25 de novembre: Sant Joan Berchmans (LEVANTE-EMV)

El 26 de novembre celebrem la festa del jove jesuïta Joan Berchmans, model per a tots els jóvens que somien un món millor i que són responsables en la tasca rebuda.

Joan, que va nàixer a Flandes, a la vila de Dietz el 13 de març de 1599, va ser el fill primogènit dels esposos Joan Berchmans, artesà sabater, i d´Isabel Van den Hove. Flandes, des del segle XVI, va ser un territori de la corona espanyola. En temps de Joan Berchmans, al segle XVII, la part nord vivia en la rebel·lió d´independència i s´havia adoptat la Reforma de Luter, mentre que la part sud es mantenia en el catolicisme, tot i que dividida políticament entre valons i flamencs.

Als set anys Joan va començar l´ensenyament primari, i al mateix temps a l´església de Sant Sulpici, ajuda com a acòlit, a les misses. Bon alumne, dòcil i pietós, no tenia bona salut. Quan Joan tenia deu anys, sa mare quedà paralítica i el xiquet, responsablement, la va cuidar, així com també els quatre germans més menuts que ell. Després dels estudis primaris, Joan estudià llatí i humanitats, i el capellà de Santa Maria li va fer de tutor, rebent-lo a sa casa i vivint a la rectoria. Poquet a poquet va naixent en ell la idea de ser capellà, ja que els tres anys que passà Joan amb el canonge de Santa Maria, van ajudar-lo a prendre aquesta decisió. Però la situació econòmica del pare de Joan es va fer més difícil i ja no podia fer-se càrrec de pagar els estudis del seu fill. Davant la súplica del menut, que es resignava a menjar pa i aigua per tal de poder continuar estudiant, el pare es va commoure i va buscar mitjans perquè el seu fill no deixara els estudis. El canonge de la catedral de Malines, Joan Froymont, acceptava xiquets que, a canvi d´un treball, podien estudiar al seminari. Així Joan deixà Dietz i es traslladà a Malines, ciutat episcopal, on hi ha l´arquebisbe primat dels Països Baixos. A casa del canonge Froymont, Joan es va fer càrrec de cuidar els més menuts, a més de servir a taula i llavar els plats. Així va passar dels catorze als dèsset anys, treballant i estudiant.

La Companyia de Jesús, des del 1611 tenia el noviciat a Malines i el 1615 els jesuïtes van obrir també un col·legi en aquesta mateixa ciutat, on es va incorporar Joan Berchmans. Bon alumne de retòrica, el jove,senzill i simpàtic, era el primer de la classe i malgrat la seua condició humil, els estudiants aristòcrates i nobles buscaven la seua amistat.

Integrant de la Congregació Mariana, que portaven els jesuïtes, Joan se sentí atret pel carisma de la Companyia de Jesús i l´agost de 1616 comunicà als seus pares la seua decisió d´entrar a la congregació fundada per Sant Ignasi de Loiola. Son pare no entengué la voluntat de Joan de ser jesuïta, ja que esperava que una vegada acabats els estudis, els poguera ajudar econòmicament. Malgrat tot, Joan decidí entrar al noviciat dels jesuïtes a Malines, cosa que va fer el 24 de setembre de 1616. La seua vida, senzilla i generosa es pot resumir en les paraules que digué Joan Berchmans: "Si no em faig sant quan sóc jove, no ho seré mai. Seré fidel en les coses menudes".

Quan va acabar el mes d´exercicis espirituals li van confirmar que sa mare estava molt greu, i l´1 de desembre va morir. El pare de Joan anà a Malines per convèncer el seu fill que deixara la Companyia, ja que a Lovaina podia tindre un futur millor. Però Joan li digué que els diners no servien per a res i que un càrrec important no és millor que entregar-se a Déu. Les paraules del jove van impactar son pare, que després de fer exercicis espirituals i reemprendre els estudis, va ser ordenat prevere el 14 d´agost de 1617, amb gran goig del jove novici jesuïta.
El 25 de setembre de 1618 Joan va fer la professió i el dia següent va eixir amb destinació a Amberes per començar els estudis. Però el 18 d´octubre el P. Rector comunicà a Joan que el P. General de la Companya havia demanat que dos estudiants foren enviats a estudiar a Roma, un per a fer la Filosofia i l´altre per a fer la Teologia, i Joan va ser enviat a la ciutat eterna. A punt d´anar a sa casa per acomiadar-se de son pare, li van comunicar la seua mort.

El 24 d´octubre d´aquell any Joan i el seu company Bartomeu Penneman deixen Malines i, caminant, se´n van a Roma. Van fer un trajecte de 1500 quilòmetres, a raó de 30 al dia, fins que el 31 de desembre van arribar a la casa on feia anys havien viscut Ignasi de Loiola, Lluís Gonçaga i Francesc de Borja.

Joan Berchmans, un flamenc que com digué un jesuïta "sembla un àngel" era un jove amable, simpàtic i pietós. Les classes a la Universitat estan integrades per 2000 alumnes de diverses diòcesis i congregacions religioses. Pobre i obedient, simpàtic, cast i sempre disponible, Joan es va acostumar amb facilitat a la vida comunitària. Els diumenges feia catequesi als xiquets del Trastévere i ajudava en la distribució de menjar als pobres. Estudià anglès i alemany, a més de refrescar el seu francès. Els tres anys al Col·legi Romà van passar de pressa per a Joan, i al final dels estudis de Filosofia, el 8 de juliol de 1621, va defendre les tesis de l´Escolàstica.

Però uns mesos abans, el desembre de 1620, començaren a manifestar-se en Joan alguns problemes de salut. El 6 d´agost següent, és ingressat a la infermeria, a la mateixa cel·la on morí Sant Lluís Gonçaga. El metge descobrí que Joan tenia una inflamació pulmonar irrecuperable. Després de donar-li la Unció dels Malalts i el Viàtic, Joan va demanar perdó per les faltes que hauria pogut cometre, alhora que agraí a la Companyia de Jesús els beneficis que li havia donat. El 13 d´agost de 1621, amb vint-i-dos anys i cinc mesos, Joan Berchmans va morir en la pau de Déu. Va ser enterrat en la capella del Beat Lluís Gonçaga. Va ser beatificat pel papa Pius IXè el 1865 i canonitzat pel mateix papa el 15 de gener de 1888, juntament amb Sant Alfons Rodríguez i Sant Pere Claver.