catalans (començant pels seus bisbes), s’haurien de subscriure a Saó, per conèixer la realitat valenciana. Més encara ara, quan el govern del País Valencià (PP i VOX) i els ajuntaments amb aquests partits, estan cancel·lant les subscripcions a aquesta nostra revista i que per això mateix té sèries dificultats per eixir cada mes.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Tant de bo, i així ho desitgi de tot cor, aquesta revista nostra, tan entranyable , tingui una llarga vida, ja que Saó és una publicació tan modesta como necessària, en l’Església i en la societat valenciana. I és que Saó és l’única revista que tenim aquells que ens sentim cristians i, alhora, valencians. Saó és la publicació d’aquells que volem ser cristians, sense deixar de ser valencians, sense deixar la nostra llengua a les portes dels temples, com passa ara.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Saó també és una publicació per a tots aquells que sense compartir la fe en el Senyor Ressuscitat, estimen la nostra llengua i la nostra cultura. Una llengua que odia la dreta extrema i l’extrema-dreta que actualment governa al País Valencià i també dos dels quatre bisbes de les diòcesis valencianes.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Sempre he admirat el suport dels capellans catalans (encara que no tots) i de les congregacions religioses, a la revista Catalunya Cristiana i al portal, Catalunya Religió, dos mitjans de comunicació que tant de bé fan a l’Església catalana. Per això és tan important que hi hagen nous subscriptors de Saó, per així contrarestar l’asfixia econòmica que rep la nostra revista per part del govern valencià i dels ajuntaments que no han renovat la subscripció, com el de Montserrat, a la Ribera Alta, amb el PP i VOX al capdavant d’aquest municipi. I també, l’asfíxia que rep Saó per part dels capellans valencians que ignoren i menyspreen aquesta publicació, pel fet que ignoren i menyspreen la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la Beata Pepa Naval. </p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Saó està fent la tasca, pel que fa a la valencianització de l’Església, que els capellans no fan. L’últim cas que he conegut d’un clergat castellanista i castellanitzador, va passar el 19 i 20 de gener a Polinyà de Xúquer. Una amiga m’ha enviat un correu contant-me que el dia 19, l’arquebisbe Enrique va anar a aquesta població de la Ribera. Acompanyaven al bisbe el Vicari Episcopal, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Luis Molina</span> i el capellà <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Juan Andrés Talens</span>, per cert, aquest últim va firmar contra la <em style="box-sizing: border-box;">Fiducia supplicans</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Al temple, la benvinguda que es va fer al bisbe, les lectures i la pregària dels fidels, així com l’Evangeli i l’homilia del bisbe, va ser en valencià. La resta de la missa: prefaci, pregària eucarística, parenostre i fins al final, tot en castellà. ¿Ho faran així (en castellà), els capellans i els bisbes, perquè en valencià no té lloc la transsubstanciació? ¿O perquè Déu no entén el Parenostre en valencià?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">L’endemà, dia de Sant Sebastià, festa grossa a Polinyà, aquesta amiga meua va anar a missa, que va presidir el Vicari Episcopal, Luis Molina. Llevat de l’homilia, tota la missa va ser en castellà.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Quina diferència amb el que passa a Mallorca i a Santiago de Compostel·la. Dues notícies recents ens han fet saber, que el bisbe <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Sebastià Taltavull</span>, de Mallorca, que quan ell “tenia 12 anys, al Seminari, estudiàvem català amb la institució valenciana <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Lo Rat Penat</span>, pe correspondència. Estàvem inscrits allí” (Vilaweb, 23 de gener de 2024). I al País Valencià, ¿quantes hores de valencià tenen els seminaristes a la Facultat de Teologia de València i els dels Seminaris de Sogorb-Castelló i d’Oriola-Alacant? Quants seminaristes i capellans valencians estan subscrits a Saó?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">La segona notícia ens ve de la diòcesi de Santiago de Compostel·la, que ha inaugurat una exposició que commemora “os 55 anos da liturxia en galego 1969.2024” (Religión Digital, 23 de gener de 2024). Per a vergonya de la jerarquia valenciana, els cristians valencians no podem celebrar cap exposició que commemore els deu, nou, cinc, i ni un any de litúrgia en valencià, llevat dels pocs casos de preveres valencians que celebren la nostra fe en la llengua de Sant Vicent Ferre.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">Pel que fa als cas de Polinyà de Xuquer (quina diferència amb Santiago de Compostel·la!), després de l’Eucaristia, al carrer, aquesta amiga meua s’acostà al Vicari Episcopal i li va preguntar quan farien les misses en valencià. Luis Molina li contestà que “ja es va fer ahir”. Però la meua amiga li respongué que “a mitges”, ja que bona part de la missa que presidí l’arquebisbe el dia 19 va ser en castellà. L’excusa que utilitzà Luis Molina per a fer les misses en castellà i no en valencià, (i així li ho digué a la meua amiga), “és que a la gent no li agrada, perquè no sap contestar en valencià”. Però la meua amiga li respongué, amb tota la raó del món, que després del Concili “passàrem del llatí al castellà i la gent s’hi acostumà al canvi, per tant ara, també la gent ho pot fer, contestant en valencià”. Fins i tot la meua amiga es va oferir a imprimir l’Ordinari de la Missa en valencià, perquè la gent puga respondre correctament. I és que tenim uns capellans que, encara que són valencianoparlants, són antivalencians, ja que menyspreen la nostra llengua. Per això és tan important la tasca de Saó. </p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;">De tots nosaltres depèn que Saó continue eixint cada mes al carrer, ja que els polítics que governen el País Valencià, en el seu odi a la nostra llengua, faran tot el possible, com ja està passant, per asfixiar (cancel·lant les subscripcions), les revistes en valencià, com El Temps, Camacuc, Buris-ana o Saó....I és que la censura i la prohibició de revistes que està fent aquesta nova inquisició del PP i VOX, empobreix la nostra llengua. I també empobreix la nostra llengua, (a més de vulnerar el dret a celebrar la nostra fe en valencià) la desídia de la majoria dels capellans valencians, que, en compte de valorar la revista Saó, la ignoren i la menyspreen. </p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-58269330405967636592024-01-18T07:27:00.000-08:002024-01-18T07:27:36.780-08:00El bisbe de Mallorca i els bisbes valencians (CASTELLÓ NOTÍCIES, 18/01/2024)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En la seua homilia, el 31 de desembre passat, amb motiu de la festa de l’Estendard, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, va fer una defensa ferma, clara i valenta de la llengua catalana, una actitud que mai no han tingut els bisbes del País Valencià.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QaPw6y_1JEIioNTgohi_sUfAC_pbO7WOgOXvcmPj7NkZwj126S6Denfp6BLFRSpGvyf0bGG5UjD_eXfchGQLH8kNbJaFwsYT5so2FEJfqWWD_AXr6PoeMuBGGy9BnSTTEDcWSaBRPasULKZ0w5UsJaIqQRcFhrK5q9KjLiiFWLVbO700XKKVrlp2F4E/s940/63ca48067d4c7.r_d.588-296-10000.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="940" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QaPw6y_1JEIioNTgohi_sUfAC_pbO7WOgOXvcmPj7NkZwj126S6Denfp6BLFRSpGvyf0bGG5UjD_eXfchGQLH8kNbJaFwsYT5so2FEJfqWWD_AXr6PoeMuBGGy9BnSTTEDcWSaBRPasULKZ0w5UsJaIqQRcFhrK5q9KjLiiFWLVbO700XKKVrlp2F4E/w640-h280/63ca48067d4c7.r_d.588-296-10000.jpeg" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que davant els atacs a la nostra llengua per part dels partits que formen el govern Balear i també el del País Valencià (ambdós del PP i de Vox), el bisbe Sebastià va dir amb claredat i fermesa, que “<em style="box-sizing: border-box;">la llengua és més que paraules transportables d’un traductor. La llengua és vehicle de vida, és ocasió d’aprenentatge, és transmissió de virtuts i de confiança, és riquesa de comunicació</em>”. I el bisbe de Mallorca continuava així la seua homilia: “<em style="box-sizing: border-box;">Gràcies a la llengua de la nostra terra, la nostra llengua, hem començat a parlar, a enraonar, a comunicar-nos, a dir, amb l’espontaneïtat que naix del cor, els nostres pensaments, les nostres opinions, a manifestar el que ens és més íntim, com els sentiments i l’amor; i per a nosaltres, també la pregària</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El bisbe Taltavull, reivindicant (i defensant) la llengua catalana, va dir que “<em style="box-sizing: border-box;">un poble sense cultura, no te futur</em>”. Per això en la seua homilia, el bisbe Taltavull va parlar de la terra i de la llengua, “<em style="box-sizing: border-box;">dos aspectes que configuren la identitat mallorquina</em>”, ja que si es renuncia a això, un poble “<em style="box-sizing: border-box;">està destinat a desfer-se, no te futur</em>”. El bisbe Taltavull hi afegia que “<em style="box-sizing: border-box;">hem de trobar el punt d’equilibri, respectant sempre els drets que donaran harmonia a les nostres relacions humanes, integrant el que ens identifica, per transmetre-ho com un valor assumible i enriquidor, fins i tot per al que és diferent</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquell mateix dia, en una llarga entrevista (Ara, Balears, 31 de desembre de 2023), el bisbe Sebastià, deia que “<em style="box-sizing: border-box;">la defensa de la llengua ara és un punt conflictiu, però hauria d’estar per damunt de les idees polítiques</em>”, ja que “<em style="box-sizing: border-box;">la llengua es un dret humà i no poden haver persones que invaliden això</em>”. El bisbe Sebastià, amb seny i sentit comú, defensava en aquesta entrevista l’acollida “<em style="box-sizing: border-box;">de tots els que no parlen com nosaltres</em>”, però sense que hàgem “<em style="box-sizing: border-box;">de perdre el valor de la nostra identitat</em>”. Per això el bisbe Sebastià hi afegia que la defensa del català “<em style="box-sizing: border-box;">és una qüestió d’actitud i no deixaré de defensar la llengua</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com ens agradaria als cristians valencians que els nostres bisbes defensaren la llengua que compartim amb els catalans i amb mallorquins, de la mateixa manera que ho fa el bisbe Taltavull. I per això mateix, els cristians valencians, menyspreats per la jerarquia del nostre País, veiem com a extraordinari (perquè no s’ha fet mai), el que és normal a totes les diòcesis del món. Per exemple el que em contava fa uns dies Rosa M Peris. Aquesta amiga m’envià un mail, comunicant-me (i alegrant-se per això), que per a aquest 2024, l’arquebisbat de València (no el de Sogorb-Castelló ni el d’Oriola-Alacant), ha publicat, per primera vegada en la història, els Evangelis d’aquest any, en valencià (o català). I això que és normal a totes les diòcesis del món, els valencians ho veiem com una cosa extraordinària. És veritat que és un pas endavant. Un xicotet pas en relació al que estàvem acostumats (de menyspreu de la llengua), durant els anys dels arquebisbes Roca Cabanellas, García-Gasco, Osoro, Cañizares….. i que encara passa actualment amb els bisbes espanyolistes, Casimiro López i José Ignacio Munilla a Sogorb-Castelló i a Oriola-Alacant respectivament. Però els valencians no ens volem acontentar amb unes poques engrunes, sinó que necessitem (com ho tenen tots els països del món), la litúrgia en la nostra llengua. I és que, per posar un cas que conec, el del meu poble, l’Alcúdia, al País Valencià, de nou misses a la setmana (sense comptar els funerals), només una d’elles és en valencià i a més, en una hora més que intempestiva, els diumenges a les 9 del matí.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que a les diòcesis de València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, les webs encara estan totalment en castellà i les misses a les parròquies, majoritàriament són en castellà, menyspreant, d’aquesta manera, el valencià. Només l’arquebisbe Benavent publica la carta setmanal també en la nostra llengua a la web del arquebisbat, que, com he dit, és totalment en castellà, com si els valencians no tinguérem una llengua pròpia. Fins i tot la revista de l’arquebisbat de València, tot i tindre el seu títol en valencià (Paraula), no hi ha cap més paraula en la nostra llengua, a excepció de la Carta setmanal de l’arquebisbe. Una bona manera de defendre el bilingüisme!</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per això el bisbe Taltavull (del qual haurien d’imitar els bisbes valencians), deia que “<em style="box-sizing: border-box;">la identitat no són només les paraules; és un estil de vida, una manera de ser i de respirar</em>”. I això no ho reconeix el govern balear (ni el valencià), que menysprea el català.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El bisbe Sebastià deia també: “<em style="box-sizing: border-box;">Últimament això no s’entén molt be i de vegades és difícil dir</em>”, en relació a la defensa de la llengua, “<em style="box-sizing: border-box;">una paraula en públic, a Mallorca</em>”. I és que per defensar el català “<em style="box-sizing: border-box;">m’han increpat i m’han insultat</em>”. I el bisbe Taltavull (cosa que haurien de fer els bisbes valencians), hi afegia: “<em style="box-sizing: border-box;">Hem de ser clars i sincers i no anar contra ningú</em>” i, a més, no amagar-se darrere d’una falsa prudència o de pors (com fan els bisbes valencians), ni amb una actitud de menyspreu per la llengua dels cristians que acullen els seus pastors.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El bisbe Taltavull, a l’entrevista al diari Ara, continuava així: “<em style="box-sizing: border-box;">Hi ha qui pensa que si defenses la nostra llengua vas en contra d’ell, i no és així</em>”. Per això al bisbe Taltavull li preocupa “<em style="box-sizing: border-box;">l’augment de l’extrema-dreta, perquè és una forma d’exclusió, de dir a les persones que venen, que no les volem</em>”. Però ell hi afegia: “<em style="box-sizing: border-box;">Jo he de dir com l’Evangeli: Era foraster i m’acollireu”.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els cristians valencians tenim una sana enveja del bisbe Sebastià Taltavull (que amb valentia sap defensar el català) i també de la majoria dels bisbes de Catalunya (alguns dels quals, valencians), que, amb normalitat, celebren la fe en la nostra llengua, a diferència dels bisbes José Ignacio Munilla i Casimiro López, que tracten els cristians valencians com si les diòcesis del País Valencià foren colònies de Castella.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Crec que els bisbes valencians que estan a Catalunya, haurien de fer entendre als bisbes del País Valencià la gran importància que té la inculturació a l’Església. Però també és veritat, pel que fa als bisbes del País Valencià, que “<em style="box-sizing: border-box;">no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar</em>”.</p><div class="td-a-rec td-a-rec-id-content_bottom tdi_51 td_block_template_1" style="background-color: white; box-sizing: border-box; clear: both; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 15px; text-align: center;"><span class="td-adspot-title" style="box-sizing: border-box; color: #767676; display: block; font-size: 10px; line-height: 21px;"><br /></span></div>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-68038370308759342252024-01-11T09:24:00.000-08:002024-01-11T09:24:09.146-08:00“Beneïu, no maleïu” (CATALUNYA RELIGIÓ, 04/01/2024)<p> <span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">Aquest és el consell que Sant Pau donava als cristians de Roma que sofrien persecució: “Beneïu els qui us persegueixen, beneïu, no maleïu” (Rm 12:14). És el mateix consell que trobem a la Primera Carta als Corintis: “Quan ens insulten, beneïm” (1C 4:12). I també la Primera Carta de Sant Pere, ens exhorta a no deixar-nos portar per la llei del Talió: “No torneu mal per mal, ni insult per insult, sinó al contrari, responeu amb una benedicció” (1Pe 3:9).</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Tenint en compte que el nostre Déu és Déu de benedicció, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu, ha donat a conèixer la Declaració, “<span style="box-sizing: border-box;">Fiducia supplicans”, que</span> exposa el sentit pastoral de les benediccions i obre la porta a beneir parelles del mateix sexe i també les que viuen en el que alguns anomenen situació “irregular”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">I és que el text del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, vol expressar l’abraçada misericordiosa de Déu i la maternitat de l’Església. Com ha dit el cardenal Prefecte d’aquest Dicasteri, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Víctor Manuel Fernández</span>, “Déu ens estima incondicionalment, siga quina siga la nostra situació i els pecats comesos”. Per això “l’Església acull tothom que s’hi apropa a Déu amb cor humil, acompanyant-los amb aquells auxilis espirituals que permeten a tots, comprendre i realitzar plenament la voluntat de Déu en la seua existència”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Aquesta Declaració (rebuda amb recel pel sector més conservador de l’episcopat), fa possible redescobrir la riquesa pastoral de les benediccions. I és que aquells que cerquen una benedicció, busquen que la tendresa de Déu curi les seues ferides.<span style="box-sizing: border-box;"> </span><span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Fa quatre anys, el bisbe <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Francesc Conesa</span>, en aquell temps pastor de l’Església de Menorca, escrivia al Full Diocesà: “<span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Jesús</span> ens va donar el manament de beneir a tots i de fer-ho sempre”. Com deia l’actual bisbe de Solsona, “Beneir no vol dir només parlar bé dels altres (la paraula llatina bene-dicere, significa “dir bé”), sinó també apreciar-los, fer-los el bé i pregar per ells”. I el bisbe Francesc Conesa deia encara: “No deixem mai de beneir, que no dominen en nosaltres actituds de rebuig i d’exclusió; que totes les persones senten que les estimem i respectem”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">No és això el que fem al final de l’Eucaristia? ¿O bé abans de la benedicció, el mossèn hauria de dir: Els qui estiguen en una situació irregular que marxen del temple? No. Cap persona no pot ser exclosa de la benedicció de Déu. Tothom, siga quina siga la seua situació personal, al final de la missa rep la benedicció del Senyor: “Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant”. Ningú no queda exclòs de la benedicció de Déu.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Per això hui, com fa milers d’anys, i així ho recull l’Antic Testament al llibre dels Nombres, la benedicció que Déu vessa sobre el seu poble és adreçada a tothom: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faça veure la claror de la seua mirada i s’apiade de tu. Que fixe damunt teu la seua mirada i et done la pau” (Nm 6:24-26). Una benedicció per a tothom. Sense exclusions.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Al llarg de la Bíblia hi trobem, d’una manera ben abundant, la benedicció de Déu: “Déu va beneir <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Noè</span> i els seus fills” (Gn 9:1); “<span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Isaac</span> va cridar <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Jacob</span>, el va beneir” (Gn 28:1). També hi trobem quan Jacob beneeix els fills de <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Josep</span> (Gn 48) i també les benediccions profètiques de Jacob (Gn 49). I el Deuteronomi també recull les benediccions de Déu: “El Senyor t’estimarà, et beneirà i et multiplicarà. Beneirà el fruit de les teues entranyes, el fruit de les teues terres, el teu blat, el vi novell i l’oli... Rebràs més benediccions que<span style="box-sizing: border-box;"> </span>tots els pobles” (Dt 7:13-14). Pel que fa al llibre de <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Tobit</span>, hi trobem aquesta benedicció: “Que el Senyor t’ompli de la benedicció del cel, a tu, a la teua dona, al pare i a la mare de la teua dona” (Tb 9:6). O quan <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Judit</span>, després de matar <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Holofernes</span>, és beneïda per <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Ozies</span>: “Ets beneïda, filla, pel Déu altíssim, més que totes les dones de la terra” (Jdt 13:18). I el llibre de l’Eclesiàstic ens diu: “D’obra i de paraula honra el teu pare, a fi que vinga damunt de tu la seua benedicció”(Ecli 3:8). I encara: “L’home savi és ple de benediccions” (Ecli37:24).</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Bisbes com el de Còrdova, Oriola-Alacant o Oviedo, han mostrat el seu recel (i la seua oposició) envers la Declaració “</span><em style="box-sizing: border-box;"><span lang="LA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="LA">Fiducia supplicans</span></em><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">”, un text que algú ha qualificat de lamentable, fins al punt que el bisbe <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">José Ignacio Munilla</span>, d’Oriola Alacant, ha afirmat que en situacions convulses, aquesta Declaració pot provocar “confusió i ambigüitat”, ja que segons ell, el text, “<em style="box-sizing: border-box;">Fiducia supplicans</em>” és caòtic. José Ignacio Munilla ha dit també que la “Fiducia supplicans” és un error, ja que “obre una pràctica contrària a la fe”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Al contrari, el sector més obert de l’Església, com el bisbe José Antonio Satué, de Terol-Albarracín, ha dit que “la benedicció és una llavor de l’Esperit que hem de cuidar, no obstaculitzar”. Monsenyor <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Jaime Spengler</span>, arquebisbe de Porto Alegre i president de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil, ha dit que “si són persones, mereixen el nostre respecte”. El bisbe alemany de Passau, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Stephan Oster</span> ha manifestat que “tothom sense excepcions, necessita la benedicció de Déu”. I l’arquebisbe de Puerto Rico, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">González Nieves</span>, ha dit que “<em style="box-sizing: border-box;">Fiducia supplicans</em> és un instrument d’amor misericordiós de Déu i de gran riquesa pastoral”. I encara, el laic Gabriel Mª Otalora, ha afirmat que “si no podem desitjar el bé a parelles homosexuals, ¿com complirem el manament de beneir els qui ens persegueixen?”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">També els bisbes del País Basc han fet costat a aquesta Declaració de la Doctrina de la Fe. Així, el bisbe <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Joseba Segura</span>, de Bilbao, ha afirmat que “si la gent vol sentir que està acompanyada per Déu, jo crec que sí que s’ha de beneir”. I el P. <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Ángel García</span>, fundador de Missatges de la Pau, ha dit que els capellans hem “nascut per a beneir, no per a maleir”. També el bisbe de Mallorca, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Sebastià Taltavull</span> ha dit que “sobre la qüestió de l’homosexualitat, cal a partir de la dignitat de cada persona. Si un és homosexual, té dignitat, drets, i hi ha d’haver una acceptació de la societat, no hi ha d’haver exclusió”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Pel que fa als bisbes del País Valencià, resulta curiós, que amb un silencia estrany (jo no he sabut vore cap declaració a favor o en contra de “Fiducia supplicans”), cap pastor del País Valencia hagi dit res sobre aquest text, a excepció de l’atac furibund que ha fet el bisbe <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Munilla</span> contra aquesta Declaració de la Doctrina de la Fe.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Amb bon humor, malgrat els atacs que rep aquest text, el Prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Victor Manuel Fernández, ha dit que el fet que “es beneeixen dues persones que estan en parella, es veu que provoca urticària”.<span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Moltes vegades, fent de porter a Montserrat, mentre atenia les trucades telefòniques o les persones que venien a visitar un monjo, m’hi he trobat amb gent que ha pujat a la porteria perquè li beneirà uns rosaris, unes medalles o a ells mateixos: “Pare, beneeixi’m”. ¿Hauria d’haver preguntat si aquelles persones estaven en situació “irregular” per poder beneir-les? Mai no he fet aquesta pregunta. Només hem pregant plegats i he beneït els objectes que portaven o a ells mateixos. Així ho fa també (i recomana que ho facen als seus capellans), el bisbe de San Isidro i president de la Conferència Nacional Argentina, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Óscar Ojea</span>, quan ha dit que “quan algú em demana una benedicció, mai no li pregunte si està casat per l’Església o per la seua condició sexual”. El bisbe Ojea afegia encara: “No privem d’eixa capacitat de benedicció que té l’Església i els seus ministres, per poder regalar com un do, al sant Poble de Déu”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Si beneïm cases, cotxes i fins als animals, per Sant Antoni Abat i si (immoralment) hem arribat a beneir guerres i carros de combat, ¿com no podem beneir persones?</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">L’Església, com ha dit diverses vegades el papa <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Francesc</span>, no té duanes que impedeixin el pas a aquells que estan en situació “irregular”. L’Església tampoc no pot ser un castell inexpugnable reservat només per als “purs” i per als “perfectes”. L’Església no pot ser el gran inquisidor que exclou del seu si i descarta els “no perfectes”. L’Església ha de ser una llar amb les portes obertes per acollir tothom i per abraçar tothom, sense excloure mai ningú. Per això l’evangelista Sant <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Lluc</span> ens recorda aquelles paraules de Jesús quan deia: “Beneïu els qui us maleeixen... Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós. No judiqueu, i no sereu judicats” (Lc 6:28,36).</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ATVnA-g-2wlH2VYQG51UXQYh2A_uTUNLdSbaK9gOefUs_rm6xXnQ1sk6pkcPqpViy4riKA-IIpBvtDXF235apfxD-hjE-yzN1TKd_5k89Hl4DivzN3CVZXxVzAiJLhB0nngHA8X5jRMWILxj4bQzF7gfOM1NjbhHjOlEoFSDthOzCi4xU-jCOcVHHO4/s960/blog-bausset-beneits-sigui.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ATVnA-g-2wlH2VYQG51UXQYh2A_uTUNLdSbaK9gOefUs_rm6xXnQ1sk6pkcPqpViy4riKA-IIpBvtDXF235apfxD-hjE-yzN1TKd_5k89Hl4DivzN3CVZXxVzAiJLhB0nngHA8X5jRMWILxj4bQzF7gfOM1NjbhHjOlEoFSDthOzCi4xU-jCOcVHHO4/w640-h360/blog-bausset-beneits-sigui.png" width="640" /></a></div><br /><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Per això l’Església ha de ser font de benedicció per a tothom. No pot tancar les benediccions en un calaix i atorgar-les només als “purs”, després d’un examen sobre la idoneïtat de la persona a rebre una benedicció.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Potser el capítol 25 de Sant <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Mateu</span>, podria afegir també les paraules de Jesús: “Vau beneir o vau deixar de beneir un d’aquests germans vostres?”. <span style="box-sizing: border-box;"> </span><span style="box-sizing: border-box;"> </span><span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-55079531038231707932024-01-11T08:42:00.000-08:002024-01-11T08:42:34.556-08:00Sant Nadal (CASTELLÓ NOTÍCIES, 25/12/2023)<p> <em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">“Ara ve Nadal,/ menjarem torrons/ i amb sa guitarreta/ cantarem cançons./ Alegra’t panxeta,/ que Nadal ja ve,/ menjarem coquetes/ i torrons també”.</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> És amb nadales com aquestes, que els valencians celebrem la festa de Nadal: “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Pastorets i pastoretes,/ feu-me llenya que tinc fred,/ no me la feu d’argelagues,/ feu-me-la de romeret</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK8qk9jTGH-7VDFxHzID0S0TYaZ_WzLT2kLtOAy6U1WA_XbbjIbIXq2WRDlSpO8aEOLFzONcr6PTa_vDYkoBI6IQrQktqH2ISATu-bjkoW6w_x4Y3eZJaHAbRhcENA1DI8QigxAQcNTd_jeHju7fB2zFLQdCJHfe86VDXvym2v_Au-WiG_lLP8mW72YIY/s660/Nadal-Deu-amb-nosaltres%20(1).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="660" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK8qk9jTGH-7VDFxHzID0S0TYaZ_WzLT2kLtOAy6U1WA_XbbjIbIXq2WRDlSpO8aEOLFzONcr6PTa_vDYkoBI6IQrQktqH2ISATu-bjkoW6w_x4Y3eZJaHAbRhcENA1DI8QigxAQcNTd_jeHju7fB2zFLQdCJHfe86VDXvym2v_Au-WiG_lLP8mW72YIY/w640-h360/Nadal-Deu-amb-nosaltres%20(1).png" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Cada any el Nadal ens porta el somriure i la bondat de Déu. I el desig que tots portem al cor, de pau a la terra! El Nadal hauria d’esborrar del nostre interior l’egoisme, la mentida i la violència. Perquè el Nadal ens retorna a la innocència de la infància. El Nadal ens retorna al món de quan érem xiquets!</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">És Déu mateix qui, en un infant, es fa present enmig nostre per eixugar les llàgrimes dels qui ploren, per omplir d’alegria als qui estan de dol, per donar esperança als qui busquen consol, per animar a aquells que ja no poden més, per pacificar els cors dels qui sofreixen!</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Durant el Nadal tots estem convidat a l’alegria, perquè ens ha “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor” </em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">(Lc 2:10-11), el Déu que es fa present en la vida quotidiana, en el treball, en les dificultats i en el cansament! I és que el Nadal ens ensenya a descobrir Déu en l’Infant del pessebre. I també en els altres.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">De fet, Déu naix en aquells cors que s’obrin i acullen l’amor! I és que Déu ve a nosaltres pel camí de l’amor i en el desig de l’amor!</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">De nord a sud del nostre País, el Nadal ens ofereix diversos elements del nostre patrimoni cultural, com <em style="box-sizing: border-box;">El Betlem de Tirisiti</em>, a Alcoi, una obra de finals del segle XIX i principis del XX, que inclou elements religiosos propis de les festes nadalenques, amb d’altres de caràcter popular i dels costums de la ciutat d’Alcoi. Altres realitats de la tradició nadalenca valenciana són l’<em style="box-sizing: border-box;">Adoració dels Reis</em>, a la Canyada de Biar, la <em style="box-sizing: border-box;">Festa dels Folls</em>, del Camp de Mirra, el <em style="box-sizing: border-box;">Betlem de la Pigà</em>, a Castelló, <em style="box-sizing: border-box;">Els Enfarinats</em>, d’Ibi o <em style="box-sizing: border-box;">Els Faixos </em>i<em style="box-sizing: border-box;"> Les Aixames</em>, d’Onil i Xixona respectivament.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Enmig d’un temps de foscor i de sofriment, de desil·lusions, de crisi i de cansaments, el Nadal ens fa entrar en el misteri de l’Infant nascut de Maria, per a dur a terme la restauració del gènere humà, per mitjà del seu Misteri Pasqual”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Una altra tradició molt valenciana, és el dinar de Nadal, amb putxero i pilotes, que en molts llocs són anomenades “<em style="box-sizing: border-box;">tarongetes</em>”. Com m’ha recordat l’amic Eugeni S. Reig, els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot, anomenen <em style="box-sizing: border-box;">tarongetes </em>a les pilotes i és només amb eixe nom que es coneixen a Elx. Per això l’alcoià Josep Garcia Llopis, arreplegà en el seu llibre <em style="box-sizing: border-box;">Revoltim</em>, aquesta cançó nadalenca: “<em style="box-sizing: border-box;">Passen bones festes,/ festes de Nadal,/ bones tarongetes/ i un conill ben gran</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Que el Déu Infant duga la pau a la terra i al cor dels hòmens de bona voluntat. Que el Déu Infant acabe també amb els instints violents que tots portem a dins del cor, i faça nàixer un món més fratern i més solidari, com desitjava el poeta Joan Alavedra en el seu poema <em style="box-sizing: border-box;">El Pessebre</em>: “<em style="box-sizing: border-box;">Pau a la terra! Mai més cap guerra! Mai més pecat! Pau als hòmens de bona voluntat!</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Vull desitjar un bon i Sant Nadal als periodistes i als lectors de Castelló Notícies (i en especial al seu director, l’amic Joan i a la seua esposa, Lola) i a tots els hòmens i dones de bona voluntat, amb aquest “<em style="box-sizing: border-box;">Romanç de Jesús Infant</em>”, del poeta valencià Carles Salvador:</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;">“<em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús s’adormia<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">amb somriures de clavell.<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Arbres tendres, horta verda,<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">caseta de Natzaret,<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">el Fuster va laborant<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">sota parra adolescent<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">un bressol –la mitja lluna-<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">per a bressar el Fill seu.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">La Mare engronsa en la falda<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">el creador de l’Edén.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús té un somriure<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">com albor dins un verger</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Estampa de tricomia:<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">el groc, el blau i el vermell.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El filaberquí en la fusta<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i l’alosa en el llorer<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">canten pies cançonetes<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">de pastorets de Betlem<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i unes gallinetes rosses<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">es passegen vora d’ells.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús està en somnis<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i el bressa la Mare ensems.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">La vesprada es fa de nacre<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">–s’entornà per on vingué-.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Les colomes volen altes<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">per damunt dels armetllers.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Els núvols lentament passen<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i es fan pel sol or de llei.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Des del bosquet d’oliveres<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">arriba un dolç no sé què<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i el Nen Jesús fa un mig riure<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">daurat com un fil de mel.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús dorm somriures<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">sobre lliris i clavells</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com ha dit el teòleg Karl Rahner, “<em style="box-sizing: border-box;">el Nadal és alguna cosa més que una miqueta d’esperit pacífic i consolador. En aquest dia, en aquesta nit sagrada, és tracta de l’infant, d’un infant en particular. Es tracta del Fill de Déu que es va fer home</em>”. Per això “<em style="box-sizing: border-box;">el Nadal significa que ell ha vingut, que ell ha il·luminat la nit de les nostres angoixes i desesperances en una nit santa</em>”. I allò que va passar aquella nit, “<em style="box-sizing: border-box;">ha de seguir sent una realitat, en els nostres cors i en els nostre esperit</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Que en aquesta Nit Santa siguem capaços de rebre en el nostre cor el Déu que, en la debilitat d’un xiquet, ve a nosaltres.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Santa Nit a tots!</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-46304344462029939882024-01-11T08:34:00.000-08:002024-01-11T08:34:58.276-08:00Jornada Mundial de la Pau (CASTELLÓ NOTÍCIES, 01/01/2024)<p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Un any més, aquest 1 de gener el papa ens convida a celebrar la Jornada Mundial de la Pau, que en aquesta 57ena convocatòria té per lema: “<em style="box-sizing: border-box;">Intel·ligència Artificial i Pau</em>”.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM0NKMXuEmJ4P8RG3Dayw-DFTifaV31rsw_xkZD2x2zuxz9a7WsRY7oSmQk2K6YzD8CVesqXIi7F4v9liO7BYMLsW8Iw9npZbOtHfwounRtyjSWFwSoeIWGWNif6uM5JEUhHgTReJa8pCtd4-h3d2-_Bo2J3osiCZp9AvelC_WXLaMvFcU-j0uqwho7mM/s1271/El-papa-Francesc-missatger-de-pau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="1271" height="342" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM0NKMXuEmJ4P8RG3Dayw-DFTifaV31rsw_xkZD2x2zuxz9a7WsRY7oSmQk2K6YzD8CVesqXIi7F4v9liO7BYMLsW8Iw9npZbOtHfwounRtyjSWFwSoeIWGWNif6uM5JEUhHgTReJa8pCtd4-h3d2-_Bo2J3osiCZp9AvelC_WXLaMvFcU-j0uqwho7mM/w640-h342/El-papa-Francesc-missatger-de-pau.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Preocupat pel clima bèl·lic que vivim, el papa adreça el seu <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/12/Jornada-de-la-Pau.pdf" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">missatge</a></strong> “<em style="box-sizing: border-box;">al Poble de Déu, a les nacions. Als caps d’estat i de govern, als representants de les diverses religions i de la societat civil i a tots els homes i dones del nostre temps</em>”.</p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En el seu text, el papa ens posa al davant el repte que suposa el “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">progrés de la ciència i de la tecnologia com a camí de pau</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”. I és que els “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">notables progressos de les noves tecnologies de la informació, presenten oportunitats</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, però també “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">greus riscos</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”. Per això el papa subratlla en el seu missatge, “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">el futur de la Intel·ligència Artificial, entre promeses i riscos</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, tot tenint en compte que “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">els nous instruments digitals estan canviant el rostre de les comunicacions</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”. El papa posa com a exemple el perill que suposa “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">els rastres digitals deixats a internet</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, que “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">permeten controlar els hàbits mentals i relacionals, amb finalitat comercial</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En el seu</span><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> </span><strong style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/12/Jornada-de-la-Pau.pdf" rel="noopener" style="box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">missatge</a></strong><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">, el papa ens recorda que “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">la investigació científica i les innovacions tecnològiques, no estan desencarnades de la realitat, ni són neutrals</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Si la Intel·ligència Artificial és “<em style="box-sizing: border-box;">entesa com una galàxia de realitats</em>”, com diu el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">la gran quantitat de dades analitzades per la Intel·ligència Artificial, no és garantia d’imparcialitat</em>” i per això “<em style="box-sizing: border-box;">el sentit del límit</em>” ha de ser “<em style="box-sizing: border-box;">decisiu per al desenvolupament personal i social</em>”, per tal de no caure en una dictadura tecnològica.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa ens recorda també “<em style="box-sizing: border-box;">l’impacte de les noves tecnologies</em>” i la “<em style="box-sizing: border-box;">dependència de processos automàtics</em>”, que poden arribar a malmetre “<em style="box-sizing: border-box;">el respecte per la dignitat humana</em>”. Així, per exemple, hi ha el perill que “<em style="box-sizing: border-box;">les armes sofisticades acaben en mans equivocades, facilitant atacs terroristes o accions adreçades a desestabilitzar institucions de govern legítimes</em>”. El papa demana que “<em style="box-sizing: border-box;">l’educació en l’ús de formes d’Intel·ligència Artificial</em>” se centren “<em style="box-sizing: border-box;">sobretot, en promoure el pensament crític</em>”. Així, “<em style="box-sizing: border-box;">els progressos en el desenvolupament de formes d’Intel·ligència Artificial</em>”, podran contribuir “<em style="box-sizing: border-box;">a la causa de la fraternitat humana i de la pau</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa també demana en el seu missatge, que “<em style="box-sizing: border-box;">el ràpid desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, no augmente les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que ajudi a posar fi a les guerres</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Tant de bo que tots plegats (i sobretot els caps d’estat i de govern), siguem artesans de pau, per tal d’acabar amb els odis i les guerres a Ucraïna, a Terra Santa i a tots els països on la violència ofega el desig de fraternitat i de pau dels homes.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><strong style="box-sizing: border-box;">Bon 2024.</strong></p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-6799692582292576562024-01-11T08:30:00.000-08:002024-01-11T08:30:21.446-08:00“No hi ha cultures superiors i inferiors, sinó diferents” (CASTELLÓ NOTÍCIES, 11/01/2024)<p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquesta actitud de respecte per les diferents cultures, va ser la que tingué el P. Joan Bottasso, un missioner salesià que va viure durant més de 60 anys a l’Equador. El P. Bottasso va morir ara fa quatre anys, el dia de Nadal de l’any 2019 i durant tota la seva vida va treballar per una Església amb rostre amazònic i indígena.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtkUpmwTQaoIIbI-XWKbiPn3i6JYYqq09GjKBCjFM2ZsquTqz1K2Wu-kp1r0ftGmsAL0sv6umGhkYwoH-6EnSWgF2q8RSvoBb0UEqa7ygLkgV8sUtDP_7ASyHSiyogy3K942LAEXxVcMJWDDE3wPP6mvsjHMBlu7aaiIvPhOscZioWmTiEpabgg4F_DQ/s1068/Bausset-1-1068x707%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="1068" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhtkUpmwTQaoIIbI-XWKbiPn3i6JYYqq09GjKBCjFM2ZsquTqz1K2Wu-kp1r0ftGmsAL0sv6umGhkYwoH-6EnSWgF2q8RSvoBb0UEqa7ygLkgV8sUtDP_7ASyHSiyogy3K942LAEXxVcMJWDDE3wPP6mvsjHMBlu7aaiIvPhOscZioWmTiEpabgg4F_DQ/w640-h424/Bausset-1-1068x707%20(1).jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El P. Joan va entendre l’Església des dels pobles indígenes amb els quals va conviure, sempre amb ganes d’aprendre d’ells, per així descobrir la presència de Déu enmig d’aquells pobles.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Nascut a Itàlia, el P. Bottasso va dedicar la seua vida a la inculturació de l’Evangeli entre els pobles indígenes. No va ser un colonitzador, sinó un pastor que es va encarnar en el poble que l’havia acollit, cosa que encara no saben (o no volen) fer els bisbes del País Valencià, ni tampoc la majoria dels preveres que, tot i que són valencianoparlants, es comporten com a colonitzadors, imposant la llengua castellana i menyspreant el valencià als temples del nostre propi país. Segurament el nostre clergat hauria d’aprendre del bisbe valencià, Santiago de Wit Guzmán, actual nunci del papa a Trinidad y Tobago, Antigua, Belice i altres petits estats, quan fa quatre anys, deia: “<em style="box-sizing: border-box;">Coneixent la realitat, pots servir millor</em>” (Alfa y Omega, 19 de febrer de 2020).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El maig de 2022, l’aleshores arquebisbe de València, Antonio Cañizares, en la seua carta setmanal (que sempre feia només en castellà), i amb motiu del centenari de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, escrivia: “<em style="box-sizing: border-box;">Sé tú misma, Valencia, vuelve a tus raíces y ganarás lo más valioso a lo que puedes aspirar. Vuestros antepasados, a los pies de la Virgen, confiaron en el Señor y comprendieron la verdad</em>”. Sí, tenia raó l’arquebisbe Cañizares. València i el País Valencià han de ser ells mateixos i tornar als nostres orígens, uns orígens que els bisbes valencians han oblidat. L‘Església valenciana ha de tornar a recuperar la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena, que els nostres bisbes, com va fer, entre d’altres, l’arquebisbe Andrés Mayoral, continuen menyspreant.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El P. Bottasso (a diferència del clergat valencià), va defensar i valorar com cal la cultura dels pobles. Joan Bottasso, que era antropòleg i coneixia bé les cultures dels indígenes, va defensar sempre, que els pastors de l’Església havien de conèixer la llengua dels cristians que ells servien en el seu ministeri presbiteral. El P. Joan Bottasso deia que “<em style="box-sizing: border-box;">no hi ha cultures superiors i inferiors, sinó diferents</em>” i per això, també a l’Església, totes les cultures “<em style="box-sizing: border-box;">tenen molt a aprendre i a ensenyar</em>”. El P. Bottasso treballà per una Església que estigués sol·lícitament al costat dels ferits i dels exclosos, sempre disposada a servir més que a jutjar.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El 2020, un informe del Consell d’Europa mostrava la seua preocupació per la situació del valencià, ja que l’estat espanyol continua vulnerant els drets lingüístics dels valencianoparlants. A l’Administració i a la Justícia, el valencià, com el gallec i el basc, es troba en una situació de des-protecció davant el castellà, que continua com a llengua imposada. Si això passa a l’Administració i a la Justícia, la situació del valencià a l’Església és alarmant, ja que els nostres pastors continuen imposant el castellà i menyspreant i excloent la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la Beata Pepa Naval Girbés a les esglésies valencianes.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els pastors de l’Església Valenciana continuen creient que hi ha una cultura superior, que per a ells és la castellana (i que ells privilegien i protegeixen) i una inferior, la valenciana, que menyspreen i marginen per complet.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els nostres pastors encara no han fet realitat el Vaticà II pel que fa a la llengua a la litúrgia, ja que la <em style="box-sizing: border-box;">Sacrosanctum Concilium</em> demanava la introducció de les llengües vernacles a l’Església. Encara que siga sorprenent, malgrat l’Estatut d’Autonomia del País Valencià i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, els nostres bisbes i preveres creuen que la llengua dels cristians valencians és el castellà i per això exclouen de la vida de l’Església, el valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Als nostres bisbes els aniria bé seguir l’exemple del P. Joan Bottasso, que a l’Equador va saber aprendre (i valorar) les llengües indígenes, per tal de no comportar-se com un colonitzador, sinó com un pastor amb l’olor de les seues ovelles. Com un pastor que valorava les llengües dels cristians d’aquell poble. Com hauria de ser normal. Per això el P. Bottasso, com un autèntic pastor que estimava el seu poble, va aprendre la llengua dels qui servia i no va ni ignorar ni menysprear la llengua del poble que l’acolli, a diferència del que fa el clergat valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Desgraciadament, els bisbes i la majoria dels preveres valencians continuen menyspreant i anul·lant la nostra llengua, que sempre queda a les portes dels temples. A diferència del que passa als països de missió (o a qualsevol altre país civilitzat), on l’Església assumeix, valora, respecta i utilitza la llengua dels cristians.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal tindre en compte que la diòcesi de València ha creat diverses parròquies personals, perquè els xinesos, els filipins, els polonesos o els africans, puguen celebrar la fe en la pròpia llengua. Però els bisbes valencians i la majoria dels preveres del País Valencià, no tenen cap sensibilitat per la llengua dels cristians valencians, que continua prohibida al si de les parròquies valencianes. Només cal recordar que el dia de Sant Vicent Ferrer de 2022, el bisbe auxiliar de València, Javier Salinas, presidí a la Seu, la missa, i llevat de les lectures, tant el Credo, com la pregària Eucarística i el Parenostre i fins al final de la missa, tot va ser en castellà. ¿És que el Credo en valencià no és vàlid? ¿És que la transsubstanciació, en valencià, no transforma el pa en el cos de Crist i el vi en la seua sang i només és possible si es fa en castellà?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per altra part, va ser curiós (i interessant), que el 2 de maig de 2023, en la presentació de l’Any Jubilar del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Lledó, el bisbe de Chiete-Vasto, Bruno Forte, fes a Castelló de la Plana una conferència que portava per títol: “<em style="box-sizing: border-box;">Maria y la belleza de Dios</em>” (Diócesis de Segorbe-Castellón, 2 de maig de 2023). El bisbe Bruno Forte va començar la seua exposició excusant-se per no poder fer la conferència en valencià i dient que la faria en castellà: “<strong style="box-sizing: border-box;"><em style="box-sizing: border-box;">Disculpen que no hablo valenciano, pero para reparar este <u style="box-sizing: border-box;">pecado</u></em>” </strong>(el bisbe Casimiro López no parla mai en valencià!),<strong style="box-sizing: border-box;"> “</strong><strong style="box-sizing: border-box;"><em style="box-sizing: border-box;">voy a leer una poesía</em>”, </strong>dedicada a la Mare de Déu del Lledó, que el bisbe Bruno Forte va llegir en valencià. I així ho va fer davant l’estupor del bisbe de Sogorb-Castelló, que no diu ni pruna en valencià. El bisbe Forte va donar una lliçó de respecte i estima per la nostra llengua, un respecte que no té el bisbe Casimiro López, que menysprea la llengua amb la que els castellonencs aclamen la patrona de la capital de la Plana Alta.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els bisbes i els preveres valencians haurien d’imitar els pastors d’Iraq que, en la visita del papa Francesc a Mossul i a altres ciutats iraquianes, es va utilitzar l’àrab en les celebracions litúrgiques. Com utilitzaren també l’àrab els cristians que celebraren l’Eucaristia a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats l’abril de 2018, com recollia la web del “<em style="box-sizing: border-box;">Arzobispado de Valencia</em>”, el 24 d’abril de 2018, amb el vídeo on es pot vore un fragment de la missa en àrab. I també, els capellans valencians haurien d’imitar el claretià indi <a href="https://claretpaulus.org/ca/2023/12/04/sarin-nadupparmil-claretia-indi-pais-basc-catequesi-euskera/?utm_source=brevo&utm_campaign=20231207%20Butllet%20Claretians%20de%20Catalunya&utm_medium=email" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">Sarin Nadupparmil</a>, que fa la catequesi en eusquera.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">A vore quan els capellans i els bisbes valencians fan per al valencià el que es fa amb l’àrab, el polonès, el xinès, l’italià i amb altres idiomes, ja que els ciutadans que viuen a València i parlen aquestes llengües, sí que poden celebrar l’Eucaristia en les seues llengües maternes.</p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Els cristians valencians ens aclamem a la Mare de Déu dels Desemparats, la mare dels valencianoparlants que ens trobem desemparats pel que fa a la nostra llengua, ja que els nostres bisbes i els nostres capellans continuen excloent-la de l’Església. Malgrat que l’arquebisbe Antonio Cañizares ens convidava a retrobar les nostres “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">raíces</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span> </p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-71333478433745045112023-12-27T07:17:00.000-08:002023-12-27T07:17:06.123-08:00El Ayuntamiento de Valencia no tiene vergüenza (RELIGIÓN DIGITAL, 27/12/2023)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LfSrSgFoY9dNstVAqhocn-RG_kPxMjk_CsQsfnSazqL3FuH9Za978gPuCgwrtTuEIXMMkB4ZbmSd0Z8FZeEYXE0S2fl6sleTEplL0Zyyg-2q0ppuqQkm3soTYUrOwE0rb34I6XXtWMJl4OpDd9oenMyBYDXGbeK2GBLyFEIJHEdI3dLCR1HUxxNQHto/s240/th%20(6).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="240" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LfSrSgFoY9dNstVAqhocn-RG_kPxMjk_CsQsfnSazqL3FuH9Za978gPuCgwrtTuEIXMMkB4ZbmSd0Z8FZeEYXE0S2fl6sleTEplL0Zyyg-2q0ppuqQkm3soTYUrOwE0rb34I6XXtWMJl4OpDd9oenMyBYDXGbeK2GBLyFEIJHEdI3dLCR1HUxxNQHto/w640-h480/th%20(6).jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p> El gobierno municipal de València (PP y Vox), en su indecente exigencia, pide
un permiso a los “Amigos de la Calle”, para que repartiendo alimentos
puedan saciar el hambre de los que no tienen nada. Y eso en Navidad
La alcaldesa de València, la señora Mª José Català y el concejal responsable
de la Policía Municipal, habrían de dar la cara ante semejante atropello con
la gente que pasa hambre y pedir perdón por esa medida tan inmoral e
indecente
Amigos de la Calle” lleva 16 años repartiendo comida y nunca habían tenido
ningún problema con los anteriores consistorios. Pero en estas fechas tan
familiares (seguro que la alcaldesa de València habrá cantado el “Noche de
Paz, Noche de Amor”), la Policía Municipal de València ha obligado a
desmantelar el reparto de comida para 70 familias necesitadas</p><p> Sí, no tienen vergüenza los responsables municipales que han ordenado a la Policía Municipal de València,
que desmantele el reparto de comida para familias necesitadas en la capital del País Valenciano, con el
ridículo argumento de “no tener permiso” (Levante, 26 de diciembre de 2023). Y es que el gobierno municipal
de València (PP y Vox), en su indecente exigencia, pide un permiso a los “Amigos de la Calle”, para que
repartiendo alimentos puedan saciar el hambre de los que no tienen nada. Y eso en Navidad, cuando la
alcaldesa de la ciudad y los concejales del PP y Vox cenarán y almorzarán ovíparamente, mientras desprecian
a los más pobres, exigiendo, además, un permiso vergonzoso a la asociación “Amigos de la Calle”, que son
los que se preocupan de los más necesitados. Por eso la alcaldesa de València, la señora Mª José Català y el
concejal responsable de la Policía Municipal, habrían de dar la cara ante semejante atropello con la gente que
pasa hambre y pedir perdón por esa medida tan inmoral e indecente.
Y es que ante el problema del hambre, no vale todo, como pedir un ridículo permiso para poder dar de
comer al hambriento. En su hipocresía, la alcaldesa de València y el equipo de gobierno del Ayuntamiento,
hoy, seguro que también pedirían un permiso a Jesús para que saciara el hambre de la multitud que le seguía.
Es indecente e infame, que la Policía Municipal de València (habría de saberse qué concejal ha dado esa orden
vergonzosa e inmoral), haya acudido a la zona de reparto de alimentos, obligando a quitar las mesas que
los “Amigos de la Calle” habían puesto para repartir bolsas con comida para la gente más necesitada,
aunque sí ha permitido (¡que generosidad tan grande!), terminar el reparto desde la furgoneta.</p><p>La asociación “Amigos de la Calle” lleva 16 años repartiendo comida y nunca habían tenido ningún problema
con los anteriores consistorios. Pero en estas fechas tan familiares (seguro que la alcaldesa de València habrá
cantado el “Noche de Paz, Noche de Amor”), la Policía Municipal de València ha obligado a desmantelar el
reparto de comida para 70 familias necesitadas. Los agentes (obedeciendo una orden vergonzosa), han
reclamado los permisos a la entidad y han desmontado el reparto, con el absurdo argumento de “obstruir la
vía pública”. Esta asociación ha enseñado a la Policía Municipal el permiso (¿hace falta un permiso para dar
comida al hambriento?), del anterior consistorio (Compromís y PSOE), que reconocía la labor social de esta
entidad. Pero la Policía Municipal lo ha rechazado al considerar que no es válido.
“Amigos de la Calle” es una entidad que reparte comida para personas sin hogar, los domingos, y para
familias necesitadas, los miércoles.
Hasta el momento, el arzobispo de València no ha denunciado este atropello del Ayuntamiento. Si el
cardenal Cañizares tenía una gran simpatía con el PP i Vox (diciendo incluso que éste último partido no era de
extrema-derecha), no quisiera pensar que el actual arzobispo tenga también esta connivencia con estos
partidos que maltratan a los más pobres.</p><p> Tampoco el señor Nacho Grande (exdirector de Cáritas de València), actual Secretario Autonómico de Familia
y Servicios Sociales, no ha abierto la boca para denunciar el atropello de su partido, el PP y de Vox, con las
personas más vulnerables de la sociedad valenciana. Y es que estos señores viven confortablemente, comen y
duermen bien y no se acuerdan de los pobres, mientras hay gente que pasa hambre. Y no solo no solucionan
este problema, sino que crean problemas exigiendo permisos a la gente que, desinteresadamente, alimenta a
los hambrientos.
El señor Roberto Prades, vicepresidente de “Amigos de la Calle”, ha encontrado “injustificable” esta medida
vergonzante del Ayuntamiento de València, ya que “no estamos impidiendo la circulación, ni molestando a
nadie”.
Esta acción inmoral del Ayuntamiento de València (que hasta el momento no ha dado la cara ni ha pedido
perdón), no es la primera que ha tenido lugar estos días. Hace dos semanas, “varios agentes prohibieron el
reparto de comida en el río Turia, por parte de la entidad, “Ayuda a una familia”, que daban alimento a 650
personas sin hogar” (Levante, 15 de diciembre de 2023).
Cuando solo hace unos días, el papa Francisco felicitaba la Navidad a los 4000 pobres que cenaron delante
del Congreso, en Buenos Aires (Religión Digital, 26 de diciembre de 2023) y cuando el P. Ángel ha organizado
la cena de Nochebuena para 100 personas sin hogar en el Teatro Real (Religión Digital, 24 de diciembre de
2023), el Ayuntamiento de València pone trabas (exigiendo un absurdo permiso) a los que alimentan a los que
tienen hambre. Cuando el papa, cada año, nos convoca a celebrar la Jornada Mundial de los Pobres, el
Ayuntamiento de València pide permisos para alimentar a las familias necesitadas.</p><p>Los responsables (la alcaldesa de València y el concejal de la Policía Municipal), de semejante atropello
contra los Derechos Humanos, son los mismos que ocupan los primeros bancos en la misa del día de la
Virgen de los Desamparados, mientras dejan desamparados a los hambrientos. Los responsables de
semejante atropello, son los mismos que asisten, con sus medallas y bandas municipales, a la procesión del
Corpus en la ciudad de València, queriendo honrar al Cuerpo de Cristo en la custodia, mientras maltratan el
Cuerpo de Cristo presente en los pobres.
La vergüenza de pedir un permiso para dar de comer al hambriento, me recuerda cuando los escribas y
fariseos se escandalizaban de Jesús porque había curado en sábado. La alcaldesa y el concejal responsable de
prohibir alimentar a los pobres, son los nuevos escribas y fariseos que ocupan un cargo (que no merecen), en
el Ayuntamiento de València.</p><p> Los políticos están para resolver los problemas de los ciudadanos. No para crear nuevos problemas, ni
tampoco para impedir que los que hacen el trabajo que habría de hacer el Ayuntamiento de València para
erradicar la pobreza, se vean impedidos con estúpidos permisos, para poder aliviar el hambre de la gente que
pasa necesidad.
Desearía que el arzobispo de València denunciara este atropello del Ayuntamiento de la capital del
País Valenciano para con los pobres. Y especialmente de la alcaldesa y del concejal de la Policía Municipal.
Su silencio sería (como lo era el del arzobispo Cañizares con el PP y Vox), un insulto a los pobres y a las
asociaciones que dan de comer al hambriento.
El primer acto de este Ayuntamiento (PP y Vox), al frente del cual está la señora Mª José Catalá, el mismo 17 de
junio, en recibir la vara de mando de alcaldesa, fue acudir a la basílica de la Virgen de los Desamparados. El
rector de la basílica, Melchor Seguí, que recibió a los concejales del PP con la alcaldesa al frente, aquel 17 de
junio, dijo que “la Virgen de los Desamparados intercederá por usted, para que acierte en el gobierno en la
justicia y en la equidad, sobre todo en la atención a los más débiles y vulnerables” (esDiario.es 17 de junio de
2023). La alcaldesa de València también puso en la Sala Noble del Ayuntamiento la imagen de la Virgen de los
Desamparados, que el anterior gobierno (Compromís y PSOE) había puesto en otro lugar, ya que según el PP,
Joan Ribó, alcalde durante 8 años, había despreciado la religión católica.
</p><p>Pero la alcaldesa de València (y el concejal responsable de la Policía Municipal), tan devota que se mostraba
de la Virgen de los Desamparados, deja desamparados a los que hoy pasan hambre, para vergüenza de los
que gobiernan la capital del País Valenciano. Y es que el Ayuntamiento de València no solo no evita el hambre,
sino que pone trabas a aquellos que reparten alimentos a la gente necesitada. La alcaldesa y los concejales
del PP y de Vox, habrán de oír de Jesús, no solo: “Tuve hambre y no me disteis de comer”, sino que también
que dificulten el trabajo de los que dan de comer al hambriento.
Por eso, en la próxima fiesta de la Virgen de los Desamparados y del Corpus, el arzobispo de València habría
de prohibir que estos hipócritas que ponen trabas a los que hacen el bien, participaran en la Missa d’Infants y
en estas procesiones. Porque los que desprecian a los pobres, están despreciando a la Virgen de los
Desamparados y al Cuerpo de Cristo, que son todos aquellos que pasan hambre. </p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-2024544448931103082023-12-26T10:42:00.000-08:002023-12-26T10:42:18.989-08:00Alberto Iniesta: el “davanter” de Tarancon (CASTELLÖ NOTÍCIES, 30/11/2023)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUPFKEeo5CbOdzd8XZ9sMWWUVsuCu9yRlkjiNS-_ThNVFBlknDGGtZ4JXRvGioW-aPxOP5wfwa4aqwwU2-0QjOJqQ2lOGaUWYi3mWauwpQTnhXOVAu-fTKWJ09DhQGg51ReQioijJbMgSPo1yOT8XtUUNRafHptJSJCxYoVPK2KTZr4SphKDReAaTXDuQ/s1068/Bausset-3-1068x707.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="1068" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUPFKEeo5CbOdzd8XZ9sMWWUVsuCu9yRlkjiNS-_ThNVFBlknDGGtZ4JXRvGioW-aPxOP5wfwa4aqwwU2-0QjOJqQ2lOGaUWYi3mWauwpQTnhXOVAu-fTKWJ09DhQGg51ReQioijJbMgSPo1yOT8XtUUNRafHptJSJCxYoVPK2KTZr4SphKDReAaTXDuQ/w640-h424/Bausset-3-1068x707.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Aquest any 2023 que ja s’acaba, hem commemorat el centenari del naixement del bisbe Alberto Iniesta, l’anomenat pel franquisme, bisbe “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">roig</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">” de Vallecas, un dels referents dels sectors més oberts de l’Església espanyola durant la dictadura. El bisbe Iniesta, amb cognom d’un bon futbolista del Barça, va ser un pastor senzill, un home bo, un cristià convençut i ferm, que sempre va estar al costat de la gent més compromesa en la lluita per la justícia. Bisbe auxiliar del cardenal Tarancon, Iniesta, que va ser l’últim de l’equip del cardenal de Borriana, va desenrotllar el seu servei episcopal en una zona conflictiva i difícil, com va ser la Vicaria de Vallecas i en una època de gran tensió social i política, durant el final del franquisme i els primers anys de la Transició.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Nascut a Albacete el 4 de gener de 1923, ara ha fet cent anys, Alberto Iniesta va ser consagrat bisbe el 1972, i va ser, amb el també bisbe Ramón Echarren i el P. Martín Patino, un dels col·laboradors més pròxims i més estrets del cardenal Tarancon en la missió d’<em style="box-sizing: border-box;">aggiornamento</em> de l’Església espanyola per acabar amb el nacionalcatolicisme.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Iniesta, que va presentar la seua renúncia com a bisbe auxiliar de Madrid el 5 d’abril de 1998, va ajudar l’Església a “<em style="box-sizing: border-box;">assumir, amb mirada de fe, el pluralisme, i a acceptar-lo amb respecte i amb convicció</em>”. Alberto Iniesta va ajudar el cardenal Tarancon a construir una “<em style="box-sizing: border-box;">Església nova per a una Espanya nova</em>”, després dels anys del Règim franquista. Per això Iniesta es va convertir en la mà dreta del cardenal de Borriana, per fer possible un “<em style="box-sizing: border-box;">cristianisme de rostre humà</em>”, que estiguera “<em style="box-sizing: border-box;">per damunt de legalismes</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Obert i dialogant, el bisbe Iniesta volia actualitzar al si de l’Església algunes postures teològiques, com per exemple “<em style="box-sizing: border-box;">el concepte d’autoritat</em>”, per tal que el ministeri episcopal i presbiteral fóra un servei i no un honor, com ha repetit tantes vegades el papa Francesc. A més, desitjava la independència de l’Església i l’Estat, i per això volia que “<em style="box-sizing: border-box;">les relacions de l’Església amb els poders públics</em>” foren “<em style="box-sizing: border-box;">molt sòbries</em>”. Per a Iniesta, l’Església s’havia de fer present en la societat sense tancar-se en un <em style="box-sizing: border-box;">ghetto</em>, però alhora, “<em style="box-sizing: border-box;">renunciant al poder</em>”. Iniesta estava convençut, com també ho creia el cardenal Tarancon, que una aliança amb el poder porta sempre l’Església a debilitar-se, a aburgesar-se, a instal·lar-se i a claudicar, perdent, d’aquesta manera, la força evangelitzadora.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Home d’esperit lliure, en morir el papa Pau VI el 6 d’agost de 1978, el bisbe Iniesta expressà el seu desig per tal que el futur bisbe de Roma fóra “<em style="box-sizing: border-box;">un home amb experiència religiosa</em>” i un creient que “<em style="box-sizing: border-box;">creguera més en Jesucrist que en l’Església terrena, molt més en les benaurances que en els Concordats</em>”, i que visquera més “<em style="box-sizing: border-box;">d’Evangeli que del Dret Canònic</em>”. El bisbe Iniesta demanava que el nou papa fóra un “<em style="box-sizing: border-box;">home amb gran sentit de poble, amb un tarannà profètic, ple de coratge i d’audàcia, no només per treballar, sinó també per lluitar per la causa de Jesucrist</em>”, i així transmetera als cristians “<em style="box-sizing: border-box;">una santa audàcia, un sant coratge i una il·limitada esperança</em>”. El desig del bisbe Iniesta es va vore acomplert, ja que va ser elegit el cardenal Albino Luciani com a nou bisbe de Roma.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El bisbe Iniesta era partidari “<em style="box-sizing: border-box;">d’afirmar i confirmar la necessitat i el propòsit de l’Església, de continuar el seu procés de renovació</em>”, per tal que les comunitats cristianes avançaren “<em style="box-sizing: border-box;">amb valor, amb esperança i amb alegria</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per al bisbe Iniesta, l’Església s’havia de comprometre en la “<em style="box-sizing: border-box;">lluita per la justícia</em>”, posant-se al costat dels hòmens que busquen una societat “<em style="box-sizing: border-box;">més justa, més fraterna i més lliure, una societat sense</em> <em style="box-sizing: border-box;">classes</em>”, ja que només així el cristianisme esdevé una “<em style="box-sizing: border-box;">força alliberadora</em>”. Durant l’etapa del papa Joan Pau II, Iniesta tenia por del triomfalisme i de la parafernàlia, dels avions especials en els viatges del papa polonès, de “<em style="box-sizing: border-box;">la gent poderosa, de les catifes i els domassos, els trons</em>” i sobretot de la possible “<em style="box-sizing: border-box;">capitalització dels viatges del papa per alguns pietosos i catòlics econòmics</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">D’Alberto Iniesta recordem sobretot el seu paper en l’Assemblea Conjunta bisbes-preveres, que se celebrà a Madrid del 13 al 18 de setembre de 1971, i que serví de reflexió (malgrat els atacs del Règim franquista) per aplicar el Vaticà II en l’Església espanyola. Quatre anys més tard, el bisbe Iniesta va haver d’acceptar com un fet consumat, la prohibició per part del govern de l’Estat, de la I Assemblea Cristiana de Vallecas, que s’havia de celebrar el març de 1975 i que havia de presidir el cardenal Tarancon. La <em style="box-sizing: border-box;">Dirección General de Seguridad</em>, amb una actitud despòtica i autoritària, va prohibir aquesta Assemblea, argumentant que hi havia “<em style="box-sizing: border-box;">peligro de alteración del orden público</em>” i fins i tot la <em style="box-sizing: border-box;">Policia Armada</em> i els membres de la <em style="box-sizing: border-box;">Brigada de Investigación Social (BIS)</em>, van impedir als assistents a l’Assemblea que arribaren al lloc de reunió.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb un esperit lliure, Iniesta volia per a l’Església la comunió, la col·legialitat i la corresponsabilitat entre el papa i els bisbes. Tampoc no li agradava a Iniesta “<em style="box-sizing: border-box;">un ministeri episcopal de tarannà autoritari, distant i merament doctrinal</em>”. Per a Iniesta, “<em style="box-sizing: border-box;">l’ideal del bon pastor estava en la proximitat, el diàleg, la paciència, l’esperança, la comprensió i la compassió</em>”. Alberto Iniesta propicià un esperit de diàleg al si de l’Església espanyola, i en la Transició, desaconsellà, juntament amb Tarancon, de patrocinar un partit polític “<em style="box-sizing: border-box;">catòlic</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb cognom de futbolista, Iniesta, que va morir el 3 de gener de 2016, va ser un bon “davanter”, que ajudà el cardenal Tarancon a fer avançar l’Església espanyola en la línia conciliar de diàleg i de respecte a la pluralitat que hi havia a la societat espanyola.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Iniesta volia, com ara ens demana el papa Francesc, que els pastors fomentaren “<em style="box-sizing: border-box;">un esperit de tolerància, de respecte, d’amistat i de solidaritat</em>”, característiques que ell encarnà a la perfecció. Per això crec que el bisbe Iniesta va ser un pastor “<em style="box-sizing: border-box;">bergoglià</em>”, que certament va fer “<em style="box-sizing: border-box;">olor d’ovella</em>” en l’exercici del seu ministeri episcopal.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per això en aquest any que hem celebrat el centenari del naixement del bisbe Iniesta, hem de donar gràcies a Déu per haver-nos atorgat un pastor segons el cor de Déu.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-22101878207961772932023-12-26T10:38:00.000-08:002023-12-26T10:38:22.128-08:00El PP es rebel·la davant la Justícia (CASTELLÓ NOTÍCIES, 04/12/2023)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVdRpdg4UNKNLlvwFNprwsYBsqhbf1KQZBSXJFjdQSKbXLp5GM19u6sW7-Vf6Rx2KJdn99yJrmEkDqb1AMMQjpfYuu-bEDgZJqeMPdrccob1EJ5t6XgltYwBBT3rhzRWRGstJ-IUjetTK8_PLANnA6qGLXYADqjQhLCccXYkiK7Cxcohk7PRHQaSdBzg/s1068/Bausset-1068x707.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="1068" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVdRpdg4UNKNLlvwFNprwsYBsqhbf1KQZBSXJFjdQSKbXLp5GM19u6sW7-Vf6Rx2KJdn99yJrmEkDqb1AMMQjpfYuu-bEDgZJqeMPdrccob1EJ5t6XgltYwBBT3rhzRWRGstJ-IUjetTK8_PLANnA6qGLXYADqjQhLCccXYkiK7Cxcohk7PRHQaSdBzg/w640-h424/Bausset-1068x707.jpg" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">El cinisme dels dirigents del PP és d’antologia. Els qui estan al capdavant d’aquest partit sempre es mostren respectuosos (“</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">como no podria ser de otra manera</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, repeteixen), amb les decisions judicials. Però només de paraula. Amb els seus actes, i sobretot el PP valencià, els polítics d’aquest partit demostren que no solament no acaten la Justícia, sinó que l’ataquen.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El 29 de novembre passat va fer deu anys del vergonyós tancament de Canal 9 per part del despòtic govern del PP, encapçalat pel senyor Alberto Fabra (Vilaweb, 27 de novembre de 2023).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Curiosament, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va donar la raó als treballadors de Canal 9 afectats per un expedient de regulació d’ocupació (ERO), i per això mateix el TSJPV obligava la Generalitat del País Valencià a readmetre’ls. Però el PP, no fent cas de la resolució judicial, és a dir, desobeint el que deia la Justícia, respongué tancant Canal 9 i acomiadant els seus treballadors. I ara el PP encara té la barra de dir que respecta les resolucions judicials!</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Però no acaba ací la insubmissió del PP davant la Justícia. Encara és més escandalosa la desobediència de la Justícia per part del partit del Sr. Feijóo, en relació a la unitat de la nostra llengua.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com ens ha recordat l’amic Moisès Vizcaino (<strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.diarilaveu.cat/societat/video-46-sentencies-que-demostren-la-unitat-de-la-llengua-187158/" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">La Veu del País Valencià, 23 d’agost de 2023</a></strong>), hi ha 46 sentències de la Justícia a favor de la unitat de la nostra llengua. Per això Moisès Vizcaino, el 2014, va registrar aquestes resolucions al Consell Jurídic Consultiu del País Valencià. Però una vegada més, el PP no fa cas de la Justícia, que reconeix la unitat de la llengua amb 46 sentències a favor, sinó que ataca aquestes resolucions afavorint el secessionisme lingüístic i subvencionant entitats secessionistes que ataquen les resolucions de la Justícia. Per cert, el rei, en l’obertura de la legislatura, el 29 de novembre passat, va acabar el seu discurs donant les “<em style="box-sizing: border-box;">gràcies</em>” (també en castellà, eusquera i gallec). Com és que va dir gràcies (com es diu en català) i no va dir cap altra paraula (en valencià) per donar les gràcies. ¿No serà perquè la majoria de paraules són exactament igual en català que en valencià, com per exemple, “<em style="box-sizing: border-box;">gràcies</em>”?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per això, que el PP (sobretot el valencià), no ens vinga donant lliçons de respecte a la Justícia i diga que és el màxim defensor de la separació de poders, quan els seus dirigents valencians no fan cap cas (sinó tot el contrari), de les resolucions judicials. I és que el cinisme del PP és d’antologia.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-10184580688575487022023-12-26T10:35:00.000-08:002023-12-26T10:35:27.457-08:00Capancalá (CASTELLÓ NOTÍCIES, 12/12/2023)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2CRf1CjjKetZA8YL2puSorasADPFSW5yGmZ2Vkn2XsBTCZFY1ADwwVmq5NDCVMDwFwvRTwHt5ptbmCWS2ja16uD9F86gvcJG3PHr3fC-w2cZKO8w33Ve5plh3K_A7j7FcKEYQ4a_3QNGjuS3RCHJWKoGT9nRqec1TCKgeCoIh24w7HVPHabngCrhyphenhyphenh-k/s1068/Bausset-1-1068x707.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="1068" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2CRf1CjjKetZA8YL2puSorasADPFSW5yGmZ2Vkn2XsBTCZFY1ADwwVmq5NDCVMDwFwvRTwHt5ptbmCWS2ja16uD9F86gvcJG3PHr3fC-w2cZKO8w33Ve5plh3K_A7j7FcKEYQ4a_3QNGjuS3RCHJWKoGT9nRqec1TCKgeCoIh24w7HVPHabngCrhyphenhyphenh-k/w640-h424/Bausset-1-1068x707.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquest era el cartell que hi havia a dalt de la porta d’una botiga d’un poble de Málaga. Ens ho contava als monjos (ja fa molts anys) amb la seua gràcia habitual, el bisbe Ramon Buxarrais. I és que en visitar un poble malagueny, el bisbe Buxarrais va vore a la porta d’una botiga el cartell: “<em style="box-sizing: border-box;">Capancalá</em>”. Buxarrais, encuriosit per aquesta expressió (que ell no entenia), va preguntar què volia dir. El rector del poble, que acompanyava el bisbe, li contestà que era una botiga que venia “<em style="box-sizing: border-box;">Cal para encalar</em>”. També conten que Miguel d’Unamuno va vore aquesta mateixa paraula a la porta d’una botiga (a Màlaga, potser?) i en preguntar què volia dir aquell nom, li van dir que allà venien calç per emblanquinar les parets.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">He recordat aquesta anècdota que ens contà el bisbe Buxarrais i la d’Unamuno, perquè l’indocumentat (i analfabet) Conseller d’Educació de la Generalitat del País Valencià, el Sr. Rovira (un cognom ben català, que vol dir: lloc poblat de roures), va entregar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua uns consells perquè aquest conseller vol un valencià “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>” (Levante, 23 d’octubre de 2023).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Si el Sr. Rovira vol un valencià “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>”, m’imagine que també voldrà un castellà “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>” i per això mateix s’adreçarà d’immediat a la Real Academia de la Lengua (de la mateixa manera que ho ha fet amb l’AVL), per normalitzar expressions “<em style="box-sizing: border-box;">de la calle</em>”, com les següents, entre moltes d’altres:</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;">Vamo pa dentro<br style="box-sizing: border-box;" />Joer<br style="box-sizing: border-box;" />Ezú, María i Jozé<br style="box-sizing: border-box;" />Adió, mu buena<br style="box-sizing: border-box;" />Vaya usté con Dió<br style="box-sizing: border-box;" />Vamo pa casa<br style="box-sizing: border-box;" />Usté dirá<br style="box-sizing: border-box;" />Lo que ha pasao, ha pasao<br style="box-sizing: border-box;" />Soy pastó d’ovejas<br style="box-sizing: border-box;" />¿Nadie te ha dicho ná?<br style="box-sizing: border-box;" />Hay un hombre herio a la puerta<br style="box-sizing: border-box;" />Me tengo que i a Málaga<br style="box-sizing: border-box;" />Me he acordao de ti<br style="box-sizing: border-box;" />Mi hermana se quedó pasmá<br style="box-sizing: border-box;" />¿Estás mejó de salú?<br style="box-sizing: border-box;" />Buena noche a tos<br style="box-sizing: border-box;" />Nozotros vamo a Graná<br style="box-sizing: border-box;" />Eres un pesao<br style="box-sizing: border-box;" />Estamo mu bien<br style="box-sizing: border-box;" />Ná de ná<br style="box-sizing: border-box;" />He pagao la hipoteca<br style="box-sizing: border-box;" />Me he comprao un coche<br style="box-sizing: border-box;" />Me tengo que ir yendo<br style="box-sizing: border-box;" />Tengo treinta y tre año<br style="box-sizing: border-box;" />Lo derecho de la mujere<br style="box-sizing: border-box;" />¿Alguna pregunta má?<br style="box-sizing: border-box;" />Se lo pido por favó<br style="box-sizing: border-box;" />Ya viene pa cá<br style="box-sizing: border-box;" />Niño vete pa llá<br style="box-sizing: border-box;" />Te doy media guantá<br style="box-sizing: border-box;" />¿Empezamo la reunión?<br style="box-sizing: border-box;" />Me pezan lo año<br style="box-sizing: border-box;" />La mujere valen muxo<br style="box-sizing: border-box;" />E lo que hay<br style="box-sizing: border-box;" />Somo mucho má que ellos<br style="box-sizing: border-box;" />Estamo to el día esperando<br style="box-sizing: border-box;" />El día diecisei de noviembre<br style="box-sizing: border-box;" />Lo derecho humano<br style="box-sizing: border-box;" />Eso es pa tí</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquestes i moltes altres, són les frases que diu la gent, sobretot els andalusos, els extremenys i els murcians. Per això si el Sr. Rovira, com he dit abans, té la dèria de voler un valencià “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>” ¿demanarà que aquestes frases siguen incorporades al castellà al Congrés de Diputats o que el rei les diga, perquè així el castellà estarà “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>”? Seria fantàstic que el rei d’Espanya començarà el seu discurs, la Nit de Nadal, així: “<em style="box-sizing: border-box;">Epañole, felí Navidá</em>”</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">¿El Sr. Rovira demanarà a la presidenta de la Comunidad de Madrid i al president de la d’Andalusia que facen els seus discursos en un castellà “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>”? ¿I els acadèmics de la Real Academia de la Lengua recolliran aquestes expressions al Diccionario de la Lengua Española?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb la seua ocurrència, del tot ridícula, el conseller Rovira ha mostrat dues coses. Per una part, l’odi que té a la nostra llengua en el seu intent de vulgaritzar-la i castellanitzar-la i per l’altra, la seua ineptitud més absoluta per a ser conseller, ni més ni menys que d’Educació.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per cert: he trobat curiós el segon cognom del president de la Generalitat, Carlos Mazón <strong style="box-sizing: border-box;">Guixot</strong>, una paraula que el Diccionari Normatiu Valencià, en una primera accepció, ens remet a “Algepsot”, que és un tros d’algeps arrancat d’una obra o que s’ha endurit abans d’aplicar-lo. La paraula “Guixot” també té una segona accepció: “Garramanxo” o traç imperfecte de lletres escrites sense habilitat. Això és el que fa el Conseller d’Educació amb la seua ocurrència (“<em style="box-sizing: border-box;">sense habilitat</em>”), per buscar un valencià “<em style="box-sizing: border-box;">más cercano a la calle</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I també, sense gens ni miqueta d’habilitat, el Conseller d’Educació ha dit una bestiesa més, i és que el valencià s’ha de promoure, però “<em style="box-sizing: border-box;">no imponerlo</em>”. Però, ¿als nostres alumnes, als instituts i a les escoles no se’ls imposa el castellà, les ciències naturals, l’anglès, les matemàtiques o la literatura? ¿O és que aquestes assignatures són optatives i són els alumnes que decideixen si les estudien (si volen fer-ho) i si no, no les estudien? Com n’és d’ignorant i demagog el Conseller d’Educació?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Davant aquesta situació de menyspreu a la nostra llengua per part del govern del País Valencià, una vegada més, desgraciadament, hem de lamentar el silenci còmplice dels bisbes valencians, incapaços de defensar el català davant la barbàrie del govern del PP i VOX, que promou el secessionisme lingüístic i intenta trencar la unitat de la nostra llengua. Els bisbes valencians recorden aquelles paraules de Jesús, “<em style="box-sizing: border-box;">Vosaltres sou la llum del món</em>”? I també: “<em style="box-sizing: border-box;">La veritat vos farà lliures</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Afortunadament l’Església catalana (amb bisbes com Josep Pont i Gol, Ramon Masnou, Narcís Jubany, Ramon Torrella, Joan Martí Alanis, Joan Carrera, Jaume Camprodon i actualment amb els bisbes Joan Enric Vives i Joan Planellas), sempre ha defensat la nostra llengua i la nostra cultura, ja des del franquisme. Per això és lamentable que al llarg de la història, els bisbes valencians (a excepció dels bisbes de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Josep Mª Cases), hagen estat incapaços de defensar la veritat, és a dir una qüestió científica (reconeguda per totes les Universitats del món), com és la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer. Si en la seua irracionalitat, el govern valencià defensara que no existeix la llei de la gravetat, ¿els nostres bisbes també callarien?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Quan els bisbes de Nicaragua, amb valentia, han alçat la seua veu per protestar per les actituds despòtiques del govern de Daniel Ortega i de la seua dona, Rosario Murillo, ací, els bisbes valencians callen o riuen les gracietes d’un govern analfabet que va contra la ciència i que està perpetrant un genocidi lingüístic al nostre país. Cal tindre en compte, a més, en aquesta cursa d’analfabets, que el Sr. Mazón va anunciar, després de pactar amb VOX, que tancaria l’Oficina de Drets Lingüístics, malgrat que “<em style="box-sizing: border-box;">la vulneració dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat un 10%</em>” (Vilaweb, 4 de desembre de 2023). I mentrestant, els bisbes valencians mirant cap a una altra banda. Clar, la seua actitud és més que coherent, perquè cal que recordem que els bisbes valencians també són responsables de la vulneració dels drets lingüístics que patim els cristians valencians al si de l’Església. No conec la situació de les parròquies valencianes amb misses en la nostra llengua, però si que sé quin és el percentatge de misses en valencià a l’Alcúdia, la meua parròquia: de nou misses cada setmana, només una, els diumenges a les 9 del matí, és en valencià, en el pitjor horari de totes elles. Els qui es vanaglorien de defensar el bilingüisme, ja m’explicaran com s’entén que a l’Alcúdia (i sense comptar les misses de funeral), només hi haja un 11% de misses en valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En la tònica de destruir el valencià, últimament hem conegut un nou atac a la nostra llengua, quan el govern del PP-VOX destinarà els diners que s’atorgaven a l’Associació d’Editors del País Valencià, per promocionar el català (8000 euros) a l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. ¿No tenien una altra partida pressupostària per a l’Escolania, que la que estava reservada a l’AEPV?</p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Vergonya, cavallers, vergonya!, com deia el bon rei Jaume I.</span> </p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-88119164093810182682023-12-26T10:31:00.000-08:002023-12-26T10:31:39.036-08:00Mª Teresa, Irmina, Paula i Juanma (CASTELLÓ NOTÍCIES, 19/12/2023)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Aquests són els noms de quatre excel·lents professionals de la sanitat, amb una bona preparació i alhora amb un cor gran i una gran empatia amb els malalts. I al costat d’aquestes magnífiques persones, hi ha també altres metges i metgesses que conec (alguns d’ells alcudians), com Jorge Sanz, Mª Carmen Canet, Montse Verdejo, Llorenç Miralles, Anna Lluch, Paqui Martínez, Zulema Pla, Carlos Trescolí, Inma Baeza, José Vicente Martínez, Athanasius Pouptsis, Ernesto Fernández o Ramon Trullenque. O aquests altres metges i metgesses que he conegut, com els doctors Lluís Guerrero, Jaume Calmet, Joan Camí, Josep Miquel Viladoms, Andreu Garcia, Elisabet Gorgues, Albert Idígora, Hèctor López, Lídia Creus, Montse Domènech, Jordi Grau, Antonio Ugarte, Mireia Esquius, Esperança Martín, Josefina Claret, Josep Mª Garcia Boldú, Jesús Castillo, Joaquim Garcia Sabater, Elisabet Díaz o Dolors Vila. I encara, els joves metges, tan ben preparats, Josep Pagès i Celina Canet.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">L’alcudiana (i bona amiga) Mª Teresa Estarlich, una metgessa ara ja jubilada, té un extraordinari ull clínic i una especial sensibilitat per escoltar els malalts. Irmina Tarazón, metgessa al Centre de Salut de l’Alcúdia, també és una dona amable, una gran professional que no mira mai el rellotge quan atén els malalts. Paula Amat (alcudiana, que treballa al Clínic de València) i el seu marit, Juanma Sanchis (a l’hospital La Fe de València), són dos facultatius excel·lents, senzills i amables i amb una gran bondat.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per què he recordat aquestes quatre persones del món de la sanitat i els altres que també cite al meu article? Perquè, (com ens ho recorda l’amic David Pagès al seu llibre: “<em style="box-sizing: border-box;">Fe arrelada</em>”), tots ells compleixen al peu de la lletra allò que ha dit el Dr. Ciril Rozman Borstnar: “<em style="box-sizing: border-box;">Només una bona persona pot ser un bon metge</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El Dr. Rozman, catedràtic de Medicina i professor emèrit de la Universitat de Barcelona i referent internacional en el món dels transplantaments de medul·la òssia i de la lluita contra la leucèmia limfàtica crònica, creu (com ho crec jo també), que la bondat de les persones fa que siguen uns bons metges.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">També he recordat aquests metges perquè fa uns dies (Religión Digital, 16 de novembre de 2023) es donava a conèixer la campanya, “<em style="box-sizing: border-box;">Gràcies, doctor</em>”, impulsada per l’organització mèdica, SOMOS Community Care de Nova York i la Pontifícia Acadèmia per la Vida. Aquesta campanya vol valorar el rol dels professionals de la sanitat i la importància, tan fonamental, de la relació metge-malalt.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com deia el bisbe Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per la Vida, “<em style="box-sizing: border-box;">la relació entre el metge i el pacient és el cor de la medicina, que no pot ser reduïda a un receptari o a tecnologies</em>”. I és que, com ha dit el bisbe Paglia, “<em style="box-sizing: border-box;">els hòmens i les dones no són només la seua malaltia</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Jesús, que va passar la vida fent el bé, va curar leprosos, cecs o paralítics, i amb els 33 miracles relacionats amb la medicina, el profeta de Natzaret ens ensenya a mirar amb empatia i amb sol·licitud els malalts i a cuidar-nos els uns als altres. Com ho fan Mª Teresa, Irmina, Paula i Juanma i els altres metges que he citat abans. Per això el president de SOMOS, Ramón Tallaj, destacava “<em style="box-sizing: border-box;">el rol de milions de metges, que no només constitueixen la primera línia dels nostres sistemes sanitaris, sinó que sovint van més enllà, convertint-se en bons samaritans</em>”, com el personatge d’aquesta paràbola tan entranyable (Lc 10: 25-37).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Jesús de Natzaret és el punt de referència en l’atenció als malalts i per això, “<em style="box-sizing: border-box;">hui els metges són una figura central en l’assistència mèdica i en la humanització de la societat</em>”, com ha dit Mario Paredes, director general de SOMOS. I és que com ens ha recordat el papa Francesc, “<em style="box-sizing: border-box;">el dret a la salut és un dret constitucional</em>”, ja que forma part dels Drets Humans. D’ací la importància tan fonamental dels metges, ja que cuiden la salut dels malalts (Religión Digital, 18 de novembre de 2023).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Segons el doctor Ramón Tallaj, “<em style="box-sizing: border-box;">el metge assisteix i acompanya els més vulnerables</em>”, ja que “<em style="box-sizing: border-box;">sense metges, el món estaria deshumanitzat</em>”. Per això, com ha dit el Dr. Rozman, “<em style="box-sizing: border-box;">només una bona persona, pot ser un bon metge</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com molt assenyadament ha dit el Dr. (i bon amic), Lluís Guerrero, arqueòleg, paleo-patòleg, historiador i escriptor, “<em style="box-sizing: border-box;">El metge que escolta, no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes</em>”, factors tan importants en la relació metge-pacient.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com en la paràbola que ens presentava l’Evangeli el diumenge XXXIII (Mt 25:14-30), Déu ha donat molts talents a Mª Teresa, a Irmina, a Juanma i a Paula (i als altres metges) i ells els han fet treballar en bé dels malalts. Així, amb la seua tasca, aquests metges poden alleujar el sofriment dels qui pateixen.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Al costat del treball abnegat i heroic d’aquests excel·lents professionals de la sanitat, hi ha actituds, del tot immorals, de l’Administració valenciana, que no ajuden gens la tasca sacrificada de metges i metgesses. Només fa uns dies, la Sra. Eva Suárez, Directora General d’Atenció Primària de la Generalitat del País Valencià, deia que “<em style="box-sizing: border-box;">no tenim suficients metges per obrir les 24 hores els punts d’urgències extra-hospitalàries</em>” (Levante, 26 de novembre de 2023). Aquestes paraules són una vergonya, ja que davant la necessitat d’atenció sanitària dels ciutadans, la Sra. Suárez, en compte de lamentar-se de la falta de metges, hauria de buscar més facultatius per a la Sanitat valenciana.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I en relació a l’abús que significa una agenda de 60 pacients a cada metge, la Sra. Suárez, sense cap mena de rubor, deia que això “<em style="box-sizing: border-box;">pot ser puntual</em>”. Es veu que la senyora Directora General d’Atenció Primària no va als centres de salut, ni té idea del treball abnegat dels metges, ja que eixes agendes no són fets puntuals sinó el pa de cada dia, per a uns professionals cansats i estressats, degut a la gran quantitat de pacients que han de vore en una jornada. I encara, davant la pregunta que li feien sobre els horaris dels centres els dies de Nadal, la senyora Suárez no va tindre cap vergonya en dir que “<em style="box-sizing: border-box;">es proposarà als Centres de Salut, de tancar per les vesprades, davant la falta de substituts</em>”. Una vergonya més. En compte de proposar tancar per les vesprades, la Sra. Suárez hauria de buscar més metges i millorar les condicions econòmiques i laborals d’aquests grans professionals, molts dels quals, sense voler-ho, no tenen més remei que anar-se’n a d’altres països, pel fet que a l’estranger els ofereixen millors condicions de treball. Davant la vergonya que suposa tancar alguns centres de salut per les vesprades, ¿la senyora Suárez creu que els trens o el metro tanquen a les vesprades? L Sra. Suárez diu que té la idea que els malalts que demanen una cita al metge, siguen atesos en 72 hores. Però no es tracta d’idees, sinó de fets, quan actualment els malalts demanen hora i els la donen dues setmanes (o més), més tard.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que amb el nou govern del País Valencià, del PP i VOX, la situació de la sanitat ha empitjorat notablement, com ho mostra el cas de la senyora Teresa Salort, una dona de 62 anys, amb poliomielitis, que el 18 d’octubre es va trencar el maluc i va tindre una luxació del muscle. A la Fe i a l’hospital Sant Francesc de Borja de Gandia, els metges van decidir no operar-la perquè “<em style="box-sizing: border-box;">l’os era molt fràgil per l’osteoporosi i no era viable una pròtesi de maluc</em>”. Li van dir que a sa casa anara passant del llit a la butaca, matí i vesprada. Per altra part, i una vegada a la Safor, aquesta dona no va poder parlar amb el traumatòleg de Gandia (perquè no tenia cita prèvia telefònica) fins el 9 de novembre, després de 22 dies de la fractura, que “<em style="box-sizing: border-box;">per a la meua sorpresa, em donà l’alta i ací, al llit, continue prostrada i oblidada</em>”, com ha dit la senyora Salort, sense cap mena de seguiment mèdic per part de Sanitat (Levante, 9 de desembre de 2023).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Degut a la seua situació d’immobilitat, la seua musculatura ha anat atrofiant-se i per això “<em style="box-sizing: border-box;">sóc jo la que pague les sessions de rehabilitació, que em costen 175 euros cada setmana</em>”. Aquesta dona, desemparada per la sanitat valenciana, ha dit també: “<em style="box-sizing: border-box;">A ningú no li preocupa que em podreixi ací, al llit. No m’ha visitat ningú, ni m’ha telefonat ningú</em>”. Per això la senyora Salort ha dit que “<em style="box-sizing: border-box;">el desemparament de la sanitat pública ha estat brutal. També em pague jo de la meua butxaca el psicòleg. És just això?</em>”. A sa casa d’Oliva només té l’ajuda del seu germà i dels seus familiars i veïns, mentre la sanitat valenciana, indecentment, es desentén d’aquesta dona. Una vergonya més de la sanitat valenciana.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">S’ha dit que la grandesa d’una societat es mesura per la manera com tracta les persones més vulnerables i més fràgils. Tenint en compte la sol·licitud que tenen els metges pels malalts, és evident que tenim uns excel·lents professionals de la sanitat, però uns pèssims gestors a la Conselleria. Per això la societat, com va fer durant la pandèmia, hauria de mostrar-se agraïda amb aquests àngels de la guarda que vetlen per la nostra salut. Però al costat d’això, les mesures sanitàries del PP (amb la col·laboració de VOX), demostren que el partit del senyor Feijóo, almenys pel que fa a la sanitat, no només ha perdut el nord, sinó els quatre punts cardinals.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"></p><figure aria-describedby="caption-attachment-104663" class="wp-caption alignnone" id="attachment_104663" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 15px; margin: 0px 5px; max-width: 100%; text-align: center; width: 680px;"><a class="td-modal-image" href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/12/Dr.-Lluis-Guerrero.jpg" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;"></a></figure><p></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">A diferència de la política sanitària del PP (que maltracta metges i malalts), l’objectiu de la campanya, “<em style="box-sizing: border-box;">Gràcies, doctor</em>”, presentada fa uns dies al Vaticà, amb presència del papa Francesc, és agrair als professionals de la medicina la seua missió d’ajudar els malalts, així com la sol·licitud d’aquests facultatius pels qui sofreixen més i també la seua gran professionalitat. Com ho he vist jo mateix en Mª Teresa, Irmina, Paula i Juanma (i els altres metges que he citat abans), cal que reconeguem en aquests grans professionals la seua bondat i la seua empatia amb els qui pateixen, així com el temps i les ganes que posen per trobar remei a les malalties.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ESeAi_-eoWGnx3e53PBcorn1tqwESm2Kbk4sPfzpO0fjWVjd7NrfobNWNMTJK9g62YNHE74Qh8Iie4JyDc1VhWCp5mfK5E5aoY0ekjJAR4BMwLXp4knMONEs9anKxjcQYL3c-bukyZRDyubaSp-GM7sfX2cijNMTdgjohQRA-qouCEd1UedmPtEL0sU/s800/La-Dra.-Anna-Lluch-i-el-Dr.-Juan-Miguel-Cejalvo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="776" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ESeAi_-eoWGnx3e53PBcorn1tqwESm2Kbk4sPfzpO0fjWVjd7NrfobNWNMTJK9g62YNHE74Qh8Iie4JyDc1VhWCp5mfK5E5aoY0ekjJAR4BMwLXp4knMONEs9anKxjcQYL3c-bukyZRDyubaSp-GM7sfX2cijNMTdgjohQRA-qouCEd1UedmPtEL0sU/w620-h640/La-Dra.-Anna-Lluch-i-el-Dr.-Juan-Miguel-Cejalvo.jpg" width="620" /></a></div><br /><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><br /></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">Finalment, m’ha sorprès una nova “moda”: les persones que resen el rosari davant les seus del PSOE, per protestar per la llei d’amnistia i defensar la unitat d’Espanya. Però trobe a faltar eixes mateixes persones resant el rosari davant la Conselleria de Sanitat de la Generalitat del País Valencià, per denunciar el menyspreu dels responsables de la conselleria envers els malalts, com en el cas de la senyora Salort o l’intent de tancar per les vesprades centres de salut durant les festes de Nadal. Per això els responsables de la sanitat del País Valencià, amb el tracte indigne que tenen amb aquesta dona, es qualifiquen ells mateixos. I és que no tenen vergonya!</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-10566632993400034992023-12-26T10:25:00.000-08:002023-12-26T10:25:24.004-08:00Sant Nadal (CASTELLÖ NOTÍCIES, 25%12/2023)<p> <em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">“Ara ve Nadal,/ menjarem torrons/ i amb sa guitarreta/ cantarem cançons./ Alegra’t panxeta,/ que Nadal ja ve,/ menjarem coquetes/ i torrons també”.</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> És amb nadales com aquestes, que els valencians celebrem la festa de Nadal: “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Pastorets i pastoretes,/ feu-me llenya que tinc fred,/ no me la feu d’argelagues,/ feu-me-la de romeret</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjOJFdPNimfqguwu_gr-NqTWw-fZZVyckZH1hRayS_ESs-hKjm5VmU0AICky8PyHmqbyYBxk83n5UHffvV_U1G08GFtN67cpc8C1mmJ_hEGr0Jt4Q4nAMfu4zRtaALOEJEPqPTcc6MTbRwPOWs2ZUhfoExYZFO5kkBu5ZLUzyabVxAwrGDc7J31oafTeE/s660/Nadal-Deu-amb-nosaltres.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="660" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjOJFdPNimfqguwu_gr-NqTWw-fZZVyckZH1hRayS_ESs-hKjm5VmU0AICky8PyHmqbyYBxk83n5UHffvV_U1G08GFtN67cpc8C1mmJ_hEGr0Jt4Q4nAMfu4zRtaALOEJEPqPTcc6MTbRwPOWs2ZUhfoExYZFO5kkBu5ZLUzyabVxAwrGDc7J31oafTeE/w640-h360/Nadal-Deu-amb-nosaltres.png" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Cada any el Nadal ens porta el somriure i la bondat de Déu. I el desig que tots portem al cor, de pau a la terra! El Nadal hauria d’esborrar del nostre interior l’egoisme, la mentida i la violència. Perquè el Nadal ens retorna a la innocència de la infància. El Nadal ens retorna al món de quan érem xiquets!</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">És Déu mateix qui, en un infant, es fa present enmig nostre per eixugar les llàgrimes dels qui ploren, per omplir d’alegria als qui estan de dol, per donar esperança als qui busquen consol, per animar a aquells que ja no poden més, per pacificar els cors dels qui sofreixen!</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Durant el Nadal tots estem convidat a l’alegria, perquè ens ha “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor” </em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">(Lc 2:10-11), el Déu que es fa present en la vida quotidiana, en el treball, en les dificultats i en el cansament! I és que el Nadal ens ensenya a descobrir Déu en l’Infant del pessebre. I també en els altres.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">De fet, Déu naix en aquells cors que s’obrin i acullen l’amor! I és que Déu ve a nosaltres pel camí de l’amor i en el desig de l’amor!</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">De nord a sud del nostre País, el Nadal ens ofereix diversos elements del nostre patrimoni cultural, com <em style="box-sizing: border-box;">El Betlem de Tirisiti</em>, a Alcoi, una obra de finals del segle XIX i principis del XX, que inclou elements religiosos propis de les festes nadalenques, amb d’altres de caràcter popular i dels costums de la ciutat d’Alcoi. Altres realitats de la tradició nadalenca valenciana són l’<em style="box-sizing: border-box;">Adoració dels Reis</em>, a la Canyada de Biar, la <em style="box-sizing: border-box;">Festa dels Folls</em>, del Camp de Mirra, el <em style="box-sizing: border-box;">Betlem de la Pigà</em>, a Castelló, <em style="box-sizing: border-box;">Els Enfarinats</em>, d’Ibi o <em style="box-sizing: border-box;">Els Faixos </em>i<em style="box-sizing: border-box;"> Les Aixames</em>, d’Onil i Xixona respectivament.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Enmig d’un temps de foscor i de sofriment, de desil·lusions, de crisi i de cansaments, el Nadal ens fa entrar en el misteri de l’Infant nascut de Maria, per a dur a terme la restauració del gènere humà, per mitjà del seu Misteri Pasqual”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Una altra tradició molt valenciana, és el dinar de Nadal, amb putxero i pilotes, que en molts llocs són anomenades “<em style="box-sizing: border-box;">tarongetes</em>”. Com m’ha recordat l’amic Eugeni S. Reig, els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot, anomenen <em style="box-sizing: border-box;">tarongetes </em>a les pilotes i és només amb eixe nom que es coneixen a Elx. Per això l’alcoià Josep Garcia Llopis, arreplegà en el seu llibre <em style="box-sizing: border-box;">Revoltim</em>, aquesta cançó nadalenca: “<em style="box-sizing: border-box;">Passen bones festes,/ festes de Nadal,/ bones tarongetes/ i un conill ben gran</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Que el Déu Infant duga la pau a la terra i al cor dels hòmens de bona voluntat. Que el Déu Infant acabe també amb els instints violents que tots portem a dins del cor, i faça nàixer un món més fratern i més solidari, com desitjava el poeta Joan Alavedra en el seu poema <em style="box-sizing: border-box;">El Pessebre</em>: “<em style="box-sizing: border-box;">Pau a la terra! Mai més cap guerra! Mai més pecat! Pau als hòmens de bona voluntat!</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Vull desitjar un bon i Sant Nadal als periodistes i als lectors de Castelló Notícies (i en especial al seu director, l’amic Joan i a la seua esposa, Lola) i a tots els hòmens i dones de bona voluntat, amb aquest “<em style="box-sizing: border-box;">Romanç de Jesús Infant</em>”, del poeta valencià Carles Salvador:</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;">“<em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús s’adormia<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">amb somriures de clavell.<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Arbres tendres, horta verda,<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">caseta de Natzaret,<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">el Fuster va laborant<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">sota parra adolescent<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">un bressol –la mitja lluna-<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">per a bressar el Fill seu.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">La Mare engronsa en la falda<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">el creador de l’Edén.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús té un somriure<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">com albor dins un verger</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Estampa de tricomia:<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">el groc, el blau i el vermell.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El filaberquí en la fusta<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i l’alosa en el llorer<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">canten pies cançonetes<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">de pastorets de Betlem<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i unes gallinetes rosses<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">es passegen vora d’ells.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús està en somnis<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i el bressa la Mare ensems.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">La vesprada es fa de nacre<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">–s’entornà per on vingué-.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Les colomes volen altes<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">per damunt dels armetllers.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Els núvols lentament passen<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i es fan pel sol or de llei.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">Des del bosquet d’oliveres<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">arriba un dolç no sé què<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">i el Nen Jesús fa un mig riure<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">daurat com un fil de mel.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;"><em style="box-sizing: border-box;">El Nen Jesús dorm somriures<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">sobre lliris i clavells</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com ha dit el teòleg Karl Rahner, “<em style="box-sizing: border-box;">el Nadal és alguna cosa més que una miqueta d’esperit pacífic i consolador. En aquest dia, en aquesta nit sagrada, és tracta de l’infant, d’un infant en particular. Es tracta del Fill de Déu que es va fer home</em>”. Per això “<em style="box-sizing: border-box;">el Nadal significa que ell ha vingut, que ell ha il·luminat la nit de les nostres angoixes i desesperances en una nit santa</em>”. I allò que va passar aquella nit, “<em style="box-sizing: border-box;">ha de seguir sent una realitat, en els nostres cors i en els nostre esperit</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Que en aquesta Nit Santa siguem capaços de rebre en el nostre cor el Déu que, en la debilitat d’un xiquet, ve a nosaltres.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Santa Nit a tots!</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-25356568889003582672023-11-25T10:08:00.000-08:002023-11-25T10:08:59.517-08:00Tots Sants, per Vicent Ventura (CASTELLÖ NOTÍCIES, 01/11/2023)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Primer de novembre. La tardor fa caure els fulls dels xops en les riberes dels nostres dos rius, Xúquer i Albaida, finalitza el temps de les collites, arriben els primers freds i sembla que tot camina lentament cap a la mort hivernal. Els camps estan menys freqüentats, encara no ha arribat la taronja, el poble frena el seu ritme i les hores s’escurcen lentament. La nit serà a poc a poc la que s’apropiï dels carrers.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbMLFpA7j20G71R3lBLUB-s0unm9TB5HuuNQst3DA9IbpggIQaONz1PxnNUxMofoCqqKrl7CWzygKWgNtjl7bvjjy8RDOt-lhclYdqXwMhT1V9Mk6lcqRrG1_WjJXTnuwl31u1jni6PstS4uRFw6a80rpMAahCLEA_2JsfPSoLDZgWfyXzcySmYNTSkY/s1024/48997250737_aa2e547ec1_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="683" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbMLFpA7j20G71R3lBLUB-s0unm9TB5HuuNQst3DA9IbpggIQaONz1PxnNUxMofoCqqKrl7CWzygKWgNtjl7bvjjy8RDOt-lhclYdqXwMhT1V9Mk6lcqRrG1_WjJXTnuwl31u1jni6PstS4uRFw6a80rpMAahCLEA_2JsfPSoLDZgWfyXzcySmYNTSkY/w426-h640/48997250737_aa2e547ec1_b.jpg" width="426" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Tots Sants. Es visita els parents als cementeris i se’ls porten rams de flors. S’han netejat les seves casetes i resplendeixen. Abans, si ja havia arribat el fred, era el temps d’estrenar els nous abrics i la roba d’hivern, era quan començava a aparèixer alguna castanyera als carrers, i es venien dolços característics d’aquestes dates, com els Ossos de Sant, Panellets de Mort, arribaven els primers Torrons…</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En les cases s’encenien les “animetes”, petits llantions surant en vasos d’oli, que servien perquè les ànimes no es perdessin al seu camí de tornada al costat de la seva família. Era creença general que aquell dia, al migdia, els difunts tornaven per compartir la festa al costat dels seus i es quedaven fins al dia següent al migdia, dia de difunts. Una jornada festiva de reunió familiar de passat i present.</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Era un dia d’alegria. Els avantpassats vetllaven per les seves famílies, eren els seus protectors i calia cuidar-los. En alguns llocs, es deixava a la taula un lloc buit amb el seu plat. Es deixaven les portes obertes perquè les ànimes poguessin passar lliurement, i s’evitava asseure’s als racons, que es creien els seus llocs favorits. Fins i tot es deixava un llit buit perfectament fet i amb una cantonada dels llençols oberta doblegada (la girà) per si volien descansar en ella.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Es comptaven al costat dels primers focs de la llar les històries familiars, les del seu cor, els pares, els avis, qualsevol relat dels avantpassats. La memòria del clan es repassava davant dels membres mes joves perquè perdurés…</p><div><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">El Grill de la Memòria.</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Temps era temps…</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Font de l’article: Memòries de poblet</span></div><div><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span></div><div><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">IMATGES: </span><span style="color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, Segoe UI, Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, Open Sans, Helvetica Neue, sans-serif;"><span style="font-size: 17px;">https://castellonoticies.com/tots-sants-per-vicent-ventura/</span></span></div>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-32296600422278061312023-11-25T10:02:00.000-08:002023-11-25T10:02:57.051-08:00L’Església no pot ser neutral (CASTELLÖ NOTÍCIES, 02/11/2023)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En la situació política actual, i amb el rerefons d’una possible amnistia per part del govern de l’estat, l’Església hauria d’actuar sempre d’una manera apartidista, però no neutral. Només així estarà al costat dels pobres i dels marginats i a favor de la pau, per denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos, que sempre s’aprofiten dels desvalguts. Així ho va fer Jesús, que va ser anomenat amic de publicans i de prostitutes, però mai no va ser amic d’Herodes i de Pilat. I és que Jesús no es va mantenir mai neutral.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicB4tsTcQnsDi7RC3VCbvSdHdSCCRQRiANh6O39Y6ZjSUREczRgl7qMhmB2i5ZFTNLvmbcFy3eI0NIc4C6uOfbM1momAvQvENkrZmxFnsLnogjZeehkVkbBTQSWIONVP-AiK-WYCmP80zCuech4Y2RIuSumhyphenhyphenjcHZ5WPLnjCpAYfdvVuJtdWr2nGKF0rI/s461/El-bisbe-Desmond-Tutu-e1643134823997-461x420.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="461" height="584" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicB4tsTcQnsDi7RC3VCbvSdHdSCCRQRiANh6O39Y6ZjSUREczRgl7qMhmB2i5ZFTNLvmbcFy3eI0NIc4C6uOfbM1momAvQvENkrZmxFnsLnogjZeehkVkbBTQSWIONVP-AiK-WYCmP80zCuech4Y2RIuSumhyphenhyphenjcHZ5WPLnjCpAYfdvVuJtdWr2nGKF0rI/w640-h584/El-bisbe-Desmond-Tutu-e1643134823997-461x420.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal que recordem una vegada més, les paraules del bisbe Desmond Tutu, quan deia: “<em style="box-sizing: border-box;">Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollit el bàndol opressor</em>”. I deia també: “<em style="box-sizing: border-box;">El Jesús que jo adoro és un Jesucrist que va estar sempre al costat dels qui eren tractats amb injustícia i va tindre problemes degut, precisament, a això</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb la valentia dels profetes, l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ha demanat “<em style="box-sizing: border-box;">diàleg, reconciliació i mesures de gràcia per poder refer el país</em>”. L’arquebisbe Joan Enric demanà de “<em style="box-sizing: border-box;">pregar per la pau i la reconciliació i ser persones magnànimes que saben perdonar i oblidar, donant una segona oportunitat als altres, sense prejutjar-los, construint pau i germanor a la família, a casa, amb els veïns, al poble</em>” (Bisbat d’Urgell, 30 de setembre de 2023). L’arquebisbe Joan Enric també recordà que “<em style="box-sizing: border-box;">fa dos anys, amb motiu dels indults, els bisbes de Catalunya també, van demanar diàleg, reconciliació i mesures de gràcia per poder refer el país</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que el bisbe i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, fa uns dies, a una pregunta d’un periodista, afirmà que no es donaven les circumstàncies per a una possible amnistia.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els qui ara s’esquincen les vestidures, com el secretari general de la CEE i tots els partits de la dreta, haurien de recordar que Aznar va indultar 5948 condemnats, superant Felipe González, que n’havia concedit 5944. Com ens recordava Jordi Molet: “<em style="box-sizing: border-box;">Felipe González va indultar el general Alfonso Armada, per motius de salut, condemnat per ser un dels responsables de l’intent de colp d’estat del 23-F. També va perdonar Jesús Gil, que havia estat condemnat per vendre una parcel·la embargada. Aznar, per la seua banda, va indultar 10 dels 12 condemnats pel segrest de Segundo Marey. Entre els indultats hi havia l’exministre José Barrionuevo i l’exsecretari d’estat Rafael Vera, tots dos del PSOE. També va perdonar el jutge Javier Gómez de Liaño, condemnat per prevaricació, i 16 membres de Terra Lliure</em>” (Regió 7, 17 de setembre de 2023).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Degut a les declaracions, crec jo, del tot imprudents, del secretari general de la CEE, set entitats cristianes catalanes, entre elles La Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Cristianisme al segle XXI, Justícia i Pau o la Fundació Joan Maragall, han considerat greu “<em style="box-sizing: border-box;">que el portaveu de la CEE es permetés donar una opinió personal sobre una possible amnistia, contradient les declaracions dels bisbes de Catalunya, exposades unànimement l’any 2021, davant el context social i polític a Catalunya</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que molt sovint, dissortadament, es veu d’una manera molt clara la connivència i la sintonia de la jerarquia espanyola amb els partits del Sr. Feijóo i del Sr. Abascal. Una connivència que, afortunadament, no es dóna a l’Església catalana, més plural.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">L’Església, perquè no pot ser neutral, ha de denunciar amb valentia tants i tants despropòsits, injustícies i violacions dels Drets Humans. L’exemple de tot això el tenim en el papa Francesc, quan el 5 de juliol de 2014, deia: “<em style="box-sizing: border-box;">Déu no és neutral, està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides</em>”. Per això l’Església ha de ser la veu dels qui no tenen veu, per defendre els drets i la dignitat dels més vulnerables de la nostra societat, tot denunciant l’abús de poder d’aquells que trepitgen els pobres i són incapaços de mostrar mesures de gràcia, com demana l’arquebisbe Joan Enric.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">A més, en una situació política marcada per l’atac sistemàtic a la nostra llengua per part de les dretes que ens governen a la Generalitat i a molts ajuntaments valencians, com el del Cap i Casal, Borriana o Torrent, i amb un conseller d’Ensenyament que ha arribat a qüestionar l’autoritat científica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els bisbes valencians no haurien de mantindre’s en silenci quan s’està atacant la nostra llengua, que és com l’ànima del nostre poble. Un atac que té com a únic objectiu, reduir el valencià (o català) a àmbit domèstic. Però el silenci dels bisbes (com deia en un article anterior), davant l’intent de les dretes d’acabar amb el valencià, no és gens estrany, ja que ells mateix arraconen i marginen a l’Església, la llengua de Sant Vicent Ferrer. Per això quan els bisbes valencians no defensen el valencià (com haurien de fer), amb el seu silenci còmplice estan posant-se al costat dels qui ataquen la nostra llengua.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Al País Valencià necessitem bisbes com Antonio Añoveros, que va estar a punt de ser expulsat de l’estat per haver defensat la llengua i la cultura basca! O bisbes com Josep Pont i Gol, Josep Mª Cases o Rafael Sanus, valents en reivindicar l’ús del valencià a l’Església. O com Ramon Masnou de Vic, Joan Martí, d’Urgell, Jaume Camprodon de Girona o Narcís Jubany, de Barcelona.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Al nostre món ens falten persones valentes i agosarades com l’arquebisbe d’Urgell i com el papa Francesc, que porten al cor el desig de pau i de llibertat, que propugnen mesures de gràcia i que mantenen ferm el seu compromís a favor dels pobres i de la justícia.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-28278044983642759072023-11-25T09:57:00.000-08:002023-11-25T09:57:44.948-08:0050 anys de la Comissió de la Província Eclesiàstica Valentina per als textos litúrgics en llengua vernacla (CASTELLÓ NOTÍCIES, 12/11/2023)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Hui 12 de novembre, com ho recull el llibre d’Actes, “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">a les 7,30 de la vesprada, en el Palau Arquebisbal de València</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”, tingué lloc la sessió on es constituí la Comissió de la Província Eclesiàstica Valentina per als textos litúrgics en llengua vernacla.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Segons el llibre d’Actes, la sessió fou presidida “<em style="box-sizing: border-box;">per l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Josep Gea Escolano, bisbe secretari de la Conferència Episcopal de la Província Eclesiàstica Valentina</em>”, en nom de l’arquebisbe José Mª García Lahiguera, “<em style="box-sizing: border-box;">absentat aquests dies a Amèrica</em>”.</p><div><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquesta reunió havia estat convocada “<em style="box-sizing: border-box;">en nom del Senyor Arquebisbe, com a President de la Conferència Episcopal, pel Reverend mossèn Joan Blanquer Copoví</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal remarcar que com a membres presents a la Comissió, hi havia els següents:</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; padding-left: 40px;">“<em style="box-sizing: border-box;">Reverend Josep Alminyana Vallès, President de la Comissió Diocesana de Litúrgia de València;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Reverend Josep Antoni Berenguer, President de la Comissió Diocesana de Litúrgia d’Oriola-Alacant;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Reverend Ramon Rodríguez, President de la Comissió Diocesana de Litúrgia de Sogorb-Castelló;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Sr. Enric Valor Vives;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Reverend Avel·lí Flors Bonet;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Sr. Manuel Sanchis Guarner;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Sr. Miquel Adlert Noguerol;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Reverend Pere Riutort Mestre;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Sr. Francesc Ferrer Pastor;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Sr. Xavier Casp Verger;<br style="box-sizing: border-box;" /></em><em style="box-sizing: border-box;">Reverend Vicent Sorribes Gramatge</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per la seua part, es va llegir la carta que envià el Sr. Francesc de Borja Moll, on manifestava que no podia formar part de la Comissió, degut a les seves “<em style="box-sizing: border-box;">múltiples ocupacions</em>”.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0M8YYJbDAU7_gm0vmNMRjgrJDbAQaUlEFh82GZkSz78znfaLDLw06ehg5gEzPyk65agQFF5yfmLsFxLyna1hCsxL991SLoLMpkfI3Y_fGidc3_Ri_opRGekE-ECKWx488yIWtXiIODo7ZS6RGQt5Z1769iAQmqWgAWPW3kfytJy5WQRQcGR0EX7Z0uZQ/s1024/El-Llibre-del-Poble-de-Deu-per-a-les-misses.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="1024" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0M8YYJbDAU7_gm0vmNMRjgrJDbAQaUlEFh82GZkSz78znfaLDLw06ehg5gEzPyk65agQFF5yfmLsFxLyna1hCsxL991SLoLMpkfI3Y_fGidc3_Ri_opRGekE-ECKWx488yIWtXiIODo7ZS6RGQt5Z1769iAQmqWgAWPW3kfytJy5WQRQcGR0EX7Z0uZQ/w640-h444/El-Llibre-del-Poble-de-Deu-per-a-les-misses.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><figure aria-describedby="caption-attachment-102175" class="wp-caption alignnone" id="attachment_102175" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; display: inline-block; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 5px; max-width: 100%; text-align: center; width: 1024px;"><figcaption class="wp-caption-text" id="caption-attachment-102175" style="box-sizing: border-box; color: #444444; font-size: 11px; font-style: italic; line-height: 17px; margin: 6px 0px 26px; text-align: left;"><span style="color: #004156; font-size: 17px;">Per votació secreta es va fer l’elecció del president de la Comissió, amb el següent resultat: “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-size: 17px;">Reverend Lluís Alcón, 3 vots; Reverend Josep Antoni Berenguer, 1 vot i P. Pere Riutort, 7 vots</em><span style="color: #004156; font-size: 17px;">”, amb la qual cosa el P. Riutort va ser elegit President de la Comissió.</span></figcaption></figure><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com a secretari, i a proposta del P. Riutort, fou elegit el “<em style="box-sizing: border-box;">Reverend Lluís Alcon</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com m’ha fet saber l’amic Francesc Ferrer, fill de l’enyorat Francesc Ferrer Pastor, les reunions dels membres de la Comissió les convocaven per telèfon Pere Riutort i el mateix Ferrer Pastor. I era a casa d’aquest últim, on Ferrer i Riutort es reunien a sopar per comparar les notes que tots dos havien pres de les reunions i que a vegades les contrastaven amb el professor Sanchis Guarner.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Va ser el P. Riutort, ànima de la Comissió, que va exposar “<em style="box-sizing: border-box;">als presents el treball realitzat durant dos anys pels membres valencians de la Comissió Interdiocesana de versions al català, Reverends Alcon, Flors, Riutort i doctor Sanchis Guarner, als qui molt prompte s’afegiren el Sr. Enric Valor, com a representant del Sud del País Valencià i el Sr. Francesc Ferrer Pastor, per raó de les seues publicacions, entre altres motius</em>”. Com diu el llibre d’Actes, “<em style="box-sizing: border-box;">majoritàriament, els presents donaren el vot de confiança a la labor feta</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">També “<em style="box-sizing: border-box;">va ser tractada la qüestió de la necessitat d’editar de forma definitiva el Llibre d’Altar en edició de caràcter oficial i es donaren els motius per a fer l’edició conjuntament amb les Balears, per ser de la mateixa Província Eclesiàstica</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">A més, “<em style="box-sizing: border-box;">la necessitat de fer-ho juntament amb els Bisbats de la Tarraconense</em>” era “<em style="box-sizing: border-box;">exigida per la Diòcesi de Tortosa, valenciana i catalana</em>” a la vegada. Evidentment, com diu el llibre d’Actes, en “<em style="box-sizing: border-box;">cas de realitzar-se l’edició conjunta, es farien les acomodacions valencianes i balears en les galerades cedides gratuïtament pels Bisbes de la Tarraconense</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">De seguida es va vore a la Comissió (ja ho recull l’Acta nº 2, del 27 de novembre de 1973), els entrebancs que posaven els Srs. Miquel Adlert i Xavier Casp, que es van convertir en els líders del secessionisme lingüístic, renunciant al que sempre havien defensat: la unitat de la nostra llengua. També mossèn Alcon i mossèn Alminyana van tindre la mateixa actitud obstruccionista en la Comissió, que els Srs. Casp i Adlert.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El P. Riutort i els altres membres de la Comissió, defensaven que un text litúrgic “<em style="box-sizing: border-box;">ha de ser escrit correctament en llengua culta entesa pel poble</em>”, encara que “<em style="box-sizing: border-box;"> ja no usada per ell</em>”, com es veu a “<em style="box-sizing: border-box;">totes les traduccions litúrgiques actuals</em>”. L’actitud contraria del secessionisme lingüístic, liderada pels Srs. Adlert i Casp, va fer que aquests membres digueren que “<em style="box-sizing: border-box;">nosaltres abandonem la Comissió perquè estem en minoria</em>”. Així, Casp i Adlert es van convertir en els principals opositors al Llibre del Poble de Déu.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">També un diari del Cap i Casal es va dedicar a atacar els treballs de la Comissió, qualificant-la de catalanista, incitant (com va passar), la violència. De fet, el P. Riutort va ser insultat i agredit i es van interrompre misses en valencià a l’església de la Companyia de Jesús de València, com ens ho contava l’amic Rafa Roca en el seu article “<strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/11/La-missa-de-Judes-de-Rafa-Roca.pdf" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">“<em style="box-sizing: border-box;">La missa de Judes</em>”</a></strong> ” (Levante, 21 de novembre de 2021). Rafa Roca ens recordava en el seu article, tot el que va patir el P. Riutort per part de grups d’incontrolats, amb la violència feixista que provocà una “<em style="box-sizing: border-box;">creuada</em>” contra les misses en valencià, interrompent-les perquè eren en “<em style="box-sizing: border-box;">català i no en valencià</em>”, amb els crits d’aquells energúmens, que cridaven: “<em style="box-sizing: border-box;">criminals, traïdors que celebreu la missa de Judes , venuts a l’or català</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"></p><figure aria-describedby="caption-attachment-102163" class="wp-caption alignnone" id="attachment_102163" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 15px; margin: 0px 5px; max-width: 100%; text-align: center; width: 1024px;"><a class="td-modal-image" href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/11/El-Llibre-del-Poble-de-Deu-per-a-les-misses.jpg" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;"></a></figure><p></p><p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">I és que a finals dels anys setanta i durant tota la dècada dels anys huitanta i noranta i fins fa quatre dies, els demòcrates valencianistes vam patir una violència i un terrorisme feixista, atiat per un diari del Cap i Casal i per la UCD i els seus amics d’incontrolats, que agredien i perseguien els intel·lectuals valencians, com el professor Manuel Sanchis Guarner, l’assagista Joan Fuster o la llibreria 3i4 (amb bombes) i el mateix P. Riutort o el qui va ser alcalde de València, Ricard Pérez Casado. I això sense que la policia investigara els fets que en un altre lloc haurien estat denunciats als diaris, per terrorisme.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Va ser el 9 d’octubre de 1974 (com ho recull la pàgina 6 del Llibre del Poble de Déu), que els bisbes del País Valencià presentaven aquest Missal Dominical i Festiu, preparat pel P. Riutort i editat per Gorg. L’arquebisbe de València, José Mª García Lahiguera i els seus auxiliars, José Gea i Jesús Pla, amb el bisbe d’Oriola-Alacant, Pablo Barrachina i el de Sogorb-Castelló, Josep Mª Cases (l’únic que realment es creia el que signava), mostraven el seu desig, en aquesta presentació del Llibre del Poble de Déu, perquè la implantació de la litúrgia en llengua vernacla a l’Església (que encara estem esperant!), portara “<em style="box-sizing: border-box;">fruits de major unitat, de major comprensió i vivència de la Paraula de Déu</em>”. Per això en aquest text, els bisbes valencians deien que els plaïa “<em style="box-sizing: border-box;">presentar hui als fidels valencians, aquesta edició del missal Dominical i Festiu, que esperem que siga instrument de profitosos béns espirituals</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El Llibre del Poble de Déu conté el “<em style="box-sizing: border-box;">cantoral popular, les celebracions de diumenges i festivitats i Setmana Santa, l’Ordinari de la missa, sagraments i misses rituals dels sagraments i de la professió religiosa, la litúrgia dels difunts, un apèndix del Missal Romà, litúrgia en llatí i diverses pregàries litúrgiques per misses de xiquets i de reconciliació</em>”, així com també pregàries en família, en grups i individuals.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb la seua aprovació eclesiàstica, els bisbes valencians declaraven aquesta obra “<em style="box-sizing: border-box;">apta per als actes litúrgics fins a la publicació</em>”, (que encara estem esperant!) “<em style="box-sizing: border-box;">de les edicions cultuals valencianes</em>”. El Llibre del Poble de Déu, que fou promogut per l’associació, La Paraula Cristiana, va ser editat per Gorg, gràcies a la generositat del gran patrici valencià, Joan Senent Anaya.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">A l’última acta de la Comissió, la número 23, del 2 de febrer de 1976, després d’un any llarg de treball, i ja amb el Llibre del Poble de Déu al carrer, els membres de la Comissió afirmaven que aquesta obra, és a dir, el Missal Dominical i Festiu en valencià, era “<em style="box-sizing: border-box;">un llibre no oficial, que conté textos oficials</em>”. A més, remarcaven un fet del tot lògic, i és que “<em style="box-sizing: border-box;">l’Església vol una mateixa traducció litúrgica per a cada domini lingüístic</em>”, en contra del que volien els membres secessionistes de la Comissió, que consideraven el valencià del Missal, “<em style="box-sizing: border-box;">massa culte</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Hui 12 de novembre, 50 anys després de la constitució i de la primera sessió de la Comissió i del treball que van fer els seus membres, els cristians valencians encara estem esperant que els bisbes (si no presenten a la CEE el missal traduït per l’AVL), siguen capaços de defensar amb valentia el Llibre del Poble de Déu i d’utilitzar-lo, cosa que no fan ni el bisbe de Sogorb-Castelló, que ho fa tot en castellà, ni el d’Oriola-Alacant, que malgrat que utilitzava l’eusquera quan era bisbe de Donostia, ara aquest pastor de la diòcesi del sud del País Valencià ignora la nostra llengua.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Cal recordar a més, que aquest Missal Dominical i Festiu no ha estat mai desaprovat ni derogat per la jerarquia, però sí boicotejat pels mateixos bisbes, ja des de la seua publicació, llevat del bisbe Josep Mª Cases, de Sogorb-Castelló, l’únic bisbe que utilitzava el valencià a la litúrgia i que animava els capellans de la seua diòcesi a celebrar l’Eucaristia amb el Llibre del Poble de Déu. Cal recordar també, que si els valencians tenim publicada la Bíblia en valencià, és gràcies a l’aprovació del bisbe Cases, ja que els altres bisbes no van col·laborar amb els amics de la revista Saó, que la van editar.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Per això els cristians valencians continuem marginats, ja que el clergat, a excepció d’una minoria de capellans, continua celebrant l’Eucaristia i els altres sagraments, en castellà.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquest menyspreu de la jerarquia pel valencià, es veu en una anècdota que em contà l’amic Francesc Jordà, ja fa temps, i que ens mostra la marginació del valencià a l’Església. Francesc Jordà i la seua esposa volien que el baptisme de la seua filla se celebrara en valencià. El capellà els digué que no hi havia cap problema. Però en plena celebració, el capellà, amb la sorpresa de l’amic Jordà i la seua esposa, a l’hora de resar el Pare Nostre, digué que el resarien en castellà, “<em style="box-sizing: border-box;">perquè el puga resar tot el món</em>”. Jordà li digué que no, i el Pare Nostre es resà en valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I encara una altra anècdota: el divendres 22 de setembre va morir, als 90 anys, Eliseu Dasí, un home bo, oblat benedictí i cristià valencianista, d’Albalat de la Ribera. La missa d’enterrament la presidí un capellà brasiler, que va fer l’esforç de celebrar tota la missa en valencià, a excepció de l’homilia, que la va fer en castellà. La resta, fins les pregaries finals, ho va fer en valencià. Això és un exemple que haurien de d’imitar els capellans valencians, perquè aquest bon home, tot i ser brasiler, ja diu algunes misses en valencià.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Efectivament, l’Eliseu havia estat membre de la Paraula Cristiana i defensor de la nostra llengua. El seu entusiasme per la llengua el portà a fer classes de valencià per al seus conveïns. A part d’això, va tindre una gran activitat per fomentar el valencià al seu poble, Albalat de la Ribera, tant, que l’Ajuntament el va nombrar Fill Predilecte del Poble. En canvi l’Església… és un altre cas…</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">És evident que l’arquebisbe de València no enviaria a un poble castellanoparlant un capellà que no sabera parlar ni entendre el castellà. Però, com passa sovint, si el capellà no sap valencià, no passa res, perquè encara hui, desgraciadament, l’Església considera el castellà una llengua de primera i el valencià una llengua de segona!</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El missioner José Luis Caro deia fa uns dies que “<em style="box-sizing: border-box;">la inculturació és un procés pel qual els missioners canviem, experimentem el que és seu. Així l’Església queda enriquida i ells també</em>” (Religión Digital, 21 d’octubre de 2023). Ho entendran això els bisbes i els preveres valencians que continuen marginant la nostra llengua? Seran capaços de fer olor de la llengua del poble que serveixen? O bé continuaran ignorant i arraconant el valencià dels nostres temples?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els bisbes valencians, que ni estimen ni utilitzen la nostra llengua a la litúrgia, haurien de recordar que el papa Francesc, el 28 d’agost de 2014, digué que “<em style="box-sizing: border-box;">Crist no anul·la les cultures</em>”. Però els bisbes valencians i els capellans del nostre país, continuen anul·lant i excloent el valencià de les celebracions litúrgiques, contribuint així a la desaparició del valencià. Els bisbes i els preveres valencians haurien de recordar que, com diu el Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), “<em style="box-sizing: border-box;">es calcula que durant el segle XXI poden morir entre 6000 i 7000 llengües. De fet, hui el 96% de la població parla tan sols el 4% de les llengües</em>”. I com diu Jordi Badia, “<em style="box-sizing: border-box;">la llengua catalana no és, estrictament, una llengua amenaçada, però pot esdevenir-ho d’ací a poc temps</em>”. I és que “<em style="box-sizing: border-box;">ara, ja es pot dir que la nostra llengua és una llengua en recessió, tal com indiquen les dades</em>”. I la jerarquia valenciana, marginant el valencià a l’Església, està fent que la nostra llengua siga una llengua amenaçada.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com vaig dir en una altra ocasió, els membres de la Comissió que de veritat van treballar per la nostra llengua, com Ferrer Pastor, Manuel Sanchis Guarner, Avel·lí Flors, Enric Valor, Pere Riutort o Vicent Sorribes, haurien de rebre ja un homenatge públic per part de les quatre diòcesis del País Valencià. Els quatre bisbes del País Valencià haurien de retre un reconeixement a aquests homenots, pel seu treball immens (desgraciadament, desaprofitat per la clerecia valenciana), al servei d’una generació que no ha sabut (o no ha volgut) valorar la tasca lingüística d’aquests pares de la llengua. Però tal com estan les coses, no espere que els bisbes reconeguen públicament el treball que van fer aquests valencians il·lustres, atacats pels blaverisme més irracional i ignorats pels bisbes d’aquell moment (a excepció del bisbe Cases) i pels bisbes d’ara.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Un país normal i una Església arrelada a la terra i a la pròpia llengua, no deixaria passar aquest cinquantenari de la primera reunió de la Comissió de la Província Eclesiàstica Valentina per al textos litúrgics en llengua vernacla, per retre un homenatge als qui van fer possible el Llibre del Poble de Déu.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Tant de bo els nostres bisbes i els nostres preveres tingueren ben presents les paraules del papa Francesc, quan en els seu viatge a Tailàndia, el 2019, digué: “<em style="box-sizing: border-box;">No tingueu por de voler inculturar l’Evangeli cada vegada més</em>”. I més recentment, a l’audiència del dimecres 23 d’agost passat, el papa Francesc va dir que “<em style="box-sizing: border-box;">l’Evangeli es transmet en la llengua materna</em>”. I som molts els valencians que tenim el valencià (i no el castellà) com a llengua materna. Però, pel que es veu, als bisbes i als preveres valencians els hi dóna igual el que diu el papa en relació a la inculturació de l’Església i en especial la del País Valencià.</p></div><figure aria-describedby="caption-attachment-102176" class="wp-caption alignnone" id="attachment_102176" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; display: inline-block; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 5px; max-width: 100%; text-align: center; width: 1024px;"><a class="td-modal-image" href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/11/03-2a-part-presentacio-9.10.74.jpg" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;"></a></figure>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-48709723124149607682023-11-25T09:50:00.000-08:002023-11-25T09:50:17.329-08:00Espanya és un “bien común”? (CASTELLÖ NOTÍCIES, 22/11/2023)<p> <span style="color: #004156; font-size: 17px;">Les manifestacions (algunes violentes) que s’han fet davant les seus del PSOE i en altres llocs, defensen aferrissadament Espanya i la seua unitat, com un “</span><em style="box-sizing: border-box; color: #004156; font-size: 17px;">bien común</em><span style="color: #004156; font-size: 17px;">”, una qüestió que ve de lluny. Per cert, ¿aquestes manifestacions contra les seus del PSOE, “tumultuàries” (com van ser qualificades les manifestacions a Catalunya el setembre i l’octubre de 2017), es tractaran igual que aquestes, quan van ser condemnats els líders independentistes amb penes de presó </span><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">duríssimes?</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzYVD1y1ESYKK4TFZIeCbHDqGuEwzy-ZcCYm3wywEgoz4fAuttXN-fTEi33yhpZXTu1CtchgLcrR47nMtqNJrx7Wql7imu6-7dwMo_rKoaZSdq_i9VRPE1Vvf_zRVTouN47WGoiCxM99e_80QH0iil4mu3Mddua0oy4IcGIyTk6dqRSk4u96hBsqTZa8g/s1068/Bausset-1-1-1068x707.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="1068" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzYVD1y1ESYKK4TFZIeCbHDqGuEwzy-ZcCYm3wywEgoz4fAuttXN-fTEi33yhpZXTu1CtchgLcrR47nMtqNJrx7Wql7imu6-7dwMo_rKoaZSdq_i9VRPE1Vvf_zRVTouN47WGoiCxM99e_80QH0iil4mu3Mddua0oy4IcGIyTk6dqRSk4u96hBsqTZa8g/w640-h424/Bausset-1-1-1068x707.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Va ser l’octubre de 2013, quan la Comissió Permanent de l’Episcopat espanyol (amb quatre abstencions) va aprovar el document: “<em style="box-sizing: border-box;">Ante la crisi, solidaridad</em>”. Amb l’excusa de la crisi, els bisbes espanyols refermaven la idea de la unitat de l’Estat espanyol com un “<em style="box-sizing: border-box;">bien común</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Aquesta no era la primera vegada que els bisbes espanyols defensaven aquesta proposta. El 23 de novembre de 2006, la CEE presentava el document anomenat: “<em style="box-sizing: border-box;">Orientaciones morales ante la situación actual de Espanya</em>”. En l’apartat “<em style="box-sizing: border-box;">Nacionalismos y exigencias morales”</em>, després d’admetre que l’Església reconeix, “<em style="box-sizing: border-box;">en principio” </em>(com en principio?), la legitimitat de les posicions nacionalistes que pretenen modificar la unitat política de l’Estat, el document deia: “<em style="box-sizing: border-box;">Si la coexistencia cultural y política ha producido un entramado de relaciones,</em> (entre els pobles d’Espanya)<em style="box-sizing: border-box;"> ¿qué razones justifican la ruptura de estos vinculos?”</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Encara uns anys abans, el novembre de 2002, en la instrucció: “<em style="box-sizing: border-box;">Valoración moral del terrorismo en Espanya”</em>, la CEE afirmava: “<em style="box-sizing: border-box;">Las naciones no gozan de un derecho absoluto a decidir sobre su propio destino. Resulta moralmente inaceptable, que las naciones pretendan unilateralmente una configuración política de la propia realidad y, en consequencia, la reclamación de la independencia en virtud de su sola voluntad”</em> (!)<em style="box-sizing: border-box;">.</em> I continuava: “<em style="box-sizing: border-box;">En consecuencia no es moral cualquier modo de propugnar la independencia y la creación de un nuevo estado. Poner en peligro la convivencia de los españoles, negando unilateralmente la soberanía de España, no sería prudente ni moralmente aceptable. Pretender unilateralmente alterar el ordenamiento jurídico es inadmisible. Es necesario respetar y tutelar el bien común de una sociedad pluricentenaria”</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Amb aquests antecedents, els bisbes (no tots) l’octubre de 2013 tornaven a la idea que “<em style="box-sizing: border-box;">la desintegración unilateral de la unidad de España nos causa gran inquietud” </em>i també, que<em style="box-sizing: border-box;"> “hay un deber moral sobre el bien común de España para todos</em>”. Els bisbes se sentien inquiets, “<em style="box-sizing: border-box;">frente a políticas encaminadas a la desintegración unilateral de esta unidad</em>”. I per això defenien que “<em style="box-sizing: border-box;">se preserve el bien de la unidad, al mismo tiempo que el de la rica diversidad de los pueblos de España</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La veritat és que no em va estranyar gens que molts dels bisbes espanyols presentaren la unitat d’Espanya com un “<em style="box-sizing: border-box;">bien común</em>” i que parlaren de “<em style="box-sizing: border-box;">la unidad cultural y política de una antigua nación que es España</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Però els bisbes obliden que el Magisteri de l’Església ha valorat el fet nacional dels pobles de manera diferent a com ho han fet ells. Pius XII deia: “<em style="box-sizing: border-box;">La vida nacional és un dret i honor d’un poble”</em> i per això, “<em style="box-sizing: border-box;">es pot i s’ha de promoure</em>”. Per la seua part, la <em style="box-sizing: border-box;">Pacem</em><em style="box-sizing: border-box;"> in terris </em>rebutjava els pobles dominadors, perquè no hi ha “<em style="box-sizing: border-box;">comunitat nacional que vulga estar sotmesa al domini d’una altra</em>”. El papa Pau VI, al document <em style="box-sizing: border-box;">Iustitia in Mundo</em> afirmava: “<em style="box-sizing: border-box;">Quan els pobles assumeixen la causa de la seua sort futura, manifesten la seua personalitat pròpia. Un nacionalisme responsable aporta l’impuls necessari per accedir a la seua pròpia identitat. D’aquesta autodeterminació en poden brollar els intents de dur a terme nous conjunts polítics, que permeten als pobles el seu ple desenrotllament</em>”. I encara, Joan Pau II deia a l’ONU el 1995: “<em style="box-sizing: border-box;">Els drets de les nacions no són altra cosa que els drets humans. Ningú no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació, no és digna d’existir</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Però és més clara encara la postura de Joan Pau II a la UNESCO el 1980: “<em style="box-sizing: border-box;">Sóc fill d’una nació que els veïns han condemnat a mort diverses vegades, però que ha sobreviscut i ha restat ella mateixa, ha conservat malgrat les particions i les ocupacions estrangeres la seua sobirania nacional, no recolzant-se en la força física sinó únicament en la seua cultura</em>”. I afegia encara: “<em style="box-sizing: border-box;">Ningú, ni un estat, ni una altra nació, ni cap organització internacional no està mai legitimat per considerar que una determinada nació no és digna d’existir</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">¿Per què eixa preocupació tan gran de la majoria dels bisbes espanyols (com José Ignacio Munilla, César García Magán, Jesús Sanz, Luis Argüello o Casimiro López), davant una qüestió opinable? O és que la unitat d’Espanya és un dogma de fe? I quan parlen de la, segons ells, desigualtat entre els espanyols que portarà l’amnistia, ¿per què no parlen de la desigualtat dels espanyols amb el rei Felip VI?</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els bisbes que s’han esquinçat les vestidures per la llei d’amnistia, haurien de recordar (i en aquell moment no van dir res) que el Sr. Aznar va negociar amb ETA i va dir que la independència d’Euskadi era legítima amb absència de violència (La Voz de Galícia, 17 de maig de 2001).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Com deia Sant Agustí, a l’Església hi ha d’haver “<em style="box-sizing: border-box;">en l’essencial, unitat, en allò que és opinable, llibertat i en tot caritat</em>”. I no crec que la unitat d’Espanya, siga essencial per a la fe dels cristians. De fet, els bisbes catalans, un dia després d’aquell document de la CEE, es van pronunciar a favor de totes les opcions polítiques. La nota dels bisbes de la Tarraconense deia: “<em style="box-sizing: border-box;">Defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basen en el respecte de la dignitat de les persones i dels pobles i que recerquen la pau i la justícia</em>”. Per això el qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, reconeixia que els bisbes catalans donarien suport a la independència en cas que el poble de Catalunya ho aprovara. I el qui va ser bisbe de Solsona, Xavier Novell, reconeixia (com no podia ser d’una altra manera) que una Catalunya independent permetria plantejar una Conferència Episcopal Catalana, reconeguda per la Santa Seu. O és que no hi ha una Conferència Episcopal a Txèquia i una altra a Eslovàquia? Per això, i utilitzant el títol del llibre del P. Hilari Raguer, “<em style="box-sizing: border-box;">Ser independentista no és cap pecat</em>”, l’Església faria bé de respectuosa amb la voluntat dels pobles! L’independentisme només és una opció. Tan respectable, això sí, com l’antiindependentisme.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">També el 21 de gener de 2011, els bisbes de Catalunya reconeixien “<em style="box-sizing: border-box;">la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya</em>”, en consonància amb el document Arrels cristianes de Catalunya, de 1985: “<em style="box-sizing: border-box;">Com a bisbes de l’Església a Catalunya, donem fe de la realitat nacional de Catalunya</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els bisbes espanyols (en clara sintonia amb el PP i Vox), no són gens neutral, ja que defensen contínuament el sobiranisme de la nació espanyola, com el PP i Vox, però no comprenen altres sobiranismes. Com va dir el claretià Pere Codina, “<em style="box-sizing: border-box;">hi ha la sensació que l’Església espanyola ha mantingut tradicionalment una col·laboració excessivament zelosa amb el poder central, en la seua voluntat per reduir la diversitat cultural dins del regne</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Si el 1974 el Règim franquista va estar a punt d’expulsar al bisbe de Bilbao, Antonio Añoveros, acusat d’atemptar contra la unitat d’Espanya, simplement per defendre la llengua i la cultura d’Euskadi, des de fa anys els bisbes espanyols defensen la unitat d’Espanya com un “<em style="box-sizing: border-box;">bien común</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I encara, el 19 de novembre de 2013, el cardenal Rouco, en el discurs d’obertura de l’Assemblea número 100 de la CEE, tornava a insistir en que “<em style="box-sizing: border-box;">se preserve el bien de la unidad, al mismo tiempo que el de la rica diversidad de los pueblos de España</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I el cardenal Cañizares (La Razón 15 de setembre de 2015) demanava resar per la unitat d’Espanya, defensant en un article seu (“<em style="box-sizing: border-box;">La unidad de España</em>”), “<em style="box-sizing: border-box;">el actual marco de convivencia</em>” de la “<em style="box-sizing: border-box;">más que milenaria</em> (!)<em style="box-sizing: border-box;"> Nación, que es una cuestión y un bien moral</em>”. Si la unitat d’Espanya és un “<em style="box-sizing: border-box;">bien moral</em>”, ¿com és que les nacions llatinoamericanes es van independitzar de la corona espanyola? La independència d’aquets països deixa ben clar que una forma d’Estat no pot ser un bé moral, ja que és alterable.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els diferents documents de la CEE que defenen “<em style="box-sizing: border-box;">el bien de la unidad</em>” d’Espanya i les declaracions dels cardenals Rouco i Cañizares, m’han recordat el debat, el 2008, entre flamencs i valons sobre la unió o la independència a Bèlgica. Els partidaris de la unió van reclamar als bisbes belgues un recolzament públic a les seues tesis. Però el cardenal Danneels els digué: “<em style="box-sizing: border-box;">La separació entre l’Església i l’Estat ha de ser respectada. Els bisbes no han de prendre posició a favors d’uns o en contra d’altres. Els bisbes pregarem perquè els polítics puguen decidir què és millor per a Bèlgica. Però no recolzarem cap opció</em>” (Vida Nueva nº 2.589, p. 7)</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Però a diferència dels bisbes belgues, fa temps, el cardenal Cañizares defensava en un article seu, la Constitució espanyola, que “<em style="box-sizing: border-box;">es hoy el marco jurídico ineludible de referencia</em>”. Però la Constitució és un dogma? I en una altra carta pastoral, el cardenal Cañizares tornava a defensar Espanya com a“<em style="box-sizing: border-box;">bien moral</em>”. Per això el qui va ser bisbe de Solsona, Xavier Novell, va escriure una Glosa, contestant les declaracions del qui va ser secretari de la CEE, que afirmava que “<em style="box-sizing: border-box;">no es moralmente legítimo</em>” el Dret a Decidir.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Resar el rosari per la unitat d’Espanya és un esperpent, ja que en proclamar el Credo, no diem: “<em style="box-sizing: border-box;">Crec en la unitat d’Espanya</em>”. Resar el rosari per la unitat d’Espanya, és tan irracional com resar-lo perquè el València, el Vila-real, el Barça o l’Hèrcules, guanyen el Real Madrid.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">“<em style="box-sizing: border-box;">En allò essencial, unitat, en allò que és opinable, llibertat i en tot caritat</em>”. O no és opinable el dret d’un poble a decidir amb llibertat el seu futur? O és que la unitat d’Espanya i la Constitució formen part del Credo? ¿És que a partir d’ara, al Credo, a més de creure en Déu, Pare totpoderós, en Jesucrist el seu fill i en l’Esperit Sant i en l’Església santa, catòlica i apostòlica, haurem de professar la nostra fe en la unitat d’Espanya?</p><div class="td-pb-span4 td-main-sidebar" role="complementary" style="box-sizing: border-box; float: left; min-height: 1px; padding-left: 24px; padding-right: 24px; position: relative; width: 372px;"><div class="td-ss-main-sidebar" style="backface-visibility: hidden; box-sizing: border-box; perspective: unset !important; width: 324px;"><aside class="widget_text td_block_template_1 widget widget_custom_html" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", "Open Sans Regular", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 38px; overflow: hidden;"><div class="textwidget custom-html-widget" style="box-sizing: border-box;"><ins data-revive-id="088ebaa1364061d6bda089f7969b8ce7" data-revive-loaded="1" data-revive-seq="4" data-revive-zoneid="18" id="revive-0-4" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; box-sizing: border-box; text-decoration-line: none;"><a href="https://castellonoticies.com/adserver/www/delivery/ck.php?oaparams=2__bannerid=416__zoneid=18__cb=04843521eb__oadest=https%3A%2F%2Fcastellonoticies.com%2Fcastello-noticies-llanca-el-seu-nou-canal-de-whatsapp%2F" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #4db2ec; text-decoration-line: none;" target="_blank"><img alt="WHATSAPP" border="0" class="td-animation-stack-type0-2" height="600" src="https://castellonoticies.com/adserver/www/images/379bd0743be7afa7da61fd56600fa59a.gif" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; opacity: 0; transition: opacity 0.3s cubic-bezier(0.39, 0.76, 0.51, 0.56) 0s;" title="WHATSAPP" width="300" /></a><div id="beacon_04843521eb" style="box-sizing: border-box; left: 0px; position: absolute; top: 0px; visibility: hidden;"><img alt="" class="td-animation-stack-type0-2" height="0" src="https://castellonoticies.com/adserver/www/delivery/lg.php?bannerid=416&campaignid=175&zoneid=18&loc=https%3A%2F%2Fcastellonoticies.com%2Fespanya-es-un-bien-comun%2F&referer=https%3A%2F%2Fcastellonoticies.com%2Fcategory%2Fautors-res%2F&cb=04843521eb" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: 0px; max-width: 100%; opacity: 0; transition: opacity 0.3s cubic-bezier(0.39, 0.76, 0.51, 0.56) 0s; width: 0px;" width="0" /></div></ins></div></aside><aside class="td_block_template_1 widget widget_media_image" style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", "Open Sans Regular", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 38px; overflow: hidden;"><img alt="" class="image wp-image-11387 attachment-medium size-medium td-animation-stack-type0-2" decoding="async" height="22" loading="lazy" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2020/01/separador1-300x22.png" srcset="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2020/01/separador1-300x22.png 300w, https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2020/01/separador1.png 600w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: auto; max-width: 100%; opacity: 0; transition: opacity 0.3s cubic-bezier(0.39, 0.76, 0.51, 0.56) 0s;" width="300" /></aside><div><br /></div><div class="td-a-rec td-a-rec-id-custom_ad_2 tdi_54 td_block_template_1" style="background-color: white; box-sizing: border-box; display: table; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; margin-left: auto; margin-right: auto; position: relative; text-align: center;"></div></div></div>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-21278051519904671282023-10-30T09:41:00.003-07:002023-10-30T09:41:34.052-07:00Dorothy Day, anarquista, pacifista i oblata benedictina (Catalunya Religió, 19/10/2023)<p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Fa unes setmanes sortí el llibre, “<em style="box-sizing: border-box;">Perseguida por el amor. <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Dorothy Day.</span> Una autobiografia novel·lada</em>”, que recomana de llegir,<span style="box-sizing: border-box;"> </span>de l’escriptora <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Isabel Gómez-Acebo</span>.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8L83iMtUXPagojSYY5R2-UMqIfXn8sOur8Y4TZpoy5HM9dI3ZSDhZvSv2jr-qehS73opO258Qqi7u8fHFZbxvPVu23JA3Ntc5zCnRGy9bCFFCRaD_ewhyeUpTWUfWYEnsqroDWYCYDl5DdwJMJ4-VTKPFDpEOm5hYENrUohCX0IVN-ef0jk-Rm-9taNU/s960/blog-bausset-dorothy-day.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8L83iMtUXPagojSYY5R2-UMqIfXn8sOur8Y4TZpoy5HM9dI3ZSDhZvSv2jr-qehS73opO258Qqi7u8fHFZbxvPVu23JA3Ntc5zCnRGy9bCFFCRaD_ewhyeUpTWUfWYEnsqroDWYCYDl5DdwJMJ4-VTKPFDpEOm5hYENrUohCX0IVN-ef0jk-Rm-9taNU/w640-h360/blog-bausset-dorothy-day.png" width="640" /></a></div><span style="font-size: 16.3332px;">Fotografia: Blanchethouse sota llicència C.C. 4.0</span><br /><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA"><br /></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Aquest llibre, de l’editorial Mensajero, ens presenta la vida d’una dona apassionant: anarquista, pacifista, anticapitalista i cristiana compromesa amb la lluita no violenta i amb la defensa dels pobres i dels exclosos.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Dorothy Day va nàixer a Brooklyn, que en aquell moment era un municipi a prop de Nova York, el 8 de novembre de 1897. Day pertanyia a una família episcopaliana de classe mitjana. Els seus pares, ell, un home conservador, periodista esportiu, i ella, mestressa, tingueren, a més de Dorothy, tres fills més i una filla. El 1916 la família es va traslladar a Chicago, on Dorothy descobrí una realitat de misèria i de conflictes.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Durant la seva adolescència Dorothy s’allunyà de l’Església perquè, com ella mateixa digué més tard,</span> “no vaig veure mai ningú traure’s el seu abric per donar-lo a un pobre. No vaig veure mai ningú fer un dinar i convidar el cec i el paralític”<span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">. Per això Dorothy va ser atea fins als vint-i-tants anys. Membre del Partit Socialista d’Amèrica, Dorothy es va convertir en una activista dels drets humans. Va tindre diverses parelles, sense casar-se, amb una de les quals va quedar embarassada i acabà avortant. Finalment, es va cassar amb Foster Butterman de qui es va separar un any més tard.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Una crisi personal portà Dorothy a recobrar la fe, recordant que el profeta de Natzaret sempre s’havia fet càrrec dels pobres i dels exclosos. Això va fer que la seva vida canviarà radicalment. Veient Dorothy que als EUA l’Església catòlica era l’Església que acollia la classe obrera, els pobres i els immigrants, Day reconegué que aquell era el seu lloc. El 1926, embarassada de nou, aquesta vegada no va avortar i el 4 de març d’aquell any tingué la criatura, convertint-se en mare soltera. Dorothy va decidir batejar la xiqueta, Tamar Teresa i batejar-se ella també, entrant així a formar part de l’Església catòlica. I és que Dorothy Day va reconèixer Jesús, present en els més pobres i marginats de la societat. Si abans de la seva conversió, Dorothy havia viscut d’una manera que ella, anys després, considerà buida, ara com a cristiana, anava descobrint el sentit de la seva vida com a deixebla de Jesús.<span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">La crisi social i econòmica de 1929, que va portar el caos econòmic als EUA, amb milions de persones enfonsades en la pobresa i en l’atur, va motivar Dorothy Day a fundar el “<em style="box-sizing: border-box;">Moviment del Treballador Catòlic</em>”, una xarxa de més de 2000 llars i granges per acollir els transeünts i els pobres de tota la geografia americana. Així, Dorothy donava una resposta eclesial a la situació tan difícil que vivia la societat dels EUA. I és que Day, no va separar mai l’experiència de Déu del seu compromís polític i social per la justícia. Per això representà el cor i la consciència d’esquerres del catolicisme americà. A més, per mantindre la seua llibertat, Day no acceptà mai subvencions per a la seva obra social.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">El dia de la Immaculada de 1932, Dorothy participà en una marxa contra la fam (el flagell que assotava els EUA després del crac de 1929), organitzada pels comunistes. Dorothy entrà en la basílica nacional de Washington i demanà a la Mare de Déu un signe concret per lluitar pels valors socials. Quan Dorothy arribà a sa casa l’esperava Pierre Maurin, un francès que havia llegit els articles de Day i que volia fundar un diari per als obrers, seguint l’ensenyament de l’Església i concretament, l’encíclica Rerum Novarum del papa Lleó XIII. Així, el 1933, amb Maurin, Day va fundar el diari, “<em style="box-sizing: border-box;">El Treballador Catòlic</em>”, un mitjà que denuncià les injustícies que naixen del capitalisme. D’aquesta manera, amb la seva veu, Day va alçar la bandera de la defensa dels pobres i dels exclosos en el país més ric del món. Unint els valors cristians i polítics, Dorothy Day donà menjar i acolliment a milers d’aturats que havien perdut la faena.<span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Oblata benedictina des de 1955, Dorothy Day venerava els valors monàstics, com la comunitat, el treball, l’hospitalitat i la pau.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Dorothy Day va ser empresonada diverses vegades per defensar el pacifisme i els drets dels més pobres de la societat. El moviment creat per Dorothy Day encoratjà la ciutadania a la desobediència civil i, amb valentia, va denunciar la guerra del Vietnam. Dona feminista, va conèixer la presó ja el 1917 per haver participat en una manifestació defensant el dret de vot de les dones. I el 1959, quan Dorothy tenia 62 anys, fou empresonada de nou per haver estat en una manifestació pacifista. <span style="box-sizing: border-box;"> </span><span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Dorothy va morir el 29 de novembre de 1980, després d’una vida de pobresa voluntària. Day va treballar per la justícia social, amb el seu compromís amb la vida i la lluita dels exclosos. El seu radical cristianisme i la seva coherència, donaren sentit a la seva vida de lluita contra l’opressió de les minories i a favor de la pau. Dorothy Day és, encara hui, un referent per als qui apostem per la justícia i un exemple per als qui volem canviar la imatge de l’Església.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">Com ha dit Isabel-Gómez Acebo, “<em style="box-sizing: border-box;">l’Església actual, impulsada pel papa Francesc, està en la línia de Dorothy</em>”.<span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">No és gens estrany que el papa <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Francesc</span>, el 24 de setembre de 2015, en el seu discurs al Congrés dels EUA, cités quatre americans com a models de vida: <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Abraham Lincoln</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Martin Luther King</span>, <span style="box-sizing: border-box; font-weight: bolder;">Thomas Merton</span> i Dorothy Day, ja que aquests personatges històrics </span>“apostaren amb el seu treball, abnegació i fins i tot amb la seva sang, per forjar un futur millor”<span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">. I és que Day, que va ser una cristiana conseqüent i coherent amb la seva fe, va defensar els drets de les dones, dels marginats, dels pobres i dels exclosos, pel seu compromís com a deixebla de Jesús de Natzaret.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px; margin-bottom: 0.9rem; margin-top: 0px;"><span lang="CA" style="box-sizing: border-box;" xml:lang="CA">El 1996, el papa Joan Pau II va declarar Dorothy Day, Serventa de Déu, i el març de<span style="box-sizing: border-box;"> </span>l’any 2000, l’arxidiòcesi de Nova York inicià el procés per la seva canonització.</span></p><p><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;">Dorothy Day representa el somni americà de justícia social. I és que la seva passió per la justícia i pels pobres, estava inspirada en l’Evangeli.</span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: "Guardian Egyptian Light", system-ui, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, "Helvetica Neue", Arial, "Noto Sans", "Liberation Sans", sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol", "Noto Color Emoji"; font-size: 18.6666px;"> </span> </p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-18043893459313229932023-10-30T09:30:00.002-07:002023-10-30T09:30:13.578-07:00El Domund (CASTELLÓ NOTÍCIES, 21/10/2023)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Aquest diumenge 22 d’octubre, l’Església ens convida a celebrar la Jornada Mundial de les Missions, l’anomenat col·loquialment el diumenge del Domund, un dia per a conscienciar els cristians de la tasca missionera de l’Església i per pregar per aquells hòmens i dones que, deixant el propi país, anuncien l’Evangeli al Tercer Món.</span></p><p><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">En el seu </span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/10/Domund-2023.pdf" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">missatge</a></strong><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> (“</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Cors ardents, peus en camí, Lc24:13-35</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”), amb motiu d’aquest dia, el papa Francesc ens recorda en aquesta 97ena Jornada Mundial de les Missions, que els “</span><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">dos deixebles d’Emaús estaven confosos i desil·lusionats, però l’encontre amb Crist, en la Paraula i en el Pa partit, va encendre el seu entusiasme per a tornar posar-se en camí cap a Jerusalem i anunciar que el Senyor havia ressuscitat</em><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">”.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa ens recorda també que “<em style="box-sizing: border-box;">avui, com aleshores, el Senyor ressuscitat és proper als seus deixebles missioners i camina al seu costat, especialment quan se senten perduts, desanimats o acovardits</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La tasca missionera de l’Església ens convida a “<em style="box-sizing: border-box;">donar fruit</em>” i per a fer això, “<em style="box-sizing: border-box;">hem de mantenir-nos units</em>” a Jesús “<em style="box-sizing: border-box;">per mitjà de la pregària, estant en silenci davant el Senyor que es queda amb nosaltres en l’Eucaristia</em>”. Per això, com ens diu el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">el deixeble missioner pot convertir-se en un místic en acció</em>”, com ho va Alexandre Alapont, testimoni del Crist a Zimbabwe.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En aquest diumenge del Domund, tal com ens diu el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">no és possible trobar Jesús Ressuscitat sense sentir-se impulsats pel desig de comunicar-lo a tothom</em>”. A més, “<em style="box-sizing: border-box;">la imatge de “peus en camí”, ens recorda la validesa perenne de la “misio ad gentes”, la missió que el Senyor Ressuscitat va donar a l’Església d’evangelitzar cada persona i cada poble</em>”. I és que, com ens diu el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">avui més que mai, la humanitat necessita la Bona Notícia de la pau i de la salvació en Crist</em>”.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6xipg1LYwNU3rp4mi3JLJlijQgiplUxM93d1vpoZYQgoY3I_FYLwY1aBVzSi6z2CQr6AB7eVtnepphYQUHbO4yThZSWhWyRQyvPd1NVp0ToxTVsAxAlli2S6Nop5Spf824okF1RiduSa5WdySoQCzO5EncSw1NY1NwDAZWQDvvqCKEpVvQa3_HlNrsZY/s1024/Alexandre-Alapont-a-lesquerra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6xipg1LYwNU3rp4mi3JLJlijQgiplUxM93d1vpoZYQgoY3I_FYLwY1aBVzSi6z2CQr6AB7eVtnepphYQUHbO4yThZSWhWyRQyvPd1NVp0ToxTVsAxAlli2S6Nop5Spf824okF1RiduSa5WdySoQCzO5EncSw1NY1NwDAZWQDvvqCKEpVvQa3_HlNrsZY/w640-h480/Alexandre-Alapont-a-lesquerra.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En el seu missatge, on el papa comenta el passatge dels deixebles d’Emaús, el papa ens recorda que “<em style="box-sizing: border-box;">la urgència de l’acció missionera de l’Església, comporta naturalment una cooperació missionera, cada vegada més estreta, de tots els seus membres a tots els nivells</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En aquest Domund de 2023, en el 50è aniversari del martiri de mossèn Joan Alsina i en el 150è aniversari del naixement de Santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les Missions, el papa Francesc ens demana que “<em style="box-sizing: border-box;">el nostre anunci</em>” siga “<em style="box-sizing: border-box;">una narració joiosa de Crist, de la seua vida</em>”, com ho van experimentar tants i tants missioners com Alexandre Alapont, que, després d’una llarga vida com a missioner (més de 50 anys a Zimbabwe), va passa al Pare el passat 7 de setembre, deixant en tots els qui el vam conèixer, una petjada de bondat, de tendresa i d’amor a la nostra llengua i al nostre país.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els missioners, hui i sempre, porten l’Evangeli al Tercer Món, així com també recursos humans per ajudar la gent més necessitada d’aquests pobles empobrits per un colonialisme immoral, que després d’espoliar els seus recursos naturals els han deixat en la més absoluta pobresa.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">També hui els missioners i les missioneres porten l’Evangeli als països on no és conegut, i proclamen un missatge d’alliberament i de llibertat, per humanitzar les condicions de vida de les persones que més pateixen.</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-940707750306397331.post-69179913135509882032023-10-30T09:25:00.002-07:002023-10-30T09:25:15.061-07:00«Prou, aturem la guerra» (Castelló Notícies, 26/10/2023)<p> <span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;">Aquest és el títol d’una </span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/10/Prou-aturem-la-guerra-1.pdf" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">cançó</a></strong><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> (tan oportuna aquests dies), amb </span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"><a href="https://castellonoticies.com/wp-content/uploads/2023/10/Prou-aturem-la-guerra.pdf" rel="noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #f97b00; text-decoration-line: none;" target="_blank">lletra</a></strong><span style="background-color: white; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px;"> de la benedictina Regina Goberna, monja del monestir de Sant Benet de Montserrat i de Concepció Serra i amb musica de Concepció Ramió.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">I és que cal que s’aturi la guerra a Ucraïna i també a Terra Santa, ja que totes les guerres no són sinó la derrota de la humanitat. Per això el papa Francesc, a l’audiència general del dimecres 11 d’octubre, amb el cor adolorit pel clima violent que vivim, demanava l’alliberament dels hostatges israelians, alhora que mostrava la seva preocupació pel setge que pateixen els palestins a Gaza.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa, que segueix amb dolor i amb tristesa la situació de violència i d’odi que té lloc a Ucraïna i a Terra Santa, lamentava “<em style="box-sizing: border-box;">les víctimes innocents</em>” i afirmava que “<em style="box-sizing: border-box;">el terrorisme i els extremismes no ajuden a aconseguir una solució pel conflicte entre israelians i palestins</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En la seva catequesi del dimecres 11 d’octubre, en la festa de Sant Joan XXIII, Francesc ens posava l’exemple de santa Josefina Bakhita, una religiosa sudanesa que, amb el perdó, va esdevenir “<em style="box-sizing: border-box;">una dona pacífica i pacificadora</em>”. Per això, com digué el papa, “<em style="box-sizing: border-box;">el seu exemple ens indica el camí per ésser lliures dels nostres esclavatges i pors,</em> <em style="box-sizing: border-box;">desemmascarar les nostres hipocresies i egoismes i</em> <em style="box-sizing: border-box;">superar ressentiments i conflictes</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El papa sovint ha denunciat “<em style="box-sizing: border-box;">la lògica de la guerra</em>” que “<em style="box-sizing: border-box;">s’ha imposat, una vegada més, perquè no estem acostumats a pensar en la lògica de la pau</em>”, fins al punt que “<em style="box-sizing: border-box;">estem enamorats de les guerres, de l’esperit de Caín</em>”. Per això el papa ha demanat que “<em style="box-sizing: border-box;">s’aturi la mort i la destrucció</em>”, provocades per aquesta “<em style="box-sizing: border-box;">guerra cruel i insensata, que, com totes les guerres, representa una derrota per a tots nosaltres</em>” i que s’acabi d’una vegada per totes la indústria bèl·lica i la cursa d’armament.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Lamentablement, des que el 24 de febrer de 2022, quan les tropes russes envaïren Ucraïna, i malgrat el terror de la guerra, anem “<em style="box-sizing: border-box;">normalitzant</em>” el drama que suposa la mort de tants innocents. I, dissortadament, també anirem “<em style="box-sizing: border-box;">normalitzant</em>” la guerra a Terra Santa.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">El crit que el papa va fer a Nicòsia el desembre de 2021, “<em style="box-sizing: border-box;">Déu somia un món en pau</em>”, és més actual que mai. Aquest crit que Francesc ha repetit sovint amb motiu de la guerra a Ucraïna, i que és també un crit per aturar la guerra a Terra Santa, ens convida a tots treballar i a pregar per la pau.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGvLXVqqyAnzQOCT8q-v1ejsw7MW3ytXXqhqvR20kuir1NMoGLnIPf1sr6BgBe7wF0okAqmdcn0lIumF3LkRzrxJqn2KgJ7nUvfGHT8K13p0bKIreOmRlEUBcTGPLQ4f4SomZsLwbrX_eM-5HHPUFMfk13j0C1ExY-ceMtN_oI42O1bgVbQ5lWfBfjYls/s1024/Pau-per-als-jueus-i-per-als-palestins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGvLXVqqyAnzQOCT8q-v1ejsw7MW3ytXXqhqvR20kuir1NMoGLnIPf1sr6BgBe7wF0okAqmdcn0lIumF3LkRzrxJqn2KgJ7nUvfGHT8K13p0bKIreOmRlEUBcTGPLQ4f4SomZsLwbrX_eM-5HHPUFMfk13j0C1ExY-ceMtN_oI42O1bgVbQ5lWfBfjYls/w640-h426/Pau-per-als-jueus-i-per-als-palestins.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><br /></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">És el crit que el papa transmet als governants, perquè facin possible un món sense odis, sense enfrontaments, sense violències. Per això, com diu la cançó, “<em style="box-sizing: border-box;">Prou, aturem la guerra</em>”, cal aturar aquestes guerres inhumanes. I és que el somni d’un món en pau és una utopia que podem fer realitat.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La lletra de cançó que la benedictina Regina Goberna i Concepció Serra van escriure l’estiu passat, amb música de Concepció Ramió, ens recorda que “<em style="box-sizing: border-box;">el de Kiev és el meu germà, el de Moscou és el meu germà</em>”, que “<em style="box-sizing: border-box;">les armes serveixen per matar</em>” i que “<em style="box-sizing: border-box;">estem cridats a viure lliures i estimar</em>”. Com també són germans els israelians i els palestins, tots ells, fills del Déu d’Abraham.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Els polítics haurien de fer cas de les paraules del papa Francesc, quan el diumenge 22 d’octubre deia: “<em style="box-sizing: border-box;">La guerra és sempre una derrota i una destrucció de la fraternitat</em>” i per això el papa s’adreçava als qui provoquen la violència, així: “<em style="box-sizing: border-box;">Germans: atureu-vos</em>”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #004156; font-family: Verdana, BlinkMacSystemFont, -apple-system, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Open Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 17px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Tant de bo escoltem tots el crit del papa Francesc a fer realitat el somni d’un món en pau, i els governants dels països en guerra facen seues les paraules del profeta Isaïes: “<em style="box-sizing: border-box;">Les nacions no alçaran l’espasa l’una contra l’altra, ni aprendran mai més a fer la guerra</em>” (Is 2:4)</p>MARE DE DÉU DE MONTSERRAThttp://www.blogger.com/profile/15465729748683491252noreply@blogger.com0