El 8 de novembre celebrem la memòria del Beat Joan Duns Escot, un dels frares franciscans reconegut per la seua saviesa.
L´escocès Duns Escot va nàixer a Maxton pels voltants de 1265. La seua família estava molt vinculada als franciscans, que imitant els primers evangelitzadors van arribar a Escòcia en els inicis de la fundació de l´Orde. Va ser sobre el 1280, quan Joan Duns va ser acollit pel seu parent, fra Elies Duns, vicari de la Vicaria d´Escòcia (acabada de fundar) per ingressar a l´Orde fundat per Sant Francesc d´Assís. Joan Duns, que tenia una intel·ligència viva i aguda, va ser ordenat prevere el 17 de març de 1291 i va ser enviat a París perquè completara la seua formació. Va obtindre els màxims graus acadèmics a la Universitat d´aquesta ciutat, i després va ser professor universitari a Cambridge, a Òxford i a Colònia.
Per les seues virtuts sacerdotals, li va ser encomanat el ministeri de la reconciliació. Fidel als ensenyaments de Sant Francesc, que a la Regla prescriu que els frares han de ser plenament obedients al Vicari de Crist i a l´Església, Joan Duns no va voler firmar el text del rei de França, Felip IV, contra el papa Bonifaci VIII. Per aquest motiu, Duns Escot va ser expulsat de París, tot i que l´any següent va poder tornar a aquesta ciutat, i així continuar ensenyant Filosofia i Teologia.
Joan Duns Escot, que va morir sobtadament el 8 de novembre de 1038, centrava en Crist tots els seus pensaments i afectes, i per això va tindre un profund i sincer amor a l´Església. Duns Escot utilitzà sàviament tots els talents rebuts per Déu des del baptisme, per fixar els ulls de la ment i els batecs del cor, en les profunditats de les veritats divines. D´aquesta manera arribà al cim més alt de la contemplació i de l´amor a Déu.
Duns Escot va sobreeixir entre els grans mestres de la doctrina escolàstica per la seua excepcional intel·ligència, que aplicà a l´estudi i a l´ensenyament de la Filosofia i de la Teologia. Va sobreeixir a més, en la defensa de la Immaculada Concepció de Santa Maria, i en la suprema autoritat del papa. Amb la seua doctrina i els seus exemples de vida cristiana, que va posar sempre al servei de la glòria de Déu, Duns Escot va atraure molts fidels al seguiment del Crist, en el camí de la perfecció cristiana.
La seua vida va estar rodejada per la fama de la saviesa i per les virtuts, que encara van augmentar més després de la seua mort. Tot i que la seua santedat s´estengué ràpidament, el reconeixement públic de les virtuts de Duns Escot ha tingut lloc en el nostre temps, quan l´Església ens l´ha proposat com a exemple per la seua vida plena de virtuts. Per això el 20 de març de 1993, al Vaticà, el papa Joan Pau II concedí al Beat Joan Duns Escot, els honors litúrgics.
El seu saber i la seua intel·ligència, així com també la seua vida, digna d´elogi, han influït de manera decisiva en l´Orde dels frares franciscans i en tota l´Església, d´una manera particular, en la Teologia. I és que la Teologia alimentava la vida espiritual de Duns Escot, i alhora, la vida espiritual consolidava la Teologia d´aquest frare. Il·luminat per la fe, sostingut per l´esperança i inflamat per la caritat, Joan Duns Escot va viure en íntima comunió amb Déu, "veritat de veritats". En la història de la reflexió cristiana, Duns Escot es va imposar com el teòleg del Verb encarnat, crucificat i eucarístic.
En la Carta Apostòlica que el papa Pau VIè va escriure amb motiu del VIIè centenari del naixement de Duns Escot, el papa Montini traçava un perfil lúcid d´aquest pensador franciscà, que Pau VIè proposava com a Mestre del pensament cristià. El papa Motini convidava l´Església a "honorar la memòria del Doctor Sutil i Marià per la seua vida, tant especulativa com moral i pràctica". Per això, i també per als nostres dies, el Beat Joan Duns Escot continua sent un testimoni i un profeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada